Gironell porta el talp Felip a l’antic Egipte

El seu segon llibre infantil, il·lustrat per Coaner Codina, es presenta demà a la 22.
El periodista i escriptor besaluenc Martí Gironell ha publicat el seu segon àlbum infantil il·lustrat, Un talp a l’antic Egipte (Estrella Polar). El llibre es presentarà demà dissabte a la Llibreria 22 de Girona, en un acte en què la il·lustradora Coaner Codina farà un gran dibuix del protagonista, el talp Felip, a l’aparador de la llibreria, i juntament amb Gironell explicaran el conte als petits assistents (11.30 h). Un any després de publicar Un talp al meu jardí, en què el talp Felip apareix al jardí de la casa de dos nens, en Quim i en Pep, i els mostra la gran riquesa i diversitat de la vida subterrània que hi ha sota els seus peus, en aquesta nova aventura el talp Felip també ens convida a viatjar sota terra, però per descobrir les meravelles ocultes de la cultura egípcia, una de les més rellevants de la història antiga. “Jeroglífics, piràmides, animals, misteri i diversió acompanyaran aquesta vegada l’entranyable talp Felip en el segon dels seus viatges”, s’explica en el text de presentació. Per exemple, els petits lectors hi podran aprendre a escriure el seu nom amb signes de jeroglífic.

“Arran de l’èxit d’Un talp al meu jardí, que ja va per la quarta edició, vaig proposar a l’editorial que li donéssim continuïtat amb noves aventures de caire històric, com altres llibres meus, per acostar els nens i nenes a diferents civilitzacions. El pròxim viatge serà a l’antiga Roma”, explica Gironell.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 18.03.2022

El festival Pepe Sales vol fer aflorar el talent negre

El certamen d'art independent dedica la quinzena edició a l'escriptora i activista afroamericana Maya Angelou.

Foto de família. Foto: Ajuntament de Girona

El festival Pepe Sales de Girona, que aquest any està dedicat a l’escriptora nord-americana Maya Angelou, vol fer aflorar el talent negre que hi ha a les comarques gironines. «Anant a Salt, a Banyoles... ens hem trobat una escena culturalment molt potent, gent amb un talent impressionant que no m’explico com era invisible», assegura Consol Ribas, de l’associació La Penyora Cultura, que organitza el festival d’art independent.
La cita arrenca dissabte 22 de gener la seva quinzena edició, una cita centrada en l’escriptora i activista social Maya Angelou, una de les grans veus de la literatura afroamericana i «una pionera en tots els sentits», segons Ribas. Destaca que el certamen sempre «es fixa en el context actual, encara que parli de personatges de fa dècades o segles» i que amb Angelou han trobat una figura que a través de la paraula «va empoderar dones i homes».
Per aprofundir en la vida i obra d’Angelou, en la situació de la dona negra i també en el racisme que es viu a casa nostra, els organitzadors han buscat «fer visible» els creadors afrocatalans en totes les seves activitats, com ara l’exposició artística, el festival de curtmetratges o les actuacions en directe.

En aquest sentit, la professora i cantant Diana Español subratlla que la programació d’aquest any dona veu a un col·lectiu que pateix el racisme en el seu dia a dia i que «posa en evidència coses que passen aquí», com el racisme implícit que comporta canviar de llengua per l’aspecte del parlant.
«En aquest festival hi ha artistes màgics i de totes les edats, amb un bagatge artístic silenciós», va afirmar Diana Español, que també està tirant endavant projectes culturals per a joves en risc d’exclusió i que va lamentar que s’està perdent talent per la impossibilitat d’accedir a formació musical.
Poesia, art, música i cinema
La quinzena edició del Pepe Sales començarà dissabte a les 8 al Centre Cultural La Mercè amb la intervenció del creador i director d’Ajoblanco, Pepe Ribas; la inauguració de l’exposició col·lectiva Dona negra i la performance Hermana, ya no, de Kaatjadg; la música de percussió d’Afro Djembe, i un recital poètic de Dididayan i Melisa de Erausquin.
La projecció del documental And still I rise, dedicat a la vida d’Angelou o la conferència Maya Angelou (descendent d’esclaus), activista pels drets civils i la paritat. La segregació racial, a càrrec del professor de Literatura i Llengües Romàniques Àngel Delgado; la gala del festival, amb interpretació de l’obra de l’autora a través de diferents disciplines artístiques, són algunes de les activitats del festival.

Com és habitual, també hi ha previst el festival de curtmetratges al cinema Truffaut, aquest any centrat en la dona negra.
El debat obert Maya Angelou. Segregació i esclavitud. Canvi social. Els afrocatalans. Les migracions ara, amb Montse Anguiano, Obam Micó, Amparo Parra i Abel Debritto completarà la programació del festival d’enguany. 

Del silenci després del trauma a una moneda pròpia
«Angelou era una dona del Renaixement, amb una amplitud artística i personal descomunal», diu Consol Ribas sobre la protagonista d’aquest any. Lluís Llamas, l’altra meitat de La Penyora Cultura, també reivindica l’obra literària de l’autora, especialment els seus llibres autobiogràfics, el més conegut dels quals és Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado.

Maya Angelou no va tenir una vida gens fàcil. Va ser violada de petita per l’amant de la seva mare, que acabaria sent assassinat en sortir de la presó. Fruit del trauma, va estar-se anys sense parlar. En aquest temps de silenci, però, es va bolcar en el món dels llibres.
Va ser, a més de poeta i novel·lista, actriu, guionista i activista pels drets civils, una dona amb una llarga i variada trajectòria per la qual va rebre, entre altres premis, tres Grammy i la Medalla de la Llibertat, la distinció civil més important dels Estats Units. Va morir el 2014, però el seu llegat continua encara vigent i ara el Tresor nord-americà ha anunciat li retrà homenatge encunyant monedes amb la seva cara.
ALBA CARMONA, publicat en el diari de Girona 18.01.2022

Roda de Premsa. Amparo Parra, llegint un poema.

Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana

(Xavier Castillon, El PuntAvui 18.01..2022)

La 15a edició del festival de La Penyora, dedicada a “la dona negra que es va rebel·lar contra el destí”, s’inaugurarà dissabte amb un acte a La Mercè de Girona presentat per Pepe Ribas... (segueix... Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana | Xavier Castillón | GIRONA | Música | El Punt Avui )

Foto: X.Castillon.

Gran estrena de Rafel Nadal / llibreria 22

Joaquim Nadal, Rafel Nadal i Silvia Soler,

Unes 200 persones van assistir ahir a la presentació del nou llibre de Rafel Nadal, Quan s’esborren les paraules, als cinemes Albèniz Plaça de Girona, organitzada per la Llibreria 22. El seu germà Quim i l’escriptora Sílvia Soler van presentar l’últim llibre de la ja cèlebre trilogia familiar de Rafel Nadal, en un acte introduït per l’editor Emili Rosales i per la lectura que l’actriu Marta Millà va fer d’alguns fragments del llibre. Entre el públic, hi havia una àmplia representació de la família Nadal, inclosos els nets de l’autor, que juntament amb la seva mare són els grans protagonistes del llibre.

Text i Foto de Xavier Castillon, publicat en el PuntAvui el 26.11.2021

40 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2020: Ficció en temps real

El procés, el ‘Glòria’ i la pandèmia formen el gran escenari en què una mare i una filla adolescent viuen i escriuen, a ‘Dinou vint’, la novel·la amb què Helena Carreras va guanyar l’últim premi Casero.

Helena Carreras. Foto: Rosa M.
Puigdemon Rovira.

Helena Carreras va començar a escriure una novel·la entre l’agost i el setembre del 2019, buscant inspiració i escenaris en les manifestacions de suport al procés d’independència i el paper que hi tenien els joves. Però segons anava escrivint i el 2019 va donar pas al 2020, el món es va anar complicant: primer va arribar el temporal Glòria, després la pandèmia i el confinament. Tot plegat ha quedat reflectit a Dinou vint (Empúries), la novel·la amb què l’escriptora gironina Helena Carreras va guanyar l’octubre passat la 40a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. El llibre es presentarà aquest vespre a la sala de teatre independent La Planeta, de Girona (19 h), on no es va poder lliurar el premi el 30 d’octubre passat, per les restriccions derivades de la pandèmia. A l’acte d’avui, que ja està ple –les 70 places disponibles s’havien de reservar–, Carreras estarà acompanyada per l’editor d’Empúries, Josep Lluch, i Imma Merino, membre del jurat del premi.
Dinou vint, un títol que fa referència al curs 2019/2020, en què es desenvolupa la trama, és la quarta novel·la escrita però la primera publicada –va guanyar el premi de l’editorial Gregal just abans que tanqués– per Helena Carreras, llicenciada en filologia catalana i professora i catedràtica de llengua i literatura catalanes de llarga trajectòria a l’ensenyament secundari: un bagatge important a l’hora de construir la història de dues dones, una mare i una filla adolescent, la Diana i la Cuba, dos personatges que “busquen el seu lloc al món, al mig d’una situació que les supera, i escriuen per intentar entendre’s a elles mateixes i, de passada, donar importància al que tenen a prop”, segons explica l’autora, que reparteix la veu narrativa entre mare i filla. “Els personatges masculins no hi surten gaire ben parats, no per res en especial, sinó perquè facin una mica de contrapès”, aclareix.

“Quan vaig començar a escriure el llibre, hi havia dues paraules que es repetien molt: llibertat i independència. I vaig pensar que no tothom les entenia igual, tant des del punt de vista personal com col·lectiu”, explica Carreras. Per fer versemblant el personatge de la Cuba, que als 16 anys compagina el descobriment del primer amor, el desconcert per viure en un món a la deriva i la passió per la poesia, Helena Carreras disposava de l’avantatge del seu contacte diari durant molts anys amb els seus alumnes de l’institut: “Conec bé aquesta franja d’edat, tant el seu llenguatge com la seva actitud. I discrepo d’aquells que diuen que els joves són persones inconsistents. Jo crec que ens han demostrat que, quan els importa alguna cosa, actuen gairebé més que nosaltres. Per això aquesta novel·la és un homenatge als joves, que han sentit a parlar molt de la defensa de la llibertat, però que s’han trobat formant part d’una societat que practica justament el contrari.
” Sobre els seus plans literaris de futur, Carreras afirma: “Continuaré escrivint, perquè a mi escriure em va molt bé i m’agrada endinsar-me en una història mentre surto a comprar o a passejar. El que no m’ha obsessionat mai és publicar.” Respecte a la novel·la curta, un format que segons Josep Lluch és apreciat pels lectors però alhora és injustament infravalorat, l’escriptora diu: “Em sento molt còmoda en aquest format, perquè hi puc fer servir les paraules justes.” El llenguatge és fonamental per a aquesta lingüista, que utilitza paraules com ara despullabelitres en un llibre en què “la llengua també és un dels temes”. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va aprofitar ahir la presentació virtual a la premsa de Dinou vint per anunciar que la novel·la finalista del Casero 2020, El senyor Clauss, de Marta Pasqual, que per les bases no tenia assegurada la publicació, “és probable que l’arribi a editar també Empúries”.
Xavier Castillon, ElPuntAvui 21.1.2021

Imatge de la roda de premsa virtual.

Dinou vint», un homenatge als joves enmig del curs més difícil.

Carreras publica la novel·la guanyadora del premi Casero, sobre una mare i la filla adolescent. 
L'escriptora Helena Carreras homenatja tota una generació de joves i adolescents que lluiten pel que creuen enmig de les turbulències de l'actualitat a la novel·la Dinou vint, amb què va guanyar el premi Just M. Casero la tardor passada. La gironina emmarca la narració, centrada en la relació entre una mare i la seva filla de setze anys, durant el difícil curs escolar 19/20, marcat primer per la sentència del procés i posteriorment la pandèmia.:
Llegir més  https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/21/dinou-vint-homenatge-als-joves/1084396.html

Helena Carreras el 30 d'Octubre 2020, durant el lliurament del Premi a l'espai 22 
(Llibreria 22) Foto: Aniol Rasclosa. 

14è. Festival Pepe Sales: un coit amb Bukowski *

 

Festival Pepe Sales 2021: un coit amb Bukowski

Presentació a la 22 el 08.01.2021, el llibre editat 
aquest any per Anagrama LA ENFERMEDAD 
DE ESCRIBIR de Charles Bukowski, presentat
i comentat pel traductor i editor Abel Debritto.

“Bukowski és un home que transmet esperança i que per això lliga molt bé amb el moment que estem vivint. Treballador incansable i autor molt prolífic amb èxit tardà, ell representa la continuïtat del món de la cultura en èpoques difícils. El seu lema era No ho intentis, fes-ho.” Així explicava ahir Lluís Llamas, codirector amb Consol Ribas de l’associació cultural La Penyora, per què han triat Charles Bukowski per dedicar-li, en el centenari del seu naixement, la 14a edició del Festival d’art independent Pepe Sales , que tindrà lloc a Girona del 23 de gener al 5 de febrer. El festival, presentat ahir a l’ajuntament de Girona, s’obrirà dissabte vinent a La Mercè amb la inauguració d’una exposició col·lectiva, comissariada per Àngels Artigas i Provi Casals, amb obres d’una trentena d’artistes inspirades en l’obra i la vida de Bukowski. L’acte inclourà també la performance Cafè Bukowski, a càrrec de l’artista Edgar Massegú –que ahir va avançar que l’acció acabarà amb un “coit col·lectiu”– i la participació dels Dimonis de Santa Eugènia. Tot l’acte es podrà seguir també a través de grans pantalles –en les quals es podran veure també obres gràfiques inèdites de Bukowski i la intervenció de la seva filla Marina, que dedicarà un poema al festival– i, com la resta de la programació, també per streaming, a través de Festivalpepesales.org . Per assistir en persona a les activitats –totes a les 19 h– cal inscriure’s enviant un correu a associacio@lapenyora.com.

El festival continuarà el diumenge 24 amb la projecció al Cinema Truffaut del documental Born into this, de John Dullahan. El dilluns 25 tindrà lloc a La Mercè una conferència d’Abel Debritto, editor i traductor de Bukowski, amb una lectura de poemes i textos de l’autor a càrrec de diferents veus.
El dimarts 26 es portarà a terme a l’Auditori de la Mercè l’espectacle central del festival, amb les actuacions de més de 35 artistes que reinterpretaran el món de Bukowski amb música, dansa, teatre, etc. El dimecres 27, el Truffaut tornarà a ser la seu del festival de curtmetratges, coordinat per Ester Bertran, amb una quinzena de realitzadors habituals com ara Albert Serra i una nova incorporació: el director de cinema porno Conrad Son. El dimecres 28, hi haurà a La Mercè el debat Bukowski dins el context actual, amb Debritto, Ángel Delgado-Gómez, Natàlia Ribas-Mateos i Sílvia Ardèvol.
Xavier Castillon El PunAvui 19.01.2021

El Pepe Sales només es rendeix davant Bukowski

Organitzadors i Col·laboradors, després de la roda de premsa a l'Ajuntament.  Foto: Aleix Freixas. 

EL FESTIVAL D'ART INDEPENDENT ARRENCA DISSABTE UNA EDICIÓ AMB UN FORMAT HÍBRID, AMB ACTIVITATS PRESENCIALS QUE ES PODRAN SEGUIR EN LÍNIA
MÉS HTTPS://WWW.DIARIDEGIRONA.CAT/CULTURA/2021/01/19/PEPE-SALES-NOMES-RENDEIX-DAVANT/1084040.HTML 

Girocòmic 2019, ara més ‘kids’

La 4a edició de Girocòmic , la fira del còmic, el manga i l’entreteniment de Girona, que tindrà lloc el cap de setmana dels dies 12 i 13 d’octubre a Fira de Girona, augmenta en nombre d’exposicions, fins arribar al centenar, i crea un nou espai, el Girocòmic Kids: tota una carpa dedicada a les activitats infantils, que reforça la vocació familiar d’aquesta fira “transversal”, com la va definir ahir en la presentació el regidor de Cultura, Dinamització del Territori i Joventut, Carles Ribas, al costat del coordinador de la fira, Aleix Freire. El cartell de la 4a edició és obra del dibuixant gironí Paco Cavero.

L’il·lustrador i autor de còmic gallec Miguelanxo Prado (1958) rebrà el premi Girocòmic 2019 en reconeixement a la seva trajectòria professional, el dissabte 12 a la 1 del migdia, en el mateix acte en què la il·lustradora Andrea Torrejón rebrà el nou premi Santi Navarro a l’autor revelació. Navarro, guionista, editor i “cercatalents”, va morir ara fa deu anys. Just abans de l’entrega de premis, a les dotze de migdia, tindrà lloc la taula rodona Feminisme il·lustrat, en què participaran tres joves illustradores, Lyona Ivanova, Lola Vendetta i Maria Hesse, moderades per Clàudia Arqués. La primera activitat de dissabte serà una taula rodona sobre Luis Buñuel (10.15 h), amb Fermín Solís –autor del còmic Buñuel en el laberinto de las tortugas–, el director del Centre Buñuel de Calanda, Jordi Xifra, i Guillem Terribas, com a president del col·lectiu de crítics de cine de Girona. Entre les activitats del diumenge 13, destaca la taula rodona La representació gràfica dels conflictes històrics (11.30 h), amb la presència de l’escriptor John Carlin i l’artista gràfic Oriol Malet, autors del còmic Mandela i el general; Jordi de Miguel i Andrea Lucio, autors de l’adaptació gràfica d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell, i Miquel Berga com a estudiós de l’autor britànic.
Durant la fira, una vintena d’autors signaran les seves obres: a més dels citats, també estaran a la disposició del públic Dani Lagi, Joan Sanz, Joan Mundet, Iban Coello, Daniel Torres, Oriol Malet, Josep Busquet, Núria Peris, La Pendeja, Estudi Xevidom, Alfonso Font i Fernando Dagnino. Aquests dos últims centraran dues de les quatre exposicions de la fira. Les altres dues provenen de l’Escola Joso: una sobre el seu fundador, Josep Solana, i l’altra amb relectures de La diligència, de la sèrie de Morris i Goscinny Lucky Luke. L’àmplia oferta lúdica de Girocòmic inclou també tallers per a totes les edats, tots gratuïts, però amb inscripció prèvia al web recomanada. A més, hi haurà projeccions, exhibicions d’esgrima, tècniques de combat japoneses i dance cover idols, un concurs de cosplay i actuacions de grups de K-Pop com ara Dream Hunters i Risin Star. L’entrada de Girocòmic costa 6,5 euros, 4 euros per als menors de 12 anys, i és gratuïta per a menors de 6 anys i titulars del carnet Super3.

El Regidor Carles Ribas i el coordinador Aleix Freire.

Ribas vol que Girocòmic estengui les seves activitats més enllà dels dos o tres dies de la fira –el 2020 seran tres, en principi: del 10 al 12 d’octubre– i participi en un projecte global, juntament amb les biblioteques, els centre cívics i festivals com ara el Mot i el nou Mot Jove, per potenciar les humanitats.
Text i Foto: Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui 05.10.2019

Informació en el Diari de Girona
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2019/10/04/girocomic-reunira-quarta-edicio-centenar/1006111.html

La Vanguardia: https://www.google.com/url?rct=j&sa=t&url=https://www.lavanguardia.com/vida/20191003/47789733183/girocomic-aumenta-expositores-y-crea-el-nuevo-espacio-girocomic-kids.html&ct=ga&cd=CAEYACoUMTExNDYxODQxMzI0ODQ2MzMyNzIyGmU1ZmQ1YzRmZTNjYjMzODg6Y29tOmVzOlVT&usg=AFQjCNHGD7Xo0jSIMdnKy5iTrT2OmIjTEw

Corominas exposa obra gràfica a la 22

Després d’haver exposat la primavera passada al castell de Benedormiens de Castell d’Aro una gran mostra titulada Les llums del color, formada per pintures, sèries de dibuixos i escultures de paper, el prolífic artista gironí Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951) ha reunit una bona representació dels seus llibres d’artista, cartells i obra gràfica original, en una exposició que encara es pot veure durant tot el mes de juliol a l’Espai 22 de la llibreria 22 de Girona. Justament, l’Espai 22 va néixer, a part de per fer-hi presentacions literàries i altres actes, per “prestigiar” el paper com a material de creació en diversos formats. Per tant, era evident que més tard o més d’hora hi exposaria Corominas, que fa molts anys que fa obres sobre paper i llibres d’artista.

 Obra exposada de Quim Corominas a l'Espai 22

Aquesta exposició mostra l’evolució de l’obra gràfica de Coromina al llarg de quaranta anys exactes: des d’una litografia realitzada a Londres, el 1976, quan Corominas residia a la capital britànica i estudiava pintura i litografia a l’Essendine Workshop, fins al cartell de la Nit de campanes del 2016, de Girona, una serigrafia de la qual es van fer 50 exemplars. Corominas ha fet més de 150 cartells per encàrrec, entre els quals destaca per exemple el que va realitzar per al 12è Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, el 1992. L’exposició de l’Espai 22 mostra, per tant, una “selecció inèdita d’edicions limitades i molt acurades” de l’obra gràfica en paper de Corominas.
Text i Fotos de Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui el 03.07.2019

Gerard Quintana: Entre l’amor i la llibertat

 

Joaquim Nadal, Gerard Quintana i Macela Topor a la Planeta. Foto: Joan Sabater.

El músic i ara escrip­tor Gerard Quin­tana –diu que la seva pri­mera vocació va ser escriure i que el pas a la música va ser acci­den­tal– va pre­sen­tar ahir la seva pri­mera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna), a La Pla­neta de Girona, en una acte coor­ga­nit­zat per les lli­bre­ries Geli i 22 que va ser un èxit de públic. Quin­tana va con­ver­sar amb la peri­o­dista Mar­cela Topor i l’his­to­ri­a­dor i exal­calde Joa­quim Nadal, que van asse­nya­lar l’amor i la recerca de la lli­ber­tat com a eixos d’aquesta novel·la, que recorre bona part de la història de Cata­lu­nya i Espa­nya durant la segona mei­tat del segle XX.
Xavier Castillon en el Punt Avui 29.03.2019

Nadal, sobre la novel·la de Quintana: «Hi ha l'amor lliure que interpel·la les convencions».

El cantant de Sopa de Cabra omple en la presentació del seu debut literari, «Entre el cel i la terra»

Un Gerard Quintana pletòric en la seva nova personalitat de novel·lista va omplir el primer pis de la sala La Planeta ahir en la presentació del seu debut literari, Entre el cel i la terra, una obra que combina episodis de la història recent de Catalunya amb diverses relacions amororses. Segons el parer de l'historiador i exalcalde Joaquim Nadal, aquestes són «històries d'amor molt lliures que contradiuen i interpel·len les convencions humanes».
Un llibre centrat a Barcelona que fa incursions en la Girona natal del cantant escriptor, i que transita des de la Vaga de tranvies de 1951 o el Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952 fins arribar a la dècada del 1990, resseguint tot d'episodis com ara l'afusellament de Grimau de 1963 per part d'un estat espanyol que va desatendre totes les peticions d'indult que van arribar fins i tot el Papa de Roma i de la reina d'Anglaterra.
«Aleshores va sortir l'orgull patriòtic espanyol, com ara», va dir Quintana, i va comparar la campanya «Spain is different» que va impulsar el ministre Fraga Iribarne per rentar la cara al franquisme, amb l'actual campanya Espanya Global impulsada pel ministre Josep Borrell en ple judici als líders independentistes del procés català.
Nadal va fer notar, en aquest sentit, que les execucions sumàries del franquisme van tenir lloc fins ben bé la mort del dictador «amb cobertura pseudo jurídica».
Per a l'historiador, el cop d'estat militar del 23-F de 1981 es va produir perquè el president espanyol Adolfo Suàrez, «contra tot pronòstic, va fer tornar Tarradellas i va legalitzar el Partit Comunista, línies vermelles que els militars no estaven disposats a deixar creuar».
Així, el 23-F «va començar una petrificació i regressió de la Constitució espanyola que permet ara defensar-la als que aleshores n'eren detractors com el PP».
Segons Gerard Quintana, la voluntat d' Entre el cel i la terra és «fer dialogar amb el present» tots aquests episodis històrics, que també inclouen els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o l'atemptat a Carrero Blanco de 1973.
I aquest diàleg va portar Nadal a lamentar per «bestial i incomprensible» l'atac d'aquest mateix dijous a la placa que l'Ajuntament de Barcelona ha posat davant la comissaria de policia de la Via Laietana «on s'hostiava els presos del franquisme». 

Foto: Aniol Resclosa. 

Un diàleg amb banda sonora
Un diàleg amb banda sonora començant per Wagner al Gran Teatre del Liceu i passant per Xavier Cugat, Pérez Prado, Pink Floyd o Nat King Kole. Un diàleg farcit també de referències literàries, especialment de la contracultura dels anys 60 i 70, com Whitman, Kerouac, Faulkner o Bowles, lectures d'un adolescent que vivia sobre la Llibreria Geli de Girona.El cantant dels Sopa va explicar que ara troba «la paciència per escriure» i que «recordar és tornar a passar pel cor i escriure és viure dues vegades».A preguntes de Marcela Topor, que va participar a la presentació, Quintana va revelar que es posa a escriure a les 4 de la matinada: «Si la vida et crida, què fas al llit? Em llevo i sento com si fos l'única ànima vigilant de la nit».«I entremig d'aquest brogit de la història hi ha persones que no deixen d'estimar-se», va concloure Gerard Quintana.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 29.03.2019

MIQUEL FAÑANÀS: Torna la bruixa

                        Set anys després de ‘La bruixa de pedra’, Miquel Fañanàs recupera el personatge llegendari en el conte infantil ‘La bruixa amiga’

No és la primera vegada que el prolífic escriptor gironí Miquel Fañanàs escriu per al públic infantil i/o juvenil. Entre els vint-i-tres llibres que calcula que ha publicat, hi ha també altres títols com ara La pedra màgica (1995) –llibre del qual s’han venut prop de 70.000 exemplars–, On és el tigre? (1999) i La roca del Corb (2004). I ara apareix La bruixa amiga (Edicions MMV), un conte adreçat a lectors i lectores a partir de 9 anys, en el qual recupera el personatge llegendari de la bruixa de la catedral de Girona, la cèlebre gàrgola que ja va inspirar la seva novel·la La bruixa de pedra (2012), amb la qual va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.
Fañanàs presentarà La bruixa amiga dissabte vinent a la Llibreria 22 de Girona (12 h), acompanyat per Pili Bosch, mestra de l’escola Domeny, i per Gemma Fañanàs, la neta de l’escriptor, que ara té 10 anys. De fet, la Gemma ha inspirat la protagonista del conte –la senyoreta Pili també hi apareix– i, a més, el llibre existeix en bona part gràcies a ella: “Fa un any i mig, la Gemma em va dir que jo havia fet moltes novel·les, però mai no n’havia escrit una per a ella, així que, després de rumiar-hi una mica, vaig escriure un conte i l’hi vaig regalar per al seu novè aniversari, en una edició casolana, només de tres exemplars. Va ser més tard que, parlant amb l’editora Mia Masgrau de textos per a la revista La Punxa, li vaig dir que tenia aquest conte, per si hi volia donar un cop d’ull. A ella li va agradar i, ja amb la perspectiva de publicar-lo, vaig ampliar i millorar el conte que havia escrit per a la Gemma, i, per fer les il·lustracions interiors i de la portada, vam trobar la Laia Berloso, que també és mestra a Taialà.” La Gemma del llibre viu a la plaça de Sant Pere i, des de la finestra de la seva habitació, mira cada nit la bruixa de la catedral amb uns prismàtics.
A mig camí entre la realitat i el somni, se li apareix la bruixa com una dona que, amb els seus poders, l’ajuda en la recerca de dos companys de classe perduts en una excursió per la vall de Sant Daniel. “Hi ha un moment en què també enllaço amb la història de La bruixa de pedra, amb personatges com ara Guisla Recasens [la dona convertida en gàrgola per haver tirat pedres als capellans] i l’inquisidor Nicolau Eimeric”, recorda Fañanàs, que també fa un petit cameo en el llibre –com l’escriptor que va a l’escola de la Gemma a explicar la llegenda de la bruixa, “cosa que vaig fer”–, en el qual també hi ha un altre personatge secundari 100% real: un llibreter anomenat Guillem que, com el Terribas original, diu: “Demà serà un altre dia.”
Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui 27.03.2019

LA BRUIXA DE PEDRA DE LA CATEDRAL PREN
VIDA PER RESCATAR UNS NOIS PERDUTS.

Miquel Fañanàs amb el llibre a la ma. Foto D.B. 

Miquel Fañanàs, que ja havia guanyat el premi de novel·la Néstor Luján per «La bruixa de pedra», recupera el personatge per a un conte infantil.
La mítica bruixa de pedra de la Catedral de Girona, una gàrgola gòtica penjada a les altures i que no és fàcil de veure, cobra vida per convertir-se en La bruixa amiga i salvar uns nois perduts a la vall de Sant Daniel.Aquesta és una entranyable història sorgida de la pluma de l'escriptor Miquel Fañanàs, que ja havia guanyat el premi Néstor Luján de novel·la històrica per La bruixa de pedra, i que ara recupera el personatge per a una narració infantil.MMV Edicions, una editorial del Pla de l'Estany, acaba de publicar la història amb acolorides il·lustracions de Laia Berloso, que és mestra a l'escola de Taialà.
«Aquesta novel·la infantil és com una fillola d'aquella novel·la que l'any 2012 em va permetre guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica», ha explicat Fañanàs, que és col·laborador habitual del Diari de Girona.La bruixa amiga es presentarà dissabte vinent a la Llibreria 22 de Girona, en un acte a les 12 del migdia que comptarà amb la complicitat de Pili Bosch, mestra a l'escola de Domeny. Fañanàs ja s'havia endinsat en el gènere infantil a la col·lecció Vaixell de Vapor, de l'editorial Cruïlla.La bruixa amiga té també connotacions familiars, ja que la protagonista és una nena de 10 anys que es diu Gemma, nom coincident amb el de la neta de l'escriptor. Des de les altures, la bruixa de pedra observa tot el que passa a la ciutat. La seva ajuda resultarà imprescindible per al rescat d'uns amics de la Gemma perduts durant una excursió a Sant Daniel.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 26.03.2019

Vides en ruta. Miquel Aguirre

Miquel Aguirre publica ‘Animals dels marges’, una novel·la negra heterodoxa, situada en un món sòrdid

Quatre anys després d’Els morts no parlen, Miquel Aguirre (Banyoles, 1964) publica la seva quarta novel·la, Animals dels marges, també amb l’editorial Llibres del Delicte . Tot i el lema de l’editorial (“Som novel·la negra en català”), a Aguirre li costa adscriure’s a aquesta etiqueta. “És que això de les etiquetes... Crec que faig un tipus de literatura que coincideix, en part, amb el gènere negre, però sense ser gens canònica. Com a autor, me’n vaig per les branques i com a lector, el negre ocupa una petita part dels meus gustos literaris”, aclareix. I continua: “En els meus llibres, no hi ha policies, ni investigadors, ni pistes. Llibres del Delicte té una mirada generosa i, si m’accepta a mi com a escriptor de novel·la negra, accepten pop com animal de companyia.” Segurament és així, perquè l’editorial també va convidar Miquel Aguirre a participar en el volum col·lectiu Assassins de Girona (2017), a què l’escriptor banyolí va aportar el relat El mediocre. “Actualment, tots els gèneres tendeixen a l’híbrid, perquè la majoria dels autors tenen moltes influències, a més del negre. A més, en la novel·la negra tradicional ja està tot inventat”, conclou. 

Guillem Terribas, Miquel Aguirre i Miquel Torrent
 a l'Altell

“Una fosca organització de sicaris amb mètodes i codis a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Un dels seus homes incompleix les regles i abandona un cadàver dins d’un cotxe. La infracció el condemna a una tasca sinistra imposada per l’organització”, així comença la sinopsi d’Animals dels marges. Tot això passa en un futur distòpic en què aquesta organització criminal “es dedica a enviar símbols d’amenaça a les cases de la gent que vol liquidar”. Els símbols en qüestió són, ni més ni menys, llibres. I aquí hi ha una metàfora: “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autèntics elements subversius”, diu Aguirre amb un punt d’amarga ironia. El punt de partida d’aquesta història està inspirat per “una petita anècdota de L’illa del tresor, quan, al principi, el pirata que acaba d’arribar a la posada del protagonista rep la taca negra: una amenaça que el col·lapsa fins a la mort”. En l’organització criminal, integrada per nens i nans, Aguirre veu també un paral·lelisme amb “els estats, els partits polítics i totes aquelles estructures que van contra la llibertat de l’individu i el seu dret a dissentir, a ser diferent”. 

L’acció no es desenvolupa en un marc geogràfic concret, però “sí en espais inspirats en uns paisatges determinats, sobretot alguns hotels, bars, gasolineres, aparcaments de camions i àrees de serveis que pots trobar al llarg de l’N-II i que són autèntics no-llocs, espais desolats i sòrdids”. En aquests escenaris, Aguirre situa tota una colla de personatges marginals i perdedors. “La sordidesa forma part de la nostra realitat. A banda i banda de la carretera convencional per on transita la gent d’ordre, hi ha tota una sèrie de personatges grotescos que habiten en la foscor i la sordidesa. Aquests són conceptes que m’atreuen molt com escriptor”, diu Aguirre, que presentarà la novel·la el 28 de febrer a L’Altell de Banyoles i el 14 de març a la 22 de Girona, en tots dos casos amb Miquel Torrent i Guillem Terribas.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 18.02.2019.

Monreal rep el Casero

 L’escriptora barcelonina Anna Monreal guanya el premi de novel·la curta de la 22 amb ‘Periplaneta americana’ i Miquel Martín queda finalista amb ‘La drecera’.

Miquel Martin i Anna Monreal.
Foto: Manel Martin

L’escriptora Anna Monreal Prat (Barcelona, 1976) va rebre ahir al vespre el 38è premi de novel·la curta Just Manuel Casero , convocat per la llibreria 22, per l’obra Periplaneta americana, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptor Miquel Martín Serra (Begur, 1969) ha quedat finalista d’aquesta 38a edició, amb la novel·la La drecera. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, l’actriu Carme Sansa va recitar i cantar textos de Maria Aurèlia Capmany, en el centenari del seu naixement, amb l’acompanyament de l’acordionista Jaume Mallofré. Es dona la curiosa circumstància que el finalista, Miquel Martín, també protagonitzarà avui a La Planeta el recital poètic Montserrat Abelló comentada, juntament amb Olga Cercós, dins la XXVI Proposta de Poesia del premi Casero.

El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va destacar “la qualitat de molts dels textos presentats” a aquesta 38a edició. De les 45 obres presentades, se’n va excloure una perquè la seva extensió no s’ajustava a les bases del premi. Després d’una primera valoració, el jurat va seleccionar aquestes obres: Litúrgia de la paraula, d’Òscar Palazón Ferré; L’aigua i el cel. El color blau, de Renata Ferrer (pseudònim); La drecera, de Sara Camps (pseudònim); Periplaneta americana, d’Eleanor Rigby (pseudònim); Mont, d’Esther Palomeras Rovira; Més o menys zero, d’Alain Barmadu (pseudònim), i Clausura, d’Ishtar Farach (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va triar les obres L’aigua i el cel. El color blau, Periplaneta americana i La drecera, i aquestes dues últimes van quedar per a la valoració final, en la qual Periplaneta americana va guanyar per majoria simple. Sobre Periplaneta americana, d’Anna Monreal, diu el jurat: “L’obra narra la vida d’un noi de Barcelona, en particular la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. Narrada en un estil dinàmic i desenfadat, conté escenes i diàlegs hilarants, sense defugir un cert realisme esperpèntic.” Monreal, una economista resident a Tarragona, va guanyar el 2011 el premi El Lector de L’Odissea amb la novel·la Olives picants (Proa, 2012).

Jaume Mallafré i Carme Sansa. Foto: arxiu 22

Pel que fa a La drecera, de Miquel Martín, “explica la història d’un noi que és el fill d’una parella de masovers de la casa d’estiueig d’una família rica”. “Una mena de bildungsroman, una novel·la d’iniciació d’un adolescent que contempla el món des d’aquesta perifèria del servidor d’uns amos rics [...] Té un aire de Rodoreda i també de Bassani. Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l’encarcarament i la vulgaritat dels diners”, segons el jurat. Martín és autor o coautor d’una dotzena de llibres, incloses les novel·les L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull; Cabells de Medusa i Dictadors de butxaca. També és un gran divulgador de l’obra de Vinyoli.
XAVIER CASTILLON, publicat en el PuntAvui 31.10.2018

Conèixer la veritat

L’escriptor i periodista argentí Matías Crowder, resident a Girona, viatja al passat més tràgic del seu país, a ‘Los jueves de redención’ 

Matias Crowder. Foto: manel Díaz

Matías Crowder va néixer a La Plata (Argentina) el 1973, així que era molt petit quan va tenir lloc el cop d’estat del 24 de març del 1976 que va posar en marxa la cruenta dictadura –l’anomenat Proceso de Reorganización Nacional– que, fins a final del 1983, va provocar la desaparició i la mort de milers de persones, moltes d’elles llançades al mar en els anomenats vols de la mort. Crowder, escriptor i periodista que ja fa uns quants anys que viu a Girona –“Viatjava per Europa i el meu cotxe es va aturar aquí i no va voler seguir... com els bous que transportaven la verge de Luján”, diu amb ironia–, comparteix amb molts argentins les ganes de saber què va passar realment al seu país en aquella època convulsa i terrible. I d’aquest interès per la història del seu país i per conèixer la veritat va sorgir la seva última novel·la, Los jueves de redención (Ediciones de La Discreta ), presentada recentment a la Casa de América, de Madrid, per l’escriptor Emilio Gavilanes. El 23 de novembre, Los jueves de redención es presentarà a la Llibreria 22 de Girona.
La novel·la té un narrador que és com una espècie d’alter ego del Crowder periodista –ara col·labora a Diari de Girona– i també vol indagar en el passat, concretament en uns fets que van tenir lloc la tardor/hivern del 1977 –“Pocs mesos abans del mundial de futbol de l’Argentina”, contextualitza Crowder– a “Los Álamos, el pueblo del Delta donde dejé atrás la infancia. Debería decir donde la perdí, porque es algo que me quitaron”, recorda a l’inici del llibre el narrador, que torna al lloc anys després, el 15 de març del 1999, “a desvelar el secreto”. Ho fa a través de les gravacions dels testimonis dels protagonistes directes d’aquest vell secret “en què tot el poble estava implicat”. Los Álamos és un poble inventat, però el Delta és la desembocadura del riu Paraná. I el secret que es va descobrint a través dels testimonis que donen forma al llibre com un mosaic de cintes transcrites i fragments de diaris personals, té a veure amb la misteriosa història de “los llovidos, como les decían en el pueblo”, en un context general de violència i impunitat. És una ficció, però basada totalment en la realitat: aquella “època molt fosca” en què el petit Matías escoltava tirotejos des de casa seva. “La meva mare ens feia amagar-nos sota el llit i ningú no ens explicava res. Per a nosaltres era molt estrany”, recorda Crowder. I ara, molts anys després, continua lluitant contra l’oblit a través de la literatura.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 30.10.2018
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1493809-coneixer-la-veritat.html?fbclid=IwAR38mJuHGrY5ENlpZJKTjnUeVIoqSjfdKmeb4j_LMVWxN1Gv4lVNLEhCzjM