David Recasens publica el seu primer poemari

Fèlix Bruguera presentarà avui ‘La vida és una poesia’ a la llibreria 22.

Imatges de la Presentació a la 22. L'autor David Recasens i el presentador Fèlix Brugera. 

Home de múltiples interessos relacionats amb la cultura, David Recasens i Sabatés (Bescanó, 1976) diu que mai no s’hauria pensat que “podria arribar a escriure un llibre”. Però ho ha fet i avui presenta a la llibreria 22 de Girona el seu primer poemari, titulat La vida és una poesia. L’acte començarà a les 12 h del migdia i l’encarregat de comentar els poemes de Recasens serà Fèlix Bruguera, doctor en filologia catalana. “M’he inspirat en les petites coses que ens ofereix la vida, aquelles que, per quotidianes, de vegades no ens n’adonem”, explica Recasens. Cada poesia va acompanyada en el llibre d’una fotografia realitzada per ell mateix i d’un text en què l’autor explica què el va motivar per escriure aquells versos.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 22.05.2021

David Assegut al banc de la 22

David Recasens mostra la cara B del confinament.

L’autor publica «La vida és una poesia», un recull de poemes
amb la mirada posada en el que l’envolta.

David Recasens publica La vida és una poesia, un recull
de 51 poemes nascuts en temps de confinament, que
presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona.
Aquest és el debut literari de l’autor, que assegura que
«si no hagués estat  el confinament, mai hagués escrit
un llibre i les poesies haguessin quedat en un calaix».
l temps lliure va ser la clau per a engegar la maquinària, 
en un parèntesi que li va permetre «tenir el cap més
despert, sense la pressió del dia a dia», subratlla.
Es tracta d’una «poesia del dia a dia, una mirada sobre
el que m’envolta», assegura l’autor. El mar, els fills,
l’amor, Girona, el riu Ter o els Pirineus són alguns
els elements que han inspirat l’autor de Bescanó. 
«He volgut plasmar les coses que ens passen
desapercebudes i  traslladar-ho de la manera que jo ho
aprecio», assenyala.
Cada poesia s’acompanya d’una fotografia, capturada
pel mateix autor, a mode de guia perquè el lector pugui
conèixer la instantània que va captar l’atenció de Recasens.
Publicat en el Diari de Girona, 22.05.2021

CÒMICS 22 * Primavera 2021

Un recorregut per la botiga de Còmics 22 de Girona. Una ullada a les novetats i els còmics que us recomanem. Entre amb nosaltres en un mon ple d'imaginació: Veniu a Còmics 22. * 20 de maig 2021/ Guillem Terribas.

Llibreria&Quiosc22: Primavera 2021

La Llibreria&Quiosc22 que està a l'Eixample de Girona, carrer Emili Grahit,57 compleix la funció de llibreria de barri molt ben equipada, sobretot en llibre infantil. Diaris, revistes, papereria i les darreres novetats... i amb tot el suport de la Llibreria 22 del carrer Hortes,22. El vídeo es un recorregut per les seves instal·lacions i els suggeriments. Realització: Guillem Terribas.

Joan Armangué i Joaquim Nadal presenten «Històries d'alcalde 1995-2007» a Girona

Els dos exdirigents aporten la seva experència política en un diàleg celebrat a la Llibreria 22.

Retall del Diari de Girona.

Dos veterans de la política gironina, Joan Armangué (exalcalde de Figueres) i Joaquim Nadal (exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat) van aportar els coneixements de la seva experiència política en un diàleg celebrat ahir a la Llibreria 22, amb motiu de la presentació del llibre «Històries d'alcalde 1995-2007», que acaba de publicar Armangué. El periodista Ramon Iglesias va fer de moderador.

El diàleg va girar entorn del municipialisme i de l'evolució de Girona i Figueres. També, tangencialment, del present de la política catalana. «L'etapa 2017-2021 ens ha fet molt bons a nosaltres», va reblar Nadal. Ambdós, es van declarar orfes de referències en la política catalana. Antics militants del PSC, també es van mostrar molt crítics amb el seu expartit. Nadal va ser molt clar: «En els últims anys, he tingut la temptació de no votar o de votar en blanc o nul». Armangué va reivindicar l'etapa del tripartit, com un govern transformador a Catalunya. L'exalcalde de Figueres creu que avui dia el municipalisme «més que asfaltar carrers o tenir nous projectes, ha de combatre les creixents desigualtats dels barris de les ciutats». Ambdós van coincidir en la dependència que els polítics actuals tenen de les xarxes socials. «Tenen una obsessió per twitter», segons Armangué i Nadal considera que «és més eficient anar a un bar a escoltar les opinions espontànies de la gent que el confort del despatx. I crec que ara escolten més a twitter que al bar».
Diari de Girona, 09.05.2021

Joan Armengué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal Foto: Llib.22

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Els dos exalcaldes socialistes van reflexionar ahir a Girona sobre les seves èpoques de mandat al capdavant de les respectives ciutats, en un acte de presentació del llibre de Joan Armangué.

Joan Amangué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal (Foto: llib.22)

Figueres, Vilatenim, Navata, Barcelona i, ahir, Girona. Joan Armangué va completar el ruedo de presentacions del seu llibre Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), publicat per Grup Gavarres dins la col·lecció El Caliu de la Memòria, en el qual recull seixanta-dues històries que formen un relat molt personal de la seva trajectòria política al capdavant de la capital de l’Alt Empordà durant dotze anys. I al feu contrincant, la capital gironina, l’expectació era alta, omplint l’aforament destinat per la Llibreria 22 a la plaça Jordi de Sant Jordi.
Molts amics i vells camarades del partit socialista van assistir a un acte que tenia el gran al·licient no només d’escoltar el protagonista sinó el també exalcalde Quim Nadal –autor de l’anterior llibre de la col·lecció–, enfrontats en un duel d’amics arbitrat pel periodista i escriptor Ramon Iglesias.
Presentar un llibre sobre Figueres a Girona tenia el seu morbo i més tenint en compte l’antiga rivalitat existent entre les dues ciutats sobretot en l’època que manaven els dos alcaldes. Però com va deixar clar d’entrada Iglesias, “alcaldes rivals primer, però Nadal un dels principals avaladors de Figueres com a conseller”. La trobada va donar per a moltes reflexions, com ara el fet que, mirant enrere sense ira, “els intel·lectuals figuerencs estaven en contra de Figueres i més a favor de Girona”, com va recalcar Nadal.

Per la seva banda Armangué va recordar, com deixa testimoni al llibre, que a diferència de Figueres on el seu projecte va restar “inacabat” –tot i que el convergent Santi Vila li va reconèixer que va continuar completant idees del seu pla quan ell va ser alcalde– a Girona sí que en va tenir, de continuïtat: “Un projecte sòlid que va produir una jerarquització i un enfortiment de la capitalitat gràcies a la voluntat del pujolisme per potenciar-ho.” Un model amb puntals com la Universitat de Girona, “la més centralista del país”, i un “gironacentrisme de quilòmetre zero que va reconduir l’eix Vic-Olot-Figueres cap a Girona”, va subratllar Armangué tot recordant que “hi ha més nadalistes a Figueres quan era alcalde que quan era conseller”. Contradictori? Com tot a la vida. Nadal per contra va dir que a ell sempre li deien “tu rai, que tens bisbe i governador militar, ho tens tot!”, quan en realitat ell els hauria regalat aquest “tot”.
Dos exmilitants socialistes que van coincidir en moltes coses, com el fet que actualment se senten “orfes” de referents ideològics o, com va dir Armangué, que es considera un “socialista independent”.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 09.05.2021