25/1/16

9 Festival Pepe Sales 2016, dedicat a Roberto Bolaño



IMATGES de Roberto Bolaño a la Llibreria 22. També de la inauguració de l'Avinfuda Roberto Bolaño de Girona i altres imatges de Bolaño.

20/1/16

La dualitat com a essència vital.BLAT de Josep M. Pagès, Premi Casero 2015


El lleidatà Josep M. Pagès debuta amb la novel·la curta ‘Blat', guanyadora
del Just M. Casero 2015

La novel·la curta Blat, de Josep M. Pagès comença amb la frase “Érem dos”, i si, tal com diu l'editor Josep Lluch, “hi afegim la imatge de la portada, en què hi ha un rostre reflectit en un mirall, ens adonem ràpidament que el relat tracta de dualitats”.
Casero 2015, va ser presentada en doble sessió. A Barcelona, a la llibreria La Central, i a Girona, a la 22, que és l'entitat que impulsa el premi, que, a més de l'edició de l'obra per Empúries, també comporta 2.200 euros, a banda dels drets d'autor. El llibreter Guillem Terribas també va insistir en la dualitat de l'obra, fins i tot en el tractament narratiu. “En la primera lectura que vaig fer em vaig adonar que Pagès era un bon escriptor, però com a lector hi havia coses que se m'escapaven.”

Guillem Terribas, Josep Lluch, Josep M. Pagès i
Vicenç Pagès. Foto: Lluís Serrat
I és que, tal com va explicar ahir l'autor, va voler “deixar espai perquè el lector pogués penetrar en la novel·la”. Segons Josep M. Pagès “hi ha una part meva en el personatge, però pren potser la part més negativa”.
La dualitat de la història s'estableix en dos plans. En un hi trobem en Tomàs, que es planteja la possibilitat de ser una altra persona quan en un casament es retroba amb uns amics, i en l'altre, molt més oníric i fantàstic, es mou l'altre personatge, que no deixa de ser una rèplica, i un àlter ego, d'en Tomàs. Blat, el títol de l'obra de Josep M. Pagès, d'ofici corrector, té a veure amb la part brillant, amb la llum que contrasta amb la part més difusa i fosca de la novel·la.
En l'acte de la Llibreria 22 a Girona també hi va participar l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, membre del jurat del premi Just M. Casero amb Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino i Eva Vàzquez.
Jaume Vidal, publicat en El Punt-Avui 15.01.16
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/932715-la-dualitat-com-a-essencia-vital.html

Blat, un llibre d’aproximacions laterals

Blat és la història de dues persones que juguen a trobar el punt on unir-se, i és la novel·la curta que ha fet guanyar a Josep M. Pagès el premi Just M. Casero 2015. Publicat per Empúries, el llibre barreja el món oníric amb el real i és una aposta per aquest nou autor.
Josep M. Pagès és corrector en una impremta lleidetana i ha obtingut diversos guardons en concursos de relats. Blat és la seva primera novel·la, amb la què va decidir participar al premi Just M. Casero 2015. “Una vegada més el premi Casero descobreix un talent nou”, diu Josep Lluch, editor d’Empúries. Enguany, aquesta novel·la guardonada tracta de la dualitat. De la dualitat entre dos personatges que no es coneixen però que tenen un vincle estret; entre la vida íntima i la vida quotidiana; entre el món dels desitjos i el món real.
Aquesta novel·la curta té dos protagonistes: un es diu Tomàs, l’altre és anònim. Un viu a una banda de la frontera, l’altre a l’altra. Un està ple de dilemes interiors, l’altre només pensa en traspassar la frontera. Els dos comparteixen un conflicte d’identitat. Podem trobar l’Alter Egode Josep M. Pagès, en aquesta obra? “No he explicat res que m’hagi passat, però faig préstecs”, explica l’autor; “Temors, defectes… He deixat el pitjor”.
video
En Tomàs, tot i tenir nom, és el personatge més volàtil. Josep M. Pagès ens el presenta indirectament, amb “aproximacions laterals”, tal com digué el jurat del premi i tal com repeteix ell: “No he arribat a aquest llibre tirant pel dret, faig aproximacions laterals”. La veu de Tomàs no surt d’un narrador omniscient, sinó de dins seu, d’ell mateix. I el fet de crear un personatge des de les seves profunditats fa que entrem en un món oníric, inestable, sovint incoherent, ple de pensaments, d’emocions, tot barrejat. Avís als lectors: el món del Tomàs no és fàcil d’entendre, com tampoc ho és la ment de ningú.
“Si vols veure el blat, busca les roselles”, llegim a l’obra. I la lògica que segueix tot el llibre és aquesta. Aproximacions laterals. Roselles. “Quan escrivia Blat no pensava en el lector. No he volgut explicar tots els símbols perquè cadascú els interpreti”. Josep Lluch, d’Empúries, creu que Pagès forma part d’una fornada de narradors-poetes que expliquen històries fascinants que sempre tenen algun detall que al lector se li escapa. De fet, Josep M. Pagès afirma que llegeix molta poesia i que s’ha guiat per alguns poemes a l’hora d’escriure. Poemes, per exemple, de Vinyoli.
Però Vinyoli no ha sigut l’única inspiració de Pagès, que explica que els paisatges urbans deBlat estan inspirats en Lleida. Els dos personatges també tenen un paral·lelisme de carn i ossos: els germans Víctor i Màrius Torres. “Víctor era soldat i polític, Màrius, metge i poeta. Els dos eren molt diferents però mantenien un vincle, en aquest cas familiar”. Josep Lluch, editor d’Empúries, aprofita la publicació de Blat per reflexionar sobre el context literari actual. “Una de les poques coses bones de la crisi”, explica, “és que molts escriptors prescindeixen del que és millor escriure, de les fórmules, de les modes, i escriuen el que realment volen, com en Josep M. Pagès”.

El Premi Just M. Casero, valorat en 2.200€ i amb els drets d’autor a part, és un guardó que aposta per escriptors que comencen, explica Guillem Terribas de la Llibreria 22, organitzadora del premi. El guanyador ha sigut Blat de Josep M. Pagès, i la finalista Gemma Sardà amb La veu del Cyrano (Empúries), que es presentarà al setembre.
Clàudia Rius, publicat a la Revista Digital Núvol 20.01.16http://www.nuvol.com/noticies/blat-un-llibre-daproximacions-laterals/

9 FESTIVAL PEPE SALES, dedicat a ROBERTO BOLAÑO

Ionquis de Bolaño. 9 Festival Pepe Sales

EL RESTAURANT LA PENYORA PRESENTA EL 9È FESTIVAL D'ART INDEPENDENT PEPE SALES (22 GENER - 5 FEBRER), EL RECONEIXEMENT POPULAR QUE FALTAVA A L'AUTOR DE "LOS DETECTIVES SALVAJES", UN ESCRIPTOR QUE VA PATIR LA GIRONA MÉS HIPÒCRITA I MÉS GRISA.

Roberto Bolaño considerava Girona una ciutat "hipòcrita i grisa". L'escriptor, que seria internacionalment reconegut per llibres com Los detectives salvajes, va passar completament desapercebut a la ciutat, on la seva mare tenia una parada de bijuteria a La Rambla de la Llibertat. A l'arrencada de la dècada del 1980, Bolaño ho va passar tan malament a Girona que, anys després, quan residia a Blanes, es negava en rodó a tornar a trepitjar els carrers que li van inspirar el poema Prosa de otoño en Gerona, on usava la tardor per exposar l'exclusió social i l'estat anímic en què vivia.
Però després, quan li va arribar el reconeixement internacional, amics com Javier Cercas, Ponç Puigdevall o el llibreter Guillem Terribas van convèncer Bolaño i aquest va començar a participar en la vida literària i cultural d'una ciutat que a poc a poc anava deixant de ser grisa i negra per esdevenir viva i de colors.
El reconeixement oficial gironí a Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 1953 -Barcelona, 2003) va arribar l'any 2011, quan la ciutat li va dedicar un llarg i lluminós carrer al barri de Domeny. La cantant Patti Smith, admiradora incondicional de Bolaño, va aparèixer d'improvís a l'acte inaugural, on fins i tot va interpretar a cappella una cançó.
Reconeixement popular
Faltava el reconeixement popular gironí a Bolaño, que arribarà en la propera edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, organitzat per la família somniadora i trangressora del restaurant La Penyora, que ahir va presentar una programació que va del 22 de gener al 5 de febrer.
Consol Ribas, responsable de La Penyora amb Lluís Llamas, va assegurar en una multitudinària roda de premsa que existeixen els "ionquis de Bolaño", que són les persones "atrapades en la seva obra literària, les que se submergeixen en el seu torrent narratiu".
Divendres 22 (20h), el Centre Cultural La Mercè acollirà la inauguració del festival amb l'obertura de l'exposició d'arts plàstiques El burro. Resulta que Bolaño va homenatjar la moto robada -"el burro"- amb què passejava per Mèxic amb el poema El burro. Els artistes d'aquesta exposició col·lectiva s'han inspirat en peces de motocicleta. La moto també ha inspirat una activitat que promet espectacle. Moto i poesia tindrà lloc l'endemà dissabte (19.30h) pels carrers del Barri Vell de Girona, on ressonaran els espetecs dels motards Dimonis de Santa Eugènia en desfilada. Si la poesia i la prosa de Bolaño ha suggerit una desfilada de motos, també pot suscitar un combat de boxa. Cesc Martínez, responsable de l'Escola de Boxa Amateur de Girona, muntarà dimarts dia 26 (20.30 h) a La Mercè un ring amb un espectacle de boxa. El cultiu de l'alta literatura i les experiències més sòrdides eren perfectament compatibles per a Bolaño, fill d'un boxador.
Completen la programació del Pepe Sales la projecció de cinema amb el documental Roberto Bolaño: El último maldito (Diumenge, 24, 21.30h, Truffaut), la conferència de pensament que impartirà Pablo Ley Francelli, autor de l'adaptació teatral de la novel·la de Bolaño 2666 (dilluns 25, 19.30 h, La Mercè), i el festival de curtmetratges, amb tretze realitzadors que estrenaran els seus treballs dedicats a l'escriptor (diumenge 31, 20 h, Truffaut) .
Per a Lluís Llamas, Bolaño representa l'esperit dels anys 1970/80, quan la moto era l'element de l'escapada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.01.2016

El Pepe Sales difon Bolaño amb motos, boxa i poesia

El festival de La Penyora s'obrirà divendres amb una exposició d'obres creades a partir de peces de motos.L'espectacle central inclourà dimarts vinent una exhibició de l'Escola Gironina de Boxa

Foto de Grup de Xavier Castillón. 
El Festival d'art independent Pepe Sales , que La Penyora ha dedicat en la seva 9a edició a l'escriptor xilè Roberto Bolaño, tindrà lloc del 22 de gener al 5 de febrer, i inclourà algunes novetats que subratllaran els lligams de l'escriptor xilè amb les motos i amb la boxa, esport que havia practicat el seu pare. El festival s'obrirà divendres vinent amb la inauguració a la Mercè de l'exposició col·lectiva El burro (20 h), com el poema que Bolaño va dedicar a una moto negra robada per viatjar a la recerca d'un somni: “Un sueño innombrable, inclasificable, el sueño de nuestra juventud, es decir el sueño más valiente de todos nuestros sueños”. Albert Serra i Lluís Llamas presentaran aquesta exposició en què una trentena d'artistes han treballat a partir de peces de motocicleta. El mateix divendres hi haurà la performance multidisciplinària Los perros románticos. I el dissabte 23, els motoristes de l'associació Dimonis de Santa Eugènia voltaran al vespre pels carrers del Barri Vell –l'escriptor hi va viure en la primera meitat dels anys 80, en una etapa molt difícil de la seva vida– i durant l'itinerari s'aniran recitant poemes de Bolaño.
El diumenge 24 tindrà lloc al Cinema Truffaut (21.30 h) la projecció del documental Roberto Bolaño, el último maldito, presentat pel seu amic blanenc Joan Sureda, i la inauguració d'una exposició fotogràfica també inspirada per Bolaño i les motos, De los burros y de los poetas, a càrrec de Josep Burset, Manel Bielsa i Albert Gisalló. El dilluns 25, Pablo Ley, autor de l'adaptació teatral de la novel·la 2666, oferirà una conferència a la Mercè (19.30 h) com a pròleg del gran acte central del festival, que el dimarts 26 inclourà les actuacions de mig centenar d'artistes de diverses disciplines, com ara la música, la poesia, la dansa o el teatre, inspirades per l'obra de Bolaño, a l'auditori de la Mercè (20.30 h). Aquest any inclourà una exhibició de boxa, amb la col·laboració de l' Escola de Boxa de Girona . El diumenge 31 de gener s'ha programat al Truffaut la projecció de 13 curtmetratges basats en l'univers de Bolaño (20 h). Tots els actes són gratuïts, com sempre amb la voluntat de difondre al màxim l'obra d'un autor que ahir Consol Ribas va definir, a la multitudinària presentació del festival, com “extremadament generós i sempre fidel a les seves idees”.
Carrer sense placa
En nom del Truffaut, hi ha intervenir Guillem Terribas, que va recordar la Llamadas telefónicas a la 22 i es va reconciliar amb la ciutat. Terribas va afegir que, després d'inaugurar el carrer Roberto Bolaño al barri de Domeny amb la presència de Patti Smith, es va retirar la placa perquè hi deiaBolano i ara “només queden els quatre forats” de la placa.
difícil relació de Bolaño amb Girona, fins que li van demanar que presentés 
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 19.01.2016

9/1/16

L'‘exaltació silenciosa' de Pairolí arriba a ‘El Procés'

La revista de cultura dedica el setè número a l'escriptor i periodista, de qui publica fragments inèdits de dietari.

 https://revistaelproces.wordpress.com/
De vegades mirem i no veiem, sentim però no escoltem”, comença l'editorial del setè número de la revista cultural El Procés , dedicat, amb caràcter monogràfic com ja és costum en les últimes entregues, a l'escriptor i periodista Miquel Pairolí (Quart, 1955-2011). “Sabíem que hi era, que escrivia, però de fet no el coneixíem; no el coneixíem perquè no l'havíem llegit”, continua la nota editorial, que afegeix que la primera aproximació a la seva obra va ser després de l'“impacte de la seva mort”, i “en descobrir-lo una mica l'hem volgut descobrir del tot”. El fruit d'aquest propòsit és una nova demostració de l'ambició i el talent desinteressat que desplega en cada lliurament l'equip d'aquesta revista, encapçalat pel crític teatral Quim Armengol: un número de 196 pàgines en què s'han implicat una vintena llarga de col·laboradors amb “la modesta intenció d'anar més enllà d'avui, fer visible aquest escriptor únic i la seva obra, entrar en un estat d'exaltació silenciosa i requerir-lo perquè es reeditin els seus llibres i puguin estar a l'abast de tothom”.
Amb una portada original de l'artista Mim Juncà, que signa també el dibuix de la contraportada i, a l'interior, les il·lustracions inspirades en el darrer dietari que va publicar Pairolí, OctubreEl Procés reprodueix, com ja va fer en els dos números monogràfics anteriors, dedicats a Joan Vinyoli, diverses mostres de la correspondència personal de l'escriptor amb altres col·legues i mestres d'ofici, com ara Vicenç Pagès Jordà, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Montserrat Roig, Miquel Àngel Riera i el mateix Joan Vinyoli.
A més, conté una entrevista amb el cantant Raimon, que rememora la seva relació amb Pairolí, i dóna a conèixer fragments de dietaris inèdits i un assaig, tampoc publicat mai fins ara, que Pairolí va escriure sobre les Falses memòries de Salvador Orlan, de Llorenç Villalonga. El número incorpora articles de Xavier Cortadellas, Josep M. Fonalleras, Quim Curbet, Lluís Freixas, Imma Merino, Antoni Martí Monterde, Xevi Planas, Àngel Quintana, Pep Solà, Enric Sòria, Guillem Terribas i Pep Vila, entre altres autors, que aborden l'obra de Pairolí sovint des de la relació personal que hi van tenir. Consultable en línia mentre no es concreta l'edició en paper, cada vegada més difícil per la falta d'implicació institucional (https://revistaelproces.wordpress.com/), la revista es completa amb altres continguts, en què destaca el diàleg imaginari entre Carner, Pla i Rodoreda al Flore, concebut per Narcís Comadira.
EVA VÁZQUEZ publicat en el Punt-Avui 06.01.16

8/1/16

TORTELL EXPLOSIU L PALACE

L'actualitat política va marcar el lliurament del premi Pla i el premi Nadal ahir al vespre, i les opinions sobre l'atzucac en què es troba el país van bombollejar tota la nit entre taula i taula a l'hotel Palace. “Hem començat l'any sense govern espanyol ni català, però les coses ens van igual!”, comentava l'escriptora Llucia Ramis; “potser tota la culpa no la té la CUP, sinó també el Mas”, opinava el l'ex llibreter de la 22 de Girona Guillem Terribas, mentre que l'escriptora Care Santos, més radical, va dir: “Mas hauria de ser generós i fer un pas enrere”. L'escriptora Ada Castells encara bromejava: “Em va costar molt decidir el meu vot i tinc la sensació que em vaig equivocar. Ara, poder tornar a votar, em sembla fantàstic!”
De fet, fins a l'últim moment no es va confirmar la presència del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i no volem ni pensar sobre què van parlar amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que assistia per primer cop a la festa literària, i amb qui compartia taula al costat, entre d'altres, de Carme Forcadell i el conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell.
Menys glamurosa que la gala del premi Planeta, però amb més solera (el Nadal és el guardó literari més antic de l'Estat!), la Nit de Reis Literària va aplegar un any més la família lletraferida amb autors de l'òrbita Planeta com ara Najat el Hachmi, Carme Riera, Pere Gimferrer o Sebastià Alzamora, aquests darrers membres dels jurats.
El menú del sopar , que va transcorre a l'inici tots pendents del partit de futbol, es componia d'amanida de llamàntol i crab amb brots frescos, ànec rostit amb micuit de foie i financer d'avellana de postres. Tot molt
bo, i no va faltar el tortell de Reis que, a la taula presidencial, devia treure fum!
Valèrie Gaillard, publicat en el Punt-Avui 07.01.16