Edu Sívori presenta a la Llibreria 22 «Peces mensajeros», editat per «El Llop Ferotge»

Edu Sívori presenta a la Llibreria 22 «Peces mensajeros», editat per «El Llop Ferotge»

El poeta argentí resident a Girona Edu Sívori Alt presentarà avui a la Llibreria 22 (20 h) el seu poemari Peces mensajeros, editat per la revista d'art i poesia El Llop Ferotge, que s'estrena com a editorial. Sívori defineix el llibre com «una història d'amor entre Buenos Aires i Girona», dues ciutats representades en l'acte d'avui: Girona, per Josep Maria Uyà, l'autor del pròleg; Buenos Aires, per Jorge Garralda, que compartirà amb Sívori la lectura d'alguns poemes, acompanyats per la guitarra d'Higini Fernández. El primer poemari de Sívori publicat a Catalunya –el quart de la seva trajectòria– té una portada il·lustrada per Fita.
Xavier Castillón, El Punt 23.11.09

Castellet recorda sis amics i una època amenaçada per l'oblit

Joaquim i Josep M. Nadal lloen el valor literari del seu nou llibre.
A Seductors, il·lustrats i visionaris, Josep Maria Castellet recorda les vivències amb sis amics (Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix) però també actua contra la desmemòria que amenaça aquells anys de resistència i clandestinitat. Ahir, Joaquim i Josep Maria Nadal van lloar el llibre com a gran obra literària.
La presentació a Girona de Seductors, il·lustrats i visionaris (Edicions 62), organitzada per la Llibreria 22 a la sala d'actes de la Fundació Universitat de Girona, va reunir a la taula l'editor Xavier Folch i els germans Nadal i, en una destacada fila zero, Modest Prats i Narcís Comadira. Folch va fer referència a altres obres de Castellet com ara Els escenaris de la memòria (1988) i Dietari de 1973 (2007) per referir-se a Seductors... com «el llibre més literari que ha escrit i també el més autobiogràfic i més proper a unes memòries».
Joaquim Nadal va parlar d'«un llibre molt ben escrit i construït», que no s'ha d'entendre com una suma de biografies, sinó com una «autobiografia compartida d'una generació» i d'una època, la de la Barcelona dels anys 50 i 60, a la qual alguns dels seus protagonistes volen aplicar una «voluntària inhibició del record».
Josep Maria Nadal va insistir que, abans que res, aquest és «un llibre de literatura, de literatura en majúscules», i Castellet va tancar l'acte remarcant: «Aquests sis amics meus no han estat triats per a aquest llibre, sinó que ells mateixos s'han anat imposant amb els anys.»
Xavier Castillón, el Punt 21.11.09 a la Foto de Lluís Serrat: Guillem Terribas, Narcís Comadira, Modest Prats, Xavier Folch, Joaquim i Josep M. Nadal i Josep M. Castellet.

Xevi Planas presenta un llibre d'aforismes extrets de les lletres de les cançons de Raimon

La setmana que es compleixen 30 anys des que va debutar en l'ofici amb un article a Punt Diari sobre Raimon, el periodista Xevi Planas, convertit en el principal raimonià del país, ha presentat el llibre Al vent de Raimon (Acontravent), un recull d'aforismes extrets de les lletres del cantautor. La presentació es va fer ahir a la Llibreria 22 de Girona.
«Q uan anava a seguir per al diari els concerts de Sau i veia les fans no entenia com aquelles fans adolescents podien anar a set o vuit concerts del grup el mateix estiu. I resulta que jo ara faig el mateix amb Raimon.» Amb aquesta i altres confessions, Xevi Planas va refermar-se ahir com a gran devot del cantant de Xàtiva, a qui va qualificar de tòtem per haver transcendit la seva vessant artística i haver-se convertit en un intel·lectual integral. Aquest vessant que va més enllà de l'artístic és el que ha fet de fil conductor del llibre que es va presentar ahir. De les noranta-dues cançons que ha escrit Raimon, Planas n'ha analitzat setanta-set per oferir-ne tastets (ell ho va definir, citant Fuster, com a «càpsules de pensament»), agrupats per temes, els grans temes de l'existència, de l'amor a la mort, passant per la política o l'humanisme. En la presentació d'ahir, Planas va anunciar el seu desig de publicar una quinzena més de llibres sobre diverses vessants de Raimon en la col·lecció Cadaqués, que dirigeix ell mateix, dins de l'editorial Acontravent, i que ha iniciat amb aquest llibre. Una tria dels millors passatges de Raimon que podria ser una d'aquelles publicacions que en condicions normals van bé per estalviar-se de llegir i escoltar l'obra sencera, però que, tractant-se de Raimon, i guiats pel criteri de Xevi Planas, fa venir ganes de llegir-ne i escoltar-ne més.
Carles Ribera, El Punt 17.11.09. Foto: Manel Lladó

Un escriptor de llei

Carles Monguilod recull la seva experiència com a advocat en un llibre replet d'anècdotes i reflexions.
L 'advocat Carles Monguilod va presentar ahir a Barcelona el seu llibre Vint-i-cinc anys i un dia (Ara Llibres), que repassa la trajectòria dels seus 25 anys com a lletrat penalista. Nascut al Barri Vell de Girona, Monguilod ha defensat les causes de l'escriptor Javier Cercas, la farmacèutica d'Olot Maria Àngels Feliu, un dels casos de suposats abusos policials a la comissaria de les Corts, El Vaquilla, i de tants altres personatges anònims. Una a una va repassant les seves històries i reflexiona sobre l'ètica dels advocats penalistes i de com en alguns casos els toca estar al costat dels bons i en d'altres defensar els culpables.
Una sobretaula amb la seva editora va ser el tret de sortida de Vint-i-cinc anys i un dia, recordava ahir el lletrat. «Cada nit després de sopar em posava davant de l'ordinador i començava a escriure el que em semblava més interessant.» Amb el pas dels mesos Monguilod va anar dibuixant la seva trajectòria professional, que va començar el 1983 en un judici a la Bisbal d'Empordà. «No tenia cap guió establert. Guardo les 27 agendes dels 27 anys d'advocat i us podria dir què vaig fer el 14 de maig del 1987.» En la presentació del llibre, l'editor, Jordi Roureda, va assenyalar que a Vint-i-cinc anys i un dia «es crea un personatge literari, lletraferit, brillant, provocador... un advocat penalista que es fa una mica la seva llei». «Josep Pla n'hauria fet un homenot amb aquest perfil», va assenyalar Roureda.
El llibre constitueix una crònica judicial dels casos de més projecció pública de l'últim quart de segle i una reflexió del dia a dia d'un lletrat penalista. «L'essència de l'advocat penalista és la defensa, tot i que també va bé portar acusacions. Durant dos mesos i mig un dia feia d'acusació de la senyora Feliu i l'endemà feia de defensor en el cas del naufragi de L'Oca. Va ser enriquidor veure les dues cares de la moneda», recordava ahir Monguilod. Al llarg de 34 capítols, Monguilod també reserva un espai als companys que l'han seguit aquests anys. El capítol 13 constitueix un homenatge pòstum a l'advocat Sebastià Salellas. Monguilod recorda en el llibre: «Si l'advocat que tenia al davant era en Sebastià Salellas, encara em sentia més motivat. [...] Era com si disputés un partit de derbi.» A Vint-i-cinc anys i un dia també queda reflectida la passió de Monguilod per la literatura: fa referència a El Quijote i a Cien años de soledad, i una citació obre cada un dels capítols.
Els casos mediàtics
Monguilod reserva el capítol més llarg del llibre al cas del segrest de la farmacèutica d'Olot. «El cas que més m'ha marcat és el de la Maria Àngels Feliu, perquè és una persona excepcional, d'una gran integritat moral i amb una gran enteresa. Estic orgullós d'haver-la conegut», explica el lletrat. El cas que Monguilod qualifica com a més «curiós» de la seva trajectòria és el de l'escriptor Javier Cercas, que va ser denunciat per una pitonissa que reclamava una indemnització pel dany a l'honor i la moral que afirmava que li havia causat la novel·la Soldados de Salamina perquè considerava que el personatge de la Conxi era ella mateixa. La causa es va acabar arxivant. L'últim cas mediàtic que ha portat l'advocat ha estat la defensa dels mossos de la comissaria de les Corts que van ser denunciats per abusos policials després que una càmera oculta els gravés a la sala d'escorcolls de la comissaria.

N. Puyuelo/ L. Sayera, el Punt Barcelona 20.11.09 Foto: A. Puig

Presentació llibre "Selva de tenebres" 09.11.09

Dilluns a la Llibreria 22 va tenir lloc la presentació del llibre “Selva de tenebres” de l’autor saltenc Frederic Mallol amb il•lustracions de Dephine Lebedan. En l’acte l’editora d’Edicions del Pirata, Maria Grau, va destacar el gran potencial que té Frederic Mallol i que l’editorial està molt contenta d’haver editat els dos únics llibres fins ara de l’autor.L’escriptora Asha Miró, que va presentar el llibre, no es va quedar curta a l’hora de definir el nou llibre juvenil com una història que enganxa des del primer moment, amb descripcions meticuloses, detallista i amb una gran sensibilitat. Va comentar que no és un llibre qualsevol ja que a darrera té moltes inquietuds i anhels i això fa que no es pugui parar de llegir fins que no s’acaba la història. El va definir com un llibre d’històries de realitats quotidianes per a adolescents que els pot marcar un futur especial.Frederic Mallol va dir que se sent molt còmode escrivint per a joves i s’ho passa bé. “Selva de tenebres” és un llibre que vol transmetre respecte a les diferents cultures i a l’estranger, a diferència de l’anterior “L’aniversari robat” que volia transmetre historia i tradició. La història està situada a l’Índia i vol denuncia l’explotació infantil, un fet que malauradament és molt conegut. Dephine Lebedan directora de l’Escola Municipal de Belles Arts de Salt ha col•laborat en el llibre amb les il•lustracions d’aquarel•les en blanc i negre.“Selva de tenebres” serà presentat properament a la Biblioteca Pública de Salt.

* Publicat a totsalt.cat (11.11.11)

Iolanda Batallé porta a la 22 ´La memòria de les formigues´

"El nostre món ens obliga a anar a una velocitat accelerada, al mateix temps que ens exigeix que siguem feliços". Aquestes imposicions i la reflexió sobre l'existència humana vertebren La memòria de les formigues, la primera novel·la de l'escriptora i periodista Iolanda Batallé, que ahir va presentar a la llibreria 22 de Girona.
DIARI DE GIRONA (07.11.09) Foto: Marc Martí

Rafel Soler novel·la la vida de mossèn Ferran Forns

Rafel Soler ha novel·lat la vida de mossèn Ferran Forns (1923-1964), director de l'Escolania del Mercadal de Girona, en el llibre El Mossèn (editorial Mínima). La presentació va tenir lloc ahir a la Llibreria 22 en un acte amb la participació de Joaquim Nadal. La novel·la recrea l'ambient de la guerra i la postguerra.
DIARI DE GIRONA (05.11.09) Foto: Aniol Rasclosa

La Santa Mare Planeta

Resulta molt sorprenent el que passa en aquesta ciutat per Temporada Alta i, per extensió, per Fires amb les arts escèniques. Sembla com si, amb l'arribada de la tardor, el públic de les comarques gironines descobreixi que existeix el teatre i els primers dies de festival és un devessall d'anuncis d'espectacles prorrogats per satisfer, tant com es pugui, la demanda d'entrades. Les festes de Sant Narcís coincideixen en el temps amb dues setmanes de celebració del festival, i el ritme de la programació s'incrementa fins al punt que la conciliació de la vida familiar i la vida laboral dels qui hi estem implicats d'una manera o un altra és una autèntica quimera. A la programació de Temporada Alta, però, també cal afegir-hi l'encomiable sobreesforç que fa la sala La Planeta, que programa simultàniament funcions d'espectacles del festival, sessions de lectures dramatitzades o recitals poètics emmarcats en la Proposta de Poesia –amb la complicitat de la Llibreria 22–, i mostra el millor teatre gironí amateur en la Proposta de Teatre Independent. I en el passat fins i tot havia arribat a fer-ho coincidir amb funcions d'espectacles familiars al matí. Té mèrit el que fa aquesta petita sala privada, independent, que roba el cor invariablement a tothom que hi va a mostrar el seu art –el cantautor Joan Isaac, per posar un exemple, li té una autèntica devoció–, i al públic, que valora com un tresor la proximitat amb els intèrprets.
La Planeta és un dels agents culturals indispensables de la ciutat, condició que s'accentua per Fires, i ha esdevingut un pilar bàsic del teatre gironí i català per diversos motius. El teatre gironí, l'amateur i el poc professional que hi havia i que hi ha, fins fa molt poc temps, no tenia un altre aparador que la sala del carrer Canalejas, sens dubte la més activa de les de fora de Barcelona, i molt més activa que moltes de les que hi ha a la capital. La Santa Mare La Planeta, la va batejar en un acte públic un actor que ja ha fet algun intent de poder dedicar-s'hi professionalment. L'evolució coherent i precisa del projecte artístic de la sala ha permès oferir magnífiques oportunitats a intèrprets gironins com ara Meritxell Yanes, Cristina Cervià, David Planas, Jordi Subirà i Maria Àngels Buisac, o a aixecar projectes als directors, també gironins, Jordi Prat, Xavier Pujolràs i Xicu Masó, a més del propi artífex del projecte, Pere Puig. Muntatges com Auuu!, Un conte de les mil i una nits, Lúcid, No ploris, Ximplet, La senyora Klein, Bondat o Alaska i altres deserts són alguns dels fruits saborosos d'aquest projecte que se sustenta en un treball continuat, rigorós i amb criteri.
Tornant a les Fires, pocs espais, per no dir gairebé cap, ofereixen com La Planeta recitals i lectures poètiques, en aquesta època un oasi de pau en el desert de l'excés de luminotècnia, decibels, borratxeres, paradetes de productes diversos, vehicles, tanques i aglomeracions. Llarga vida a la sala La Planeta!
DANI CHICANO (El Punt 01.11.09) Foto: Lluís Serrat; Juan Luis Panero, un dels participants ja habituals de la Proposta de Poesia –ahir hi va ser–, a La Planeta.

Un empresario de Girona gana el Just Casero

Josep Campmajó consigue el premio de narrativa breve con ‘Olor de violetes’
Un pequeño empresario de Girona dio anoche la sorpresa en los premios de novela corta Just Manuel Casero. Josep Campmajó, presidente de la Associació de Comerciants de la Plaça del Mercat, se llevó ayer el galardón por su obra Olor de violetes: una novela ambientada en una institución psiquiátrica en la que se teje una red de historias a través de la narración de un enfermo. Anna Carreras quedó finalista con Unes ales cap a on, una obra que alterna el drama de una madre que pierde un hijo prematuro con las veleidades literarias de la protagonista.Para Josep Campmajó la literatura es un «vicio» que había mantenido oculto hasta que se decidió a presentarse al premio Casero. En su primera incursión hace un análisis sobre la locura a través de un interno que, para mantener su día a día, se ha inventado un mundo a su medida. Lo lleva hasta tal extremo que el lector llega a dudar sobre si la trama de aventuras y desventuras es real o inventada. El jurado destacó que la calidad de los 24 originales presentados en esta edición del premio, que impulsa la Llibreria 22 de Girona, había sido «la más alta de los últimos años». Respecto a la obra de Campmajó, elogió su capacidad a la hora de inventar historias surgidas de la mente de un interno que vive apasionados encuentros en el centro psiquiátrico. A juicio de Josep Maria Fonalleras, uno de los miembros del jurado, la novela tiene potencia narrativa y altura poética, con un inicio impactante. La obra ganadora será publicada por la editorial Àmsterdam.
LA FINALISTA / La escritora de Terrassa Anna Carreras, que ya ha publicado un par de obras, quedó finalista. En Unes ales cap a on sorprende al lector con dos mundos distintos que pertenecen al mismo personaje. Carreras explicó que es un texto que lleva cinco años en el cajón porque no se veía con valor para desprenderse de él. «Es autobiográfico y lo escribí a raíz de la pérdida de mi primer hijo», explicó la joven de 32 años. La novela parte de este hecho trágico pero evita el sentimentalismo y expone con crudeza su sufrimiento, ante el cual utiliza la escritura de forma «balsámica».
MARINA LÓPEZ (El Periódico, 30.10.09)

Josep Campmajó passa del Mercat del Lleó a obtenir el premi Just M. Casero

El president de l'Associació de Comerciants obté el guardó de novel·la curta en un acte que homenatja el cabaret canalla i Boris Vian

No és precisament un desconegut a Girona; però el que sí se li desconeixia era l'afició a l'escriptura. I és que el XXIX premi de novel·la curta Just M. Casero ha recaigut en Josep Campmajó, el president de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó, i responsable d'una bona quantitat dels estands que es poden veure aquests dies a la Fira de Mostres, com el de la UdG.Amb Olor de violetes, Campmajó ha plasmat la història d'una persona ingressada en un centre psiquiàtric amb una veu "que en contra del real, s'afirma manifestant la seva realitat", en paraules del jurat. Un jurat que, a través de la seva representant Imma Merino, va posar de manifest: "Potser ens equivoquem, però en tot cas, ho fem sols. Aquest jurat no rep cap pressió i no està sotmès a cap tràfic d'influències", una referència que va aixecar les rialles del públic reunit ahir a La Planeta.Aquesta nova edició dels Casero va ser més renyida que mai, en quedar tres novel·les gairebé empatades en la ronda final de deliberacions: finalment, per 11 vots, es va alçar com a guanyadora l'obra de Campmajó; per darrere, amb 10, va quedar finalista Unes ales cap a on, de la ja "veterana" en el món de la literatura Anna Carreras; i a només un vot de classificar-se, es descartava finalment Reformes.Campmajó explicava que l'escriptura era, fins ahir, "un vici que no calia explicar, i que, com tants d'altres, es fa en la intimitat". En referència al protagonista de l'obra, tancat en una clínica psiquiàtrica, l'autor guardonat deia que potser a partir d'ara ell també seria "un boig" i no deixaria d'escriure.Qui sí que ja té una trajectòria més àmplia en el món de la literatura és la finalista, la terrassenca Anna Carreras, que ja té diversos llibres editats (com Camisa de foc, a Empúries). És clar que com lamentava un cop més Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 i organitzador del premi, el Just M. Casero garanteix només la publicació de l'obra guanyadora (concretament, a l'editorial Amsterdam). Davant la presència de l'editor ahir a La Planeta, Terribas tornava a reclamar que publiquessin també l'obra finalista "i no pas altres llibres que després no es venen".En el cas de Unes ales cap a on, un títol "reconegudament manllevat a un vers del poeta Roger Costa-Pau", com explicava la representant del jurat, "l'autora aconsegueix una mena d'estranya fredor i de distanciament, fins i tot en relació amb la mateixa protagonista i narradora, que evita caure en el sentimentalisme". Carreras es mostrava satisfeta d'aquesta valoració, afirmant que aquesta havia estat la seva intenció en escriure la novel·la.El lliurament de premis va comptar amb un xou dual: d'una banda, Los Galindos van oferir un espectacle "com els que feia temps que no vèiem", deia Terribas: transformisme, circ i acrobàcia amb un toc canalla i cabareter. I de l'altra, i com a centre d'aquest homenatge de vodevil, tambés es va fer una lectura de textos de Boris Vian. A cinc veus, es repassava la figura de l'irreverent autor de Escupiré sobre vuestra tumba, que moria d'un atac de cor massa jove, als 39 anys, durant la preestrena del film sobre aquesta novel·la.
MARTA PALLARÈS (Diari de Girona 31.10.09) Fotos: Marc Martí

Josep Campmajó rep el premi Casero per la «potència verbal» d'«Olor de violetes»

La terrassenca Anna Carreras va ser la finalista, amb el dietari d'una dona que explica la gestació del seu fill.
El gironí Josep Campmajó Caparrós va guanyar ahir la 29a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat amb 2.000 euros, amb la novel·la Olor de violetes. L'obra ha «fascinat» el jurat per «la seva potència verbal, la seva m

anera de jugar amb les paraules i de desfer els tòpics que aquestes a vegades transmeten» i també per «l'atreviment amb el qual parla de la vida, és a dir de la solitud, de l'amor, de la violència, del pas del temps, de la consciència de la mort», segons la portaveu del jurat, Imma Merino. L'obra finalista va ser Unes ales cap a on, de la terrassenca Anna Carreras, el dietari d'una dona sobre la gestació del seu primer fill. Una tercera obra, Reformes, presentada amb pseudònim, va arribar també ben situada a la disputada final del Casero 2009.

La Planeta es va tornar a omplir ahir al vespre per acollir la cerimònia de lliurament del Casero, conduïda com és habitual per la seva ànima, Guillem Terribas, en representació de la Llibreria 22, com a entitat organitzadora. Ahir no va haver-hi personatge convidat, en contra del que és habitual, però l'acte es va obrir amb el divertit espectacle de circ al·lucinogen Ursula i Dimitri, de Los Galindos, en dues parts separades per una lectura de textos de Boris Vian en el 50è aniversari de la seva mort, dirigida per Pere Puig, que va acabar amb l'antihimne pacifista Le déserteur sonant sobre una selecció d'imatges de la seva vida.
De les 24 novel·les presentades a aquesta 29a edició del Casero, van superar la primera votació del jurat 14, que van quedar reduïdes a 7 en la segona votació. A la tercera i última votació van quedar com a finalistes Olor de violetes, del gironí Josep Campmajó Caparrós (1968); Unes ales cap a on, de la terrassenca Anna Carreras (1977), que ja ha publicat les novel·les Tot serà blanc i Camisa de foc, i Reformes, presentada amb el pseudònim Ernest Lassale. Després de trobar-se «en una mena de cul-de-sac», el jurat va haver de prendre la decisió de votar cadascuna d'aquestes tres obres d'un a tres punts. El resultat va ser molt indicatiu: Olor de violetes, la guanyadora, va aconseguir 11 punts; Unes ales cap a on, la finalista, 10 vots; però Reformes es va quedar a les portes del pòdium amb 9 vots. «Les tres tenien mèrits per guanyar», va dir Imma Merino, que hi va afegir: «Aquesta és una de les edicions, sinó la que més, en què més he disfrutat com a lectora», en referència al bon nivell general de les obres presentades aquest any.
Responsable d'un bloc titulat [De fet], Josep Campmajó proposa a Olor de violetes una història amb diferents nivells narratius: comença amb la trobada del cadàver d'una dona al mar per part d'uns pescadors; continua amb la veu en primera persona de l'intern d'un sanatori psiquiàtric que va intercalant en el seu relat torrencial els haikus que ha trobat en un quadern robat a una de les infermeres; i en un tercer nivell irromp la veu de la dona morta del principi, que narra alguns dels seus somnis, a través dels quals es descobreix que, després d'haver estat víctima de maltractaments per part de la parella, ha optat per una solució radical i ha acabat ingressada al mateix sanatori que el narrador. Al final, tots tres nivells conflueixen.
El «boig» de la ciutat
Les bases del premi estableixen que l'editorial Amsterdam publicarà només l'obra guanyadora, però Terribas i Merino van demanar a l'editor que també publiqui els altres dos llibres. Anna Carreras, l'autora d'Unes ales cap a on –títol que cita un vers de Roger Costa-Pau–, que aviat vindrà a viure a Girona, va anunciar altres projectes literaris, amb la seguretat d'una autora que ja té un cert recorregut fet. Josep Campmajó, en canvi, és novell i ahir va sorprendre amics i coneguts que no sabien ni que escrivia. «El meu personatge està sonat, però ho exerceix i ho reivindica. Com El boig de la ciutat de Sopa de Cabra, jo també vull provar una mica aquesta bogeria, perquè això d'escriure m'agrada», va dir.
XAVIER CASTILLÓN (El Punt 31.10.09) Fotos: Lluís Serrat, (1) Josep Campmajor (2) Guillem Terribas i Anna Carreras (3)Manel Serra, Anna Carreras, Guillem Terribas, Anna Pagans, Josep Campmajor.

L'espectacle «Ursula i Dimitri» precedirà avui a la Planeta el veredicte del Casero

Al certamen literari s'hi han presentat 24 originals

El veredicte de la vint-i-novena edició del premi Just M. Casero, organitzat per la Llibreria 22, es coneixerà aquest vespre en la tradicional festa de lliurament a la Planeta, que aquest any inclourà l'espectacle Ursula i Dimitri, de la companyia Los Galindos. Al certamen s'hi han presentat un total de 24 originals, i el guanyador rebrà un premi de 2.000 euros.
Un nom nou se sumarà avui a la ja considerable llista de guanyadors del premi Casero, un guardó que ha donat a conèixer autors que amb el temps s'han fet un nom en les lletres catalanes, com Rafael Vallbona, Josep M. Fonalleras, Lluís Muntada o Joan-Daniel Bezsonoff. En aquesta ocasió l'exigent jurat dels premis ha hagut de triar entre vint-i-quatre candidats.
El guanyador, en cas d'haver-n'hi, s'endurà 2.000 euros i la publicació de la novel·la pel segell editorial Amsterdam, mentre que el finalista tindrà una gratificació de 500 euros.
El jurat del Casero està format per Imma Merino, Josep M. Fonalleras, Vicenç Pagès, Mita Casacuberta, Eva Vázquez, amb Guillem Terribas com a secretari sense vot.
Ursula i Dimitri, l'espectacle que presentarà la companyia Los Galindos, és una divertida i entranyable història sobre dos vells artistes de circ que insisteixen a voler rememorar els seus somnis d'èxit als escenaris.
*Poesia
El Casero també inclou la Proposta de Poesia, que va començar dimarts amb una lectura dramatitzada de contes de Jesús Moncada. Ahir es va fer el recital poètic A quatre veus, en el qual Roger Costa-Pau, Pep Vila, Rosa Font i Francesc Prat van llegir els seus poemes. Els actes poètics del Casero continuaran dissabte amb Juan Luis Panero, i diumenge amb l'antologia de Spoon River.

POESIA I MÚSICA SÓN LA SEGÜENT ESTACIÓ DE LA PROPOSTA DE POESIA

El recital poètic A quatre veus, avui (19.00 h) a la sala La Planeta, i el concert de presentació del disc Dones amb nom propi, també avui (22.00 h) i a la mateixa sala, són la següent estació de la Proposta de Poesia vinculada al premi de narració curta Just Manuel Casero. A quatre veus reuneix a quatre dels millors poetes de les comarques gironines, que tenen en comú la publicació d'un llibre aquest darrer any. Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) va guanyar el premi Joan Teixidor amb el llibre d'haikus I en qui, l'ofec? (Viena), mentre que Maria Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) va guanyar el premi Rosa Leveroni pel recull poètic Des de l'arrel (Proa). D'altra banda, les altres dues veus són les de Francesc Prat (la Bisbal, 1950) i Pep Vila (1952), que amb la publicació de Fingiments i De la felicitat gastada (CCG Edicions, totes dues) han trencat un silenci poètic mantingut durant vint i trenta anys, respectivament.
Mariona Fàbregas, Maria Candela i Belen Pardo, acompanyades d'un grup de bons músics com ara Albert Comaleras, Francesc Ubanell i Enric Canada, entre d'altres, són les veus protagonistes del concert Dones amb nom propi, que és la presentació oficial de Girona del disc que porta aquest títol i que està ideat com un homenatge a les dones.
DANI CHICANO, El Punt 29.10.09 Foto: Gustavo Campos: L'estrena de Dones en nom propi.

Josep Camomajó, premi Casero de Novel·la Curta

L 'empresari gironí ha estat guardonat per la seva obra "Olor de violetes". Campmajó presideix l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó.
L'empresari gironí Josep Campmajó és el nou nom propi del Premi gironí de novel·la curta Just Manuel Casero. La seva obra 'Olor de Violetes', ambientada en un psiquiàtric, s'ha endut el guardó. Tot i ser desconegut en el camp literari, Campmajó no ho és entre els sectors econòmics de la ciutat; i és que presideix l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó. El text que ha presentat a concurs -i que ara publicarà l'editoral Amsterdam- és 'un anàlisi de la bogeria de la mà de dos personatges', segons explica. D'altra banda, l'escriptora Anna Carreras, que ja compta amb llibres publicats, ha quedat finalista amb un relat autobiogràfic sobre el drama d'una mare que perd un fill prematur.
Josep Campmajó, petit empresari gironí, ha sorprès tothom en l'acte de lliurament del premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que impulsa la Llibreria 22 de Girona. Campmajó s'ha endut el guardó amb el relat 'Olor de Violetes'. La novel•la es concep com un anàlisi de la bogeria, a través de dos personatges, un dels quals es troba intern en un psiquiàtric.
'Els dos personatges expliquen què desitgen d'una vida que és fosca i tenebrosa', concreta l'autor. A més, Campmajó concreta que aquesta cruesa de l'existència es fa més violenta en el cas del protagonista que es troba intern, 'perquè necessita inventar-se un món, que se'l fa a mida i que li permet sobreviure fins al final'.
Pel que fa al segon personatge del relat 'Olor de violetes', l'autor no n'ha volgut desvetllar els detalls. Només ha avançat que 'viu en una realitat paral·lela al primer, que els obligarà necessàriament a trobar-se al moment final de l'obra'.
El jurat ha afirmat que el text de Campmajó té una gran qualitat literària, perquè aconsegueix fer dubtar el lector sobre la versemblança del relat. Així, el jurat destaca que no queda clar si els episodis que descriu l'autor són reals o fruit de la imaginació del protagonista. Campmajó s'ha endut el guardó de 2.000 euros amb què es premia els guanyadors del Caseo, i veurà ara la seva obra publicada sota el segell de l'editorial Amsterdam.
El mateix autor s'ha mostrat molt sorprès després de convertir-se en el guanyador del XXIX Premi Just M.Casero. 'Fa temps que escric un bloc, que potser és el primer pas per desenvolupar certa tendència literària; però escriure un llibre és un altre món', comenta Campmajó. De fet, ell mateix afirma que 'poca gent' sabia que escrivia el relat, tot i que avança que el reconeixement del jurat li serveix com a 'incentiu' per continuar submergint-se en el món de les lletres.
El finalista, un relat autobiogràfic
D'altra banda, a més del relat de Campmajó, el jurat del Casero també ha reconegut una altra novel·la curta com a finalista, batejada amb el títol 'Unes ales cap a on'. La seva autora, l'escriptora de Terrassa Anna Carreras, hi narra la crua història d'una mare que perd el seu fill prematur.
El jurat n'ha destacat, però, que l'autora defuig els sentimentalismes a l'hora d'abordar el tema, fet que confereix 'una gran volada a l'escrit'. De fet, la mateixa escriptora afirma que ha procurat 'fer un ús de llenguatge entenent-lo com a un art balsàmic i una via de coneixement'.
El títol de l'obra és un manlleu d'un vers del poeta Roger Costa-Pau, que segons Carreras 'implica un itinerari i un misteri que hi és implícit'. L'escriptora, de 32 anys i que ha compta amb dos llibres publicats ('Camisa de foc' i 'Tot serà blanc') ha afirmat que li ha estat 'una sorpresa' quedar finalista. A més, també ha desvetllat que en breu establirà la seva residència a Girona.
'És un llibre que tenia escrit des de fa cinc anys i que no volia treure de cap manera perquè considerava molt privat; però un amic em va dir que treure'l de l'ordinador també era treure'l de dins meu i compartir l'experiència de la pèrdua amb aquells qui em llegeixin', explica. Carreras s'ha emportat els 500 euros que es concedeixen al finalista i, tot i que en principi l'editorial no es compromet a publicar l'obra, el jurat ha demanat al segell Amsterdam que ho faci per la gran qualitat literària del seu relat.
En aquesta edició, el Premi Just Manuel Casero ha rebut 24 originals. El jurat ha destacat que ha estat un dels anys on ha brillat més la qualitat dels textos.
Gironainfo.cat - Diari Digital de la ciutat de Girona - 31.10.09
Foto: Bernat Casero