9 Festival Pepe Sales 2016, dedicat a Roberto Bolaño

IMATGES de Roberto Bolaño a la Llibreria 22. També de la inauguració de l'Avinfuda Roberto Bolaño de Girona i altres imatges de Bolaño.

La dualitat com a essència vital.BLAT de Josep M. Pagès, Premi Casero 2015

El lleidatà Josep M. Pagès debuta amb la novel·la curta ‘Blat', guanyadora

del Just M. Casero 2015

La novel·la curta Blat, de Josep M. Pagès comença amb la frase “Érem dos”, i si, tal com diu l'editor Josep Lluch, “hi afegim la imatge de la portada, en què hi ha un rostre reflectit en un mirall, ens adonem ràpidament que el relat tracta de dualitats”.
Casero 2015, va ser presentada en doble sessió. A Barcelona, a la llibreria La Central, i a Girona, a la 22, que és l'entitat que impulsa el premi, que, a més de l'edició de l'obra per Empúries, també comporta 2.200 euros, a banda dels drets d'autor. El llibreter Guillem Terribas també va insistir en la dualitat de l'obra, fins i tot en el tractament narratiu. “En la primera lectura que vaig fer em vaig adonar que Pagès era un bon escriptor, però com a lector hi havia coses que se m'escapaven.”

Guillem Terribas, Josep Lluch, Josep M. Pagès i
Vicenç Pagès. Foto: Lluís Serrat

I és que, tal com va explicar ahir l'autor, va voler “deixar espai perquè el lector pogués penetrar en la novel·la”. Segons Josep M. Pagès “hi ha una part meva en el personatge, però pren potser la part més negativa”.

La dualitat de la història s'estableix en dos plans. En un hi trobem en Tomàs, que es planteja la possibilitat de ser una altra persona quan en un casament es retroba amb uns amics, i en l'altre, molt més oníric i fantàstic, es mou l'altre personatge, que no deixa de ser una rèplica, i un àlter ego, d'en Tomàs. Blat, el títol de l'obra de Josep M. Pagès, d'ofici corrector, té a veure amb la part brillant, amb la llum que contrasta amb la part més difusa i fosca de la novel·la.

En l'acte de la Llibreria 22 a Girona també hi va participar l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, membre del jurat del premi Just M. Casero amb Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino i Eva Vàzquez.
Jaume Vidal, publicat en El Punt-Avui 15.01.16
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/932715-la-dualitat-com-a-essencia-vital.html

Blat, un llibre d’aproximacions laterals

Blat és la història de dues persones que juguen a trobar el punt on unir-se, i és la novel·la curta que ha fet guanyar a Josep M. Pagès el premi Just M. Casero 2015. Publicat per Empúries, el llibre barreja el món oníric amb el real i és una aposta per aquest nou autor.

Josep M. Pagès és corrector en una impremta lleidetana i ha obtingut diversos guardons en concursos de relats. Blat és la seva primera novel·la, amb la què va decidir participar al premi Just M. Casero 2015. “Una vegada més el premi Casero descobreix un talent nou”, diu Josep Lluch, editor d’Empúries. Enguany, aquesta novel·la guardonada tracta de la dualitat. De la dualitat entre dos personatges que no es coneixen però que tenen un vincle estret; entre la vida íntima i la vida quotidiana; entre el món dels desitjos i el món real.

Aquesta novel·la curta té dos protagonistes: un es diu Tomàs, l’altre és anònim. Un viu a una banda de la frontera, l’altre a l’altra. Un està ple de dilemes interiors, l’altre només pensa en traspassar la frontera. Els dos comparteixen un conflicte d’identitat. Podem trobar l’Alter Egode Josep M. Pagès, en aquesta obra? “No he explicat res que m’hagi passat, però faig préstecs”, explica l’autor; “Temors, defectes… He deixat el pitjor”.

En Tomàs, tot i tenir nom, és el personatge més volàtil. Josep M. Pagès ens el presenta indirectament, amb “aproximacions laterals”, tal com digué el jurat del premi i tal com repeteix ell: “No he arribat a aquest llibre tirant pel dret, faig aproximacions laterals”. La veu de Tomàs no surt d’un narrador omniscient, sinó de dins seu, d’ell mateix. I el fet de crear un personatge des de les seves profunditats fa que entrem en un món oníric, inestable, sovint incoherent, ple de pensaments, d’emocions, tot barrejat. Avís als lectors: el món del Tomàs no és fàcil d’entendre, com tampoc ho és la ment de ningú.

“Si vols veure el blat, busca les roselles”, llegim a l’obra. I la lògica que segueix tot el llibre és aquesta. Aproximacions laterals. Roselles. “Quan escrivia Blat no pensava en el lector. No he volgut explicar tots els símbols perquè cadascú els interpreti”. Josep Lluch, d’Empúries, creu que Pagès forma part d’una fornada de narradors-poetes que expliquen històries fascinants que sempre tenen algun detall que al lector se li escapa. De fet, Josep M. Pagès afirma que llegeix molta poesia i que s’ha guiat per alguns poemes a l’hora d’escriure. Poemes, per exemple, de Vinyoli.

Però Vinyoli no ha sigut l’única inspiració de Pagès, que explica que els paisatges urbans deBlat estan inspirats en Lleida. Els dos personatges també tenen un paral·lelisme de carn i ossos: els germans Víctor i Màrius Torres. “Víctor era soldat i polític, Màrius, metge i poeta. Els dos eren molt diferents però mantenien un vincle, en aquest cas familiar”. Josep Lluch, editor d’Empúries, aprofita la publicació de Blat per reflexionar sobre el context literari actual. “Una de les poques coses bones de la crisi”, explica, “és que molts escriptors prescindeixen del que és millor escriure, de les fórmules, de les modes, i escriuen el que realment volen, com en Josep M. Pagès”.

El Premi Just M. Casero, valorat en 2.200€ i amb els drets d’autor a part, és un guardó que aposta per escriptors que comencen, explica Guillem Terribas de la Llibreria 22, organitzadora del premi. El guanyador ha sigut Blat de Josep M. Pagès, i la finalista Gemma Sardà amb La veu del Cyrano (Empúries), que es presentarà al setembre.
Clàudia Rius, publicat a la Revista Digital Núvol 20.01.16http://www.nuvol.com/noticies/blat-un-llibre-daproximacions-laterals/

Informació a Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticies/josep-m-pages-guanyador-del-premi-just-m-casero-explorador-de-lalteritat/

9 FESTIVAL PEPE SALES, dedicat a ROBERTO BOLAÑO

Ionquis de Bolaño. 9 Festival Pepe Sales

EL RESTAURANT LA PENYORA PRESENTA EL 9È FESTIVAL D'ART INDEPENDENT PEPE SALES (22 GENER - 5 FEBRER), EL RECONEIXEMENT POPULAR QUE FALTAVA A L'AUTOR DE "LOS DETECTIVES SALVAJES", UN ESCRIPTOR QUE VA PATIR LA GIRONA MÉS HIPÒCRITA I MÉS GRISA.

Roberto Bolaño considerava Girona una ciutat "hipòcrita i grisa". L'escriptor, que seria internacionalment reconegut per llibres com Los detectives salvajes, va passar completament desapercebut a la ciutat, on la seva mare tenia una parada de bijuteria a La Rambla de la Llibertat. A l'arrencada de la dècada del 1980, Bolaño ho va passar tan malament a Girona que, anys després, quan residia a Blanes, es negava en rodó a tornar a trepitjar els carrers que li van inspirar el poema Prosa de otoño en Gerona, on usava la tardor per exposar l'exclusió social i l'estat anímic en què vivia.

Però després, quan li va arribar el reconeixement internacional, amics com Javier Cercas, Ponç Puigdevall o el llibreter Guillem Terribas van convèncer Bolaño i aquest va començar a participar en la vida literària i cultural d'una ciutat que a poc a poc anava deixant de ser grisa i negra per esdevenir viva i de colors.

El reconeixement oficial gironí a Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 1953 -Barcelona, 2003) va arribar l'any 2011, quan la ciutat li va dedicar un llarg i lluminós carrer al barri de Domeny. La cantant Patti Smith, admiradora incondicional de Bolaño, va aparèixer d'improvís a l'acte inaugural, on fins i tot va interpretar a cappella una cançó.

Reconeixement popular

Faltava el reconeixement popular gironí a Bolaño, que arribarà en la propera edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, organitzat per la família somniadora i trangressora del restaurant La Penyora, que ahir va presentar una programació que va del 22 de gener al 5 de febrer.

Consol Ribas, responsable de La Penyora amb Lluís Llamas, va assegurar en una multitudinària roda de premsa que existeixen els "ionquis de Bolaño", que són les persones "atrapades en la seva obra literària, les que se submergeixen en el seu torrent narratiu".

Divendres 22 (20h), el Centre Cultural La Mercè acollirà la inauguració del festival amb l'obertura de l'exposició d'arts plàstiques El burro. Resulta que Bolaño va homenatjar la moto robada -"el burro"- amb què passejava per Mèxic amb el poema El burro. Els artistes d'aquesta exposició col·lectiva s'han inspirat en peces de motocicleta. La moto també ha inspirat una activitat que promet espectacle. Moto i poesia tindrà lloc l'endemà dissabte (19.30h) pels carrers del Barri Vell de Girona, on ressonaran els espetecs dels motards Dimonis de Santa Eugènia en desfilada. Si la poesia i la prosa de Bolaño ha suggerit una desfilada de motos, també pot suscitar un combat de boxa. Cesc Martínez, responsable de l'Escola de Boxa Amateur de Girona, muntarà dimarts dia 26 (20.30 h) a La Mercè un ring amb un espectacle de boxa. El cultiu de l'alta literatura i les experiències més sòrdides eren perfectament compatibles per a Bolaño, fill d'un boxador.

Completen la programació del Pepe Sales la projecció de cinema amb el documental Roberto Bolaño: El último maldito (Diumenge, 24, 21.30h, Truffaut), la conferència de pensament que impartirà Pablo Ley Francelli, autor de l'adaptació teatral de la novel·la de Bolaño 2666 (dilluns 25, 19.30 h, La Mercè), i el festival de curtmetratges, amb tretze realitzadors que estrenaran els seus treballs dedicats a l'escriptor (diumenge 31, 20 h, Truffaut) .

Per a Lluís Llamas, Bolaño representa l'esperit dels anys 1970/80, quan la moto era l'element de l'escapada.

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.01.2016

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/01/19/ionquis-bolano/763230.html#

El Pepe Sales difon Bolaño amb motos, boxa i poesia

El festival de La Penyora s'obrirà divendres amb una exposició d'obres creades a partir de peces de motos.L'espectacle central inclourà dimarts vinent una exhibició de l'Escola Gironina de Boxa

Foto de Grup de Xavier Castillón. 

El Festival d'art independent Pepe Sales , que La Penyora ha dedicat en la seva 9a edició a l'escriptor xilè Roberto Bolaño, tindrà lloc del 22 de gener al 5 de febrer, i inclourà algunes novetats que subratllaran els lligams de l'escriptor xilè amb les motos i amb la boxa, esport que havia practicat el seu pare. El festival s'obrirà divendres vinent amb la inauguració a la Mercè de l'exposició col·lectiva El burro (20 h), com el poema que Bolaño va dedicar a una moto negra robada per viatjar a la recerca d'un somni: “Un sueño innombrable, inclasificable, el sueño de nuestra juventud, es decir el sueño más valiente de todos nuestros sueños”. Albert Serra i Lluís Llamas presentaran aquesta exposició en què una trentena d'artistes han treballat a partir de peces de motocicleta. El mateix divendres hi haurà la performance multidisciplinària Los perros románticos. I el dissabte 23, els motoristes de l'associació Dimonis de Santa Eugènia voltaran al vespre pels carrers del Barri Vell –l'escriptor hi va viure en la primera meitat dels anys 80, en una etapa molt difícil de la seva vida– i durant l'itinerari s'aniran recitant poemes de Bolaño.

El diumenge 24 tindrà lloc al Cinema Truffaut (21.30 h) la projecció del documental Roberto Bolaño, el último maldito, presentat pel seu amic blanenc Joan Sureda, i la inauguració d'una exposició fotogràfica també inspirada per Bolaño i les motos, De los burros y de los poetas, a càrrec de Josep Burset, Manel Bielsa i Albert Gisalló. El dilluns 25, Pablo Ley, autor de l'adaptació teatral de la novel·la 2666, oferirà una conferència a la Mercè (19.30 h) com a pròleg del gran acte central del festival, que el dimarts 26 inclourà les actuacions de mig centenar d'artistes de diverses disciplines, com ara la música, la poesia, la dansa o el teatre, inspirades per l'obra de Bolaño, a l'auditori de la Mercè (20.30 h). Aquest any inclourà una exhibició de boxa, amb la col·laboració de l' Escola de Boxa de Girona . El diumenge 31 de gener s'ha programat al Truffaut la projecció de 13 curtmetratges basats en l'univers de Bolaño (20 h). Tots els actes són gratuïts, com sempre amb la voluntat de difondre al màxim l'obra d'un autor que ahir Consol Ribas va definir, a la multitudinària presentació del festival, com “extremadament generós i sempre fidel a les seves idees”.

Carrer sense placa

En nom del Truffaut, hi ha intervenir Guillem Terribas, que va recordar la Llamadas telefónicas a la 22 i es va reconciliar amb la ciutat. Terribas va afegir que, després d'inaugurar el carrer Roberto Bolaño al barri de Domeny amb la presència de Patti Smith, es va retirar la placa perquè hi deiaBolano i ara “només queden els quatre forats” de la placa.

difícil relació de Bolaño amb Girona, fins que li van demanar que presentés 

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 19.01.2016

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/933902-el-pepe-sales-difon-bolano-amb-motos-boxa-i-poesia.html

Imatges de la roda de premsa:

https://www.facebook.com/pepesales.festivaldartindependent/media_set?set=a.882906935159687.1073741880.100003211676956&type=3&pnref=story

L'‘exaltació silenciosa' de Pairolí arriba a ‘El Procés'

La revista de cultura dedica el setè número a l'escriptor i periodista, de qui publica fragments inèdits de dietari.

 https://revistaelproces.wordpress.com/

“De vegades mirem i no veiem, sentim però no escoltem”, comença l'editorial del setè número de la revista cultural El Procés , dedicat, amb caràcter monogràfic com ja és costum en les últimes entregues, a l'escriptor i periodista Miquel Pairolí (Quart, 1955-2011). “Sabíem que hi era, que escrivia, però de fet no el coneixíem; no el coneixíem perquè no l'havíem llegit”, continua la nota editorial, que afegeix que la primera aproximació a la seva obra va ser després de l'“impacte de la seva mort”, i “en descobrir-lo una mica l'hem volgut descobrir del tot”. El fruit d'aquest propòsit és una nova demostració de l'ambició i el talent desinteressat que desplega en cada lliurament l'equip d'aquesta revista, encapçalat pel crític teatral Quim Armengol: un número de 196 pàgines en què s'han implicat una vintena llarga de col·laboradors amb “la modesta intenció d'anar més enllà d'avui, fer visible aquest escriptor únic i la seva obra, entrar en un estat d'exaltació silenciosa i requerir-lo perquè es reeditin els seus llibres i puguin estar a l'abast de tothom”.

Amb una portada original de l'artista Mim Juncà, que signa també el dibuix de la contraportada i, a l'interior, les il·lustracions inspirades en el darrer dietari que va publicar Pairolí, Octubre, El Procés reprodueix, com ja va fer en els dos números monogràfics anteriors, dedicats a Joan Vinyoli, diverses mostres de la correspondència personal de l'escriptor amb altres col·legues i mestres d'ofici, com ara Vicenç Pagès Jordà, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Montserrat Roig, Miquel Àngel Riera i el mateix Joan Vinyoli.

A més, conté una entrevista amb el cantant Raimon, que rememora la seva relació amb Pairolí, i dóna a conèixer fragments de dietaris inèdits i un assaig, tampoc publicat mai fins ara, que Pairolí va escriure sobre les Falses memòries de Salvador Orlan, de Llorenç Villalonga. El número incorpora articles de Xavier Cortadellas, Josep M. Fonalleras, Quim Curbet, Lluís Freixas, Imma Merino, Antoni Martí Monterde, Xevi Planas, Àngel Quintana, Pep Solà, Enric Sòria, Guillem Terribas i Pep Vila, entre altres autors, que aborden l'obra de Pairolí sovint des de la relació personal que hi van tenir. Consultable en línia mentre no es concreta l'edició en paper, cada vegada més difícil per la falta d'implicació institucional (https://revistaelproces.wordpress.com/), la revista es completa amb altres continguts, en què destaca el diàleg imaginari entre Carner, Pla i Rodoreda al Flore, concebut per Narcís Comadira.
EVA VÁZQUEZ publicat en el Punt-Avui 06.01.16

TORTELL EXPLOSIU L PALACE

L'actualitat política va marcar el lliurament del premi Pla i el premi Nadal ahir al vespre, i les opinions sobre l'atzucac en què es troba el país van bombollejar tota la nit entre taula i taula a l'hotel Palace. “Hem començat l'any sense govern espanyol ni català, però les coses ens van igual!”, comentava l'escriptora Llucia Ramis; “potser tota la culpa no la té la CUP, sinó també el Mas”, opinava el l'ex llibreter de la 22 de Girona Guillem Terribas, mentre que l'escriptora Care Santos, més radical, va dir: “Mas hauria de ser generós i fer un pas enrere”. L'escriptora Ada Castells encara bromejava: “Em va costar molt decidir el meu vot i tinc la sensació que em vaig equivocar. Ara, poder tornar a votar, em sembla fantàstic!”

De fet, fins a l'últim moment no es va confirmar la presència del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i no volem ni pensar sobre què van parlar amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que assistia per primer cop a la festa literària, i amb qui compartia taula al costat, entre d'altres, de Carme Forcadell i el conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell.

Menys glamurosa que la gala del premi Planeta, però amb més solera (el Nadal és el guardó literari més antic de l'Estat!), la Nit de Reis Literària va aplegar un any més la família lletraferida amb autors de l'òrbita Planeta com ara Najat el Hachmi, Carme Riera, Pere Gimferrer o Sebastià Alzamora, aquests darrers membres dels jurats.

El menú del sopar , que va transcorre a l'inici tots pendents del partit de futbol, es componia d'amanida de llamàntol i crab amb brots frescos, ànec rostit amb micuit de foie i financer d'avellana de postres. Tot molt
bo, i no va faltar el tortell de Reis que, a la taula presidencial, devia treure fum!
Valèrie Gaillard, publicat en el Punt-Avui 07.01.16

TOTA LA NOTÍCIA http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/930589-records-darticulista.html

L’èpica brutal d’Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol continua promocionant la seva darrera novel·la. En aquesta ocasió, a la biblioteca Carles Rahola de Girona, aquest divendres 18, en companyia del màxim responsable de la Llibreria 22, Guillem Terribas, i el director d’El Punt Avui a la província de Girona, Jordi Grau. La presentació de Vae Victus es va celebrar en format tertúlia, amb intervencions del públic assistent.
Terribas i Grau van plantejar a Sánchez Piñol unes quantes qüestions i diatribes sobre la novel·la, tant amb relació a la seva predecessora Victus com amb els esdeveniments històrics, la tasca documental o el punt de vista de l’escriptor sobre aspectes relacionats amb la política d’aleshores i la dels nostres dies, ara que ens trobem en època d’eleccions però (per fi) lliures d’una campanya que s’ha eternitzat com mai.
Sánchez Piñol ha deixat clar que, amb Vae Victus, el seu propòsit principal ha estat –igual que a Victus– carregar-se mites romàntics sobre l’11 de setembre, la Guerra de Successió i la situació posterior a la caiguda de Barcelona. També ha afegit que ha disposat d’una gran quantitat de dades i de documents històrics, i que, si busquem a Viquipèdia, trobarem que hi ha coses que no explica i que en canvi surten a Vae Victus. “Davant el dubte, feu cas a Vae Victus”, ha dit. Per posar més èmfasi a totes aquestes dades a les quals ha tingut accés, ha revelat que “podria haver fet una novel·la gore”, perquè moltes eren d’una cruesa i una violència impactants.
Però no ha fet. Vae Victus (Ai dels vençuts, en català) està dividit en quatre històries diferents; quatre relats autònoms que narren les peripècies de Martí Zuviría, que en aquesta ocasió cedeix una mica de protagonisme a dos personatges més: el famós duc de Berwick (el mariscal que va fer bombardejar Barcelona) i un tipus anomenat Carrasclet, del Camp de Tarragona, que resultarà ser un personatge d’una èpica brutal que no s’ha sabut, pogut o volgut publicitar, que no ha transcendit, com ha passat amb mites com Serrallonga. Segons Sánchez Piñol, “si [Carrasclet] fos americà, seria tan famós com Jesse James”. Però de la seva història se’n sap ben poc. Bona oportunitat, doncs, per conèixer-la. I per conèixer el seu poble natal, Capçanes (Priorat), on Sánchez Piñol va voler fer la primera presentació oficial del llibre.
A Vae Victus, a banda de la descoberta d’en Carrasclet i de la guerra amb els francesos, hi ha una altra novetat: el viatge als Estats Units, a Carolina del Sud, on també participen en una guerra, però en aquest cas entre els anglesos i els indis yama. Aquest episodi serveix per posar sobre la taula un parell de temes destacats: l’esclavatge (d’indis, però també d’alguns homes de raça negra, que ja arribaven al país) i l’evolució del procés econòmic relacionat amb aquest esclavatge. De fet, “el que realment esclavitzava els indis nord-americans, era el deute”, va explicar Sánchez Piñol.

La història explora la moral humana (“Zuviría és un tio covard i de moral relaxada”), desmitifica determinats personatges, ens ajuda a coneixe’n d’altres, parla de la realitat catalana, barcelonina, a partir del 12 de setembre (una societat massacrada per la guerra) i del pacte fàustic i inversemblant entre Berwick i Carrasclet amb la mediació de Zubiría, dels sorgiment dels Mossos d’Esquadra, de la curiosa visió de les dones als Estats Units de l’època, de la guerra i l’aventura en un indret tan llunyà, etcètera. És una història tràgica, indubtablement. Tan tràgica, que és absolutament narrativa. Però també (o precisament per això) “hi ha molt d’humor, perquè tota tragèdia s’ha d’explicar en clau còmica”.
La intervenció de Sánchez Piñol s’ha allargat una bona estona, amb la participació de Terribas, de Grau i dels assistents que també han volgut dir-hi la seva. Al final, l’autor ha signat exemplars de la novel·la, que també ha escrit originalment en castellà. Preguntat sobre el perquè d’aquesta elecció, ha reconegut que no ho pot explicar, que li va sortir així. Al seu parer, el que val la pena amb històries i llibres com aquests és el fet de conèixer el passat perquè “ens ajuda a conèixer el present”. I això, en general, acostuma a ser necessari.

Francesc Ginabreda. Girona. / 19.12.2015 El Núvol http://www.nuvol.com/noticies/sanchez-pinol-presenta-vae-victus-a-girona/

I ara, el que va passar el 12 de setembre

Assistir a un acte literari d'Albert Sánchez Piñol és disfrutar d'una lliçó d'història, de literatura i, com a bon antropòleg de formació que és, d'una autèntica sessió sobre la condició humana. Actualment és un dels nostres escriptors estel·lars, capaç tant de vendre llibres a cabassos (250.000 exemplars de Victus, traduït a setze idiomes i amb els drets cinematogràfics venuts) com de demostrar que passa olímpicament precisament d'això, de serescriptor estel·lar. No s'està de baixar del pedestal aquesta figura consagrada, inventada segons ell pels francesos –“sempre tenen la culpa de tot”, diu sorneguer–, des que van decidir d'un dia per l'altre carregar-se Déu i substituir-lo per altres tipus de divinitats: escriptors, intel·lectuals...

Això va succeir durant la Revolució Francesa, aquest període històric al qual ben aviat arribarem si, tal com desitja, i el deixen fer, va completant la sèrie literària de deu volums de Victus que té al cap. Ahir a la biblioteca Carles Rahola de Girona, plena a vessar, va presentar la segona entrega, Vae Victus. No va parar de xerrar durant una hora i mitja –tampoc de firmar exemplars després– amb un discurs fluid i ben articulat gràcies al saber fer dels seus interlocutors –el periodista Jordi Grau i el llibreter Guillem Terribas– i les intervencions d'un públic entregat. Va quedar clar que fa literatura amb rigorositat històrica, però també que més enllà de la història escriu grans llibres d'aventures. I, com defensa sempre, amb la pretensió de desmuntar els mites romàntics per oferir una visió realista d'aquells esdeveniments mundials que ara explica des de l'òptica d'un català, l'enginyer Martí camesllarguesZubiría. En aquesta ocasió, per narrar tot el que va succeir l'endemà de la tragèdia: què va passar el 12 de setembre? “Doncs una repressió brutal, gore i maquiavèl·lica”, en què tant viatgem a l'Amèrica on els indis es rebel·len i l'esclavatge és tot just incipient, com tornem a una Catalunya on apareixen personatges com Carrasclet, “el nostre particular Jesse James”. I que tota tragèdia s'ha d'explicar en clau d'humor, Sánchez Piñol ho demostra. Tant escrivint com parlant.

Jordi Camps Linnell en el Punt-Avui 19.12.315 Foto: Jordi Ribot.

«El 12-S del 1714 van tallar nassos i orelles i van cremar amb ferros, va ser espantós»

Albert Sánchez Piñol presenta «Vae victus» a la biblioteca de Girona.

L'antropòleg, africanista i escriptor Albert Sánchez Piñol va desmentir rotundament ahir que l'endemà de l'11-S de 1714, el 12-S, la vida a Catalunya seguís igual: «Això és una gran absurditat, com vols que l'endemà de caure 50.000 bombes en una ciutat de 50.000 habitants els obradors continuessin treballant amb normalitat?».

En un acte amb més de 120 persones a la biblioteca Carles Rahola de Girona, Sánchez Piñol va presentar Vae Victus, llibre que reprèn els personatges del seu best-sellerVictus, només que ara Barcelona ha caigut derrotada i el mariscal francès Berwick governa la ciutat «amb mà de ferro sota guant de seda».
Per Piñol, el relat de la Catalunya tranquil·la sota el règim borbònic de Felip V «és un mite romàntic interessat» que els vencedors van escampar sobre la Guerra de Successió per no quedar davant la història con els cruels sanguinaris que en realitat van ser.
«La repressió al país va ser cruel, van cremar amb ferros, van tallar orelles i nassos, és el que van fer amb els rebels catalans», assegura l'escriptor, que ha tingut accés a una documentació inèdita «impressionant» que no deixa dubtes sobre els fets.
A l'acte hi van participar el llibreter Guillem Terribas i el periodista Jordi Grau. Una de les conseqüències devastadores de la derrota va ser l'exili dels líders i la gent amb poder de Catalunya, que van fugir a Viena. «Com el 1939, el país perd els caps pensants», va dir Piñol, i va afegir que la gent humil va patir l'exili interior, i va posar l'exemple de Carrasclet, individu que fuig a les muntanyes i aconsegueix armar 10.000 homes contra el nou règim. I és que «la resistència popular no es va afeblir».
Berwick, que havia capitanejat els exèrcits espanyols contra els catalans, el trobem el 1719 lluitant al costat dels francesos contra els espanyols, en una nova guerra molt poc coneguda, mentre Martí Zuviria, enginyer fracassat del setge de Barcelona, acaba a Carolina del Nord (EUA), on aconseguirà dominar una ciutat sense causar cap mort.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.12.15

Cinc dones fortes i atrevides, al Teatre de Salt

Mercè Arànega, Laia Marull, Lolita Flores, Míriam Iscla i Carme Elias actuaran en el cicle ‘Dones a escena'.

La programació

Cinc muntatges de teatre de text, protagonitzats per dones atrevides i compromeses que han viscut moments difícils de la història contemporània, s'han inclòs en el cicle Dones a escena, un dels tres grans blocs temàtics del Teatre de Salt per al primer semestre de l'any vinent. Les cinc obres d'aquest cicle, interpretades per destacades actrius de l'escena catalana i estatal, són Neus Català, un cel de plom, amb Mercè Arànega, que escenifica la vida de la darrera supervivent dels camps d'extermini de Ravensbrück i de Holleischen; La llista, interpretada per Laia Marull, que arribarà a Salt poc després de la seva estrena al Teatre Lliure, el 21 de gener; Dona no reeducable, un text del director artístic del Piccolo Teatro di Milano, Stefano Massini, sobre la periodista assassinada Anna Politkóvskaia, que protagonitza Míriam Iscla sota la direcció de Lluís Pasqual; La plaza del Diamante, que torna a portar Lolita Flores a Salt, i la lectura dramatitzada de Purga, una dura història d'explotació sexual, estrenada l'abril passat al Teatre Nacional per Ramon Simó amb les actrius Carme Elias i Maria Molins, que arribarà a Salt amb una posada en escena especial, en el Dia de la Dona. La recaptació d'aquest espectacle es destinarà a la Xarxa de Dones de Girona i el mateix dia se'n farà una lectura per a instituts de Salt.
“Volem apropar la cultura al màxim de públic, amb una proposta escènica molt transversal”, va remarcar ahir la regidora de Cultura de Salt, Eva Rigau, que va acompanyar el director del teatre, Josep Domènech, en la presentació d'una programació formada per 20 propostes de diversos gèneres.
Un altre dels blocs temàtics és Comèdies amb lligacama, que inclourà l'estrena d'Histèriques, de Divinas, dirigida per Carol López, al costat d'altres propostes que combinen música i humor, a càrrec de Le Croupier, Mercè Martínez i el duet format per Ricard Borràs i Elena Garcia a Els mots i la cosa.
També hi ha un bloc Per a tots els públics, amb La Bleda, Cor de Teatre, Brodas Bros i la Companyia de Circ Eia, que farà un assaig obert del nou espectacle que prepara. Una altra estrena serà el concert de Nadal que oferiran la Selva Big Band i el Cor Geriona Infantil, i gairebé arribarà a Salt sortida del forn de la sala Muntaner la comèdia El test, dirigida per Cristina Clemente, amb David Bagés, David Vert, Mima

A la Llibreria 22 venem estrades de tots
els espectacles.

Riera i Dolo Beltrán.

Comèdies americanes a la fresca

La quarta edició del cicle de cinema a la fresca, que tindrà lloc al pati del Teatre de Salt entre juny i juliol, estarà dedicada a la comèdia americana clàssica, amb quatre pel·lícules en versió original d'Ernst Lubitsch, Billy Wilder, Howard Hawks i Peter Bogdanovich. “La millor comèdia és l'americana, entre altres coses perquè està feta per directors europeus”, va dir ahir amb ironia Guillem Terribas, en nom del col·lectiu de crítics de cinema de Girona, que coordina aquesta programació.
Rigau va anunciar que es vol programar teatre amateur al pati i que l'any vinent Salt s'incorporarà al Fitag. També està previst que la companyia Òpera Jove faci assajos oberts i tallers per als joves de Salt. A més, el Teatre de Salt rebrà per primera vegada un dels sis finalistes del Premi BBVA de Teatre.

Edició facsímil del llibre «Dans les ruines d´Ampurias»

Xavier Pla, presentandor, Anna M. Velaz, edició i
Gemma García, editora.

L'Editorial Vitel·la va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la reedició facsímil del llibre de poemes Dans les ruines d'Ampurias, publicat el 1918. El volum inclou 42 sonets escrits en francès per Andrée Bruguière de Gorgot i traduïts al català per la poeta mallorquina M. Antònia Salvà, amb un pròleg de Josep Carner.
Publicat en el Diari de Girona 11.12.15

Jordi Pijoan-López, novel·lista d’epidèmies

Aquest vespre a les 20h, la Llibreria 22 de Girona acull la presentació d’Els àngels de Sóar(Llibres de l’Índex), l’últim llibre de Jordi Pijoan-López, que explica les dificultats, les injustícies i les quimeres viscudes per la comunitat gai en la lluita pels drets civils, ocorregudes en un context de rerefons escabrós i de moralitat esqueixada amb la irrupció i expansió de la sida. Episodis que, més de trenta anys després, s’han renovat amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica. L’acte comptarà amb la presència de l’autor i de l’editor Josep M. Orteu.

Jordi Pijoan-López té tirada a les històries criminals. Potser és la seva formació d’arqueòleg que el motiva a buscar restes i rastres sobre afers abruptes, tacats de sang, habitualment injustos i molt obscurs. O potser és que, simplement, fa temps que es va adonar que elgènere negre era el que feia per ell. Els àngels de Sóar és el seu darrer treball: una novel·la descomunal de… 774 pàgines!

En aquest llibre, Pijoan-López construeix una llarga història sobre el que podríem anomenar “malalties polítiques”, directament relacionades amb les teories conspiradores, algunes de quals s’apropen a la ciència ficció i d’altres que, basant-se en dades sòlides i investigacions fefaents, s’apropen a una realitat lamentable i completament hipòcrita. Aquesta és la voluntat de Pijoan-López , que s’ha passat tres anys escrivint un llibre que barreja el gènere negre amb la novel·la d’epidèmies, seguint la tradició de Boccaccio, Shelley o Defoe, sense oblidar-nos de La pesta de Camus.

Josep M. Orteu, editor i l'autor Jordi Pijoan-López.

Els ángels de Sóar, com no pot ser d’una altra manera, té una inevitable (i necessària) càrrega moral. Tant Pijoan-López com l’editor de Llibres de l’Índex, Josep Maria Orteu, han recalcat aquesta qüestió i la importància d’investigar, de descobrir i de donar a conèixer aspectes que tenen a veure amb la doble moral dels grans poders polítics i econòmics, que sovint la societat ignora o prefereix ignorar: la recerca encoberta en armes químiques i biològiques, la implicació de les administracions estatals en el tràfic de drogues, les connivències dels organismes internacionals amb les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, etcètera.

L’endemà del Dia Mundial contra la Sida, que serveix perquè la malaltia aparegui un cop l’any a les portades dels mitjans de comunicació, tots els problemes que es van originar quan va sorgir el virus no només no han acabat, sinó que s’han potenciat. L’ebola és la malaltia més recent que ha pres aquest relleu i, com sempre, l’Àfrica el gran perjudicat. Pijoan-López ha explicat al digital de cultura que els processos del VIH i de l’ebola “són calcats”: tant les fórmules per tractar-lo com la campanya mediàtica (deformadora) dels mitjans de comunicació i la implicació de les administracions occidentals. Tot això, sense oblidar les incerteses sobre el seu origen i hipotètica creació.

L’autor ens obre els ulls sobre el passat, el present i el futur d’aquestes epidèmies, la conscienciació social, el desconeixement massa ampli que segueix havent-hi, els estigmes que s’arrosseguen per culpa de la discriminació sexual i racial i moltes altres disjuntives sobre els interessos de les empreses farmacèutiques i els grups de pressió.  Pijoan-López és taxatiu: “Les coses no són casuals”, i afegeix que constatar el que passa, encara que sigui amb una novel·la, ja és un pas, perquè, a pesar de les injustícies, les suspicàcies i la constatació d’una realitat devastadora que sembla induir-nos al pessimisme, el cert és que més pessimista seria no parlar-ne.
Francesc Ginabreda, publicat en el Nuvol 11.12.15
http://www.nuvol.com/noticies/jordi-pijoan-lopez-novel%C2%B7lista-depidemies/

Albert Villaró explora una Andorra “desconcertada”

 El guanyador del Bertrana va presenta la seva novel·la a Girona com “el final d'un procés molt llarg”  Se sent reconegut en el personatge

Villaró, ahir abans de presentar el llibre 
Foto: MANEL LLADÓ.

d'Andreu Boix.

Albert Villaró (La Seu d'Urgell, 1964) reconeix molts de punts de contacte amb el policia Andreu Boix que protagonitzava dues de les seves novel·les i ara, també, La bíblia andorrana, guanyadora de l'últim premi Bertrana, potser perquè tots dos comparteixen edat, un cognom i una paternitat responsable, però sobretot perquè a través d'ell entén millor l'evolució del seu país. “Faig servir Andreu Boix per explicar-me Andorra, que ha passat del festival de diners, droga i construcció de finals dels noranta que reflectia a El blau de Prússia, a ser un país desconcertat perquè tot i els seus esforços per desvincular-se de la imatge de paradís fiscal continua implicat en casos de corrupció, com els de Pujol o el BPA”, va dir ahir en la presentació del llibre a Girona. Acompanyat del llibreter Guillem Terribas, que substituïa d'urgència l'engripat Rafel Nadal, Villaró va comentar que La bíblia andorrana “culmina un procés molt llarg” i que el Bertrana l'ha ajudat a “rendibilitzar un esforç poc valorat”, considerant que “la feina d'escriptor és sempre molt insegura”.

Respecte al seu alter ego Andreu Boix, va dir que l'interessava “més que com a comodí, com una cadència”, per tal de reflectir la maduració d'un personatge que creix amb l'autor. Aquest és el motiu pel qual assegura que no es planteja “escriure Boixos com si fossin botifarres”, i encara que periòdicament li ve de gust reprendre'l, per “no caure en vicis ni estereotips” necessita canviar d'escenari i de registre. Quan hi torna, assegura, “el personatge ha crescut, té altres motivacions..., fins i tot el país ha canviat”.
Eva Vázquez publicat en el Punt Avui 04.12.15

Alfons Cama publica la seva tercera novel·la

‘Amb dits de molsa' és una punyent història d'immigració, crisi i impunitat.

 L'escriptor baixempordanès Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952) ha publicat la seva tercera novel·la, Amb dits de molsa, editada per Gregal , que l'escriptor Josep Maria Fonalleras va presentar ahir al vespre a la llibreria 22 de Girona, juntament amb l'autor i l'editor, Jordi Albertí. Durant l'acte, el músic Ferran Piqué, component del grup Els Amics de les Arts, també va llegir un fragment del llibre.

Alfons Cama, entre Ferran Piqué i Josep Maria Fonalleras,
 durant la presentació d'ahir a la llibreria 22 de Girona Foto: X.C.

Amb dits de molsa comença amb “el cos flotant d'un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l'arribada d'una immigrant peruana a l'aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d'una noia de bon veure”. La ciutat de Tarragona –on viu l'autor des del 1987–, el barri barceloní del Carmel, la comarca del Priorat i la capital peruana, Lima, són els principals escenaris d'una dura història marcada per la “la petja cruel de la immigració”, la crisi, els paradisos fiscals, l'especulació urbanística, el món de la droga i la impunitat.
Alfons Cama, que va viure a Palamós des dels deu anys fins que va anar a estudiar enginyeria industrial a Barcelona, va debutar en el món editorial el març del 2013 amb El camí dels cirerers, una novel·la basada en els seus records d'infantesa, i a final del mateix any Gregal va publicar Un pessic a l'ànima, ambientada en el tardofranquisme.
Xavier Castillón publicat en el Punt-Avui 01.12.15

Jordi Dausà retrata la vida desaforada i la crisi dels 30 a ‘Nits de matapobres'

L'autor cassanenc presenta avui la seva tercera novel·la a la Llibreria 22 de Girona i, dijous, a la biblioteca de Cassà. El llibre l'ha editat Brau, de Figueres.

 Són joves, independents, amb feina, amics i una parella de qui s'acaben de separar i que no es poden treure del cap. Els personatges de Nits de matapobres (Brau Edicions), la tercera novel·la de Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977), tenen vides més o menys convencionals si no fos que accepten malament el fet d'estar a punt d'abandonar allò que havien estat: una mica més joves, despreocupats i amb tot el temps del món al davant. Passada la trentena, “la millor recepta contra el dolor i l'avorriment”, com diu el narrador a propòsit del protagonista de la novel·la, és enrotllar-se amb una cambrera mulata, portar roba interior de marca, castigar-se al gimnàs per lluir musculatura als bars de moda i repassar obsessivament les fotos de l'últim viatge a Las Vegas amb l'ex.

Novel·la sobre “la dificultat de madurar, la necessitat de seguir les tendències modernes i el perill de les evasions ràpides i massa accessibles”, com la defineix l'editorial, Nits de matapobres, que Jordi Dausà presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) i dijous que ve a la Biblioteca de Cassà (20 h), aprofundeix en els paisatges marginals d'altres obres de l'autor cassanenc introduint-hi, però, l'element pervers de la droga, que acaba sent el desencadenant de l'acció en aquesta “petita ciutat” de la qual no es diu el nom.
La parella protagonista, Roger i Bàrbara, encarnen aquest jovent a un pas de deixar de ser-ho que, en plena crisi d'identitat, queden atrapats per l'al·lucinogen de moda, una droga de disseny anomenada LMA i batejada popularment com sidral, per la seva textura granulosa, que comença a circular per discoteques i bars en una letal versió adulterada, la matapobres.
Jordi Dausà, que va presentar el llibre la setmana passada la llibreria La Impossible de Barcelona acompanyat de Matthew Tree, havia publicat ja dues novel·les, Manual de supervivència (2010) i El gat de Schrödinger (2012), en què també assajava una mena de retrat generacional amb gotes de trama negra i comèdia sentimental de to agredolç. A banda de diversos relats publicats en antologies, Dausà, que exerceix de mestre i de boxador, “a estones perdudes”, és a més l'autor del bloc Tardes de Birres. Nits de matapobres és el tercer títol de la col·lecció de narrativa con temporània de l'editorial figuerenca Brau.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 01.12.15

El retorn de Daniel Palomeras

El metge i escriptor ripollès Daniel Palomeras (al mig, a la foto), amb Guillem Terribas i Enric Cassany, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la novel·la Hollister 5320 (L'Altra), que representa el seu retorn a l'actualitat editorial després de més de deu anys de no publicar. L'obra, que ja tenia escrita feia anys i que ha anat reelaborant i polint, narra el retorn al poble natal d'un home que acaba de ser sotmès a una operació de colostomia i que s'enfronta al seu passat a través de flashbacks.
El Punt-Avui 17.11.15

Daniel Palomeras presenta «Hollister 5320»

El metge de Ripoll Daniel Palomeras (66 anys d'edat) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona Hollister 5320 (L'Altra Editorial), una novel·la que ha escrit a partir de detalls percebuts durant la infantesa, i que té com a protagonista un personatge que està esperant una operació que l'obliga a evacuar dins una bosseta, i torna al seu poble natal.
Diari de Girona 17.11.15

Daniel Palomeras torna a la novel·la amb ‘Hollister 5320'

Eugènia Broggi, editora; Daniel Palomeras i Guillem Terribas

El metge ripollès presenta el nou llibre, editat per L'Altra, avui a la Llibreria 22

Feia més d'una dècada que el metge ripollès Daniel Palomeras (Santa Maria d'Oló, 1949) no publicava cap nou llibre, després d'haver freqüentat la narrativa juvenil amb obres com ara El secret del comte (1988), Veles corsàries (1990) o El temps feliç (1997). Ara torna amb Hollister 5320, una complexa i intensa novel·la que va enlluernar el jurat del premi Just M. Casero fa dos anys, tot i que va haver de desestimar-la perquè excedia l'extensió establerta en les bases.

Publicada per L'Altra Editorial, l'obra serà presentada avui pel mateix autor, Guillem Terribas i Enric Cassany (20 h).Hollister 5320 narra el retorn al poble d'origen d'un home que acaba de ser sotmès a una operació que l'obliga a defecar dins una bossa adherida al cos mentre es revelen detalls colpidors d'un passat que es remunta a la Guerra Civil.
Publicat en El Punt-Avui 16.11.15