tag:blogger.com,1999:blog-5024888792778083372024-02-20T22:25:00.026+01:00llibreria 22La Llibreria 22 fundada el 20 d'octubre de 1978, ja forma part de la història de Girona dels darrers anys.
llibreria22@llibreria22.net/ www.llibreria22.net / tel. 972212395Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.comBlogger992125tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-67013824090754497742022-12-29T18:14:00.001+01:002022-12-29T18:14:05.268+01:00 Una parella, una història, dues versions<span style="font-size: large;"><span><b>
Hi han invertit quatre anys de creació i escriptura perquè és més lent escriure a quatre mans que a dues.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCI2kxYzIDEkVpcmn1lsG8ZoA6Tfu4k1JpgpeydEs--B1_TLywXcN7qOrsGoa9F-j-m3Z_rOu1zWXSWaUWqqTuiYG-FVB6dNa0XNfDcorJTu-oKimYZUKvQL40mLFbEBac4t0Oz_w2I3cW5qn-q8HYhDzavNKDVZ9gCr1_R-3DqubXW75FP-Cgxrtb/s1200/340046ae-4478-452c-a3f7-b1409992bdf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCI2kxYzIDEkVpcmn1lsG8ZoA6Tfu4k1JpgpeydEs--B1_TLywXcN7qOrsGoa9F-j-m3Z_rOu1zWXSWaUWqqTuiYG-FVB6dNa0XNfDcorJTu-oKimYZUKvQL40mLFbEBac4t0Oz_w2I3cW5qn-q8HYhDzavNKDVZ9gCr1_R-3DqubXW75FP-Cgxrtb/w640-h360/340046ae-4478-452c-a3f7-b1409992bdf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Salvador Macip, Pep Prieto, Àngels BASAS durant la presentació Foto: Marc Marti.</td></tr></tbody></table><br /></b></span></span><div><span><span style="font-size: x-large;"><b>«D</b></span><span style="font-size: large;">oble vida». Salvador Macip i Àngels Bassas han presentat avui la novel·la que han escrit entre tots dos, un llibre que uneix dues versions d’una mateixa relació i que es caracteritza per tenir una portada al davant i l’altra al darrere.</span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">No hi ha res pitjor per a un gandul com qui això signa, que saber de primera mà que hi ha persones que excel·leixen en les seves feines -feines que ja de per si requereixen gran dedicació- i tenen ganes encara -i temps- de fer altres coses en les quals -horror- també demostren ser bones. Salvador Macip és metge i investigador, dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Leicester, on és catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular, i també és catedràtic i investigador dels Estudis de la Salut de la UOC. Àngels Bassas és actriu i professora d’Arts Escèniques, llicenciada en Art Dramàtic, màster en Art, Literatura i Cultura Contemporània i ha treballat en múltiples sèries de televisió i pel·lícules, a més d’en teatre. Doncs bé, aquí els tenim: entre tots dos acaben de publicar Doble vida (Columna Edicions), una novel·la a quatre mans que han presentat avui a l’Espai 22 de Girona. Amb el gandul a tercera fila, sentint-se més ínfim a cada moment.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCe9QbXvYP77z8V7Y1kSsoxErKR3bvcUIVQwu40-Hl4WPYGWUBMeAYaSqEEHAk-mfHp45PkOFc8_2mYwiqfKNege-Z01IIrPBBKTurzXG2W-XfnX1OgsTt1WC3-S3Sl3gn6W1ZeEJ3fFxcHCIURqsoV68lbvAs_A9ScWJRGm4IyA-W3fu-h3J41wW6/s795/FkRLINIWIAAww5h.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="741" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCe9QbXvYP77z8V7Y1kSsoxErKR3bvcUIVQwu40-Hl4WPYGWUBMeAYaSqEEHAk-mfHp45PkOFc8_2mYwiqfKNege-Z01IIrPBBKTurzXG2W-XfnX1OgsTt1WC3-S3Sl3gn6W1ZeEJ3fFxcHCIURqsoV68lbvAs_A9ScWJRGm4IyA-W3fu-h3J41wW6/s320/FkRLINIWIAAww5h.jpg" width="298" /></a></div></span></span></div><div><span style="font-size: large;">Presentava Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, de no sé quantes ràdios i escriptor, un altre que tal. Una tortura per a la meva dignitat. Ha explicat Macip que la idea d’escriure un llibre així li voltava pel cap des de feia vint anys, però no trobava la persona adequada fins que va conèixer Àngels Bassas. Un llibre així significa relatar la mateixa història des de dues visions diferents. És a dir, Doble vida és la història d’un home i una dona, en Robert i la Sílvia, que es retroben després d’anys -havien estudiat junts a la universitat- i mantenen una relació. Fins aquí, la història podria ser força convencional, més encara si sabem que aquest retrobament es produeix gràcies a les xarxes socials, aquest invent que tant ha fet per la creació de noves parelles com per la destrucció d’altres. L’originalitat del llibre presentat és que la mateixa història, pas a pas, l’expliquen els dos protagonistes, l’un en una meitat del llibre i l’altra en l’altra meitat, per això la novel·la té dues portades: tant es pot començar llegint la versió de la Sílvia com la d’en Robert. I com sap qualsevol que hagi tingut una relació sentimental, tan cert és que les dues versions seran diferents, com que totes dues són autèntiques. Misteris de la ment humana.</span></div><div><span style="font-size: large;">Hi han invertit quatre anys de creació i escriptura, perquè -com ha assenyalat Macip- és més lent escriure a quatre mans que a dues, especialment si es pretén -i ells ho aconsegueixen- que les dues versions quadrin sense error. Àngels Bassas, per cert, ha delectat els assistents amb la lectura dramatitzada d’uns quants fragments. Fins i tot en tasca aparentment tan simple com llegir, hi ha classes.
</span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Diari de Girona 17.12.2022<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4bVrkI6jPTlrVzmnEPa7MKKG5uBlfR31EOq0Sb1ZV5fiBSq2UbZz1h5H4Wfo4qsa2NWJlDUHfTsln7Fz5OElwAD2upPRE93lodgCrRGW2H8v2Ug6qj1g6KUuRte2R_LTCvrBuRfzp9VY5p1Tzn0418S12BTm_-ANjxvpsum6sezaQ5-w1bdtMI9UV/s300/baixa%20(9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4bVrkI6jPTlrVzmnEPa7MKKG5uBlfR31EOq0Sb1ZV5fiBSq2UbZz1h5H4Wfo4qsa2NWJlDUHfTsln7Fz5OElwAD2upPRE93lodgCrRGW2H8v2Ug6qj1g6KUuRte2R_LTCvrBuRfzp9VY5p1Tzn0418S12BTm_-ANjxvpsum6sezaQ5-w1bdtMI9UV/w640-h358/baixa%20(9).jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /></i></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-52064352435041273142022-12-11T16:10:00.003+01:002022-12-11T16:10:26.562+01:00LLIBRERIA 22. Bon Nadal 2022<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/F9QJEFZN2nU" width="480"></iframe><br /><span style="font-size: large;">Felicitació de Nadal 2022. Realització: Guillem Terribas</span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-13124758018103253792022-12-11T16:05:00.006+01:002022-12-11T16:05:56.623+01:00CÓMICS 22 * Nadal 2022<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/_NFA0sPEIhE" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/_NFA0sPEIhE/hqdefault.jpg);" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: white; color: #0d0d0d; font-family: Roboto, Noto, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;">Felicitació de Nadal de Còmics 22 de Girona. Imatges, vídeos, recomanacions... Realització: Guillem Terribas. 11.12.2022</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-28123351104059177892022-11-30T17:57:00.001+01:002022-11-30T17:57:06.613+01:00«Kennedyana», el llegat de Vicenç Pagès, es presenta a Girona<p> </p><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><h2 class="article-subtitle headline-article__subtitle" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: 22px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 27px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-transform: uppercase; vertical-align: inherit;">L’OBRA PÒSTUMA DE L’ESCRIPTOR EMPORDANÈS ES FIXA EN LA NISSAGA DELS KENNEDY.</h2></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="background-color: white; color: #333333; float: left; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; margin-bottom: 0.5em; margin-right: 1em; padding: 4px; position: relative;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSaJhfhBnOEMGnnJbE8DZIgTHx-04JI2E2j5zHkLqPZKQreOHNTybvVjey-CxBrgez9ngR0CSWiklYF2bHBJwP70y3gSeIQ0hdtW4GFoQ7NPR79H_9Bh6yuEIWeUZgMBqavMzgb1AKBIGoXXgFiFpIJl8mfyBEWxKwrvWWeGXz5OELNmLipXWg_gVm/s1200/8cb7730c-62d0-4ae7-bafb-b0262fa5a70a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="color: #992211; margin-left: auto; margin-right: auto; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSaJhfhBnOEMGnnJbE8DZIgTHx-04JI2E2j5zHkLqPZKQreOHNTybvVjey-CxBrgez9ngR0CSWiklYF2bHBJwP70y3gSeIQ0hdtW4GFoQ7NPR79H_9Bh6yuEIWeUZgMBqavMzgb1AKBIGoXXgFiFpIJl8mfyBEWxKwrvWWeGXz5OELNmLipXWg_gVm/w640-h360/8cb7730c-62d0-4ae7-bafb-b0262fa5a70a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="font-size: 11.88px; text-align: center;">Ernest Folch, Glòria Granell i Guillem Terribas, en un moment de la presentació.</td></tr></tbody></table><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" /><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><br /></div><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: x-large;"><b>L</b></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: large;">’Auditori de La Mercè va acollir ahir a la tarda la presentació a Girona del llibre <i><b>Kennedyana</b></i>, l’obra pòstuma de <b>Vicenç Pagès Jordà</b>, un acte que va servir per recordar l’escriptor empordanès, mort a finals del mes d’agost.</span><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;">El darrer llegat de Pagès, presentat fa uns dies a Figueres, la seva ciutat natal, i a Torroella de Montgrí, on residia, és alhora un relat literari, una síntesi de la mitologia suscitada a l’entorn de la família Kennedy i un assaig singular sobre la redefinició dels límits entre la vida pública i la privada en el món mediàtic contemporani.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPmKDypJCnUkFhkJKwsicAnLeEpJgx6AkwlmjrZUzqwI3S3fKTTD6TzwErknL7I9_J_fuIrMNyDjAGY8c4Tsj6DTIBDh5YG6Si8rnxzKgEwyGgUkO661Y70ptPRCfga5cP1U0GbHfg9Z3IeGd_KxF4jjaq-dzv037vUCKaBKL1baPi2cr1zxJ_tyxd/s1080/WhatsApp%20Image%202022-11-18%20at%2012.10.13.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; color: #992211; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPmKDypJCnUkFhkJKwsicAnLeEpJgx6AkwlmjrZUzqwI3S3fKTTD6TzwErknL7I9_J_fuIrMNyDjAGY8c4Tsj6DTIBDh5YG6Si8rnxzKgEwyGgUkO661Y70ptPRCfga5cP1U0GbHfg9Z3IeGd_KxF4jjaq-dzv037vUCKaBKL1baPi2cr1zxJ_tyxd/w400-h400/WhatsApp%20Image%202022-11-18%20at%2012.10.13.jpeg" style="border: none; position: relative;" width="400" /></a></div></span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;">Els encarregats de presentar el llibre, editat per Folch&Folch, van ser el llibreter <b>Guillem Terribas</b>, l’editor <b>Ernest Folch</b>, el vicealcalde i regidor de Cultura de Girona, <b>Quim Ayats</b> i <b>Glòria Granell</b>, directora de l’Aula d’Escriptura, d’on va ser professor Pagès.</span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;">Escriptors com <b>Mercè Cuartiella</b>, <b>Esteve Miralles</b>, <b>Josep Maria Fonalleras</b>, <b>Jordi Dausà</b> o <b>Mar Bosch</b> van participar en l’acte al centre cultural La Mercè. També hi van prendre part la poeta <b>Rosa Font,</b> els periodistes <b>Eva Vàzquez</b> i<b> Jordi Amat</b> o <b>Toni Puigverd</b>.</span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;"><i>Diari de Girona. Redacció. 30.11.2022. Foto: Marc Martí.</i></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-32772083244482037012022-11-19T16:48:00.006+01:002022-11-19T16:48:55.976+01:00Xevi Sala: “La por és l’autèntica arma i aliada del dimoni”<span style="font-size: large;"><b> Manel Mesquita presenta a la 22 la seva novel·la ‘On hi hagi por’, que s’apropa a l’exorcisme “sense prejudicis”</b></span><div><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-QOgUrdzOLAd1JX0qmnIz0-8ZsFMrbjXwwVUQ678Taeow60YKZ1BTZN6mzFJr4uWDFTC9Wkh0QBk1nyO3Dkq8KgTCzBSFXIzFS6sboeR6NJ2oLdFKUsicXO3vQXlvtIWNa3yzKc7HyiIIrfpvL4Vg1CPzo5OuJlbGTicS4IMz8gKm5PaSP8KD44U/s800/780_0008_6156641_7defd9db5901b136f112e66a93c2dde3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="800" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-QOgUrdzOLAd1JX0qmnIz0-8ZsFMrbjXwwVUQ678Taeow60YKZ1BTZN6mzFJr4uWDFTC9Wkh0QBk1nyO3Dkq8KgTCzBSFXIzFS6sboeR6NJ2oLdFKUsicXO3vQXlvtIWNa3yzKc7HyiIIrfpvL4Vg1CPzo5OuJlbGTicS4IMz8gKm5PaSP8KD44U/w640-h386/780_0008_6156641_7defd9db5901b136f112e66a93c2dde3.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manel Mesquita i Xevi Sala a la 22. Foto: Manel Lladó.</td></tr></tbody></table><br /><b><br /></b></span><div><b><span style="font-size: x-large;"> M</span></b><span style="font-size: large;">entre ahir al vespre la Inquisició cremava uns templers a la plaça dels Apòstols reconvertida en plató, a la ciutat on va néixer fa 700 anys l’inquisidor general Nicolau Eimeric es presentava On hi hagi por (Columna), la sisena novel·la del periodista i escriptor bisbalenc Xevi Sala, membre de la direcció d’aquest diari, que ha escrit una història protagonitzada per “un exorcista inexpert a la Catalunya actual i un assassí que ha tornat de la mort”. La resurrecció –una obsessió de l’ésser humà que interessa tant a la religió com a la ciència, tal com va recordar Sala–, el mal i la por són els temes principals d’una novel·la que no és fàcil de classificar genèricament –negra, terrorífica policíaca?– però sí que és, indubtablement, “un relat trepidant que enganxa”, com va dir el presentador, el també periodista Manel Mesquita, davant del públic que ahir va omplir l’Espai 22 de la llibreria del carrer Hortes. Sala es va referir a ell com un presentador idoni, també per haver estat el director del periòdic El Dimoni de Santa Eugènia de Ter i ferm defensor del cèlebre pont del Dimoni de l’antic poble i ara barri de Girona, que és un dels escenaris d’On hi hagi por. En tot cas, també va quedar clar durant la presentació que el dimoni no és el protagonista de la novel·la, sinó “nosaltres enfrontant-nos a les nostres pors”, ja que “la por és l’autèntica arma del dimoni, la seva gran aliada”.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBEzt5qGGKolaSri_gdcbUJ7unPlg8xq_di_Ee38Aq6V9V5TF_P8cgJzYUpp6hTGN85P-AGZq2u4vN752CVGbh2tOl4mhdzejr4Sxfe5RwN4NkH4f8hYQp1RZSRAEQKWctz75_vXxDIIcr9jion2lRV6dVrjtkjfdXLd5DXixzPW09hkItq1j_U33P/s800/780_0008_6156639_d19d0d52eca0850432e65ac1db241552.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="800" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBEzt5qGGKolaSri_gdcbUJ7unPlg8xq_di_Ee38Aq6V9V5TF_P8cgJzYUpp6hTGN85P-AGZq2u4vN752CVGbh2tOl4mhdzejr4Sxfe5RwN4NkH4f8hYQp1RZSRAEQKWctz75_vXxDIIcr9jion2lRV6dVrjtkjfdXLd5DXixzPW09hkItq1j_U33P/s320/780_0008_6156639_d19d0d52eca0850432e65ac1db241552.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Manel Lladó. </td></tr></tbody></table></span></div><div><span style="font-size: large;">Xevi Sala va subratllar que el seu llibre intenta apropar-se “sense prejudicis” a la pràctica de l’exorcisme, que s’ha demostrat que, ben subministrada, pot resultar beneficiosa “tant per als creients com per als no creients”.</span><div><span style="font-size: large;"><i>Xevi Castillon, Publicat en el Punt Avui 18.11.2022</i></span></div></div></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-63523080692820956472022-11-19T16:38:00.001+01:002022-11-19T16:38:25.295+01:00Esperant el Diluvi / Esperando el Diluvio. Dolores Redondo<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/ewNywLem3aU" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); color: #0f0f0f; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;">Imatges de la presentació a la premsa i a llibreters de la darrera novel·la de Dolores Redondo ESPERANDO EL DILUVIO el 6 d'octubre 2022 a Bilbao. El llibre surt a la Venda el 16 de novembre de 2022. Imatges i realització Guillem Terribas, 15.11.2022</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-67219338101177118052022-11-19T16:36:00.003+01:002022-11-19T16:36:34.972+01:00DICCIONARI VICENÇ PAGÈS JORDA / Celebrem la seva vida. / Llibreria 22<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/6knscdhHgvY" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/6knscdhHgvY/hqdefault.jpg);" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); color: #0f0f0f; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;">Acte en memòria de Vicenç Pagès (1963 · 2022) a la Sala Planeta, organitzat per la Llibreria 22 / Planeta, dins els actes del 42 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero/ 30 Proposta de Poesia, el dia 5 de novembre de 2022. Imatges de Joan Roura / Guillem Terribas / Google. Realització i muntatge Guillem Terribas.</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-43461420305838110062022-11-01T23:17:00.005+01:002022-11-01T23:17:46.794+01:00Marta Pasqual novel·la la vida d’un espia alemany confinat a Caldes als anys 40<b><span style="font-size: large;">"L</span><span style="font-size: large;">a gironina, flamant premi <a href="http://www.premiscasero.net/">Just M. Casero</a>, publica «<i>El malaventurat senyor Clauss</i>», el títol amb què va quedar finalista l’any 2020.</span></b><div><span style="font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTE8UVujdIKf5Barcvwc2bViiMmsipnr3C4ow3Pt3ulnD0-vmUtgnqZQDd5YKLXJqIaRAIGOgbobM3QV7j1iE3ZsRvOHvjmuz4aanqItjJ3oKwUT1ixABZlCIEKkJLLSKcDtet0gj9md2DinH517LVoBj8pgqmVXMkAKPc5KRnLSY98LUmABrdVlFK/s1200/3b11410e-6629-42a8-997b-ae0285a60b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTE8UVujdIKf5Barcvwc2bViiMmsipnr3C4ow3Pt3ulnD0-vmUtgnqZQDd5YKLXJqIaRAIGOgbobM3QV7j1iE3ZsRvOHvjmuz4aanqItjJ3oKwUT1ixABZlCIEKkJLLSKcDtet0gj9md2DinH517LVoBj8pgqmVXMkAKPc5KRnLSY98LUmABrdVlFK/w640-h360/3b11410e-6629-42a8-997b-ae0285a60b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: CommonsRegular; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: left;">Pasqual recollint el premi Casero, diumenge, a La Planeta</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9a9a9a; font-family: CommonsRegular; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: left;"> .</span>Foto; David Aparicio</td></tr></tbody></table> <br /><b><br /></b></span><div><b><span style="font-size: x-large;">«V</span></b><span style="font-size: large;">as 50 anys tard, molta gent ha mort i a més, d’aquest tema no se’n vol parlar», li van dir a Marta Pasqual (Girona, 1983), llavors professora de secundària a Caldes de Malavella, quan va començar a estirar fils per saber més dels anys en què els balnearis del poble van acollir espies nazis confinats. Però se’n va sortir i el que va començar en una recerca «per curiositat» s’ha acabat convertint en una novel·la, <i>El malaventurat senyor Clauss</i>. L’obra, que ha arribat a les llibreries gràcies a l’editorial Empúries, va quedar finalista ara fa dos anys al premi de novel·la curta Just M. Casero, guardó que curiosament Pasqual s’ha endut enguany gràcies a <i>La casa dels caps de setmana</i>.</span></div><div><span style="font-size: large;">Gràcies a un parell d’articles a la premsa, Pasqual sabia que a finals de la Segona Guerra Mundial, l'Espanya de Franco va acceptar custodiar un grup d’espies alemanys molt buscats pels aliats i per treure’ls de la circulació els va enviar a Caldes. Durant els deu anys que va exercir de professora al poble, va intentar sense èxit que algun dels seus alumnes dediqués el treball de recerca a investigar aquesta època, però no se’n va sortir.</span></div><div><span style="font-size: large;">«Com que ningú ho volia fer, ho vaig fer jo, al principi per curiositat i amb molt poc èxit», explica Pasqual. De mica en mica, però, va anar-se submergint en documentació de l’època, fins a centrar-se en un dels confinats, Ludwig Clauss, també conegut com a Luis Clauss, que va estar en règim de llibertat vigilada a Caldes entre 1945 i 1947.</span></div><div><span style="font-size: large;">Nascut a Huelva, era fill del consol alemany i germà d’un altre espia, Adolfo Clauss, que, com ell es dedicava a sabotejar vaixells a la costa d’Andalusia. «El que estava més implicat era Adolfo, perquè Luis era químic, no estava afiliat al partit nazi i es dedicava al transport de peix, però el germà va fer un bon casament, estava més ben connectat i per això no va acabar a Caldes», declara. </span></div><div><span style="font-size: large;">De fet, Adolfo Clauss va tenir un pes molt destacat en l’anomenada Operació Carn Picada, l’estratègia que va fer servir el bàndol aliat per enganyar Hitler en el desembarcament a Sicília. Aquesta operació, que consistia a deixar un cadàver a la costa andalusa amb informació suposadament confidencial (i falsa) sobre els seus propers passos, estava ideada per Ian Fleming, el creador de James Bond, i ha acabat sent també una peça important en el llibre de Pasqual.</span></div><div><span style="font-size: large;">«De cop tot lligava. M’interessava com en l’Operació Carn Picada la literatura influeix en la història i com la realitat es barreja en la ficció i és el que he intentat jo també, trencar fronteres», diu l’autora, que s’ha centrat en un personatge, Luis, que va lluitar a la Primera Guerra Mundial i va ser capturat pels russos i, tot i així «toca fons a Caldes», perquè a les seves cartes descriu el confinament caldenc com una de les experiències més dures de la seva vida.</span></div><div><span style="font-size: large;">Pasqual s’ha posat a ella mateixa com a narradora, com una veu més dins la història, per fer que «on no arriba la recerca i la història, arribi la literatura».</span></div><div><span style="font-size: large;"><b>Sense jutjar</b> </span></div><div><span style="font-size: large;">«No volia jutjar si el personatge era nazi o no, sinó intentar refer el seu dia a dia a Caldes i recollir la seva experiència com a ésser humà», assenyala Pasqual, que ha pouat en la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Girona i ha contactat també amb persones que van tenir relació amb Luis Clauss durant la seva estada al poble, com ara la dona que treballava a la tintoreria i que el recordava com «un personatge elegant», en contrast amb els italians que van ser a Caldes uns anys abans.</span></div><div><span style="font-size: large;">I és que, cal tenir en compte que el confinament que havien de fer els alemanys a Caldes era un règim de llibertat vigilada: podien moure’s pel municipi, però no sortir-ne.</span></div><div><span style="font-size: large;">Això feia que tot i que inicialment haguessin de viure als balnearis, de mica en mica busquessin allotjament a fora. Pasqual ha trobat un familiar dels Pibernat, la família que va llogar la casa a Luis Clauss i que hi va acabar trabant amistat: «no li van fer mai preguntes, no el van jutjar i compartien aficions com la pintura o l’apicultura».
Pasqual també ha establert relació amb dos dels nets del protagonista, Federico i Maria, que viuen a Huelva. Especialment rellevant ha estat la neta, que és fotògrafa i ha rastrejat el passat del seu avi en una exposició. «Al principi era molt cauta, fins que va veure que no m’interessava si era nazi o no, i a poc a poc es va anar obrint i m’ha fet arribar cartes del seu avi», explica la gironina i posa l’exemple d’una missiva que Clauss dirigeix al seu advocat per explicar-li que no s’ha afiliat mai al partit.</span></div><div><span style="font-size: large;">ALVA CARMONA, publicat en el Diari de Girona </span></div><div><span style="color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: large;">1.11.2022 </span></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-20436633299408764102022-10-31T17:50:00.004+01:002022-10-31T18:04:10.410+01:0042 Premi Casero 2022 / Com s’hereten els abusos<b style="font-size: x-large;"> Marta Pasqual guanya el Casero amb una novel·la sobre els silencis que perpetuen el mal dins la família.</b><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinw0gWvAJj9OOccGOHc4djaGg3cgPlA82eEsm2XGQf_JD_8fAni81NaoLH0jVGi8eRa7Tbo7IRCZFp5F6N7EBDGombfpmgOJ4LZAhKyeaxraaKxRVW_hEFNN5WGrsW_D5G-J_l5SWEZ48lhLtMkGKwbUCR8Ah7fOi_ps2x_cWhLNVcDsW8kHzBHdBG/s1000/2-_4NSCh.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="1000" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinw0gWvAJj9OOccGOHc4djaGg3cgPlA82eEsm2XGQf_JD_8fAni81NaoLH0jVGi8eRa7Tbo7IRCZFp5F6N7EBDGombfpmgOJ4LZAhKyeaxraaKxRVW_hEFNN5WGrsW_D5G-J_l5SWEZ48lhLtMkGKwbUCR8Ah7fOi_ps2x_cWhLNVcDsW8kHzBHdBG/w640-h360/2-_4NSCh.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guillem Terribas i Marta Pasqual Foto: Lluís Romero.</td></tr></tbody></table><br /><b><br /></b></span><b><span style="font-size: x-large;">L</span></b><span style="font-size: large;"><i><b>a casa dels caps de setmana</b></i>, una història de Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983) sobre els abusos que passen en silenci d’una generació a una altra dins la mateixa família, ha guanyat el 42è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22 de Girona. L’autora, que havia quedat finalista l’any 2020 amb <b><i>El malaventurat senyor Clauss</i></b>, que acaba de publicar-li Empúries, rebrà els 2.000 euros del premi i la garantia de l’edició de l’obra guanyadora, al mateix segell que ha confiat en el seu debut literari. <i>La casa dels caps de setmana</i>, segons l’han defensada les portaveus del jurat, és “una història angoixant en la qual tres generacions de dones, l’àvia, la mare i la filla, pateixen en silenci la monstruositat dels homes o la seva indolència”. Cada una conviu d’acord amb el seu origen i la seva edat amb “una tragèdia familiar que s’estén al llarg dels anys i que el lector intueix a partir de detalls que es converteixen en una onada de repulsió que es manté soterrada”. La virtut de la narració és que “combina la quotidianitat, el descobriment d’un món i una certa vida plàcida amb un univers tenebrós que, a poc a poc, s’apodera de la normalitat familiar, cada vegada més inquietant i sòrdida per la lenta acumulació de l’ombra”. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTaVm-f28_P8PoQIBhY1TCHEsMiFfO32Fhx3Z0qhoNK8WPIo86XIdRd9QB-32EKBwbQL-rc8i9spGafYgLfW8rsTQyyO-8er3bCsONZHqZBlvCNV_dlPY0PD7S30FdPcNhCSyZF_N1r8jihW_e63LPUcXoFgsMbbX8ascKEhuPiKQn34_HWcvSEXro/s680/FgUiYdnXwAAFpWv.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="680" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTaVm-f28_P8PoQIBhY1TCHEsMiFfO32Fhx3Z0qhoNK8WPIo86XIdRd9QB-32EKBwbQL-rc8i9spGafYgLfW8rsTQyyO-8er3bCsONZHqZBlvCNV_dlPY0PD7S30FdPcNhCSyZF_N1r8jihW_e63LPUcXoFgsMbbX8ascKEhuPiKQn34_HWcvSEXro/w400-h194/FgUiYdnXwAAFpWv.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Actuació de la Orquestra Fireluche. Foto: GTR</td></tr></tbody></table><br /></span><div><span style="font-size: large;">El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Cristina Masanés, Imma Merino i Eva Vàzquez, a més del llibreter Jordi Gispert com a secretari sense vot, ha proclamat finalista Ana Moya Romero, que rep 500 euros per Carrer on vius, una novel·la ambientada a Lisboa al voltant d’un jove sense feina estable que es debat entre l’amor per dos models oposats de noia i que manté alhora una relació peculiar amb la mare, entre còmplice i castradora, que els submergeix en un univers privat de fantasia i felicitat al voltant de la seva passió del cinema musical i, en particular, per <i>My Fair Lady</i>.
Com és habitual en aquest premi, el jurat fa públiques les successives votacions que han conduït al veredicte. Així, de les 26 obres presentades en aquesta edició, en la primera valoració va seleccionar <i>Aran</i>, de Sam Beck (pseudònim); <i>Carrer on vius</i>, d’Ana Moya; <i>Com boles de billar</i>, de Kamali (pseud.); <i>Françoise</i>, d’Ermessenda (pseud.); <i>Un lloc on tornar</i>, de Pau Serracant; <i>La casa dels caps de setmana</i>, de Marta Pasqual; <i>Glitch</i>, de Raquel Casas; <i>El misteri d’Ava Gardner,</i> d’Antoni Roig (pseud.); <i>Un llarg comiat,</i> de Joan Roca; <i>El mínim mal necessari</i>, de Caterina Torroella (pseud.); <i>L’hora del salmó</i>, de Fura Vangat (pseud.), i <i>L’altra Cleòpatra</i>, de Sandra Sàrrias. En la següent votació, van passar <i>Aran</i>, <i>Carrer on vius</i>, <i>Françoise, La casa dels caps de setmana, Glitch, El misteri d’Ava Gardner, El mínim mal necessari i L’altra Cleòpatra</i>, de les quals les més votades, abans d’elegir les dues que entrarien en la deliberació final, van ser <i>Carrer on vius, Françoise, La casa dels caps de setmana, El misteri d’Ava Gardner i El mínim mal necessari.
</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Redacció . El Punt Avui 31.10.2022</i></span></div></div><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlq1yPbnYNH-G8nJ0oYi-koQM0_G0V1Fb-6XT0DEoiyWI8Z9MXTm_UYpzu8e-xqBF4EW54MjgED8cAWWd1-xW9h3E5g7t2n1em2OflnFQBp7-eaVwvpqtPBjIDUT3mu5WMp4Hzz4ccJrFJXJjbQz4tDgolViOZB8QotvO21dtm6EForJdXM5j4cQ7V/s3280/IMG_20221030_132241.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2464" data-original-width="3280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlq1yPbnYNH-G8nJ0oYi-koQM0_G0V1Fb-6XT0DEoiyWI8Z9MXTm_UYpzu8e-xqBF4EW54MjgED8cAWWd1-xW9h3E5g7t2n1em2OflnFQBp7-eaVwvpqtPBjIDUT3mu5WMp4Hzz4ccJrFJXJjbQz4tDgolViOZB8QotvO21dtm6EForJdXM5j4cQ7V/w640-h480/IMG_20221030_132241.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mita Casacuberta, Jordi Gispert, Marta Pasqual i Anna Moya. Foto: GTR.<br /><br /><br /><h1 class="title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: ChronicleDeck, serif; font-size: 28px; letter-spacing: -0.04px; line-height: 32px; margin: 0px 0px 15px; text-align: start;">Marta Pasqual guanya el 42è premi de novel·la curta Just M. Casero amb 'La casa dels caps de setmana'</h1><div>Diari Ara: <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/marta-pasqual-guanya-42e-premi-novel-curta-just-m-casero-casa-dels-caps-setmana_25_4533935.html">https://llegim.ara.cat/actualitat/marta-pasqual-guanya-42e-premi-novel-curta-just-m-casero-casa-dels-caps-setmana_25_4533935.html</a></div><div><br /></div><div><br /></div><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><i><br /></i></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-15145222598375371862022-10-31T17:34:00.002+01:002022-11-19T16:52:52.510+01:00Marta Pasqual rep el Casero per una obra sobre el dolor de tres generacions de dones<span style="font-size: large;"><b>Ana Moya és proclamada finalista en un acte en el qual l’Orquestra Fireluche homenatja Pau Riba i també és recordat Vicenç Pagès Jordà.</b></span><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcF5MJzvsezjy8n73wf5--31-2gKtsXK4P_SW5pE4J1fXMzIXkcU3IwUfCpMwNf8aqFv_FJf2AMYNmwuuLDCWBH0qgR1uyDmfeezMRwk5BmwdefN9_mbWh2jj-dJv-GicqJSSDPVwrOmthLYqfJCUDeCNgSMqJSnSNrlR1XJ3a0pSfbWH6492mxXXB/s4000/IMG_20221030_123622.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcF5MJzvsezjy8n73wf5--31-2gKtsXK4P_SW5pE4J1fXMzIXkcU3IwUfCpMwNf8aqFv_FJf2AMYNmwuuLDCWBH0qgR1uyDmfeezMRwk5BmwdefN9_mbWh2jj-dJv-GicqJSSDPVwrOmthLYqfJCUDeCNgSMqJSnSNrlR1XJ3a0pSfbWH6492mxXXB/w640-h480/IMG_20221030_123622.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aspecte de la Sala La Planeta. Foto: GTR.</td></tr></tbody></table><br /></span><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b>L</b></span><span style="font-size: large;">’escriptora Marta Pasqual, finalista fa dos anys, és la guanyadora de la quaranta-unena edició del Premi de novel·la curta Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22, i el veredicte del qual es va anunciar ahir en una gala a la sala La Planeta. Ana Moya és la finalista del premi.<br /><i><b>La casa dels caps de setmana </b></i>és el títol de l’obra premiada de Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983), que rebrà 2.000 euros i veurà com el seu llibre és publicat per Empúries. De fet, acaba de ser editada <i><b>El malaventurat senyor Clauss</b></i>, l’obra amb la qual Pasqual va ser finalista del premi ara fa dos anys.<br />El seu nou treball és una novel·la «de veus», segons l’escriptora i filòsofa Cristina Massanés, membre del jurat. Pasqual hi relata com tres generacions de dones conviuen amb una forma de dolor que s’estén al llarg dels anys, suportant la «monstruositat» dels homes o la seva indolència. «Tot i això, el mal no tapa allò que té de bo el descobriment del món. Hi ha una sàvia combinatòria d’un univers paral·lel i sòrdid amb un món tranquil», va afegir Massanés.<br />«No és la novel·la que volia escriure», va assegurar Pasqual sobre El malaventurat senyor Clauss. «És aquesta, La casa dels caps de setmana», per la qual va ser ahir, finament, premiada amb el Casero.
<i><b>Carrer on vius</b></i>, l’obra finalista d’Ana Moya Romero, explica la història d’un fill sense feina estable i encaminat cap a una relació sentimental que no l’omple prou, que rep els consells de la seva mare que li «maquina» la vida. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va assegurar que «atacaran» perquè Carrer on vius també es pugui publicar.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ-4VjZUmbdQ2iZSjT9rrQbvQ2SbUK3Ddk30Pq2aVZsEMlD7UrhZudiGIuodG2PG1ujgaMoAUqlaeRojXF2Rv7IbfZN6NHkU75GIARwn2B0WfuLvbBVvNYtZuBSD9iClUEOJ2t-a_5P2CPC2ri4-aaGXgj3PeXad64iBQvr7VHKW_bKPUhHGmqL7Bn/s1200/FgUTPaZXoAIPOD_%20(1).jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ-4VjZUmbdQ2iZSjT9rrQbvQ2SbUK3Ddk30Pq2aVZsEMlD7UrhZudiGIuodG2PG1ujgaMoAUqlaeRojXF2Rv7IbfZN6NHkU75GIARwn2B0WfuLvbBVvNYtZuBSD9iClUEOJ2t-a_5P2CPC2ri4-aaGXgj3PeXad64iBQvr7VHKW_bKPUhHGmqL7Bn/w400-h300/FgUTPaZXoAIPOD_%20(1).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marta Pasqual, Anna Moya i M.Mercè Gumbau. Foto: GTR</td></tr></tbody></table></span></div><div><span style="font-size: large;">La gala va arrencar amb un homenatge al músic Pau Riba, desaparegut el març passat. L’Orchestra Fireluche va interpretar Ha explotat el big bang dintre teu, en la qual van musicar un poema de Pau Riba. Així, la Fireluche va voler recordar l’artista amb qui va compondre dos discs . També la companya de Riba, Memi March, va acompanyar l’orquestra recitant Sa meu mare de l’àlbum Ataràxia (Orquestra Fireluche i Pau Riba, 2019).</span></div><div><span style="font-size: large;"> «Això és un petit tast. Demà ho celebrem», va dir el cantant de la Fireluche, ja que avui al vespre Temporada Alta porta el grup a Salt; celebra els seus vint anys i presenta el disc Segona florada, pòstum de Pau Riba i continuació d’Ataràxia.</span></div><div><span style="font-size: large;">La gala d’ahir a la Planeta també va recordar l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, mort l’agost.</span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b>Cristina Navarro</b>, publicat en el Diari de Girona.</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDyGc5WrmOoOrU05rq4d3otjB572gEtG1G0U7eaFP4RrW3qa1q9gjkY5PUgC6hMiYEYk0rNSAJGzGkBouvIC2lFFPNJdzTa2nqy5FyAzty72uRmpADAiwBWV5zX-xvPpNc-r4FO0WM1X-C4Tmee3_ulvJpDgOFmzDBOkUFF-InuzMANGPFrUUg69y/s880/f629zaqg.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDyGc5WrmOoOrU05rq4d3otjB572gEtG1G0U7eaFP4RrW3qa1q9gjkY5PUgC6hMiYEYk0rNSAJGzGkBouvIC2lFFPNJdzTa2nqy5FyAzty72uRmpADAiwBWV5zX-xvPpNc-r4FO0WM1X-C4Tmee3_ulvJpDgOFmzDBOkUFF-InuzMANGPFrUUg69y/w640-h360/f629zaqg.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: CommonsRegular; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right;"><b>Marta Pasqual, guanyadora del Premi Just Manuel Casero, i Guillem Terribas, de la Llibreria 22. <br />Foto:| DAVID APARICIO</b></span></td></tr></tbody></table><br /></span></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-29497640056630299392022-10-23T10:55:00.006+02:002022-10-23T10:55:50.321+02:00Tardor 2022 / LLIBRERIA 22<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/-wy4U0OsaDg" width="480"></iframe><br /><yt-formatted-string class="style-scope ytd-text-inline-expander" disable-attributed-string="" split-lines="" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); color: #0f0f0f; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-large;">Dins l'any de la 22, que el 2022 en fa 44, fem un recorregut per la llibreria, els seus prestatges, els llibres de sempre, les novetats, la tornada, la gent i el carrer. també el banc de la 22. Tor això i més. .04.10.2022. Realització Guillem Terribas.</span></yt-formatted-string>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-80577132274042981232022-10-23T10:52:00.004+02:002022-10-23T10:52:34.227+02:0044 anys de la 22 . Imatges per recordar (2) Llibreria 22<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/EEGuUPMuVhg" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); color: #0f0f0f; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-large;">22 minuts d'imatges de la història d'aquest 44 anys de la 22. Personatges, presentacions, prestatges, llibres, recorreguts pels diferents locals de la 22, presentacions i declaracions. Autores i autors que han omplert de vida durant aquest 44 anys la 22. I segueix... Documentació i realització: Guillem Terribas. El 20 d'octubre de 2022, el dia de l'aniversari.</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-5900515920575153162022-10-22T18:34:00.000+02:002022-10-22T18:34:04.120+02:00La llibreria 22 celebra que en fa 44<span style="font-size: x-large;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMk6kE1ne13wnlhsa8-i1vaPYy_96EGfz3MQptbYtpsjFK3XiTIT4RBQAq_MCh_opnMbj7S7w6klliPl97O-Lk3QKJ0CkPKqXtMw553m-Abm4Xochrm1yncVtD9OxWinG3VeXkoAVxIMIKYPE3zwaNqToYIK_MolE1WUnQUnO52LuyIiulgedn95ve/s842/44-anys-de-la-22.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="595" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMk6kE1ne13wnlhsa8-i1vaPYy_96EGfz3MQptbYtpsjFK3XiTIT4RBQAq_MCh_opnMbj7S7w6klliPl97O-Lk3QKJ0CkPKqXtMw553m-Abm4Xochrm1yncVtD9OxWinG3VeXkoAVxIMIKYPE3zwaNqToYIK_MolE1WUnQUnO52LuyIiulgedn95ve/w452-h640/44-anys-de-la-22.jpg" width="452" /></a></div><br />Aniversari.</b> </span><div><span style="font-size: x-large;">La llibreria 22 de Girona va celebrar ahir el seu 44è aniversari amb una sessió de contacontes i música a la plaça Jordi de Sant Jordi. A més, els llibreters Jordi Gispert i Pere Rodeja van explicar la integració de la llibreria Geli al Grup 22.</span></div><div><span style="font-size: large;">Publicat en el Diari de Girona, 21.10.2022</span></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjII_V-Kv6dLWWzCg-Mn2fgUpTJFUDKmTdUwmgniaCrZZcqrOMl9YbAcKhcw3AuUYb-z29p2W9Ie78X3AVYTNPX8dXx9Su2mifYX6c5WNYkKqj2cZ1czPbMFc1KZybPWv5hpKtIiowS5PvxZoqPW_EVezOOwppUu04wxBiyPWz5ZeabnOs1zMcRWGte/s1200/dcaa3f61-70d7-46fd-b30a-239f238899db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjII_V-Kv6dLWWzCg-Mn2fgUpTJFUDKmTdUwmgniaCrZZcqrOMl9YbAcKhcw3AuUYb-z29p2W9Ie78X3AVYTNPX8dXx9Su2mifYX6c5WNYkKqj2cZ1czPbMFc1KZybPWv5hpKtIiowS5PvxZoqPW_EVezOOwppUu04wxBiyPWz5ZeabnOs1zMcRWGte/w640-h360/dcaa3f61-70d7-46fd-b30a-239f238899db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">David Planes, contacontes a l'Espai 22.. Foto: Marc Martí. <br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-50909934245250232462022-09-17T14:07:00.000+02:002022-09-17T14:07:07.656+02:00La Llibreria Geli i el Grup 22 s’uneixen per enfortir-se<span style="font-size: large;"><b> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh36AGMBDgVRZ8S8QfTa19vAr-OBcRikEY84B8nGIbTZleXOKQPQa_2aCgmMmTUkw6OggvLHXQ_IGyRh_iVp9rLwlHQJg3f5lj95rk1hUO8MKDdGr6UZNmrL7jZazAqEY3Fi1aYhgQpbyC0tLyRj5SpyUeZ1a-tbkrwgqwABeTJI07OZADArc1w3AL6/s500/not_1721.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="500" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh36AGMBDgVRZ8S8QfTa19vAr-OBcRikEY84B8nGIbTZleXOKQPQa_2aCgmMmTUkw6OggvLHXQ_IGyRh_iVp9rLwlHQJg3f5lj95rk1hUO8MKDdGr6UZNmrL7jZazAqEY3Fi1aYhgQpbyC0tLyRj5SpyUeZ1a-tbkrwgqwABeTJI07OZADArc1w3AL6/w640-h290/not_1721.jpg" width="640" /></a></div><br />Part de la plantilla s’incorpora a la llibreria 22 i els 40.000 llibres del fons històric de l’establiment centenari s’aniran afegint paulatinament al seu catàleg físic i en línia</b> </span><div><span style="font-size: x-large;"><b>L</b></span><span style="font-size: large;">a llibreria Geli de Girona renuncia a obrir un nou espai després de tancar el local històric, al carrer de l’Argenteria, i s’integrararà al Grup 22. L’establiment va tancar les portes a finals del mes de maig, després de 143 anys d’història al final de la Rambla de la Llibertat, en vendre el local a un altre negoci centenari, la joieria Quera.<br />La voluntat inicial del seu responsable, el llibreter Pere Rodeja, era reobrir la llibreria Geli en un altre espai comercial, també al Barri Vell, però finalment aquesta opció ha quedat descartada i ha arribat a una entesa per sumar-se al projecte de La 22.<br />Les dues llibreries gironines han arribat a un acord que defineixen com a «històric» i des d'aquest divendres, part dels treballadors de Can Geli i tot el seu fons de llibres passen a formar part del Grup 22.<br />Ho faran, però, sense un local propi ni un espai diferenciat, ja que els llibreters de la Geli treballaran a la llibreria del carrer Hortes i el catàleg del comerç històric s’afegirà paulatinament al que ja té el Grup 22.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqhsSt-Q1giqOjImY5SYxnd0n_VgPEu0sluSBKeZdXB0s6gK2iRIO-bI0J7ta9QDQ99IwO7uuMzLg-mXE8by_1Z0tBRYZVHfIumpdGpAwlJ3jFfWyuulMrhvVYIVbOXINjrPhGFokoq24e_zHaIRySMEB78ne1qzYa_yfA6GM5ABZgHgshTI3RYzri/s698/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.30.04.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="698" data-original-width="538" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqhsSt-Q1giqOjImY5SYxnd0n_VgPEu0sluSBKeZdXB0s6gK2iRIO-bI0J7ta9QDQ99IwO7uuMzLg-mXE8by_1Z0tBRYZVHfIumpdGpAwlJ3jFfWyuulMrhvVYIVbOXINjrPhGFokoq24e_zHaIRySMEB78ne1qzYa_yfA6GM5ABZgHgshTI3RYzri/w309-h400/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.30.04.jpeg" width="309" /></a></div><br />La «suma d’esforços», diuen, «permetrà mantenir la singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici» que acumulava la Geli i que les dues llibreries impulsin nous projectes plegades per «per potenciar el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona». Les dues llibreries signen un comunicat conjunt en què remarquen que el pacte al qual han arribat busca «enfortir el petit comerç, la cultura i la literatura».<br />La integració de la Geli a La 22 és fruit de la bona sintonia entre les dues llibreries de la ciutat des de fa anys, explica Pere Rodeja, i s’ha anat gestant en els darrers dos mesos. «La feina que ve ara serà llarga», admet, perquè caldrà treballar bé els prop de 40.000 llibres que integren el fons de la Geli i que actualment estan en un magatzem. Els aniran incloent poc a poc tant al catàleg físic com en línia que ja té operatiu el Grup 22, que a més de la llibreria fundada l’any 1978 té una botiga de còmics, també al carrer Hortes, i una llibreria-quiosc a Emili Grahit.<br />«Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura, i per tant, la suma dels dos catàlegs, l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la ciutat serà més potent i complert. A més a més, tot aquest procés servirà també per potenciar la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web, imprescindible en el món d’avui en dia», subratllen els responsables dels dos establiments.
<br /><i><b>ALBA CARMONA</b> Diari de Girona 17.09.2022<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyjbCzxdJnQRqsCx_dQShdqjeTGOfqunHXVAPFdqJmJLrFuWAtSFh_x87rfFkakdWDyF37Q42Y4NIex8JFFC80NPWvXTgo-tdUz2N-9chiYrekrFk-O7ILkrm54vBPingS-PZBh9Na7uVYxTQpxDxm-FCDPZO0YqXKxfy6lsBVSP-F67NZnpp4gtQe/s1600/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2013.39.16.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyjbCzxdJnQRqsCx_dQShdqjeTGOfqunHXVAPFdqJmJLrFuWAtSFh_x87rfFkakdWDyF37Q42Y4NIex8JFFC80NPWvXTgo-tdUz2N-9chiYrekrFk-O7ILkrm54vBPingS-PZBh9Na7uVYxTQpxDxm-FCDPZO0YqXKxfy6lsBVSP-F67NZnpp4gtQe/w640-h480/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2013.39.16.jpeg" width="640" /></a></div><br /></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><span style="font-size: large;"><b>
La Llibreria Geli i el Grup 22 s’uneixen per enfortir-se.</b></span><div><i style="font-size: x-large;">
Treballadors de la Geli, el seu fons de llibres i l’experiència de dècades d’impuls cultural se sumen al projecte de més de 40 anys de La 22 a través d’un acord històric dins del sector a Girona.</i><br /><b><span style="font-size: x-large;">L</span></b><span style="font-size: large;">a Llibreria Geli i la Llibreria 22 han decidit sumar esforços amb la voluntat d’enfortir-se i potenciar plegades el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona. Després del tancament del local de la Llibreria Geli el mes de maig passat, en la que va ser sens dubte una notícia trista per als amants dels llibres, ahir va saltar una notícia d’allò més positiva i alhora sorprenent: les dues iniciatives culturals, que feia dies que estaven treballant per arribar a un acord, anunciaven a través d’un comunicat que s’unien.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0G4_3AYKJivdDT46OtV4sCnzzddqGXyudCUZdvRY7dQ2EL3su2FkwdDuBA7UsrubBK24QK7_dii1vtK4kdVllDkZme-Az2m2vW4kpUjvcxa00YdcdrEaQByzU1NH1NJQWc8OK-mpftObJ44ALqPwKgv0qo_WJ_rX_e2STFD3nwA_uOff4k1ijLG0H/s962/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.29.59.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="962" data-original-width="690" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0G4_3AYKJivdDT46OtV4sCnzzddqGXyudCUZdvRY7dQ2EL3su2FkwdDuBA7UsrubBK24QK7_dii1vtK4kdVllDkZme-Az2m2vW4kpUjvcxa00YdcdrEaQByzU1NH1NJQWc8OK-mpftObJ44ALqPwKgv0qo_WJ_rX_e2STFD3nwA_uOff4k1ijLG0H/w288-h400/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.29.59.jpeg" width="288" /></a></div>“La Llibreria Geli s’incorpora al Grup 22 mantenint la singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici. L’objectiu d’aquest treball conjunt, que es formalitza des d’avui mateix, és oferir a la ciutat una proposta potent i engrescadora, que incorpori les fortaleses dels dos projectes i que serveixi per oferir un millor servei i respondre a les demandes i al context que viu el sector del llibre en l’actualitat. És un acord per enfortir el petit comerç, la cultura i la literatura, com es destaca en un comunicat conjunt firmat per les dues llibreries.<br />Pel que fa al contingut de l’acord, més enllà que a partir d’ara les dues llibreries treballaran braç a braç des dels espais que actualment té oberts el Grup 22 a la ciutat, cal destacar que una part de la plantilla de l’antiga Llibreria Geli s’incorporarà a l’equip de La 22 per compartir l’experiència i els coneixements d’anys de treball cara al públic amb la prescripció i la venda de llibres.<br /><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAWcShRKnpBn_vx0Cp4OKG4BXnDSdbT-kjTZqWN-L4mu6s0mroc_QfeYNLoWLxqr1o1kBW44tiLYEDD1IAMO0H2GHSEjmBdAWefD7UR2god2_PwisTiZzUf0pSUn5khtVc6YobJRhiBTf_gOwb6Kz2xj0rx93Q_6WuJ9ugpPYDXPpD22tjEPkdGqGp/s1076/WhatsApp%20Image%202022-09-16%20at%2014.08.56.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1076" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAWcShRKnpBn_vx0Cp4OKG4BXnDSdbT-kjTZqWN-L4mu6s0mroc_QfeYNLoWLxqr1o1kBW44tiLYEDD1IAMO0H2GHSEjmBdAWefD7UR2god2_PwisTiZzUf0pSUn5khtVc6YobJRhiBTf_gOwb6Kz2xj0rx93Q_6WuJ9ugpPYDXPpD22tjEPkdGqGp/s320/WhatsApp%20Image%202022-09-16%20at%2014.08.56.jpeg" width="223" /></a></div><br />40.000 llibres més</b><br />Aquesta, però, no serà l’única novetat, ja que la voluntat és que a poc a poc els 40.000 llibres del fons històric de la Llibreria Geli s’incorporin als diferents catàlegs físics i en línia que ja té operatius el Grup 22. “Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura i, per tant, amb la suma dels dos catàlegs l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la ciutat serà més potent i complerta”, han detallat a la nota de premsa, on també destaquen que tot aquest procés servirà per potenciar la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web. “L’acord és la conseqüència lògica de la solidaritat que hi ha hagut sempre entre les dues llibreries”, remarquen, convençuts que la unió fa la força.<br /><i><b>JORDI CAMPS LINNEL</b>, El PuntAvui 17.09.2022<br /></i><br /><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRODPQjs3hJBtGcli8xOE5DmObrFm7dReId_5oMths08V1kuCkJ8QQV1oAj0VPeWBmQ_B3Sj6xuO1UnrF1_DomBZNUiaF0MBQqT2LUy9vOzClJmDZ_WnKgNOMq6L02hXFW0EGntHqQmabFp3s_d9yV6QRl-t2SW27KG4llb6iRezomwXBXjZiIIeKY/s955/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.15.29%20(1).jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="955" data-original-width="750" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRODPQjs3hJBtGcli8xOE5DmObrFm7dReId_5oMths08V1kuCkJ8QQV1oAj0VPeWBmQ_B3Sj6xuO1UnrF1_DomBZNUiaF0MBQqT2LUy9vOzClJmDZ_WnKgNOMq6L02hXFW0EGntHqQmabFp3s_d9yV6QRl-t2SW27KG4llb6iRezomwXBXjZiIIeKY/w502-h640/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.15.29%20(1).jpeg" width="502" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtxApH2eUfQd7WjP2PZobFMhntFHnajnIb8Zs3JuTuFMsFWiYyJY9uMZ5tQIN3oLKNfrioHT8kHrGkp9gP_qvy9ZLUss7IgQUIxplh4mUUAcoPVgCwmZEocn28bAORnTTKgR-wi3NqDO3KFsrM0mbMjsWM_gfozX7sRcMarNek7IEgzCMaJtm0IlL2/s749/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.15.30%20(1).jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="580" data-original-width="749" height="397" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtxApH2eUfQd7WjP2PZobFMhntFHnajnIb8Zs3JuTuFMsFWiYyJY9uMZ5tQIN3oLKNfrioHT8kHrGkp9gP_qvy9ZLUss7IgQUIxplh4mUUAcoPVgCwmZEocn28bAORnTTKgR-wi3NqDO3KFsrM0mbMjsWM_gfozX7sRcMarNek7IEgzCMaJtm0IlL2/w511-h397/WhatsApp%20Image%202022-09-17%20at%2009.15.30%20(1).jpeg" width="511" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidyRfsuil4BllhI1zUBkykZvOXxYbQCvcDsno0F7RVyI-p3vPwNs31Ww3s-Js0WbuqRA68x3G7LxB_QW21Gej7aqnhYrqB_Mkg65IS_9WVkKUDlGqnfLLkiakG0N4FdjRkLGO_HR4vQgFMdO7ja_YHx4U7cLkuBERqghDrv-KlOEsnINca8FIbyVrW/s927/WhatsApp%20Image%202022-09-16%20at%2017.45.02.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="927" data-original-width="750" height="481" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidyRfsuil4BllhI1zUBkykZvOXxYbQCvcDsno0F7RVyI-p3vPwNs31Ww3s-Js0WbuqRA68x3G7LxB_QW21Gej7aqnhYrqB_Mkg65IS_9WVkKUDlGqnfLLkiakG0N4FdjRkLGO_HR4vQgFMdO7ja_YHx4U7cLkuBERqghDrv-KlOEsnINca8FIbyVrW/w506-h481/WhatsApp%20Image%202022-09-16%20at%2017.45.02.jpeg" width="506" /></a></div><br />Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-85998969453579956992022-09-16T17:23:00.001+02:002022-10-22T17:25:28.684+02:00COMUNICAT OFICIAL: La Llibreria Geli s’incorpora al Grup 22 amb l’objectiu d’enfortir el sector del llibre a Girona<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4Les07-sGqmWsd8cancdXDTNOmFbOsvXTHndHNC-bltbqtAfHPHM4OWZiyVEWzTA0F7lNH_zPzMfjWVqYt8_Iuf5I5P7wOCMLda_hi-mkYx_wUfJL-YuTRN2OlLyE0qJX8HVaj1xI9fi1TeY8dX6x6S32_yDJHgCG-pPxciH3dNbt195z1Bhrl0L/s500/FcxfU3dXEAErGFx.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="500" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4Les07-sGqmWsd8cancdXDTNOmFbOsvXTHndHNC-bltbqtAfHPHM4OWZiyVEWzTA0F7lNH_zPzMfjWVqYt8_Iuf5I5P7wOCMLda_hi-mkYx_wUfJL-YuTRN2OlLyE0qJX8HVaj1xI9fi1TeY8dX6x6S32_yDJHgCG-pPxciH3dNbt195z1Bhrl0L/w640-h290/FcxfU3dXEAErGFx.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-size: large;"> La <a href="https://www.llibreriageli.com/">Llibreria Geli</a> s’incorpora al Grup 22 amb l’objectiu
d’enfortir el sector del llibre a Girona
Part dels treballadors de la llibreria Geli, el seu fons de llibres i l’experiència de dècades d’impuls
cultural a Girona se sumen al projecte de més de 40 anys de la Llibreria 22 a través d’un acord
històric.<br />A partir d’aquest divendres 16 de setembre, la Llibreria Geli i la Llibreria 22 sumaran esforços
per potenciar el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona. Després del tancament
del local de la Llibreria Geli al mes de maig, les dues iniciatives culturals han estat treballant per
arribar un acord que consisteix en la incorporació de la Llibreria Geli al Grup 22 mantenint la
singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici. L’objectiu d’aquest treball conjunt és
oferir a la ciutat una proposta potent i engrescadora, que incorpori les fortaleses dels dos
projectes i que serveixi per oferir un millor servei i respondre a les demandes i al context que
viu el sector del llibre a l’actualitat. És un acord per enfortir el petit comerç, la cultura i la
literatura.<br />Pel que fa al contingut de l’acord, més enllà que a partir d’ara les dues llibreries treballaran
colze a colze des dels espais que actualment té oberts el Grup 22 a la ciutat, cal destacar que
una part de la plantilla de l’antiga Llibreria s’incorporarà a l’equip per compartir l’experiència i
els coneixements d’anys de treball cara al públic amb la prescripció i la venda de llibres.
Aquesta, però, no serà l’única novetat ja que la voluntat és que a poc a poc els 40.000 llibres del
fons històric la Llibreria Geli s’incorporin en els diferents catàlegs físics i en la línia que ja té
operatius el Grup 22. Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura i,
per tant, amb la suma dels dos catàlegs, l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la
ciutat serà més potent i complert. A més a més, tot aquest procés servirà també per potenciar
la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web, imprescindible en el món d’avui en
dia.<br />L’acord és la conseqüència lògica de la solidaritat que hi ha hagut sempre entre les dues
llibreries.</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Girona, 16 de setembre 2022.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlrvuqIaHo77jcpuop-2G_r_mccZsl35ZwbXaZZIOKAFLtZmPS4N8pgUApbIoj6kWEbVqfWuRoaV1iiX39gCvdQE7OrxdqNmuRX9Z7fEFHSSZO4AuK0Bp_rMIz30zn57Le1T0QCg7B-cOYHeYTQU64HPmezqs5OufbixVVMUYuO-T1rFKjwAWqiqW/s4000/IMG_20221020_154054.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlrvuqIaHo77jcpuop-2G_r_mccZsl35ZwbXaZZIOKAFLtZmPS4N8pgUApbIoj6kWEbVqfWuRoaV1iiX39gCvdQE7OrxdqNmuRX9Z7fEFHSSZO4AuK0Bp_rMIz30zn57Le1T0QCg7B-cOYHeYTQU64HPmezqs5OufbixVVMUYuO-T1rFKjwAWqiqW/w640-h480/IMG_20221020_154054.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-12065197389561914232022-09-14T17:31:00.001+02:002022-10-22T17:46:19.802+02:00La 22 rep 26 obres aspirants al premi Just M. Casero<span style="font-size: large;"><b> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigpMTJ3jSzEYaeASX1B9435vSmm6ux924ARcPtypOlX1pQRttRaEii1YhPT1aBbVEKEdOqf52LDLGNyXA_NMvSuJJfhysEnXxJvP7ntkSblzBi1wVo9QnwDataz85zlwi4Nq1k064M7_t6vLSxxV-K4X8e4aswA7yW6oI7yNmq2VZ_qYnEis-G72z1/s1134/Cartell-Casero2022-cara.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1134" data-original-width="595" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigpMTJ3jSzEYaeASX1B9435vSmm6ux924ARcPtypOlX1pQRttRaEii1YhPT1aBbVEKEdOqf52LDLGNyXA_NMvSuJJfhysEnXxJvP7ntkSblzBi1wVo9QnwDataz85zlwi4Nq1k064M7_t6vLSxxV-K4X8e4aswA7yW6oI7yNmq2VZ_qYnEis-G72z1/w336-h640/Cartell-Casero2022-cara.jpg" width="336" /></a></div>Un homenatge a Vicenç Pagès i un altre a Pasolini són alguns dels actes destacats de la XXX Proposta de Poesia.</b></span><div><span style="font-size: x-large;"><b>N</b></span><span style="font-size: large;">o sempre més és sinònim de millor. N’és una bona mostra la quantitat d’obres que aquest any es presenten al <a href="http://www.premiscasero.net/">XLII Premi Just M. Casero</a>, convocat per la Llibreria 22, que de les 53 de fa dos anys i les 33 de l’última edició ha passat a rebre aquest any 26 obres aspirants a millor novel·la curta del 2022. Sense anar més lluny, l’any passat qualsevol de les quatre novel·les finalistes mereixia haver-se publicat. A més de la guanyadora, L’espai d’un instant, de David Cid, la finalista, d’Òscar Palazón, Tractat d’anatomia, ho farà en breu, així com l’obra finalista de fa dos anys, escrita per Maria Pascual, tal com han volgut destacar Guillem Terribas i Jordi Gispert.</span></div><div><span style="font-size: large;">Precisament, aquesta escriptora s’hi ha presentat obertament, sense pseudònim, així com altres autors coneguts com ara Joan Albareda i Sandra Sàrrias. El jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Eva Vázquez i Cristina Masanés –que substitueix Vicenç Pagès, com ja estava decidit abans que malauradament morís aquest any–, a més de Jordi Gispert, que actua com a secretari sense vot, ara es reunirà per decidir el guanyador. L’acte de lliurament del Casero tindrà lloc el 30 d’octubre a La Planeta, en un acte matinal (12.30 h) que dedicarà la primera part a recordar la figura de Pau Riba, amb l’actuació de l’Orchestra Fireluche.</span></div><div><span style="font-size: large;">L’acte s’inscriu en la XXX Proposta de Poesia, organitzada per la sala La Planeta, que del 29 d’octubre al 6 de novembre ha programat actes amb Narcís Comadira (sessió inaugural), en què es recitaran alguns poemes del seu darrer llibre, Els moviments humans; Rosa Font, que portarà a escena poemes dels seus dos últims poemaris, Esquerda i Temps el·líptic (30 d’octubre); la nova versió d’Una desesperada vitalitat, de Pier Paolo Pasolini, dirigida pel Grup Proscenium (2 de novembre); Àngels Moreno (3 de novembre), i Blanca Llum (4 de novembre). Encara pendent de sortir del forn, es completarà amb un homenatge a l’escriptor Vicenç Pagès (3 de novembre) i, finalment, El poema de Guilgameix, rei d’Uruk, dirigit per Oriol Broggi.</span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b>Jordi Camps Linnell</b>, publicat en el PuntAvui 14.09.2022</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwVBzosqnw1_S2SQulhfXdzhjmz2-EiU3-Y91h3V6Cb2uQbX2oaW5zpvUTSpwJHw-gPfNM4t3GdDM_tOP8hMBC_V-oXJN44lDbnb-xrJfbhgJx7UsQUYg9v2hkTE-uvNYjt4DQX_yU8p7ArekHCQVki_KYhmVtr2mgs9_pKUgn-qsP3qoTubunkbpf/s800/780_0008_6140311_8fac7dba07dd357b686ef715c864f616.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="800" height="532" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwVBzosqnw1_S2SQulhfXdzhjmz2-EiU3-Y91h3V6Cb2uQbX2oaW5zpvUTSpwJHw-gPfNM4t3GdDM_tOP8hMBC_V-oXJN44lDbnb-xrJfbhgJx7UsQUYg9v2hkTE-uvNYjt4DQX_yU8p7ArekHCQVki_KYhmVtr2mgs9_pKUgn-qsP3qoTubunkbpf/w640-h532/780_0008_6140311_8fac7dba07dd357b686ef715c864f616.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Oschestra Fireluche.</td></tr></tbody></table><br /><i><br /></i></span></div><div><span style="font-size: large;"> </span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-16715453139553233642022-09-13T17:59:00.018+02:002022-10-22T18:12:26.029+02:00 Els actes entorn del premi Casero recordaran l’escriptor Vicenç Pagès<span style="font-size: large;"><b> Vint-i-sis obres opten a la 42a edició del guardó, que s’entregarà<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1pGESl8Y_lYFgSG_yjyvckXmTFG364P_P815EM6s6LKzT885hn6DsoVmW36ZQ-HxNApD7gb36Zpa75N5VmWDe-ZeiiOgLmFQlOT-cCspyfe4TAuELeBAEX1x8HShnpb60EBhjifvCYTpTeOR-5VlrSzKSdnIrTQyoDgrJTraWJ3Bj7H09NXhnpzb8/s1134/Cartell-Casero2022-cara.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1134" data-original-width="595" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1pGESl8Y_lYFgSG_yjyvckXmTFG364P_P815EM6s6LKzT885hn6DsoVmW36ZQ-HxNApD7gb36Zpa75N5VmWDe-ZeiiOgLmFQlOT-cCspyfe4TAuELeBAEX1x8HShnpb60EBhjifvCYTpTeOR-5VlrSzKSdnIrTQyoDgrJTraWJ3Bj7H09NXhnpzb8/w336-h640/Cartell-Casero2022-cara.jpg" width="336" /></a></div>el 30 de novembre a La Planeta.</b></span><div><span style="font-size: x-large;"><b>V</b></span><span style="font-size: large;">int-i-sis obres opten a guanyar el 42è premi <a href="http://www.premiscasero.net/">Just Manuel Casero</a> de Novel·la Curta, que aquest any tindrà un record especial per a l’escriptor Vicenç Pagès, mort recentment i jurat dels guardons durant dues dècades. L’entrega del premi serà el 30 d’octubre a la sala <a href="https://www.laplaneta.cat/">La Planeta</a> de Girona, però com sempre anirà acompanyat d’una setmana d’actes, la XXX Proposta de Poesia, entre els quals destaca, el 5 de novembre, un tribut a l’escriptor empordanès, que justament l’any passat va tancar la seva etapa com a jurat del premi literari i que ha estat substituït per Cristina Massanés.</span><div><span style="font-size: large;">Pel que fa al guardó, dotat amb un primer premi de 2.000 euros i la publicació, i un segon de 500, hi concorren vint-i-sis obres, una xifra menor que en altres ocasions, la majoria enviades per autors de Girona i Barcelona. La festa de lliurament inclourà també homenatge a Pau Riba amb la complicitat de l’<a href="http://www.orchestrafireluche.cat/">Orquestra Fireluche</a>, que interpretarà alguns dels temes que van crear junts i que van poder enregistrar abans de la seva mort.</span></div><div><span style="font-size: large;">La XXX Proposta de Poesia, però, començarà el dia abans, el 29 d’octubre, amb el mateix poeta que va inaugurar la primera edició, Narcís Comadira, amb el seu darrer poemari, Els moviments humans.</span></div><div><span style="font-size: large;">L’empordanesa Rosa Font i Massot serà l’encarregada del recital del 30 d’octubre; el 2 de novembre, coincidint amb el centenari del naixement de Pier Paolo Pasolini, el grup Proscenium recordarà l’obra del poeta, narrador i cineasta i el 3 de novembre la poeta i metgessa Àngels Moreno recitarà poemes del seu llibre Exposició.
El dia 4, Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán compartiran un espectacle poèticomusical entorn del llibre La princesa sou vós i el 6 hi ha prevista una lectura dramatitzada de El poema de Guilgameix, Rei d’Uruk dirigida per Oriol Broggi que es va estrenar al festival Grec, en els dos únics actes de pagament d’enguany.</span></div><div><span style="font-size: large;">La resta de propostes, organitzades conjuntament per La 22 i La Planeta, són d’accés lliure.<br /><i><b>Alba Carmona</b>, Diari de Girona 13.09.2022</i></span></div></div><div><span style="font-size: large;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi42X7M5TzPh73oNIV1J-y9yDHvcTMeMURvbFevYhlgYooXAN2Al7oGzl3rKAgrkkigQyh4OVEzvRp0p9c25eKVegHoP_-CDO-qjdHGqm9dF3MGb6P9L2FhqmYBeQPTlMYQDUGN4QuFroEwB9OAYGvQj70xlsUUrX20zw8dmU89flJqWtMqjOyvWI-c/s1200/c6c4012d-8ead-4be1-8c74-8bbb020145c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi42X7M5TzPh73oNIV1J-y9yDHvcTMeMURvbFevYhlgYooXAN2Al7oGzl3rKAgrkkigQyh4OVEzvRp0p9c25eKVegHoP_-CDO-qjdHGqm9dF3MGb6P9L2FhqmYBeQPTlMYQDUGN4QuFroEwB9OAYGvQj70xlsUUrX20zw8dmU89flJqWtMqjOyvWI-c/w640-h360/c6c4012d-8ead-4be1-8c74-8bbb020145c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vicenç Pagès a la 22. Foto: Marc Martí.</td></tr></tbody></table><br /><i><br /></i></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-8325616471469553922022-09-07T14:50:00.004+02:002022-09-07T14:53:22.033+02:00 No blanquejarem la cendra. Recull d'articles evocant a VICENÇ PAGÈS <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFJ5w50HgnSqW_ha70H6d1hGJ1PCdJz6hFDWD35LsDicSlYvKisFnvbuXHKfOxIcFR9Hy33ogFo3XBVLZzmfu_a9GTReAgeQ5PZHYasdZXtLkSRqYWqBkfDZhs9UXlpnqEd7r9YuuaNBAD3ZP2M4pKPoVZwnOR9UaBxxVPAFjqNauULIfAVJaS-yPz/s315/382347_310911425602433_1397040839_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="315" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFJ5w50HgnSqW_ha70H6d1hGJ1PCdJz6hFDWD35LsDicSlYvKisFnvbuXHKfOxIcFR9Hy33ogFo3XBVLZzmfu_a9GTReAgeQ5PZHYasdZXtLkSRqYWqBkfDZhs9UXlpnqEd7r9YuuaNBAD3ZP2M4pKPoVZwnOR9UaBxxVPAFjqNauULIfAVJaS-yPz/s1600/382347_310911425602433_1397040839_n.jpg" width="315" /></a></div><span style="color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: x-large;"><b>E</b></span><span style="color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: large;">n Vicenç era diferent. Era un empordanès de Figueres primer i de Torroella més tard. Era un amic, un escriptor, un lector, un cinèfil, un gran coneixedor de la música i músic. En Vicenç, aparentment era un home tranquil, tenia temps per fer moltes coses i les feia, sense deixar de ser un tertulià, un creador i un gran conversador d'altura. En poques paraules et podia definir un persona, una novel·la, una pel·lícula o un assaig. Era murri, tenia un somriure seriós. Amb una ironia molt fina, que de vegades et despistava i d'altres t'irritava. En Vicenç escrivia molt bé i sabia llegir i llavors fer-nos participés de les seves lectures. En Vicenç era diferent. Era... però per a mi encara es i serà en Vicenç Pagès, aquell jove de cabells negres que de vegades eren llargs. L'homenot, que de tant en tant, ens trobàvem sols o en companya. </span><p></p><div class="post-body entry-content" id="post-body-6203368345245709610" itemprop="description articleBody" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 1.4; position: relative; width: 658px;"><span style="font-size: large;"><i><b>Guillem Terribas. 30.08.2022</b></i></span><div><span style="font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span><div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">"No blanquejarem la cendra:</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">hi ha massa sutge i comprendre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-wJwsE_jhMx1BE6TqN76Igo2Tia0J8vOiu8E74Ce7f_PY_tqJ72RqxEM4fp5ToNutq27c0lKYVWw8_4Y07K4s2flXpXLZp4ovOnMKekpT-7ORuDd0eoNSFsx1u7sb6elv5Ee67rkjPfAxG0B-MX64jC6-U4loBTwVElufWWpEfC2MOsRytsa3oY0/s960/10394001_10203399962013664_5676668013301106696_n.jpg" style="clear: right; color: #992211; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="366" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-wJwsE_jhMx1BE6TqN76Igo2Tia0J8vOiu8E74Ce7f_PY_tqJ72RqxEM4fp5ToNutq27c0lKYVWw8_4Y07K4s2flXpXLZp4ovOnMKekpT-7ORuDd0eoNSFsx1u7sb6elv5Ee67rkjPfAxG0B-MX64jC6-U4loBTwVElufWWpEfC2MOsRytsa3oY0/w158-h264/10394001_10203399962013664_5676668013301106696_n.jpg" style="border: none; position: relative;" width="158" /></a></div></span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">és una <a style="color: #385898; cursor: pointer; font-family: inherit;" tabindex="-1"></a>feina costosa.</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Encendrem tantes espelmes</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">com anys viscuts i paraules</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">escrites. Serà solemne</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">el comiat, perquè és dura</span></div><div dir="auto" style="background-color: #f0f2f5; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">i preciosa la vida."<br /><b>Mònica Miró Vinaixa.</b></span></div></div><div><span style="font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span><p></p><h1 class="col-12" id="m16-15-17" style="-webkit-box-flex: 0; border: 0px; box-sizing: inherit; flex: 0 0 100%; font-family: "Noto Serif SC", serif; font-size: 2.6875rem; line-height: 1.2em; margin: 0px 0px 30px; max-width: 100%; min-height: 1px; padding: 0px 15px; position: relative; text-align: center; width: 990px;">L’esperit del temps de Vicenç Pagès</h1><h2 id="m69-68-70" style="border: 0px; box-sizing: inherit; color: #666666; font-size: 13px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1.5em; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; text-transform: uppercase;"><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-size: large;">L’ESCRIPTOR HA MORT ALS 58 ANYS. REPASSEM LA SEVA TRAJECTÒRIA AMB L’EDITOR JOSEP LLUCH, EL LLIBRETER GUILLEM TERRIBAS I EL PROFESSOR I ESCRIPTOR MIQUEL BERGA.</span><div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif;">L</span><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;">A MORT PREMATURA DE L'ESCRIPTOR </span><b style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; margin: 0px; padding: 0px;">VICENÇ PAGÈS JORDÀ</b><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;"> (FIGUERES, 1963-TORROELLA DE MONTGRÍ, 2022) AQUEST DISSABTE A CAUSA D'UN CÀNCER HA ESCAMPAT UNA TRISTOR SINCERA ENTRE COMPANYS D'OFICI, GENT DE LLETRES I TAMBÉ ENTRE UNA COMUNITAT LECTORA FIDEL ALS LLIBRES DE L'AUTOR D'</span><i style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400; margin: 0px; padding: 0px;">ELS JUGADORS DE WHIST</i><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;">. UN ESCRIPTOR QUE SABIA QUE EL SEU OFICI ERA SOLITARI I QUE ES VA SABER CONSTRUIR UNA PARCEL·LA DES D'ON VA ESPRÉMER AL MÀXIM LA LLIBERTAT D'ESCRIURE DE QUÈ VOLIA I COM VOLIA.</span><br style="box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;" /><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;">DE POSAT SERIÓS, PAGÈS GASTAVA UNA IRONIA FINA QUE ELS QUE EL TRACTAVEN TROBARAN MOLT A FALTAR. ENTRE ELS SEUS AMICS HI HAVIA EL LLIBRETER I ACTIVISTA CULTURAL </span><b style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; margin: 0px; padding: 0px;">GUILLEM TERRIBAS</b><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;">. "FA MÉS DE DOS MESOS EM VA ENVIAR UN WHATS PER INFORMAR-ME DEL QUE TENIA, ENCARA AHIR AL MATÍ LI VAIG ENVIAR UNA FOTO. </span><b style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; margin: 0px; padding: 0px;">EN VICENÇ ERA UNA PERSONA TOTALMENT DIFERENT, ERA LA REHÒSTIA, ET DESMARCAVA, TENIA UN SENTIT DE L'HUMOR IRÒNIC MOLT EMPORDANÈS </b><span style="font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400;">QUE DEPÈN DE COM T'HO PODIES AGAFAR MALAMENT. ERA IMPREVISIBLE, ATRAMUNTANAT. EN VICENÇ ERA SUPERINTEL·LIGENT I UN GRAN LECTOR. DE MI VA DIR 'EN GUILLEM ÉS D'AQUELLS QUE DIU I FA'. ERA UN AMIC", RECORDA TERRIBAS, QUE LAMENTA QUE EN LA PRÒXIMA EDICIÓ DEL PREMI CASERO HAURÀ D'INCORPORAR UN RECORD PER A PAGÈS, QUE VA SER MEMBRE DEL JURAT GUARDÓ DURANT MOLTS ANYS.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ6Z21dlYnmjex_AcHYe8x7JtNwOToy1v3FO62kqEeoaVkSSGBLtr94RLVCtw7EQfIUdrhwU_bZ49RLz0luI-hVg7DAaaY7NPHc7asphPnmkC8R2eS0y-ebe6nM_3tdWp5w2GXcLx6A9UQdKBXQrlhba6jI_MTSgf7xzcqVf1Vhw3aDJKoQl3dggYD/s1200/302120826_10228419436261302_7505355328853152922_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ6Z21dlYnmjex_AcHYe8x7JtNwOToy1v3FO62kqEeoaVkSSGBLtr94RLVCtw7EQfIUdrhwU_bZ49RLz0luI-hVg7DAaaY7NPHc7asphPnmkC8R2eS0y-ebe6nM_3tdWp5w2GXcLx6A9UQdKBXQrlhba6jI_MTSgf7xzcqVf1Vhw3aDJKoQl3dggYD/w640-h360/302120826_10228419436261302_7505355328853152922_n.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">"HA MARXAT UN DELS AUTORS MÉS SIGNIFICATIUS. LA SEVA OBRA NO NOMÉS ERA SÒLIDA, OBRIA CAMINS, ERA INNOVADORA, ERA UN AUTOR AUTOEXIGENT, NO PRETENIA ANAR ESCRIVINT PER ESCRIURE, LA SEVA PRIMERA NOVEL·LA ERA D'UNA AMBICIÓ TOTAL, DES DE BON PRINCIPI TENIA LA VOLUNTAT DE FER LITERATURA DE QUALITAT. EN ALGUN MOMENT VA SENTIR QUE NO TENIA PROU PÚBLIC... PERÒ AMB </span><i style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left;">ELS JUGADORS DE WHIST</i><span style="text-align: left;"> I </span><i style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left;">DIES DE FRONTERA</i><span style="text-align: left;"> VA ARRIBAR AL GRAN PÚBLIC. I NO S'ADONAVA QUE PER A ESCRIPTORS MÉS JOVES ERA UN REFERENT", ARGUMENTA L'EDITOR DE PROA, </span><b style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left;">JOSEP LLUCH</b><span style="text-align: left;">, QUE A BANDA DE PUBLICAR-LO, VAN COMPARTIR MOLTES COMPLICITATS.</span></div></span></span></div><div style="text-align: left;"><p class="pb-article-item-iteration" id="m68-1-69" style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: "Noto Serif SC", serif; font-weight: 400; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 20px; padding: 0px; word-break: break-word;"><span style="font-size: large;">UN ALTRE DELS GRANS CÒMPLICES DE VICENÇ PAGÈS ÉS L'ASSAGISTA, ESCRIPTOR I PROFESSOR DE LITERATURA ANGLESA A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA <b style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px;">MIQUEL BERGA</b>. PAGÈS I BERGA ESTAVEN ENLLESTINT UNA ANTOLOGIA DE CONTES D'E.M. FORSTER QUE ES PUBLICARÀ AL GENER A EDICIONS 62. "COM AQUELL QUI DIU VAM TANCAR EL LLIBE ABANS-D'AHIR. EL LLIBRE INCLOURÀ QUATRE CONTES DE FORSTER TRADUÏTS PER MI I AMB UNA INTRODUCCIÓ D'ELL, I <b style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px;">24 HORES ABANS DE MORIR ENCARA PARLÀVEM D'UN PARELL DE CANVIS QUE VOLIA FER</b>. LA SEVA MORT LA VISC COM UNA TRAGÈDIA PERSONAL PERÒ TAMBÉ COM UNA TRAGÈDIA PER A LA LITERATURA CATALANA", EXPOSA BERGA.<br style="box-sizing: inherit;" />MIQUEL BERGA QUE HA PUBLICAT DIVERSOS LLIBRES SOBRE GEORGE ORWELL I D'ALTRES ESCRIPTORS ANGLOSAXONS RELACIONATS AMB LA GUERRA CIVIL, A BANDA DE RECOMANAR L'OBRA LITERÀRIA DE VICENÇ PAGÈS VOL POSAR L'ÈMFASI EN LA SEVA FEINA COM A CRÍTIC LITERARI: "<b style="border: 0px; box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px;">S'HA MORT EL NOSTRE PRIMER CRÍTIC</b>. CREC QUE ÉS UN HOME QUE HA AFRONTAT LA SEVA FULMINANT MALALTIA AMB UNA LUCIDESA CLÍNICA I ENDREÇADA, QUE ÉS EXACTAMENT L'ACTITUD O LA MANERA COM EN VICENÇ ESCRIVIA LES SEVES CRÍTIQUES LITERÀRIES QUE SÓN EXEMPLARS, I QUE POTSER ALGUN DIA ES RECOLLIRAN EN UNA ANTOLOGIA".<br />LÍDIA PENELO / EL PÚBLICO 28.08.2022</span><br /><a href="https://www.publico.es/public/l-esperit-temps-vicenc-pages.html" style="color: #992211; font-size: x-large; text-decoration-line: none;">HTTPS://WWW.PUBLICO.ES/PUBLIC/L-ESPERIT-TEMPS-VICENC-PAGES.HTML</a></p></div></h2><h1 class="title" style="background-color: #009de2; border-bottom: none; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top: 0px; color: #201813; font-family: Tinos, Georgia, Times, serif; font-stretch: normal; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 3.5rem; margin: 0px 0px 1.2rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="font-size: large;">Vicenç Pagès, l’home que jugava</span></h1><h2 style="border: 0px; box-sizing: inherit; color: #666666; font-size: 13px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1.5em; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; text-transform: uppercase;"><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDCOgnhffImq8K1B9d4xeUcC6Tz4Is5xRHGWhRzTdTdUUokaITvAveXVj1Ezf_8gaJjkHOE1AvFscWcS_N_4YpSrp0FPmq4oYixTestOr0ujk2VYHMOYzT0rpzrnEuVshpqvDHEuHljvMsnjk2Q1d5EaGEelSA5ABnTYjMMzEcVE3fUvsa5BzW6PvA/s1200/6e9b3d6f-d4d3-44bd-960e-5bc3f20aa2cb_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDCOgnhffImq8K1B9d4xeUcC6Tz4Is5xRHGWhRzTdTdUUokaITvAveXVj1Ezf_8gaJjkHOE1AvFscWcS_N_4YpSrp0FPmq4oYixTestOr0ujk2VYHMOYzT0rpzrnEuVshpqvDHEuHljvMsnjk2Q1d5EaGEelSA5ABnTYjMMzEcVE3fUvsa5BzW6PvA/w640-h360/6e9b3d6f-d4d3-44bd-960e-5bc3f20aa2cb_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /><p style="border: 0px; font-family: Tinos, Georgia, Times, serif; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; letter-spacing: 0.4px; line-height: 3rem; margin: 0px 0px 2rem 17rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p></div></h2><span style="font-size: x-large;"><b>A</b></span><span style="font-size: large;">vui ja es pot dir en veu alta. Molt alta. I amb totes les lletres de l’abecedari i totes les possibles exclamacions. Vicenç Pagès ha sigut (¡és!) un dels escriptors més brillants, intel·ligents, prolífics, polièdrics i robustos de la meva generació. Potser el que més i molt probablement de més d’una generació, des de finals dels 80 fins aquest maleït dia d’agost en què ha traspassat, just enmig de les festes de Torroella, el seu poble d’adopció. Ja es podia dir abans, és clar, però ara, desgraciadament, és una afirmació concloent, definitiva. I aquí sí que el tòpic té validesa. Amb la mort del Vicenç, amic, company de jurats, col·lega d’unes quantes aventures, la literatura catalana perd un baluard capital, una pedra de toc. Per moltes raons: per la seva innegable qualitat i perquè, abans que res, Vicenç era un lector incombustible i insubornable que tenia tota la literatura (i no només la catalana) al cap, que era capaç de distingir, de definir, d’establir cànons i codis. Això no és fàcil. Es pot ser escriptor i prou (és a dir, crear universos de ficció més o menys plausibles), però en un estadi superior hi ha qui pensa en el seu ofici i reflexiona des de la primigènia condició de lector, és a dir, d’amant apassionat.<br />Costa escriure aquestes línies. M’ho acaben de dir per molt diversos canals, tots els amics i amigues que hem compartit el fulgor intel·lectual del Vicenç. De vegades discrepava amb ell (alguna vegada, bastant fort), però sempre es mantenia, en la discussió, en la discrepància, un respecte absolut per la seva figura, per algú que tant era capaç de confeccionar una novel·la breu tan intensa com ‘Carta a la reina d’Anglaterra’ i unes novel·les com ‘Els jugadors de whist’ o la iniciàtica i emotiva ‘Dies de frontera’. Que podia parlar de les olors i les pudors en la literatura, que comprenia com ningú la importància del que hem anomenat literatura infantil, que se submergia, amb humor i amb distància, amb un toc anglès i alhora figuerenc, en la ‘Memòria vintage’.<br />Em deixo tants títols. Els que ja coneixem i un que Ernest Folch editarà ben aviat amb el títol de ‘Kennedyana’, l’última novetat del Vicenç, un retrat literari de no ficció narrativa. Me’n deixo tants. Ja tindrem temps d’entrar a fons en el seu llegat. Ara només tenim a mà la desolació i el desconsol. Vivim, uns quants, en estat de xoc. Sabíem la gravetat de la malaltia, però ell mateix ens animava discretament: «Agraeixo aquestes paraules, Josep Maria». I res més. Vicenç era discret i educat, en aparença un home distant, ordenat i precís. La seva literatura transmet de vegades aquesta percepció. Però alhora, rascant només una mica, amb una mica de confiança que hi tinguessis, desplegava una ironia demolidora, un humor incisiu i, alhora, una bondat que només podia basar-se en la confiança en determinats valors que ell assumia i que es concentren en la necessitat de ser lleial als principis, al bé suprem que s’amaga en els homes i dones que han escrit i que hem llegit.<br />JOSEO M. FONALLERAS / El Periòdic 29.08.2022 /Foto:</span><span style="font-size: medium;">J<span face="Inter, Arial, sans-serif" style="color: #555555; text-align: right; text-transform: uppercase;">OANCORTADELLAS</span></span><span style="font-size: large;"><br /><a href="https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20220827/vicenc-pages-home-jugava-josep-maria-fonalleras-14362172" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20220827/vicenc-pages-home-jugava-josep-maria-fonalleras-14362172</a><br /></span><div><a href="https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20220827/mor-escriptor-vicenc-pages-jorda-14361587" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20220827/mor-escriptor-vicenc-pages-jorda-14361587</a><br /></div><div><br /></div><div><div><b><span style="font-size: large;">Se m’és mort un amic</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf8xAMIe3bPDJJGyYl6df9I2XkVXEXAgue83DIkH--qXyR9lsxIF08UzjepUEe68yI-W2eE3uswVL8j3Shngj_ZByNlLVuzixncM2rN9U4zT83Z9DBbE8kZLg8BPrCtqi5FGcCSf4XGxmEYuf6ZTcQOdAT2lS-trt_6kXQXSC_ZkFBUKptAoZFHwpj/s500/251567051388157864.jpg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="254" data-original-width="500" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf8xAMIe3bPDJJGyYl6df9I2XkVXEXAgue83DIkH--qXyR9lsxIF08UzjepUEe68yI-W2eE3uswVL8j3Shngj_ZByNlLVuzixncM2rN9U4zT83Z9DBbE8kZLg8BPrCtqi5FGcCSf4XGxmEYuf6ZTcQOdAT2lS-trt_6kXQXSC_ZkFBUKptAoZFHwpj/w640-h326/251567051388157864.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><div><span style="font-size: large;"> </span><b><span style="font-size: x-large;"> S</span></b><span style="font-size: large;">’acaba de morir en Vicenç Pagès. Jo li deia Horaci, en homenatge al Món d’Horaci una de les seves novel·les més conegudes, i ell m’anomenava Tristany.</span></div><div><span style="font-size: large;">Era un dels meus millors amics. Cada any, a la fi de l’agost, solíem dinar junts « en terreny neutre » al club nàutic de Boadella. Cada cop era un festival d’intel·ligència, una festa de l’amistat. Quins farts de riure ! Amb Guillem Terribas, fou el meu mentor en l’univers de la literatura catalana quan vaig publicar per primera vegada al Principat. « Noi, a Barcelona, soc un pagès i tu ets un exòtic ! » </span></div><div><span style="font-size: large;">Ara que m’acaben d’assabentar de la seva defunció, em costa ordenar les idees i que els sentiments em surtin classificats. Els records es barregen. Les presentacions arreu de Catalunya, les visites de llibreries, les trucades, els àpats, els seus estirabots. Era un home bo, recte, d’una gran exigència moral, « guapo », apassionat pel Japó i la novel·lística de Flaubert (el darrer cop que el vaig veure —era a la 22 de Girona on ens havíem conegut— li vaig regalar un segell de Flaubert editat pels correus francesos ) elegant, brillant, d’una intel·ligència superior, amb un humor digne d’un lord passat per Oxford. Li enviava regularment els meus manuscrits que em comentava amb paciència i molta finor. Llegia els seus textos i, quan li assenyalava una possible castellanada, responia « Tristany, ets una mica talibà. » </span></div><div><span style="font-size: large;">Ens resta la seva obra immensa i variada. A més de les novel·les (la meva preferida és La felicitat no és completa), els seus contes, els seus articles lluminosos, m’entusiasmen els seus assaigs. Teníem la mateixa edat i, mentre escric aquest adeu, toca una orquestra perquè ha mort el dia de la festa major del meu poble. La nit serà llarga i trista. Sayonara Sensei ! </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b>Joan-Daniel Bezsonoff Montalat 27. 08.2022 Nuvol. </b></i></span></div></div><div><span style="font-size: large;"><i><b><br /></b></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b><br /></b></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b><a href="https://www.nuvol.com/llibres/no-blanquejarem-la-cendra-271484" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.nuvol.com/llibres/no-blanquejarem-la-cendra-271484</a><br /></b></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN7ssUftq9vQK_89-0wf9gVOKyG3JQoq0s7mSNtO1ys_xwYa8bv2FP0hWfhm5QMSyc2jnjTf2lBtq4AWnWbEd1wii2yHk4jsoJr5mXTsnL8x5m34tT3QZOhQJK_dLnbtZsyyqks7mqcjLsHcKR_cemDT9U7qh2Xqx0frIuPvtZzcRUYhM44Gu_4eUk/s640/mirallespagesfotoandreadaza%20(1).jpg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN7ssUftq9vQK_89-0wf9gVOKyG3JQoq0s7mSNtO1ys_xwYa8bv2FP0hWfhm5QMSyc2jnjTf2lBtq4AWnWbEd1wii2yHk4jsoJr5mXTsnL8x5m34tT3QZOhQJK_dLnbtZsyyqks7mqcjLsHcKR_cemDT9U7qh2Xqx0frIuPvtZzcRUYhM44Gu_4eUk/w640-h480/mirallespagesfotoandreadaza%20(1).jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><a href="https://www.nuvol.com/llibres/vicenc-pages-jorda-i-el-deure-de-la-saviesa-271337" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.nuvol.com/llibres/vicenc-pages-jorda-i-el-deure-de-la-saviesa-271337</a><br /><br /></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Josep M.Muñoz <a href="https://www.lavenc.cat/index.php/cat/Blog/blog_entry47" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.lavenc.cat/index.php/cat/Blog/blog_entry47</a></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Màrius Serra: <a href="https://www.nuvol.com/llibres/assaig/vicenc-en-tots-els-sentits-271194" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.nuvol.com/llibres/assaig/vicenc-en-tots-els-sentits-271194</a></span></div><div><br /></div><div><span style="font-size: large;">Melcior Comas <a href="https://www.nuvol.com/llibres/el-mon-den-vicenc-271282" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.nuvol.com/llibres/el-mon-den-vicenc-271282</a> </span></div><div><span style="font-size: large;">ANTONI PUIGVERD <a href="https://www.lavanguardia.com/opinion/20220829/8488630/vicenc-pages-jorda.html" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">https://www.lavanguardia.com/opinion/20220829/8488630/vicenc-pages-jorda.html</a></span></div><div><br /></div><div><h1 class="entry-title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #232323; font-family: "Begum Semibold", serif; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-weight: inherit; line-height: 4rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="font-size: 4rem;">No blanquejarem la cendra.</span></h1><h1 class="entry-title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #232323; font-family: "Begum Semibold", serif; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-weight: inherit; line-height: 4rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQKZvtE4RgCPOGgnl2jtRri4K1xWUIzWcewfdpHysyJzAYzrTYW1AVllrhHJ6FBqEZLS4BmdSljTz8w2VBKjVTkOwXX2-3RH2aJ4suzJP6p7T7emhGUf8uhzSyh3YOuL6jfw0Xl_nMqt4XjXxWSF8zN4ZsiZ81qDX67HYav44kothq4VoTVz76d-sa/s640/Ofrena-llibresca-1.jpeg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQKZvtE4RgCPOGgnl2jtRri4K1xWUIzWcewfdpHysyJzAYzrTYW1AVllrhHJ6FBqEZLS4BmdSljTz8w2VBKjVTkOwXX2-3RH2aJ4suzJP6p7T7emhGUf8uhzSyh3YOuL6jfw0Xl_nMqt4XjXxWSF8zN4ZsiZ81qDX67HYav44kothq4VoTVz76d-sa/w640-h480/Ofrena-llibresca-1.jpeg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /> </span></h1></div><b><span style="font-size: large;">El funeral de Vicenç Pagès Jordà a Torroella de Montgrí ha congregat família, escriptors, editors i amics, persones de diferents generacions que l'estimaven i admiraven, la transversalitat generacional que ell tant anhelava,</span></b><br /><span style="font-size: x-large;"><b>“</b></span><span style="font-size: large;">A la vida, per comprendre de debò com són les coses d’aquest món, has de morir, si més no una vegada”. Vet aquí una frase del cicle de Ferrara de Giorgio Bassani que ahir presidia un funeral inversemblant des de la pantalla del tanatori de Torroella de Montgrí. Des de les festes de Pasqua que organitzava la llibreria Cucut cada Dijous Sant abans de la pandèmia que no s’havien aplegat tants escriptors a l’Empordà. Aquesta vegada hi érem convocats per la passió d’un amic, crucificat per un càncer als 58 anys. Abraçades, consternació compartida en una rara comunió entre tots els que l’admiràvem i el llegíem. Gent de totes les edats, persones grans però també molt joves. La transversalitat generacional que havia anhelat en Vicenç com a escriptor es va fer present.<br />La família havia disposat al vestíbul del tanatori una taula amb llibres del Vicenç perquè tothom es pogués endur un record. Es veu que en una de les múltiples carpetes obertes que en Vicenç tenia a l’ordinador, la seva dona, la Camil·la, hi va trobar un arxiu titulat “Funeral”, que contenia una llista de coses que podrien passar en el seu eventual enterrament. L’havien fet fa temps amb la Camil·la, com un divertimento, molt abans de saber que estava malalt. Una de les accions que ell hi proposava era “regalar llibres dedicats als assistents al funeral”. No va tenir temps de signar cap exemplar, però la Camil·la i la seva filla Berta van consumar aquesta ocurrència del Vicenç portant els seus llibres com a ofrena al tanatori. Jo em vaig emportar Cercles d’infinites combinacions i El món d’Horaci, els seus dos primers llibres, publicats als anys 90, quan el Vicenç encara signava amb un sol cognom. A partir del seu tercer llibre es va convertir en Vicenç Pagès Jordà, i sempre m’he preguntat si era conscient que aquestes sis síl·labes l’acostaven al nom del seu admirat David Foster Wallace.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-bottom: 0.5em; margin-left: 1em; padding: 4px; position: relative; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz-VMy7fSH1lP1G4Jnuqdv23AP8yV9FrgYHCclUXsBIXu11Kd_vo5mvFgTOh3nGQBNqqFZqFsj8NaUW_civSmFN80JHhRnL2p78svLtbFDvJ25NkQzVFdD7MGeMhEbPEU7XbtX5nwM0OaZC3nVH2gHQud_kViwp4ruQPMMWZHtxmfosTUd3l8hX2pA/s853/retrat-de-Vicenc-pages-per-Joan-Mateu-1.jpeg" style="clear: right; color: #992211; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz-VMy7fSH1lP1G4Jnuqdv23AP8yV9FrgYHCclUXsBIXu11Kd_vo5mvFgTOh3nGQBNqqFZqFsj8NaUW_civSmFN80JHhRnL2p78svLtbFDvJ25NkQzVFdD7MGeMhEbPEU7XbtX5nwM0OaZC3nVH2gHQud_kViwp4ruQPMMWZHtxmfosTUd3l8hX2pA/s320/retrat-de-Vicenc-pages-per-Joan-Mateu-1.jpeg" style="border: none; position: relative;" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="font-size: 14.4px; text-align: center;">Pintura de JOAN MATEU</td></tr></tbody></table>L’acte va ser sobri. Tres cançons i dues intervencions. Antoni Puigverd i Miquel Berga, dos ‘germans grans’, van ser els encarregats de fer els parlaments, al costat d’un retrat vertical del Vicenç, obra de Joan Mateu, que feia pensar en la imatge d’un soldat caigut en combat. Un soldat de la literatura. En rebre el premi Nacional de Cultura, l’any 2014 en Vicenç ja ens havia advertit que per sort o per desgràcia els catalans hem tingut millors resultats amb les lletres que amb les armes.<br />Puigverd va destacar que en Vicenç ha escrit obres d’un calibre inusual: “Has estat un dels millors del teu temps, si no el millor”, li va dir. Pagès era “un escriptor de culte, un eufemisme que es fa servir quan un gran talent com el seu no troba el reconeixement popular, sinó tan solament entre els lectors més exigents”. Com a crític literari, Pagès “no va caure mai en la pedanteria dogmàtica dels crítics que imposen tant sí com no una idea de la literatura, mentre menyspreen les altres”. Puigverd va observar encertadament que en Vicenç ha estat “un mag, un jugador, un prestidigitador de la paraula. “T’has divertit molt escrivint. Ha sabut ser divertit i cultíssim alhora”. També va lamentar en Vicenç no va tenir tot el reconeixement que es mereixia com a autor d’una obra “d’una alçada heroica en un país d’alè casolà”. I va concloure amb aquestes paraules: “Ets plenament el que volies ser, un escriptor. Un gran escriptor. Has viscut en els llibres i per als llibres, Vicenç. Has acomplert el teu destí”.<br />“Hi ha una mena de sentimentals als quals els horroritza posar-se sentimentals. En Vicenç era un d’aquests”, va dir Miquel Berga en encetar la seva intervenció. “Si en Vicenç tingués notícia que m’he posat sentimental aprofitant que ell ja no hi era, no m’ho hauria perdonat”, va afegir. Berga va evocar les seves passejades amb en Vicenç pel Passeig de Sant Joan, a Barcelona, i “les converses mig surrealistes, còmiques (rèiem molt) i sempre estimulants”. Berga, que com en Vicenç ha estat professor universitari, deia que en Pagès “vivia les seves classes amb els alumnes amb una barreja de passió i frustració, perquè sabia que amb la seva exigència anava a contracorrent -gloriosament a contracorrent per principis i dignitat professional”. Berga va destacar el talent crític de Pagès i va acabar amb una crida: “Tots els seus treballs de crítica dispersos en diaris i revistes han de ser aplegats en un volum que esdevindrà canònic per a generacions futures”. Llegir ha estat una de les grans passions d’en Vicenç i la seva esquela, d’una gran sobrietat, recollia la seva màxima, que diu: “No llegir quan ho tens tot fet, sinó llegir per no fer-ho tot”. És a dir, no deixar la lectura per després de la feina, sinó trobar en els llibres totes les vivències que no ens cabran en la nostra limitada existència i que ens podem estalviar de viure literalment.<br />De vivències ahir tothom en tenia alguna per explicar. <b>Guillem Terribas</b>, que ja ha programat un homenatge dins els actes del Casero, recordava el dia que en Pagès va presentar el seu primer llibre a la 22, content d’oficiar en aquell santuari. Eva Comas, professora de Blanquerna, m’explicava que havia assistit al procés de gestació del protagonista d’Els jugadors de Whist, mentre prenien còctels en llargues converses a Can Boades. Joan-Lluís Lluís, nascut com ell i molts altres autors l’any 1963, em feia veure que en Vicenç és el primer escriptor que marxa d’aquesta prolífica lleva que ell va saber capturar tan bé en tota la seva dimensió pop. La Glòria Granell, que compartia amb ell la direcció de l’Aula d’escriptura de Girona, em deia que el trobarien molt a faltar perquè era un puntal de l’escola. Ernest Folch em parlava amb passió de Kennedyana, que serà la primera obra pòstuma d’en Vicenç aquest novembre, un llibre sobre la nissaga dels Kennedy que és també una memòria generacional i un repositori de totes les obsessions més personals del Vicenç. Joan Burdeus recordava els seus seminaris a la facultat (“El millor professor que he tingut mai”). Josep Lluch, que ha estat el seu editor aquests darrers anys, creu que les generacions més joves el tindran com un referent, i jo també ho crec, la seva és una obra truncada però que s’expandirà pòstumament entre els lectors, com va passar, en una altra escala, amb Roberto Bolaño o David Foster Wallace. L’ordinador d’en Vicenç és plena de carpetes obertes amb projectes inacabats, però amb l’obra que ha deixat n’hi ha prou per alimentar aquesta devoció.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkRniKE7Ra7HVHImVvnxfsbjAJ0jNG3E6qARvcFv0Y4Y0OuCmAqtJ5Pz7tP02RDV4s8H5M5Wr_8tnYnxVWCgXnXG82Jh8tkCiLQTZOUrCMRTbEyWdki9QicSadvkYdj4Ck0qVrr6p2vEAETp2ZPzO3W6uaZQPENjlUtUoMzECjqkZQzJjmApZ1Zmg/s620/vicen%C3%A7-pag%C3%A8s-jord%C3%A0.jpg" style="clear: right; color: #992211; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkRniKE7Ra7HVHImVvnxfsbjAJ0jNG3E6qARvcFv0Y4Y0OuCmAqtJ5Pz7tP02RDV4s8H5M5Wr_8tnYnxVWCgXnXG82Jh8tkCiLQTZOUrCMRTbEyWdki9QicSadvkYdj4Ck0qVrr6p2vEAETp2ZPzO3W6uaZQPENjlUtUoMzECjqkZQzJjmApZ1Zmg/s320/vicen%C3%A7-pag%C3%A8s-jord%C3%A0.jpg" style="border: none; position: relative;" width="320" /></a></div>En Toni Sala em comentava la darrera frase pública d’en Vicenç, el tuit lacònic que va fer poc abans de morir: “No blanquejarem la cendra”. La mort és una putada, sí, però en Toni hi veia un altre replec de sentit, perquè la putada és doble si encara no t’han ni sortit els primers cabells blancs. La vida d’en Vicenç Pagès Jordà no és completa. No blanquejarem la cendra.</span><div><span style="font-size: large;"><i><b>Bernat Puigbotella / Nuvol 29.08.2022</b></i></span></div></div></div><div style="clear: both;"></div></div><div class="post-footer" style="background-color: white; color: #999999; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.5px; line-height: 1.6; margin: 0.5em 0px 0px;"><div class="post-footer-line post-footer-line-1"><span class="post-author vcard" style="margin-left: 0px; margin-right: 1em;">Publicat per <span class="fn" itemprop="author" itemscope="itemscope" itemtype="http://schema.org/Person"><a href="https://www.blogger.com/profile/03207084877732076176" rel="author" style="color: #992211; text-decoration-line: none;" title="author profile"><span itemprop="name">Guillem Terribas</span> </a></span></span><span class="post-timestamp" style="margin-left: -1em; margin-right: 1em;">a les <a class="timestamp-link" href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/2022/08/vicenc-pages-no-blanquejarem-la-cendra.html" rel="bookmark" style="color: #992211; text-decoration-line: none;" title="permanent link"><abbr class="published" itemprop="datePublished" style="border: none;" title="2022-08-31T01:40:00+02:00">1:40</abbr></a> </span><span class="post-comment-link" style="margin-right: 1em;"><a class="comment-link" href="https://www.blogger.com/comment.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610" style="color: #992211; text-decoration-line: none; white-space: nowrap;">Cap comentari: </a></span><span class="post-icons" style="margin-right: 1em;"><span class="item-action"><a href="https://www.blogger.com/email-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610" style="color: #992211; text-decoration-line: none;" title="Enviar missatge per correu electrònic"><img alt="" class="icon-action" height="13" src="http://img1.blogblog.com/img/icon18_email.gif" style="border-color: initial; border-image: initial; border-style: none !important; border-width: initial; margin: 0px 0px 0px 0.5em !important; position: relative; vertical-align: middle;" width="18" /> </a></span></span><div class="post-share-buttons goog-inline-block" style="display: inline-block; margin-right: 0px; margin-top: 0.5em; position: relative; vertical-align: middle;"><a class="goog-inline-block share-button sb-email" href="https://www.blogger.com/share-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610&target=email" style="background: url("/img/share_buttons_20_3.png") 0px 0px no-repeat !important; color: #992211; display: inline-block; height: 20px; margin-left: -1px; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 20px;" target="_blank" title="Envia per correu electrònic"><span class="share-button-link-text" style="display: block; text-indent: -9999px;">Envia per correu electrònic</span></a><a class="goog-inline-block share-button sb-blog" href="https://www.blogger.com/share-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610&target=blog" style="background: url("/img/share_buttons_20_3.png") -20px 0px no-repeat !important; color: #992211; display: inline-block; height: 20px; margin-left: -1px; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 20px;" target="_blank" title="BlogThis!"><span class="share-button-link-text" style="display: block; text-indent: -9999px;">BlogThis!</span></a><a class="goog-inline-block share-button sb-twitter" href="https://www.blogger.com/share-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610&target=twitter" style="background: url("/img/share_buttons_20_3.png") -40px 0px no-repeat !important; color: #992211; display: inline-block; height: 20px; margin-left: -1px; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 20px;" target="_blank" title="Comparteix a Twitter"><span class="share-button-link-text" style="display: block; text-indent: -9999px;">Comparteix a Twitter</span></a><a class="goog-inline-block share-button sb-facebook" href="https://www.blogger.com/share-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610&target=facebook" style="background: url("/img/share_buttons_20_3.png") -60px 0px no-repeat !important; color: #992211; display: inline-block; height: 20px; margin-left: -1px; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 20px;" target="_blank" title="Comparteix a Facebook"><span class="share-button-link-text" style="display: block; text-indent: -9999px;">Comparteix a Facebook</span></a><a class="goog-inline-block share-button sb-pinterest" href="https://www.blogger.com/share-post.g?blogID=1430932478799843024&postID=6203368345245709610&target=pinterest" style="background: url("/img/share_buttons_20_3.png") -100px 0px no-repeat !important; color: #992211; display: inline-block; height: 20px; margin-left: -1px; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 20px;" target="_blank" title="Comparteix a Pinterest"><span class="share-button-link-text" style="display: block; text-indent: -9999px;">Comparteix a Pinterest</span></a></div></div><div class="post-footer-line post-footer-line-2"><span class="post-labels" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;">Etiquetes: <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/Bernat%20Puitobella" rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Bernat Puitobella</a>, <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/Guillem%20Terribas." rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Guillem Terribas.</a>, <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/L%C3%ADdia%20Penelo" rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Lídia Penelo</a>, <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/M%C3%A0rius%20Serra" rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Màrius Serra</a>, <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/Nuvol..." rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Nuvol...</a>, <a href="http://demaseraunaltredia.blogspot.com/search/label/Vicen%C3%A7%20Pag%C3%A8s" rel="tag" style="color: #992211; text-decoration-line: none;">Vicenç Pagès</a></span></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-69908381684372878592022-09-07T14:45:00.006+02:002022-09-07T14:45:52.482+02:00EVOCANT A VICENÇ PAGÈS. Eva Vázquez, Imma Merino, Miquel Berga <p> </p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTTB4fcFx5bd8Yfkg8PYpMbcYoW9m4mjI7S4o33Ixpr-MIx8H_Os1RC4Evn6xjV4Di5pO_QvbZvNeYX-2VZLDamHSz_xYjJld5LKKZwI_0wJWi1my92EeIQhFBW3Mh0DercAdMyPnrubhs3uy3P_lzoq-6WJGrMGLj_hqX3T_cMgPvQVHPQ5u069n/s1298/69438225_10218914847877420_8524722600306278400_n%20bb.jpg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="728" data-original-width="1298" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTTB4fcFx5bd8Yfkg8PYpMbcYoW9m4mjI7S4o33Ixpr-MIx8H_Os1RC4Evn6xjV4Di5pO_QvbZvNeYX-2VZLDamHSz_xYjJld5LKKZwI_0wJWi1my92EeIQhFBW3Mh0DercAdMyPnrubhs3uy3P_lzoq-6WJGrMGLj_hqX3T_cMgPvQVHPQ5u069n/s320/69438225_10218914847877420_8524722600306278400_n%20bb.jpg" style="border: none; position: relative;" width="320" /></a></div><span face="Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: x-large;"><b>E</b></span><span face="Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: large;">n Vicenç era diferent. Era un empordanès de Figueres primer i de Torroella més tard. Era un amic, un escriptor, un lector, un cinèfil, un gran coneixedor de la música i músic. En Vicenç, aparentment era un home tranquil, tenia temps per fer moltes coses i les feia, sense deixar de ser un tertulià, un creador i un gran conversador d'altura. En poques paraules et podia definir un persona, una novel·la, una pel·lícula o un assaig. Era murri, tenia un somriure seriós. Amb una ironia molt fina, que de vegades et despistava i d'altres t'irritava. En Vicenç escrivia molt bé i sabia llegir i llavors fer-nos participés de les seves lectures. En Vicenç era diferent. Era... però per a mi encara es i serà en Vicenç Pagès, aquell jove de cabells negres que de vegades eren llargs. L'homenot, que de tant en tant, ens trobàvem sols o en companya. <br /></span><span face="Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: large;"><i><b>Guillem Terribas. 30.08.2022</b></i></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Noto Serif SC", serif; font-size: 2.6875rem; text-align: center;"> </span><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"></p><h1 class="article-titol" itemprop="headline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-stretch: condensed; line-height: 1.1; margin: 0px 0px 0.2em; position: relative;"><span face="Amplitude, Open Sans, Arial, Helvetica Neue, sans-serif"><span style="font-size: 48px;">Vindrà la tristesa i serà una casa on estar-s’hi.</span></span><span face=""Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif" style="color: #f4f6f7; font-size: 0px; font-weight: 400;">cerimonial. I, així i tot, se m’acudeixen molt poques persones que haguessin llegit tant com ell i amb tant de profit. Va consultar totes les edicions a l’abast dels contes de Txèkhov per preparar-ne una antologia en català, i va dedicar un estiu a l’obra completa de Kafka, inclosos assajos i biografies, per a un sol curs de la Ramon Llull. Calia ser tan exhaustiu? “És que hi ha alguna altra manera de fer les coses?”, va replicar. La seva exigència, que podia arribar a cohibir, en realitat era profundament acollidora. No dic condescendent, sinó hospitalària, una proposta de casa on estar-s’hi. En cada llibre seu, hi he après més que en deu tractats gruixuts, i seguiré demanant-li d’entrar-hi.</span></h1><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;"><b></b></span></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_bZ2y1wNrepDZkOLoP0I1nnMSMWNj46CHWfY5PSeKF8bNn1TL8dWocdVM8QiNK1YhlpBshpw0jzlhBiDM8PiYpj8mKa5ldaWq3Da6MknJtlXBfGhb-gKh8nnIXXBSYjL32ACIyjgZ0ikd2aS4sQTlcKNqlPHXO2PrmVdIu8Hiov84m6ZK2tDXa5A-/s266/10644533_365290146951865_6200056214028977840_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="190" data-original-width="266" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_bZ2y1wNrepDZkOLoP0I1nnMSMWNj46CHWfY5PSeKF8bNn1TL8dWocdVM8QiNK1YhlpBshpw0jzlhBiDM8PiYpj8mKa5ldaWq3Da6MknJtlXBfGhb-gKh8nnIXXBSYjL32ACIyjgZ0ikd2aS4sQTlcKNqlPHXO2PrmVdIu8Hiov84m6ZK2tDXa5A-/w400-h286/10644533_365290146951865_6200056214028977840_n.jpg" style="border: none; position: relative;" width="400" /></a></b></span></div><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: x-large;"><b>N</b></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: x-large;">o ens mereixem aquesta pena una altra vegada, una altra vegada a l’estiu. El primer cop, feia un dia radiant de platja, i va ser allà, mentre portava el meu fill d’un any agafat de la mà a tocar l’aigua, que en <b>Guillem Terribas</b> va trucar-me perquè acabava de morir en Miquel Pairolí. La segona vegada va ser aquest dissabte a la nit i, com si es tanqués un cercle, li va tocar al meu fill, que ha tingut temps de créixer prou per conèixer l’efecte dolorós de certes paraules, ser la persona que m’ho digués primer: “T’han trucat perquè s’ha mort en Vicenç Pagès.” Ha estat molt pitjor que la primera vegada, perquè a quina mà t’agafes quan el nen ja no és un nen i et colpeja de nou una trucada com aquesta? Des del migdia, amb la família havíem estat celebrant prop de mar l’aniversari d’una amiga que en poc temps va perdre la germana i el marit, tots dos a l’estiu, un estiu com aquest. Feia un dia preciós, estàvem contents de retrobar-nos, brindàvem, i de cop ella va dir: “No em trec la tristesa de sobre.” Mentre la vida t’estira, fins i tot amb una llum tan prodigiosa com la d’aquest dissabte d’agost, encara aquell desgast metòdic treballant per dins, la crosta que no marxa. També ens passarà, això, amb en Vicenç; no ens podrem treure la tristesa de sobre, i vindrà que potser l’acollirem amb un cert agraïment, si portar-ne el pes és també una manera de fer-lo present, a ell, precisament, que era tot el contrari d’un home trist. Si penso en totes les converses que vam tenir, i la majoria eren sobre temes llibrescos, em sorprenc recordant sobretot les que tractaven de coses molt quotidianes: els fills, l’aigua d’agulla, una cançó dels anys setanta, les virtuts de les arts marcials, de les quals apreciava, a més de la disciplina i la humilitat, l’oportunitat que li brindaven de relacionar-se amb gent que no tenia res a veure amb la literatura. “És important no perdre el món de vista”, em va comentar el dia que va enviar-me, perquè havia rigut incrèdula davant la seva nova afició, una foto seva i dels seus companys d’aikido, tots vestits amb el dogui cerimonial. I, així i tot, se m’acudeixen molt poques persones que haguessin llegit tant com ell i amb tant de profit. Va consultar totes les edicions a l’abast dels contes de Txèkhov per preparar-ne una antologia en català, i va dedicar un estiu a l’obra completa de Kafka, inclosos assajos i biografies, per a un sol curs de la Ramon Llull. Calia ser tan exhaustiu? “És que hi ha alguna altra manera de fer les coses?”, va replicar. La seva exigència, que podia arribar a cohibir, en realitat era profundament acollidora. No dic condescendent, sinó hospitalària, una proposta de casa on estar-s’hi. En cada llibre seu, hi he après més que en deu tractats gruixuts, i seguiré demanant-li d’entrar-hi.<br /><i>EVA VÁZQUEZ publicat en el PuntAvui 29.08.2022</i></span><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;"></span></p><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" /><h1 class="article-titol" itemprop="headline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Amplitude, "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 48px; font-stretch: condensed; line-height: 1.1; margin: 0px 0px 0.2em; position: relative;"><span style="background-color: transparent; font-size: x-large;"></span></h1><h1 class="article-titol" itemprop="headline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Amplitude, "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 48px; font-stretch: condensed; line-height: 1.1; margin: 0px 0px 0.2em; position: relative;">A favor de la vida, la literatura</h1><h1 class="article-titol" itemprop="headline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Amplitude, "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 48px; font-stretch: condensed; line-height: 1.1; margin: 0px 0px 0.2em; position: relative;"><span style="background-color: transparent; font-size: x-large; font-weight: normal;">F</span><span style="background-color: transparent; font-size: x-large;"><span style="font-weight: normal;">a uns mesos, mentre jo visitava Trieste, Vicenç Pagès em va escriure dient-me que aquesta ciutat era el lloc on més li agradaria anar. De fet, em va comentar el seu projecte: llegir (o rellegir) els escriptors principals (Svevo, Joyce, Saba, Pahor, Magris, Madieri) vinculats a Trieste abans de fer un viatge en el qual, afegia, “curiosament la Camil·la i la Berta també hi estan interessades”. Quan fa unes setmanes vaig saber de la gravetat de la malaltia d’en Vicenç vaig témer que no podria fer aquest viatge amb la seva companya i la seva filla. També vaig tornar a sentir allò que, a mesura del temps, ja sabem sobre la fragilitat de l’existència i, per tant, dels projectes que ens fem. Tanmateix, allò que projectem cap al futur ho vivim en el present. És així que he imaginat que en Vicenç ha fet aquest viatge llegint els “escriptors de Trieste”. Com tants d’altres</span>.</span></h1><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;">Em consta que, fins al final, ha llegit (durant els últims dies, quasi l’únic que li permetia fer una malaltia devastadora) i ha escrit tant com ha pogut. Bona part de la seva vida s’ha lligat a la literatura. No pas a la manera de la literatura com a substitut de la vida. No va ser la literatura en contra de la vida, sinó a favor seu. Una manera de viure-la amb més coneixement i amb més lucidesa sobre l’experiència humana i els signes dels temps, cosa que tant ha reflectit en les seves crítiques i articles com en els seus textos de creació narrativa i assagística. És així que hi ha vida (amb les il·lusions i decepcions, amb la memòria de les vivències i la cultura generacionals) en la seva literatura, malgrat els jocs amb el llenguatge, els cercles d’infinites combinacions i una certa manera postmoderna de fer meta literatura. Entre altres, hi són per sempre més El món d’Horaci, La felicitat no és completa, Els jugadors de whist, Dies de frontera.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF4nz1xgYNQzVCwT7acmmSX3JgfZRbUKH8w5noncsf6xOuCF9NVhGGTZNaB0goxYXrxhTXycohqbUZBNNdDT-5B7aJYxa2wg3pMHbziY1wp2j54qwc8QQaSkRdVMO7QyHfNAwB6V3ha8LlA0vO163kRaLYaDavaFPWXwFTfdYsp-eO7cLZ-lrVICXS/s2048/44326118_10156084073436492_2730664185875660800_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF4nz1xgYNQzVCwT7acmmSX3JgfZRbUKH8w5noncsf6xOuCF9NVhGGTZNaB0goxYXrxhTXycohqbUZBNNdDT-5B7aJYxa2wg3pMHbziY1wp2j54qwc8QQaSkRdVMO7QyHfNAwB6V3ha8LlA0vO163kRaLYaDavaFPWXwFTfdYsp-eO7cLZ-lrVICXS/s320/44326118_10156084073436492_2730664185875660800_n.jpg" style="border: none; position: relative;" width="240" /></a></div></span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;">Lector voraç, sempre curiós, sense prejudicis pel que fa a èpoques, estils o gèneres, el llegir no li va fer perdre mai l’escriure. Va escriure sobre allò que va llegir i el llegat literari va inspirar-lo sense mimetismes perquè era un home temperat que escrivia amb audàcia. Va pensar la literatura i va fer-ne. També, tant en converses amistoses com en clubs de lectura, va discutir-la amb conviccions modulades per la ironia. Va ensenyar-ne els seus continguts com a professor d’institut i després a la Universitat Ramon Llull. I va estimular generosament a escriure, com reconeixen els seus alumnes, a través de tallers literaris. Que l’escriptura ha de lligar-se al desig (però també a l’esforç) ho va apuntar amb Un tramvia anomenat text, un manual a contracorrent per ajudar a escriure en uns temps que no semblen concedir valor a fer-ho amb propietat i finesa.<br />Ahir, en aquest diari, Miquel Riera escrivia que va tenir present en Vicenç el 25 d’agost, Sant Genís, a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí mentre hi ballaven els gegants i s’hi tocaven sardanes de festa major. No ens ho vam dir, però, com en el cas d’altres persones, em passava el mateix: sentia una absència. El solia trobar a sota de la torre del rellotge, observant la gentada. Aleshores em deia: “Aviat ens arribaran els originals del Casero.” Hem compartit durant vint-i-cinc edicions la tasca com a jurats d’aquest premi de la <b>Llibreria 22</b>; en bona part, acompanyant-nos en Guillem i després també en Jordi, amb l’Eva, la Mita i en Fono; en unes quantes hi va ser Miquel Pairolí, mort tan prematurament com en Vicenç. Sempre era el primer que llegia les obres i ens feia arribar els seus comentaris concisos, precisos, esmolats, intel·ligents, com li era propi.<br />La capella ardent serà avui al tanatori de Torroella de Montgrí a partir de les 15.30, i a les 17.30 se celebrarà l’acte de comiat.<br />IMMA MERINO El Punt Avui 29.08.2022<br /><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkkEDzhfdXmg0Tbsu3j2oiaL0XBR5VAbkb2we18TXGH89fMb5sZJl22hsnCWr68mTliessXKafOXECL5sv1jcCuG344yiqxgYU2r6tnI6nZkKQ7oEb_LKJj0uQiIcISnJ18u2ut14G3xdWbqgSNOVYI4jCSnszw-s8xiiiH4XBQfgF-gVJ-aILwviN/s800/780_0008_6136458_dbb86a0d52ec1aaf0bbd6386e4e99b3e.jpg" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="800" height="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkkEDzhfdXmg0Tbsu3j2oiaL0XBR5VAbkb2we18TXGH89fMb5sZJl22hsnCWr68mTliessXKafOXECL5sv1jcCuG344yiqxgYU2r6tnI6nZkKQ7oEb_LKJj0uQiIcISnJ18u2ut14G3xdWbqgSNOVYI4jCSnszw-s8xiiiH4XBQfgF-gVJ-aILwviN/w640-h620/780_0008_6136458_dbb86a0d52ec1aaf0bbd6386e4e99b3e.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div><br /></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><b style="font-size: x-large;">ACTE DE COMIAT. Vicenç Pagès. Torroella, 29 d’agost 2022</b></div><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: x-large;">H</span></b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: large;">i ha una mena de sentimentals als quals els horroritza posar-se sentimentals. En Vicenç n’era d’aquesta mena. I tot i que ara, els que som en aquesta sala, tenim sentiments compartits i a flor de pell, miraré de mantenir les formes. Si en Vicenç tingues notícia que m’he posat sentimental aprofitant que ell ja no hi era, no m’ho perdonaria mai.<br />La dotzena d’anys de diferència que ens portàvem va marcar d’alguna manera la nostra relació. Va començar quan jo li vaig demanar un pròleg, ara deu fer vint-i-cinc anys per un recull d’articles meus al Punt Diari que es deia “Amants i altres estranys”. Jo volia capgirar la convenció i demanar-li la benedicció al llibre a algú molt més jove que l’autor. En Vicenç tenia poc més de trenta anys llavors però jo, i molts, ja el percebíem com una presència singular en la literatura catalana. El vell -jo- considerava font d’autoritat al jove, en Vicenç. Li reconeixia la seva mirada superior i la seva preparació rigorosa. Des de llavors hem fet una colla de coses en col·laboració: vam editar un llibre de contes a partir de pintures d’en Joan Mateu; vam fer una petita incursió en la literatura infantil, jo li vaig presentar llibres, ell me´n va presentar a mi, i no fa ni tres dies que corregia les proves d’un llibre de contes de Forster que hem fet conjuntament i que sortirà el gener. No li dèiem Forster nosaltres, en dèiem el llibre d’en Fuster...<br />Els darrers anys un feliç atzar ens va convertir en pràcticament veïns a Barcelona, on ell venia a fer classes tres dies a la setmana. Entre les classes del dimarts i les del dijous vam establir una mena de rutina -potser de ritual- que consistia en trobar-nos cada dimecres a les sis i passejar pels volts de casa, a la part de dalt del Passeig de sant Joan o per Gràcia. Teníem bars de trobada habituals i ens llançàvem a converses que començaven amb qualsevol trivialitat i no sabíem com podien acabar: eren gairebé sempre, mig surrealistes, còmiques (rèiem molt) i sempre estimulants. Aquesta freqüentació la vam viure com una forma perfectament ordenada de l’amistat, sense que calgués caure en grans intimitats. La diferencia d’edat, però, devia tranquil·litzar-lo i d’una manera gradual jo anava veient com se li relaxava la musculatura emocional i com s’anava mostrant amb més franquesa i sense defenses calculades. Ens sentíem amics: de trobada setmanal i prou, però amics. La mort de la seva mare -tan recent- va acabar d’accelerar aquest procés, diguem-ne de confiança mútua.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHr3ZBT99XZ70U7Ggs5W3ElukdxRC74vImuQPiklnEmCZjZexhGQIwHfuC45rbQ21b3gqHllJ3vrPHQBVAtz1LGzl9ZrDOZeiRHSBHPejASYAK3StPTTtK9UAEsxiVsV4Vp8DpspM7or5-4OkNQoU707UUfcGuvhn8wjUOsLQbYsdMwT5gYoPZnu5L/s300/302046510_10228022532486311_6737302470275077139_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #992211; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHr3ZBT99XZ70U7Ggs5W3ElukdxRC74vImuQPiklnEmCZjZexhGQIwHfuC45rbQ21b3gqHllJ3vrPHQBVAtz1LGzl9ZrDOZeiRHSBHPejASYAK3StPTTtK9UAEsxiVsV4Vp8DpspM7or5-4OkNQoU707UUfcGuvhn8wjUOsLQbYsdMwT5gYoPZnu5L/s1600/302046510_10228022532486311_6737302470275077139_n.jpg" style="border: none; position: relative;" width="300" /></a></div></span><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;">És així com vaig anar tenint la sort d’endevinar els matisos polièdrics de la seva personalitat. Era obsessiu? Home Déu n’hi do, ell mateix m’ho admetia. Reservat i distant? Més d’un el veia així. Es podia emprenyar severament amb certes coses i certs personatges? I tant!. Podia ser amable i generós? Jo sempre li vaig sentir, sempre disposat a mirar les meves coses i fer-hi comentaris pertinents i taxatius, però sempre encoratjadors. Era rigorós amb la seva feina i les seves classes? Com el que més. Vivia les classes amb els nostres joves amb una barreja de passió i frustració, perquè sabia que amb la seva exigència en molts aspectes anava a contracorrent -gloriosament a contracorrent per principis i per dignitat professional. En Vicenç tenia molt present que a ell no li havien regalat res, que tot s’ho havia guanyat amb treball i mèrits estrictament propis... En fi, el parell d’hores d’aquelles trobades donaven per molt. Les solíem acabar al mercat: jo havia d’anar a comprar el sopar i no parava de temptar-lo amb alguna delicatessen, però la seva frugalitat no presentava cap fissura, era un frugal estructural. M’acompanyava fins a la porta de casa i jo encara feia un últim intent de posar-li a la mà algun tros de peix, una gamba, potser un calamar, el que fos. No en feia cap cas: amb la bossa de patates i la cervesa (o potser dues) que ens havíem pres al bar es considerava més que sopat. Les darreres trobades van ser el juny i de cop, d’un dia per l’altre, la malaltia.</span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;">En Vicenç ha viscut el procés de la seva malaltia fulminant amb una lucidesa clínica i endreçada, compartint informes sobre el seu estat, precisos i rigorosos: ha estat la mateixa actitud amb la que practicava la seva exemplar crítica literària. Era, al meu entendre, el nostre primer crític. Tots els seus treballs de crítica dispersos en revistes com L’Avenç o la Revista de Girona i als diaris, han de ser aplegats en un sol volum que esdevindrà canònic per a generacions futures.<br />El privilegi de la seva amistat ha estat un estímul constant, l’oportunitat de compartir lectures i manuscrits amb algú que viu i pensa “dins” de la literatura universal, un lector penetrant i un creador que viu amb plena consciència la seva condició d’escriptor i el sistema cultural al que pertany. Fa uns anys en una entrevista que li va fer la Marcela Topor pel Catalonia Today a propòsit del seu llibre sobre la literatura juvenil vam destacar com a titular aquesta seva afirmació “Bad readers make incomplete citizens” “Els mals lectors fan ciutadans incomplets” En Vicenç sabia més que ningú que som llenguatge i que en l’objectiu de generar competència lingüística és on es lliura la batalla essencial per establir el grau de maduresa i civilització de qualsevol societat.<br />Just abans de la malaltia vam compartir apassionades discussions sobre el darrer llibre de Martin Amis, “Desde dentro”, que ell considerava una obra mestra. El llibre d’Amis té al centre la seva relació vital amb Christopher Hitchens –el brillant “Hitch”- i, en especial, els darrers mesos de la vida d’aquest seu amic que seguia escrivint -sense perdre l’humor àcid- mentre convivia amb un càncer terminal. Qui ens havia de dir que al cap d’un parell de setmanes els ecos d’aquella història s’instal·larien amb crueltat en la seva pròpia vida. La biografia, la vida, dels escriptors, diuen, són els seus llibres. En el seu cercle íntim hi ha una vida d’un altre nivell, és clar. Hi ha l’amor de la Berta, de la Camila, dels familiars; hi ha l’estima i els records dels seus amics i amigues, però ell -com tots els escriptors importants-, ell és, ara, els seus llibres. En Vicenç Pagès Jordà ha esdevingut els seus lectors. En aquest sentit té molta vida per endavant. Espero que no em consideri un sentimental tronat si dic que avui, malgrat la pèrdua i el buit i el dol, som aquí per celebrar la seva vida. La que ens va regalar i la que ens deixa per compartir en els seus llibres. Gràcies per la companyia, amic.</span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;"><i><b>MIQUEL BERGA</b>, llegit en el acomiadament d'en Vicenç.</i></span></div><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1WaU3Nc-TvA1W9xNVx4tstqDX-R208ew_Pup9lw3cnQjTFRIqKKjjcOgIzjqzmk7Hy_nnS73XuWFuGbxdbLOy4H_uJcFniSWwWk46B8iAJ-pW3AAW81LvEHczbythDf_YwuBmhBG8kwtLq4Wf9zqY-Cv9grZTwLUzKQNG1LaLATez9Y2UgCpLixl/s1200/FEan72GXsAMCFmS.jpg" style="clear: left; color: #cc4411; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="1200" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1WaU3Nc-TvA1W9xNVx4tstqDX-R208ew_Pup9lw3cnQjTFRIqKKjjcOgIzjqzmk7Hy_nnS73XuWFuGbxdbLOy4H_uJcFniSWwWk46B8iAJ-pW3AAW81LvEHczbythDf_YwuBmhBG8kwtLq4Wf9zqY-Cv9grZTwLUzKQNG1LaLATez9Y2UgCpLixl/w640-h312/FEan72GXsAMCFmS.jpg" style="border: none; position: relative;" width="640" /></a></div></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-2975451203517026262022-07-15T13:59:00.003+02:002022-07-15T13:59:12.944+02:00ALGUNES IMATGES PER RECORDAR (1). 44 anys de la Llibreria 22<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/8wDRIruGChc" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;">Recull d'imatges que han fet història de la vida de cada dia de la Llibreria 22 de Girona. Una primera recopilació d'imatges per recordar els 44 anys de la Llibreria 22 que aquest any 2022 els celebra (1978 · 2022). Aquest documental ha estat realitzat ( a través de l'arxiu personal) per Guillem Terribas, el 22 de Juny de 2022.</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-8960734310107590752022-07-13T20:32:00.001+02:002022-07-13T20:32:45.788+02:00Què ha passat amb el Sant Jordi d'estiu?<span style="font-size: large;"><b> La festa del Llibrestiu s’encalla mentre les llibreries batallen per allargar l’impuls lector de la pandèmia.</b></span><div><span style="font-size: large;"><b><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikyDV0XdjqOc5WzD8uuycCF9T_e-EKICfl9HDvPreH26McwSLg9rT-dUApvQKPJquESR_rqGRA_ScDSZfXGIQBSEr29WJmahu3FcgA1ToJVQcgVjpzDdpET9D6sNLYVzCFrouJbQr-vaJwpmzQ9sffzM9Gx9-E2mTByXK1J6KCBOaIEiORmJTDuSay/s1080/FXiAUUSWQAAY1_e.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikyDV0XdjqOc5WzD8uuycCF9T_e-EKICfl9HDvPreH26McwSLg9rT-dUApvQKPJquESR_rqGRA_ScDSZfXGIQBSEr29WJmahu3FcgA1ToJVQcgVjpzDdpET9D6sNLYVzCFrouJbQr-vaJwpmzQ9sffzM9Gx9-E2mTByXK1J6KCBOaIEiORmJTDuSay/s320/FXiAUUSWQAAY1_e.jpg" width="320" /></a></div></b></span><div><span style="font-size: x-large;"><b>D</b></span><span style="font-size: large;">esprés d’un Sant Jordi extraordinari, que va superar en facturació les xifres del 2019 (22,5 milions), la següent remuntada del calendari editorial l’havia d’impulsar la celebració del Llibrestiu, una festa nascuda de la pandèmia i que buscava recuperar el Sant Jordi que no es va poder celebrar per culpa del coronavirus, el 2020. La voluntat del sector era mantenir al calendari del juliol un dia per promoure la lectura amb parades i actes al carrer. L'any passat es va celebrar , però aquest any no serà així. No hi ha hagut prou empenta per tirar-lo endavant, explica el president del Gremi de Llibreters, Èric del Arco: "No és culpa de ningú".</span></div><div><span style="font-size: large;">Entre els factors que expliquen que no es faci hi ha les "bones xifres" de venda que, segons Del Arco, ja tenen els darrers mesos i l’esgotament després de la diada, que va ser "complicada a nivell logístic". Però també que hi ha llibreters que no hi creuen: "Ja ens inventem massa coses. No té gaire sentit, perquè a l’estiu ja venen els clients a preparar les vacances. Ens hem de centrar en oferir llibres en consonància amb el que volen els clients, aquesta és la nostra feina i dels editors", diu Àurea Perelló, de la llibreria Finestres de Barcelona. "Tota campanya al voltant del llibre és benvinguda, però allargar o fer activitats a la llibreria quan ja en fem cada dia no és res extraordinari", assenyala Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. De fet, els llibreters ja estan notant l’efecte de les vacances i tenen la botiga més plena aquest mes. "No teníem cap mena d’esperança amb el Llibrestiu, se n’han fet tres intents i s’ha vist que no és un model d’èxit", opina Carlota Freixenet, de La Carbonera, també de Barcelona. Si l’impacte no és molt important, és massa enrenou.
Tanmateix, fonts de la Cambra del Llibre assenyalen que la intenció és que el Llibrestiu torni l’any vinent. “Seguirem treballant plegats, el sector buscarà maneres perquè es faci”, diuen. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona estaven disposats a fer-lo i tenen la mà estesa perquè es faci el 2023. Per a aquest any, editors i llibreters han decidit tirar endavant una campanya amb el lema Un llibre fa estiu, centrada en promocionar la lectura durant les vacances.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWCKad7RjIf8NjbMc-KeQPjF5HUwIpjNd2-MW-gAWnhXjnrlCPDyW9w4nYMUzrvYH8Cs67nqda7LKJS-IFP002buXlwBP-KsQWnBEuH1K6ucENERTMUSw-HyePsg9SijXmIjb8LEhlAY1zagMKXlsFzkJYBBH2xv4RWSAm3hIEGo8nSopme_fs2V/s421/llibreestiu%20negre%202022.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="298" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6HWCKad7RjIf8NjbMc-KeQPjF5HUwIpjNd2-MW-gAWnhXjnrlCPDyW9w4nYMUzrvYH8Cs67nqda7LKJS-IFP002buXlwBP-KsQWnBEuH1K6ucENERTMUSw-HyePsg9SijXmIjb8LEhlAY1zagMKXlsFzkJYBBH2xv4RWSAm3hIEGo8nSopme_fs2V/w284-h400/llibreestiu%20negre%202022.jpg" width="284" /></a></div><br /> Algunes llibreries han organitzat actes el 14 de juliol, però de forma independent. A Girona, per exemple, es farà l’Estiu Negre, un seguit d’activitats al voltant de la novel·la negra amb parades de llibreters a la plaça de la Independència.</span><br /><b style="font-size: x-large;">Torna l’oci, cau la venda</b><br /><b><span style="font-size: x-large;">M</span></b><span style="font-size: large;">entre que el 2021 ser un any de grans resultats generalitzats, el 2022 no està sent així per a tothom. "El primer semestre està sent duríssim –assegura Fe Fernández, de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès–. El nostre Sant Jordi va ser bo, però això no ens salva l’any. Tinc la sensació que els pics són més alts però després les baixades són més bèsties i es fa difícil aguantar tot l’any". Aquesta setmana el Grup 62 presentava els seus resultats i assegurava que el llibre s’ha estancat en les bones xifres del 2021 i això s'ha notat a les llibreries. “La majoria de llibreters s’han esgarrifat. No és així. Estem amb números similars al 2018”, diu <i><b>Jordi Gispert</b></i>, de la <b>Llibreria 22</b> de Girona.<br />Els dos anys de pandèmia van ser un parèntesi, i ara que torna la normalitat sembla que el llibre torna al seu racó de sempre. "En general no és un bon any, ni de bon tros. S’ha notat molt amb les matèries primeres, la guerra, que la gent ha recuperat l’oci a l’exterior i aquell miniboom del 2021 s’ha acabat. Està costant arrencar", assegura Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. Hi està d’acord Ramon Caselles, de la Llibreria Caselles de Lleida. I <i>Jordi Gispert</i>, de La 22 de Girona: "El 2021 va arrossegar la fal·lera lectora del confinament, es va mantenir la inèrcia del redescobriment de la lectura per part de molta gent. Ara, quan hi ha més alternatives, més vida social, la gent no llegeix tant. S’entén". "La cultura ha tornat a quedar relegada perquè està desprestigiada", lamenta Fe Fernández.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tampoc s’ha consolidat un gruix significatiu de vendes online. Si bé moltes llibreries van aprofitar la pandèmia i alguns ajuts per digitalitzar el seu catàleg, l’e-commerce és molt residual. L’atractiu de la prescripció i l’ètica social i ecològica prevalen.</span></div><div><span style="font-size: large;"><b><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLvT_uOB_LGycwnhPPqCG4GWawXpaQ5JvFowkVUicn9wRZpNDc6W0WZ7uOiiEEckpZR1cCp7ngWEcFkfBGVy8E7ka36UT9KZLF9wTzkdo0lwFOQk2y_yCfds5F-SWCIMLH2UemAymCJpefHc3puzpN-COgL68gavvcn-0NuQYvRLIhF8JXsghH0Uu/s680/FXiWqYCXwAAutq1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="510" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLvT_uOB_LGycwnhPPqCG4GWawXpaQ5JvFowkVUicn9wRZpNDc6W0WZ7uOiiEEckpZR1cCp7ngWEcFkfBGVy8E7ka36UT9KZLF9wTzkdo0lwFOQk2y_yCfds5F-SWCIMLH2UemAymCJpefHc3puzpN-COgL68gavvcn-0NuQYvRLIhF8JXsghH0Uu/w300-h400/FXiWqYCXwAAutq1.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jordi Gispert de la Llibreria 22</td></tr></tbody></table><br />Ha canviat el perfil lector?</b> </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b>É</b></span><span style="font-size: large;">s difícil certificar si el lector pandèmic s’ha sumat definitivament al club dels lectors. Caselles creu que “la gent que llegia, llegeix més; el lector és més lector”. “Segur que qui no llegia gens va llegir alguna cosa, però que s’hagin acostumat a llegir i continuïn llegint, malauradament no. Les campanyes de promoció de la lectura encara són necessàries en aquest país nostre”, apunta Glòria Rius. També per això el sector està a l’expectativa del desenvolupament del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que, entre altres coses, hauria de millorar l’índex lector.</span></div><div><span style="font-size: large;">Des de la Finestres assenyalen que si bé la pandèmia no ha donat nous lectors, “sí que ha consolidat la idea de la importància de la llibreria i s’ha reforçat la imatge que no només és un lloc que acumula llibres sinó un espai de vivència, de barri, de cultura”, afirma Perelló. Les llibreries estan potenciant la seva singularitat i el paper d’agent cultural per generar el seu públic. És el que es proposa Iolanda Batallé a la llibreria Ona Pau Claris, que vol ser un centre de cultura fins i tot més enllà de la prescripció de llibres: tindrà un fons únic al món de 30.000 títols en català, programarà festivals de poesia (com el combat de dones poetes Maregassa, aquesta setmana que ve) i té previst muntar congressos de traducció i comunicació, a més de les tradicionals presentacions, debats o clubs de lectura que fan molts establiments. “Hem de fer que Sant Jordi sigui cada dia”, diu Batallé.</span></div><div><span style="font-size: large;">Com que el lector és tan heterogeni i les llibreries tan singulars, els llibres més venuts poden ser molt diferents a cada casa. A més, a l’estiu la gent s’aboca a les novetats però també a llegir llibres imprescindibles que no han tingut temps de llegir. “Aquests dies ens escolten molt les nostres recomanacions. Els Premis Llibreters estan funcionant molt bé però en general surt una selecció de fons molt diversa”, diuen de Laie. “Els llibres que es van escriure durant el confinament són drames i ens demanen energia i bon rotllo!”, observa Freixenet. L’autoficció, l’assaig i la no-ficció són clarament la tendència de moda.<br /><i><b>Núria Juanico Llumà i Laura Serra</b>, publicat a l'Ara 11.07.2022</i></span></div></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-87230905578241214092022-06-10T17:33:00.004+02:002022-06-10T17:33:39.826+02:00Els déus ferotges’ arriben a La 22<span style="font-size: x-large;"><b> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQpu-e9JqttSqa7eUsMwEVJm21sP6C9VhWaJKqf-xexFR2n80_q18FwwHql9VrWNwEenfr0wxG8mKEks2-9qqqHSHUzAx6rbmh3j3FxO_ji4w87PwTsE-Rmp8FbaA2n4iOB9MjtKu1LBfgOPMOPoy3-8xxvRhc_tbjzqmLZSsEqeAR8dR-HyvyDWFN/s800/780_0008_6116790_129b49355a8c7c3109cd016c80930a8a.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="800" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQpu-e9JqttSqa7eUsMwEVJm21sP6C9VhWaJKqf-xexFR2n80_q18FwwHql9VrWNwEenfr0wxG8mKEks2-9qqqHSHUzAx6rbmh3j3FxO_ji4w87PwTsE-Rmp8FbaA2n4iOB9MjtKu1LBfgOPMOPoy3-8xxvRhc_tbjzqmLZSsEqeAR8dR-HyvyDWFN/w640-h380/780_0008_6116790_129b49355a8c7c3109cd016c80930a8a.jpg" width="640" /></a></div><br />D</b></span><span style="font-size: large;">aniel Genís Mas (Castelló d’Empúries, 1977) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona Uns déus ferotges (Males Herbes, 2022), debut literari d’un gran lector, filòleg i professor de literatura que aboca tots els seus coneixements sobre el gènere fantàstic i l’art d’explicar relats en aquesta novel·la que narra les aventures del jove Abu Jafar, quan emprèn un viatge d’aprenentatge a la Meca en el segle XII. El professor d’història i cineasta David Callahan Ruiz va conduir l’acte de presentació.<br /><i>El Punt Avui 10.06.2022 Foto: Manel Lladó.</i></span><span style="background-color: #f4f6f7; color: #f4f6f7; font-size: 0px;">niel Genís Mas (Castelló d’Empúries, 1977) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona Uns déus ferotges (Males Herbes, 2022), debut literari d’un gran lector, filòleg i professor de literatura que aboca tots els seus coneixements sobre el gènere fantàstic i l’art d’explicar relats en aquesta novel·la que narra les aventures del jove Abu Jafar, quan emprèn un viatge d’aprenentatge a la Meca en el segle XII. El professor d’història i cineasta David Callahan Ruiz va conduir l’acte de presentació.</span><div><div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div></div></div><b><span style="font-size: large;">
«Uns déus ferotges» a la Llibreria 22</span></b><br /><b><span style="font-size: large;"> Daniel Genís presenta novel·la</span></b><br /><span style="font-size: x-large;"><b>E</b></span><span style="font-size: large;">l professor, editor i creador d'El Biblionauta Daniel Genís (Castelló d’Empúries, 1977) va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona 'Uns déus ferotges', el seu debut en el món de la novel·la, de la mà de l’editorial Males Herbes. L’autor va estar acompanyat durant la presentació per l’escriptor i cineasta David Ruiz.<br /><i>
Diari de Girona. Foto: Marc Martí.
<br /><br /></i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJGr-JHFWpWFpwkpDGkGmWKL2uZZ-fUHlQMDZMsf4eiDgYhOl3nEwKfMruWB-RySeiAx69u4YvUmg-hvmfLv1Rhui7OFQ-W9xraXCaMHgeuVFur9qLOkD-5ALB_gHQh0BvYEX2PmdE0uWAcvuTKoNNfkg4_otfe0xXr5uAHpkjzRO0JLKxGgeQatHL/s2000/c2a84a49-eb04-4ad4-b601-804c0755994f_source-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJGr-JHFWpWFpwkpDGkGmWKL2uZZ-fUHlQMDZMsf4eiDgYhOl3nEwKfMruWB-RySeiAx69u4YvUmg-hvmfLv1Rhui7OFQ-W9xraXCaMHgeuVFur9qLOkD-5ALB_gHQh0BvYEX2PmdE0uWAcvuTKoNNfkg4_otfe0xXr5uAHpkjzRO0JLKxGgeQatHL/w640-h426/c2a84a49-eb04-4ad4-b601-804c0755994f_source-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></div><br /></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-15438262898803636622022-06-03T18:29:00.001+02:002022-06-03T18:29:15.457+02:00Una passejada per la Llibreria&Quiosc 22 Primavera 2022<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/LbAA39ezU60" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/LbAA39ezU60/hqdefault.jpg);" width="480"></iframe><br /><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;">Entreu a la Llibreria&Quiosc 22 del Carrer Emili Grahit, 57 a l'eixample de Girona... Llibres, contes, jocs, diaris, revistes... Realització: Guillem Terribas. Maig 2022</span></span>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-36630968457528831132022-06-03T18:20:00.005+02:002022-06-03T18:20:35.293+02:00CÒMICS 22 * Primavera 2022<iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/4HCYztR0Efg" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/4HCYztR0Efg/hqdefault.jpg);" width="480"></iframe><div><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; white-space: pre-wrap;"><b><span style="font-size: large;">Una passejada ràpida pel l'espai de Còmics 22 de la Llibreria 22. Realització Guillem Terribas. Maig 2022</span></b></span></div>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-502488879277808337.post-48327023715278272462022-06-03T18:16:00.002+02:002022-06-03T18:16:38.181+02:00El magatzem de la Geli / El darrer dia.<p> <b style="font-size: x-large;">Des de 1879 la llibreria ha estat de grans protagonistes de la vida gironina i ara deixa el seu històric local.</b></p><span style="font-size: large;"><b><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYAojs0zdGLGcmPBzd-P7f3NqRex7rpTDoJhr7Nk_2JuKDVb8JQnsk3kcBT6iHtVuDxWzGRYAtxo1j-VYOjnt-8rE9YJ8wu3VopaPGuBmuzW3vzNLSaXcc4pOZvB1t3mOwqyF3Zuw7LEGWd6YBFDU0GqV1DdstqB7yte8FYLc_Lt0uDW5wHYKOtRKA/s1016/bd2c021c-eb6a-4aa9-97ab-33f91ea8b5d4_source-aspect-ratio_default_0.jpeg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1016" data-original-width="1010" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYAojs0zdGLGcmPBzd-P7f3NqRex7rpTDoJhr7Nk_2JuKDVb8JQnsk3kcBT6iHtVuDxWzGRYAtxo1j-VYOjnt-8rE9YJ8wu3VopaPGuBmuzW3vzNLSaXcc4pOZvB1t3mOwqyF3Zuw7LEGWd6YBFDU0GqV1DdstqB7yte8FYLc_Lt0uDW5wHYKOtRKA/w199-h200/bd2c021c-eb6a-4aa9-97ab-33f91ea8b5d4_source-aspect-ratio_default_0.jpeg" width="199" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jordi Bosch</td></tr></tbody></table></b></span><div><span style="font-size: x-large;"><b>U</b></span><span style="font-size: large;">na matinada de finals dels anys 70 del segle passat, en Lluís Bonaventura, fundador i propietari del Cafè L’Arc de Girona («l’únic cafè del món que té una catedral al pati») em va ensenyar unes fotografies ampliades dels capitells de la Catedral de Girona amb el rostre d’un personatge idèntic a Salvador Dalí. Tot i que, evidentment, aquells rostres hi eren des de molt abans que Dalí arribés en aquest món. En Lluís no tenia pressa a tancar. Tampoc en tenia la clientela, formada sobretot per bohemis i noctàmbuls, molts del món polític, periodístic i agregats. Ell em va descobrir (degut a la seva dedicació a la catedral i de la que n’ havia estat guia) un munt de fotografies, planells i llibres amb curiositats i misteris del temple gironí. Un d’aquests llibres era La fi del món a Girona, de Joaquim Ruyra, una surrealista descripció de com rebíem l’apocalipsi a les escales de la Catedral.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwFsAuFBQWv-qT9XG32gx7M1xip8XLxwdH0gxgQWOhN97Fo6rb860bjS4PfUMONLcWrAMQgU77gqGnDJ9lmH3vGFU2-_3QBtX8C82fwMO_7qgjypg-MES3ehl3UNghLtRuzQD7QesHl3TYrBL9gPikrSN21B54XmxK1lTCS7yy5BpoRR_CEyQmLweX/s4000/IMG_20220531_193942_1.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwFsAuFBQWv-qT9XG32gx7M1xip8XLxwdH0gxgQWOhN97Fo6rb860bjS4PfUMONLcWrAMQgU77gqGnDJ9lmH3vGFU2-_3QBtX8C82fwMO_7qgjypg-MES3ehl3UNghLtRuzQD7QesHl3TYrBL9gPikrSN21B54XmxK1lTCS7yy5BpoRR_CEyQmLweX/s320/IMG_20220531_193942_1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge del darrer de Can Geli 31.05.2022</td></tr></tbody></table>Encuriosit i seguint les seves instruccions, l’endemà vaig anar a la Llibreria Geli, l’històrica llibreria gironina del carrer de l’Argenteria (i de la Cort-Reial) fundada al 1879 on, segons en Lluis de l’Arc, probablement encara trobaria algun exemplar del llibre de Ruyra. Com feia sempre, vaig passejar pel local amb els mostradors i prestatges farcits de llibres fins que vaig entrar en contacte visual amb en Pere Rodeja, l’ànima de la Llibreria Geli que hi va entrar d’aprenent el 1945 i que, amb els anys, en va esdevenir el propietari. Molts clients teníem la pretensió obsessiva de que només ens podia atendre en Pere, sobretot quan havíem de plantejar alguna dificultat o no teníem clar el que buscàvem. La seva dona, l’Àngela, ho sabia prou bé, i sempre et deia: «ara ve, en Pere».<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPJbpCf47Io6DHmvweAH-O1MFoWj3vyBvQ7t-YjDTJeOlobuJJpKUauWqCk8aITkH8JttKbxPK67XFjPtmew6VlbhyrKDPgd-_mjpDZh6P1Y9oWsG-ZycDeFHM7IioO1IKKd1unkboEFmKREkeTKYLY9OZJvwwJg8sZTMilXgG9gvahfJf9Cjw8dh/s4000/IMG_20220531_200552.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPJbpCf47Io6DHmvweAH-O1MFoWj3vyBvQ7t-YjDTJeOlobuJJpKUauWqCk8aITkH8JttKbxPK67XFjPtmew6VlbhyrKDPgd-_mjpDZh6P1Y9oWsG-ZycDeFHM7IioO1IKKd1unkboEFmKREkeTKYLY9OZJvwwJg8sZTMilXgG9gvahfJf9Cjw8dh/s320/IMG_20220531_200552.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada a la Llibreria el dia 31.05.2022</td></tr></tbody></table>La meva prematura dedicació al periodisme local ens havia facilitat el tracte personal i sempre fèiem un repàs discret a l’actualitat. Política, futbol, etc. Sempre era ell qui preguntava , també aquella tarda, fins que em va demanar què necessitava. Quan li vaig dir que el que buscava era una cosa «rara» i després de dir-li el títol,<br />Rodeja va somriure: -Segur que t’ho ha recomanat en Lluis de l’Arc! Ho explico primer perquè l’anècdota posa de manifest que, a part de la seva memòria prodigiosa per saber què necessitaves tot i haver-li donat poquíssimes dades (especialment si et faltava part del títol o tenies dubtes amb l’autor), també podia trobar-ho ràpidament entre desenes de milers d’exemplars que constituïen el fons de la llibreria, o de dur-te algun títol alternatiu. Fins i tot, també era capaç d’identificar qui te’l podia haver recomanat. Però el fet essencial és que aquella tarda, no sé com va anar, vaig entrar per primera i última vegada a la meva vida al magatzem, on ell sabia exactament què hi havia a tot arreu. He guardat, amb els anys, el record d’aquella excursió amb la mateixa solemnitat amb la que Guillem de Baskerville entrava a la laberíntica i secreta biblioteca del monestir d’El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Em vaig sentir (i em sento encara ara) un privilegiat.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFcO5CJYfTXlzQRt33FgvVvR5ybJC98FPy9HkcRVVKzZMvU7uHrJyqpUCFlMrsxkPuvzhzEEU2GOaydTj--fE0MSe6lovneIlFzTcKrdjk1nDd6y8pm-LQqNajq0x-Jl1aDI-nmoXpIEcZrt-KHMkReinVfpldVkWtvWmOUEAJnXpOTLyF4PF7Ul-/s4000/IMG_20220531_193917.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFcO5CJYfTXlzQRt33FgvVvR5ybJC98FPy9HkcRVVKzZMvU7uHrJyqpUCFlMrsxkPuvzhzEEU2GOaydTj--fE0MSe6lovneIlFzTcKrdjk1nDd6y8pm-LQqNajq0x-Jl1aDI-nmoXpIEcZrt-KHMkReinVfpldVkWtvWmOUEAJnXpOTLyF4PF7Ul-/s320/IMG_20220531_193917.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Can Geli el darrer dia 31.05.2022</td></tr></tbody></table>Fa deu dies, en Pere Rodeja, fill d’en Pere i la Irene, va tenir l’amabilitat i gentilesa de trucar-me per dir-me que l’endemà es faria públic (i volia que en tingués notícia per ell) que el proper dimarts dia 31 la Llibreria Geli deixaria per sempre el seu històric local a l’espera de lligar la seva continuïtat a un altre indret. No m’ho esperava ni m’havia arribat cap rumor. Però quan vaig quedar absolutament commocionat pel fet va ser quan, físicament, el passat divendres a la tarda hi vaig entrar, suposo que ja per darrera vegada, abans de que comenci el procés d’ampliació de la joieria i rellotgeria veïna Pere Quera, un dels grans establiments de l’especialitat de tot l’Estat i de la que te’n parlen a tot arreu com a mestres de la de rellotgeria.<br />Mort en Pere Rodeja pare, Pere fill va saber envoltar-se d’un grup de col·laboradors que, a més, eren capaços de donar un nou aire a la relació amb el client. Xerrant amb la Lourdes, en Xavi, l’Aaron o en Josep (i altres que he conegut al llarg dels anys) sempre sorties amb algun llibre més del que inicialment buscaves, fruit de les seves recomanacions plenes d’entusiasme i amor a la literatura. Sempre he pensat que essent dos professionals molt diferents, la suma d’en <b>Guillem Terribas</b> de <a href="http://llibreria22.net/web/llibreria22">la Llibreria 22</a> i d’en Pere Rodeja (pare) de la Geli, suposaven la construcció del llibreter perfecte impossible de superar. Li desitjo a en Pere (fill) i als seus col·laboradors que siguin capaços d’enllestir un nou projecte que faci que l’esperit de la Geli no desaparegui. I gràcies per tot el que ens heu donat.</span></div><div><span style="font-size: large;"><i><b>Jordi Bosch, </b>publicat en el Diari de Girona 29.05.2022</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHhtf4eF-b-qj7uZz9kEx6wKiatag7RBel53CqV6Qamb-mJu07GPfJ4xHlcfQcl88GryWDwksQBSANkGjGMTvLtjvk4A8pNjq_0KNNEfVAS0UJsFjwjrBiMhtzCLLcDQ8HSh0_5wSIz0rosNLpjwJIpCY1_D2pL1xcE-Vhirt9s0i6grJRzHR06hOc/s4000/IMG_20220531_194020.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHhtf4eF-b-qj7uZz9kEx6wKiatag7RBel53CqV6Qamb-mJu07GPfJ4xHlcfQcl88GryWDwksQBSANkGjGMTvLtjvk4A8pNjq_0KNNEfVAS0UJsFjwjrBiMhtzCLLcDQ8HSh0_5wSIz0rosNLpjwJIpCY1_D2pL1xcE-Vhirt9s0i6grJRzHR06hOc/w640-h480/IMG_20220531_194020.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Joan Roura. <br /><br /><br /><h1 class="article-titol" itemprop="headline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Amplitude, "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 48px; font-stretch: condensed; line-height: 1.1; margin: 0px 0px 0.2em; text-align: start;">L’última tarda a can Geli</h1><h3 class="subtitol" itemprop="alternativeHeadline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 18px; line-height: 22.5px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; padding-left: 1em; text-align: start; text-indent: -0.5em;"> El tancament de l’històric local de l’Argenteria, seu de la llibreria de Girona des de fa 143 anys, congrega una nombrosa clientela l’últim dia</h3><h3 class="subtitol" itemprop="alternativeHeadline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 18px; line-height: 22.5px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; padding-left: 1em; text-align: start; text-indent: -0.5em;"> Tot i que busquen un altre espai al barri vell, de moment no hi ha res concret (Eva Vázquez, publicat en el Punt Avui 01.06.2022) ... segueix llegint </h3><h3 class="subtitol" itemprop="alternativeHeadline" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 18px; line-height: 22.5px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; padding-left: 1em; text-align: start; text-indent: -0.5em;"> <a href="http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2147784-l-ultima-tarda-a-can-geli.html">http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2147784-l-ultima-tarda-a-can-geli.html</a></h3><br /></td></tr></tbody></table>Llibreria 22http://www.blogger.com/profile/16442822423668899571noreply@blogger.com0