L´obra d´un polític amb traça d´historiador

Joaquim Nadal presenta a Girona el seu nou llibre "Testimoni de càrrec"

Amb els focus posats sobre la seva etapa com a candidat a la Generalitat, cap de l'oposició i posteriorment conseller, Nadal ofereix en la seva nova obra un repàs a la seva trajectòria política en forma de dietari combinat amb textos d'assaig i anàlisi personal. 740 pàgines en les quals cita converses personals, sensacions i anècdotes que ajuden a crear un fil històric, carregat també amb referències a 1.800 persones i crítiques a "tothom i ningú".

Una obra que no és per quedar bé amb tothom, en la qual expressa males conductes per sempre sense increpar ni per faltar el respecte. Una idea que Joaquim Nadal va exemplificar ahir en la presentació del seu llibre Testimoni de càrrec a la Sala de Descans del Teatre Municipal de Girona, sobretot amb al·lusions constants a la poca afinitat amb l'exministra de Foment, Magdalena Álvarez, en la seva etapa de conseller a la Generalitat. Una etapa en la que l'exalcalde de Girona i exconseller de Polítiques Territorials i Obres Públiques (PTOP) va ressaltar la relació dels 15 bolígrafs, que resumien el nombre de tractes firmats entre Foment i la Generalitat en matèria d'infraestructures enmig d'una "relació tempestuosa" entre les dues administracions. És tan sols un dels elements d'una obra "d'un polític amb traça d'historiador".

Foto: Salvador García-Arbós

Així va definir el nou llibre de Nadal el company i amic Joan Manuel del Pozo, exregidor a Girona, exdiputat al Parlament i exconseller d'Educació. En la seva presentació va remarcar la riquesa d'una obra amb una gran varietat de gèneres que repassa l'etapa del Nadal polític, alhora que va destacar que "carrega contra tothom i contra ningú. No hi ha ase dels cops".

I si bé el contingut d'aquesta obra no està pensat per ser una crítica cap a ningú, sinó que per forma de dietari i assaig repassa la trajectòria de l'exconseller, durant la seva exposició Nadal va carregar durant una bona estona contra l'exministra Magdalena Álvarez. De la relació entre titular de Foment i el del PTOP, va destacar episodis com la declaració d'un excés de pressupost destinat a terres andaluses ("Nos hemos pasado tres pueblos"); l'intent d'Álvarez per evitar el pas del TAV pel centre de Barcelona o una tensa trobada en el marc d'una cimera hispano-francesa.

No va ser l'única referència directa a personatges de l'escena política. Del Pozo i Nadal també van citar un fragment de l'obra en la que es reprodueix una conversa amb Jordi Pujol, en la que l'expresident li recriminava el pacte a quatre bandes (PSC, ERC, PP i ICV) per situar a Joan Reventós com a president del Parlament de Catalunya al 1995.

Converses, anècdotes, agenda i història política que farà "les delícies dels historiadors", tal com va reflectir el propi Nadal, són alguns dels elements que es troben dins d'una obra que es va presentar ahir davant de més d'un centenar de persones a Girona.

Una ciutat que l'exalcalde i exconseller va considerar la seva salvació. "Una de les coses que m'ha ajudat a aguantar tants anys ha estat el no viure a Barcelona i viure a Girona. Veure la casa que em va veure créíxer", va afirmar davant d'un públic entre els que es trobaven germans, amics i membre de l'escenari polític com Anna Pagans, Pia Bosch o Àlex Sáez.

L'obra repassa l'àmplia trajectòria del polític però posa el focus sobre la seva etapa com a candidat a la presidència de la Generalitat, la posterior a l'oposició i les dues legislatures com a conseller. Vivències personals i moments històrics com les dificultats per confeccionar una llista, les reunions Carod-ETA, la crisi del Carmel, el "tsunami" del 3% o moments durs com la malaltia de Maragall. "Una obra monumental, extensa i intensa", tal com recollia el ponent Joan Manuel del Pozo.
Robert Van Eeckhout, publicat en el Diari de Girona 25.01.14

 

Memòries sense tentines

Joaquim Nadal evoca a 'Testimoni de càrrec' vint anys crucials de la seva dedicació a Catalunya
 
Al pròleg del seu nou llibre, de quasi 800 pàgines i publicat per Proa a la col·leció 'Perfils', Quim Nadal ja adverteix el lector que hi trobarà "més biografia que literatura", que ha escrit "més informació des de la subjectivitat que creació". L'historiador i polític gironí —amb un currículum tan extens que esmentar-ne només els càrrecs mes destacats allargaria aquest paràgraf una dotzena de línies— també informa que l'obra va néixer "a partir d'una idea modesta amb la transcripció dels dietaris polítics de 1993 a 1995" i que més endavant "vam pensar amb els editors que tenia més sentit ampliar l'àmbit cronològic per buscar el pont amb el moment present".

Llibertat i sentit crític

Un cop retirat de la primera línia de la vida política, Nadal sabia que "guanyaria llibertat i sentit crític". No era cap afirmació retòrica. L'altre dia [passem un moment a la més estricta actualitat] va afirmar que, si no es troba una solució pels tres proscrits a l'última fila, el PSC està "més a prop que mai d'un punt de ruptura". Aquestes declaracions, realitzades dijous durant la presentació de 'Testimoni de càrrec' a Barcelona, confirmen el que escriu al primer capítol del llibre: "Ara em puc mirar les coses sense tanta implicació i amb un punt més de distància". llegir més a
http://www.ara.cat/comarquesgironines/Records-tentines_0_1072692907.html

 

Josep Pastells, Ara.comarques : Foto: Josep Pastells 25.01.14

 

 

CASTELLET, Josep Maria.

Xavier Folch., J.M. Castellet i Modest Prats a la 22.

La seva sola presència fonamenta una cultura. L'alimenta, la fa pròspera, perquè inclou noves veus, i la fa sòlida, perquè recupera les veus anteriors amb un nou alè. Aquest és per a molts de nosaltres el llegat de Josep Maria Castellet. Una herència que és, sobretot, intel·lectual i moral, i que és també una guia de lectura i una norma de comportament civil. Una herència literària de primer ordre que ens ensenya a llegir, que ens explica què és exactament la literatura i quins són els seus plaers i les seves servituds. Una herència que és, per al país, un tresor que ens ha fet ser, a tots, més cultes, més sòlids. Una herència que, per als amics i coneguts, és una taula on el menjar i el beure, amb la ironia, la distància, esdevenien joia de viure i civilització. Ara, dialoguem ambCastellet, alt i britànic, calmat i august, savi, com ell ho va fer amb els seus morts, a través d'unes paraules que l'evoquen.

«Amb en Josep Maria hem pensat de venir a Girona». Era enXavier Folch que trucava. Ens mobilitzàvem. L'excusa era un llibre, i l'objectiu, tornar-nos a veure. Recordo una tarda de primavera del 2008. Presentava el seu Dietari de 1973. Me'l mirava, el nas punxegut, la barbeta, les taques a la pell. A ell, i a en Xavier, i a enModest Prats. Baluards d'un temps que se'ns clivella. Una festa de la intel·ligència, de l'amor per una llengua. Emotiva i lúcida, neta com aquest capvespre ataronjat de gener.
Josep M. Fonalleras, publicat en El Periódico 10.01.14

G.Terribas,N. Comadira,M. Prats, X. Foch, Q. Nadal, J. Nadal
i Josep M. Castellet, Octubre 2011

Cadascú deu haver tingut, al llarg de la vida, una experiència similar. O més d'una. És fruit de les persones, però també de les circumstàncies, d'una determinada percepció que il·lumina aquell moment i no pas d'altres. A mi, per exemple, em va passar fa molts anys en una conferència de José María Valverde a la Universitat de Girona, quan encara no era universitat sinó Estudi General. Era una nit d'hivern i el filòsof parlava en una de les antigues aules del seminari. Sobre literatura i ètica. És probable que ara no recordi el contingut exacte d'aquella lliçó, però sí que recordo un detall fonamental: la sensació que el món s'havia aturat en aquell precís instant, en aquella sala freda de la ciutat freda. Ho diu amb precisió Vinyoli a Sunt lacrimae rerum: “Tot giravolta com en un parc d'atraccions, / però tu i jo vivim al botó de la roda, / on és imperceptible el moviment.”

També em va passar una altra vegada. Presentaven un llibre de Josep Maria Castellet a la llibreria 22 de Girona. Ell hi era, i també en Modest Prats i en Xavier Folch. Tots tres, riallers, parlaven de llengua, d'escriptors, d'anècdotes, de cultura, de país. Tampoc no recordo els detalls amb precisió, sinó el tarannà de tots tres, una esplèndida escenificació d'aquella inútil utilitat de les lletres, que ens acosten a un coneixement de nosaltres mateixos que no hauríem ni tan sols copsat sense l'ajut del fragment d'una novel·la o dels hemistiquis d'un vers. De fet, Castellet tenia aquesta virtut. Cada xerrada, informal o no, cada àpat compartit (fins i tot aquell d'El Bulli, quan es va aixecar de sobte, a la frontera del vuitè o novè plat, i va exclamar: “¿Aquí no es menja calent?”), cada una de les seves presències, imponents i sàvies, feia que et sentissis al botó de la roda. Perquè tenia coses a dir, perquè les deia amb elegància i perquè, intel·ligent i sensible, les carregava de sentit.
Josep M. Fonalleras, publicat en El Punt-Avui 17.01.14

EL MEU CASTELLET

A Josep M. Castellet el vaig conèixer, ja fa molts anys,  en uns dinars que edicions 62

A la 22 el dia de la presentació del llibre
 "Girona, llibre de records".

organitzava abans del Sant Jordi i en Castellet, que n'era l'editor en cap,   durant les postres ens informava de les novetats més atractives d'aquell Sant Jordi. En el dinar hi assitien alguns autors, que presentats per en Castellet, defensaven i explicaven anècdotes del seu llibre. En Castellet ens informava d'aquells llibres que o bé eren traduccions o els seus autors no havien pogut venir. Era molt interessant veure i sentir a Castellet de la manera com anava desglossant  cada un dels títols que havia triat i editat. També s'ha de dir, que tot plegat,  se'ns feia llarg i monòton. Aquests dinars és van deixar de fer, quan  a en Castellet va passar a segona línia de 62 i el van anomenar President del grup,fins a la seva recent mort. Castellet, amb aquest càrrec més honorífic que de "poder", fou respectat, admirat i escoltat,  per la gent de la casa i pel mon editorial. I, també, va ser el principi d'una sèrie de canvis a edicions 62.
Durant aquells anys, la nostra relació va ser pràcticament nul·la. Alguna discreta salutació, una petita broma i poca cosa més. La meva opinió d' ell era la d'un personatge "important", però una mica distant i arrogant.

Però no ha estat fins els darrers anys i molt a través de Xavier Folch, amb les seves diverses visites, ja sigui per presentar un llibre, per saludar a els amics, anar a veure a Mossèn Modest Prats o rebre un Premi, que  vam tenir  una relació més propera i efectiva, que he descobert a en Castellet com un home savi, agradable, atent. Molt preocupat pels canvis i l'agressivitat del mon actual de l'edició. "Cada vegada que vaig al despatx d' edicions 62 (hi anava una o dues vegades per setmana) hi veig un munt de llibres nous. No sé com els poden llegir i editar correctament tants de llibres...", em deia un dia mentre fèiem temps per començar la presentació d'un dels seus llibres.
 La darrera vegada que vam estar junts,  va ser el dia 5 de juliol de 2012, a la 22, per presentar, juntament amb en Narcís Comadira i en Xavier Pla, la edició revisada de l'obra de Josep Pla, "Girona, un llibre de records". Castellet va estar molt obert i emotiu recordant el llibre, Girona i sobretot, a Josep Pla. Com sempre, va venir acompanyat de Xavier Folch i vam anar a sopar, al costat de la Llibreria, en el Balco. Tinc molt present les tertúlies de sobretaula, el seu somriure, la seva amabilitat i senzillesa que va anar guanyant amb el temps i amb la edat.

Penso que amb els anys Castellet, es va humanitzar. Aquell pal d'home,  elegant, seductor, llarg i tort com la torre de Pisa, la experiència, la vida i la mort el va fer més sociable i menys arrogant.

Tot un tipus el Senyor Josep Maria Castellet. 

Guillem Terribas 

Lacuesta presenta ‘Librerías',de Jorge Carrión, a la 22

El director de cinema gironí Isaki Lacuesta presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) el llibre Librerías, de Jorge Carrión (Tarragona, 1976), que va quedar finalista del 41è premi Anagrama d'assaig. Carrión planteja en el llibre una cronologia del desenvolupament d'algunes de les principals llibreries del món al llarg de la història.

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 14.01.14  Foto: Llibreria 22
Vídeo de la presentació http://youtu.be/VLvrFTje1fw

Vint minuts al Rien de Rien

Es tradició als premis Pla i Nadal que les autoritats facin una copa al bar de l'Hotel Ritz (que actualment és el Palace). Baixen per les escales del bar Rien de Rien en fila índia. L'espai és estret, sembla un club clandestí. S'hi estan vint minuts i quan consideren que ja han compartit prou confidències surten de les entranyes del Ritz i donen així inici a la nit literària. La web corporativa de l'hotel diu sobre el Rien de Rien: "És un bar de tradició anglesa. Fustes nobles i confortables... Música jazz".

Els polítics surten d'aquest cau de música negra per a rics com si es tractés d'un equip de futbol sortint dels vestidors. La primera, actuant de portera, és la delegada del govern, Llanos de Luna, elegant com cap altra convidada. La segueixen concentrats en la tàctica Ferran Mascarell i José Montilla. Xavier Trias i Jordi Vilajoana apareixen junts. Darrere hi van el regidor del PSC Jordi Martí, un grup d'esposes, dos agents de seguretat i els cambrers. José Manuel Lara Bosch, Artur Mas i Núria de Gispert han pujat amb l'ascensor. Privilegis del protocol. La seva arribada ha estat més sui generis. El més matiner ha estat Jordi Vilajoana. José Montilla ha irromput en escena caminant, seguit de dos nois en patinet que no tenien cap vincle amb ell però que m'han confirmat que els feia gràcia patinar darrere d'un expresident. L'altre pes pesant que ha comparegut caminant, o com a mínim sense fer ostentació de cotxe oficial, ha estat l'alcalde de Barcelona. Tot plegat és documentat amb telèfons i càmeres de fotos per part de dues famílies de turistes russos que no acaben d'entendre què passa al seu hotel.

Encara més informal se m'ha presentat Sebastià Alzamora. L'articulista de l'ARA, escriptor i membre del jurat del premi Pla, sortia al carrer a fer cigarrets -Marlboro, ha volgut precisar- perquè, segons m'ha dit, l'ajuden a concentrar-se per deliberar. Entre tanta estrella de la cultura local destaquen les noves patilles que llueix Genís Sinca, el guanyador del Pla del 2013. Aprofitant les dimensions de les patilles, el llibreter Guillem Terribas em relata uns capítols de la sèrie Curro Jiménez.

La decoració de les taules és rica en detalls nadalencs, també per les espelmes dels centres, que són d'Ikea. Il·luminats per Ikea parlo amb Albert Villaró. M'ensenya la petaca de whisky amb la qual brindarà pel premi Josep Pla. Li demano què haig de fer per ser andorrà si les coses es posen peludes a Catalunya aquest any 2014. Em suggereix que em faci capellà i m'anima a fer-ho perquè els andorrans són molt pacífics: el seu darrer mort per contesa armada va ser al segle XIV, en un conflicte ramader amb la Cerdanya.
Cristian Segura, publicat a Ara.cat Foto: Efe.
* ALBERT VILARÓ guanydor del Premi Josep Pla amb l'obra " Els ambaixadors"
* CARMEN AMORAGA guanyadora del Premi Nadal amb l'obra "La vida era eso"

La Llibreria 22 té un nou aparador dedicat a l'art

La Llibreria 22 de Girona inaugurarà demà a les 20 h el projecte artístic (A)parador, que, coordinat per l'Associació Ad'Art, convertirà un dels aparadors de la llibreria del carrer Hortes en un espai d'exposició

Cristina Cervià, amb l'artista Sebi Subirós.
Foto: Martí Bielsa.

obert a diferents disciplines artístiques i a creadors locals i forans. La proposta va sorgir del creador saragossà resident a Girona Pierre D. La i s'estrena demà amb la mostra Embarbussat del figuerencSebi Subirós. Per fer propostes d'exposició:aparador@adart.cat.
Xavier Castillón, publicat en El punt-Avui 02.01.14 

Sebi Subirós estrena l´aparador d´art de la

Foto: Marc Martí

Llibreria 22

L'artista convidat Sebi Subirós va estrenar ahir una nova inciativa de la Llibreria 22 de Girona que consisteix a convertir en una galeria d'art un dels seus aparadors. La idea és fer exposicions tant d'artistes locals com forans, generant així intercanvis i experiències entre uns i altres. Les exposicions tindran la durada d'un mes. Les temàtiques seran lliures i quedaran a mans de l'artista, que pot jugar amb totes les possibilitats que permet l'espai. (aparador@adart.cat).

Publicat en el Diari de Girona 04.01.14