26/5/16

Literatura frec a frec

És un vertader plaer escoltar en boca de grans vendes del passat Sant Jordi, com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell i Núria Prades, els detalls sobre el procés de creació literària passat pel sedàs personal de cadascú. Els va reunir l'hotel Casa Anamaria d'Ollers (Fontcoberta) i van ser moderats per l'activista cultural i llibreter de referència Guillem Terribas. Els assistents van poder conèixer detalls com la vinculació familiar d'Amela amb Forcall, la documentada existència de Tomàs de Penarrocha, el Groc, amb una filla coetània del seu besavi, protagonistes de La filla del capità groc, que ell ha imaginat enamorats i amb un rerefons històric i familiar amb molt de pes. També, que l'espoliació de les pintures murals de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà, va ser la guspira que va motivar l'Strappo de Martí Gironell, en què novel·la aspectes reals, com la carta que un mestre de l'escola del poble va fer arribar a Puig i Cadafalch i a Folch i Torras, per denunciar aquesta agressió a l'art romànic del país. Al capdavall, és una gran reivindicació del passat històric i patrimonial i una reflexió sobre les conseqüències de la cobdícia.

Gironell, Amela, Nadal, Pradas i Terribas. 
Un monument a la plaça de Locorotondo (Itàlia) recorda, com en tants altres pobles europeus, els morts de la Primera Guerra Mundial. El fet que 21 duguessin el cognom Palmisano i que a la làpida d'un altre monument, aquest cop pels morts a la Segona Guerra Mundial, hi hagués una vintena de Convertini, va dur Rafel Nadal a escriure La maledicció dels Palmisano, que és una gran reflexió sobre el destí. I, finalment, la curiositat natural de Núria Prades –ella mateixa es va qualificar com la menys mediàtica, cosa que va generar un debat sobre si és una sort o un problema tenir aquesta etiqueta– pels paisatges que pot novel·lar, la va dur a escriure Somnis a mida, sobre les quatre generacions dels Magatzems Santa Eulàlia de Barcelona, on, curiosament, havia treballat el pare d'Amela.
I tornant a la creació. On hi ha tant de talent reunit flueixen les idees. I, per idees, la de Nada,l i tot plegat fruit de la reflexió sobre el paper de la literatura femenina. L'escriptor va qualificar de clau el paper de la intuïció femenina en els nivells de formació de les classes populars catalanes. La devoció per l'educació que ha transformat el país, segons ell, és matèria que cal homenatjar i plasmar en una novel·la. Una de les seves pròximes creacions?
Text i foto de Jordi Casas, publicat en el Punt-Avui.

Olga Brunner presenta el llibre «Eat & run»

La dietista Olga Brunner va presentar ahir a la Llireria 22 de Girona el llibre Eat & Run, una guia per saber escollir entre l'abundant oferta de begudes i barretes energètiques, entre molts altres productes, en el moment que l'afició a l'esport va decididament a l'alça. Brunner va estar acompanyada a l'acte per la fisioterapeuta i corredora Eugènia Miró i pel professor d'educació física i tècnic d'esports de muntanya Guzmán Sebastià.
Diari de Girona 26.05.2016. Foto: Llibreria 22

25/5/16

Albert Soler posa a ratlla el periodisme

Jorge Morales. Albert Soler, Josep Pastells
Segons Albert Soler, el problema del periodisme és que hi ha massa gent que aspira a un premi, un càrrec a l'administració o anar a àpats institucionals, «o a totes tres coses». És així que va explicar que les seves columnes siguin considerades una anomalia, quan haurien de ser «la norma». Soler va presentar ahir, a la Llibreria 22 de Girona, amb Josep Pastells, La família Joad a Disneylàndia, recopilació de columnes aparegudes en aquest diari.
Publicat en el Diari de Girona. Foto:Marc Martí.

21/5/16

El Memorial Sebastià Salellas tractarà del “fals mite” de la vella Europa

El Memorial Sebastià Salellas i Magret celebra aquest any la vuitena edició i la Fundació Tià Salellas, que l'organitza, ha programat un seguit d'actes destinats a reflexionar sobre el lema “La Vella Europa: un fals mite que s'esfondra”. Els organitzadors escullen any rere any temes de plena actualitat que consideren que poden entroncar amb la visió del món i el pensament que tenia Sebastià Salellas. El memorial el van presentar ahir Guillem Terribas i Lluc Salellas a la Llibreria 22 de Girona, i el seu títol no amaga pas que la crisi dels refugiats i la cohesió europea seran els principals eixos de debat.
Dimarts, 24 de maig, a les 10 de la nit al cinema Truffaut, es projectarà per primera vegada a Girona el documental Cançons d'amor i d'anarquia, amb la presència i intervenció del seu director, Carles Benpar, i del cantant Joan Isaac, un film estrenat l'any passat a Barcelona que repassa divuit episodis des de finals del segle XIX a París fins a la mort de Puig Antich, el 1974, sobre la història de l'anarquisme en cançons.
Guillem Terribas i Lluch Salellas durant la roda de premsa.
Foto: Joan Oller.
El dijous, dia 26, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Auditori Josep Irla, es farà una taula rodona amb el tema El racisme, al xenofòbia i la islamofòbia a les portes d'Europa”, en la qual intervendran la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona i antropòloga, Lola López, i la periodista Cristina Mas. El dissabte, dia 28 de maig, al Casal Independentista el Forn, César Rendueles presentarà el seu llibre Capitalismo canalla i pronunciarà una conferència.
Joan Oller, publicat en el Punt-Avui 21.05.2016



18/5/16

Una sàtira sobre la pàtria

Jordi Grau, presentador i Jordi Panyella, autor.
 Foto: J.G./ LLibreria 22
El periodista Jordi Panyella (a la dreta de la imatge) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, la novel·la satírica Infidels a la pàtria, al costat de Jordi Grau, director d'El Punt Avui. El llibre pren la forma d'un vodevil en què el president de la Generalitat es veu atrapat en un xantatge pel seu afer amorós amb una fervent espanyolista a pocs dies de convocar un referèndum per la independència del país.
Eva Vázquez, el Punt. Avui 18.05.2016

Dickens invita a renovar el poder meravellós de narrar

L'Univers Literari que organitzen diverses institucions i entitats de Girona estarà dedicat a l'escriptor anglès.  Les jornades, del 7 al 17 de juny, inclouen conferències, projeccions i un tast.

Sense la inacabable causa de Jarndyce contra Jarndyce que s'eternitza a la cancelleria del Londres victorià, probablement no hauríem entès tan bé el turmentat K. obscurament atrapat en un procés absurd. Sense Dickens, a Kafka li hauria faltat un pare, i un pare tendre i cruel que tant pot explicar-te contes a la vora del foc sobre orfes i avars redimits com advertir-te amb dit sever sobre els perills de la corrupció, la burocràcia i la inesgotable imbecil·litat humana.

Charles Dickens (Portsmouth, 1812-Gads Hill Place, 1870), el protagonista en aquesta edició de l'Univers Literari que Girona dedica des de fa tretze anys als grans clàssics de tots els temps, promet un autèntic festí. En la seva obra, hi caben des de la novel·la d'aventures a la picaresca, des del romanticisme a l'atmosfera gòtica i de terror, des del conte de fades al més complex dels Bildungsroman, des del quadre de costums a la vinyeta satírica, amb incursions no gens menyspreables en el filó narratiu del gènere policíac, el sentimental i, agafa-t'hi fort, fins i tot el libel marxista. Representant suprem de l'escriptor professional, llegit amb avidesa pels lectors que consumien setmana rere setmana els seus relats per entregues, Dickens va significar potser l'última oportunitat de gaudir de la meravella de narrar a Occident, abans que l'univers kafkià (i joyceà, i borgià) esmicolés la il·lusió en mil bocins.
L'Univers Dickens, organitzat per diverses institucions i entitats de Girona, proposa doncs un acostament a un dels clàssics més llegits encara avui, més traduïts i més versionats al cinema, amb adaptacions de Roman Polanski, David Lean, George Cukor o Robert Zemeckis. Les jornades, del 7 al 17 de juny, constaran de projeccions de pel·lícules inspirades en la seva obra, conferències, clubs de lectura i, com ja és tradicional en el cicle, un tast gastronòmic inspirat en el menú dels seus llibres (dia 7, La Mercè).
Entre els convidats hi haurà l'escriptor anglocatalà Matthew Tree, que parlarà de l'Anglaterra atòpica de Dickens (dia 7, La Mercè); el professor Xavier Pérez, que analitzarà la tradició fílmica que ha inspirat l'escriptor (dia 10, Museu del Cinema); la professora Vivien Greatorex, que tractarà de l'època victoriana a la llibreria Linguae (dia 13); l'historiador Jordi Grané Casellas, que parlarà al Museu d'Història de les dones treballadores en la indústria catalana, en confrontació amb l'imaginari del Londres dickensià (dia 15), i el traductor Miquel Casacuberta, que descobrirà a la Casa de Cultura els reptes de la seva traducció d'Els papers pòstums del Club Pickwick (dia 16). Pel que fa a les projeccions, el Truffaut ha programat per al dia 14 The invisible woman, que redescobreix l'amor secret de Dickens, i els més petits podran veure el dia 17 a la biblioteca Rahola el capítol de Les Tres Bessones en què troben Oliver Twist.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 17.05.2016

*La Llibreria 22 hi participa amb un apartata dins la Llibreria i amb un aparador. També en la organització dels actes. 

17/5/16

Primera edició de Pujant les Escales

Núria Martí, membre del jurat, va oferir una xerrada sobre
com es construeix un relat literari. Foto: X. Castillón
L'Espai 22 es va omplir ahir per lliurar els premis del 1r concurs literari Pujant les Escales, organitzat per l'empresa Válida i la Llibreria 22. S'hi van presentar 72 originals. El primer premi va ser per a El replà, d'Alexandre Graupera; el segon, per a Principal primera, de Carla Costa, i el tercer, per a La pujada de l'escala, de Guifré Miquel.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 15.05.2016

11/5/16

Lluís Pasqual i García Lorca, agermanats pel teatre

Lluís Pasqual i Pere García a l'Espai 22
Lluís Pasqual i Federico García Lorca van néixer un 5 de juny, amb mig segle de diferència, i el poeta i dramaturg andalús ha estat una presència constant, com si fos gairebé el seu germà gran, durant tota la vida i la llarga trajectòria teatral de Pasqual, que li ha dedicat el llibre De la mano de Federico ( Arpa Editores ), presentat ahir pel comentarista teatral Pere Garcia a la llibreria 22 de Girona. Garcia va destacar que l'assaig de Lluís Pasqual no és un llibre més sobre García Lorca, sinó “una obra entretinguda i plena de coneixements, molts de primera mà, i centrada sobretot en el teatre”.
Text i foto de Xavier Castillón. Publicat en el Punt-Avui 11.05.2016

2/5/16

En defensa de les llibreries

Catalunya s’endú un 20,7% de la facturació espanyola amb un model únic de llibreries per la seva capil·laritat.
Catalunya té 430 llibreries, onze menys que Andalusia i 195 menys que Madrid, que amb 625 establiments és el territori més atapeït de tot l’Estat. Aquesta és una de les dades que revela l’últim mapa de llibreries, encarregat el 2014 per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal). “Som el 17% de població però facturem el 20% -explica Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya-. És un indicador de bona salut econòmica. El nostre volum és similar al de Madrid”. De les 430 llibreries n’hi ha una mica més del 30% d’agremiades -el 2014 eren 134-, però les que hi són representen el 80% de la facturació total.
Marín assenyala les següents singularitats del model català: “No hi ha municipi a Catalunya per petit que sigui que no tingui una petita llibreria, encara que es comparteixi amb la venda de premsa o d’articles de papereria. És veritat que no tenim la xarxa més densa de l’Estat, però a nivell de capil·laritat som segurament el primer territori”. Una altra diferència es troba en la importància del llibre de text: “A Espanya, el llibre escolar representa el doble de volum que a Catalunya. A la resta de l’Estat es viu més del mercat captiu que del lliure”. Per a Marín, la gran virtut del model català de llibreries és “l’accessibilitat -tenim les llibreries a prop- i la varietat de l’oferta”, que s’ha titllat d’excessiva en repetides ocasions. Un dels problemes estructurals del sector és la sobreproducció. “La crisi ha fet que es corregís una mica la situació -diu-. S’ha reduït el nombre de títols i també el tiratge”.
Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, fa referència a dues particularitats més del model català: “El que el fa singular és, primer de tot, la capacitat d’adaptar-se a les necessitats de l’entorn. Tenim llibreries que volen ser molt pròximes als lectors i són sensibles al que demanen”. Tixis considera que, a més del vessant comercial, cal destacar “el servei” que fan als lectors: “Les llibreries s’han anat transformant en els últims anys i ara per ara se n’ha accentuat el vessant d’agent cultural”. Quim Torrent, director de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, també dóna la seva visió sobre la singularitat del model: “A Catalunya, la llibreria és alguna cosa més que una botiga de llibres. El model que hem de reivindicar és el dels establiments especialitzats, en què el llibreter, a més de botiguer, és un prescriptor cultural”.
On es venen els llibres?
Les llibreries representen un terç de la facturació total.
Si es consulta l’últim informe de comerç interior del llibre que anualment fa la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya -el del 2014-, les llibreries representaven a tot l’Estat un terç de la facturació total. Això vol dir que dels 2.195,80 milions, gairebé 736 es van canalitzar a través de llibreries. A molta distància hi hauria les cadenes de llibreries (365,41 milions) i les compres d’empreses i institucions (330,14), que també estan molt per sobre dels hipermercats (185,65 milions) i dels quioscos (80,76). “Si fem una radiografia del cas català ens trobaríem que aquí les grans superfícies tenen un pes de venda molt elevat tot i que no són el tipus de comerç que més ven -comenta Marià Marín-. Les llibreries mitjanes i petites són cada vegada més fortes. Si comparem el nostre cas amb països com Anglaterra i Gal·les, on no tenen preu fix, veiem que allà aquesta tendència també és destacable. Fins i tot als Estats Units, encara que les grans cadenes de llibreries continuïn tenint un pes molt important, hi ha una proliferació d’establiments de proximitat i independents”.
La davallada en la facturació és fàcilment comprovable si es mira l’evolució en vendes a tot l’Estat entre el 2010 i el 2014. En llibreries s’ha baixat un 26,5% en aquest període, en cadenes de llibreries un 20,6% i en hipermercats un 34,3 %. La caiguda més notable és la que han patit els quioscos, que des del 2010 han perdut un 55,3% de la facturació. En aquest últim cas, la doble crisi -de consum i de model- ha tingut resultats devastadors.
Segons les dades de la Federació de Gremis d’Editors, la facturació de llibreries catalanes representava el 2014 un 20,7% del total de l’Estat, només per sota de Madrid, que facturava el 22,7% del total. A molta distància hi havia la tercera comunitat autònoma on es venen més llibres, Andalusia, que representa l’11,3% de la totalitat. Andalusia, però, té gairebé 8,4 milions d’habitants, i Catalunya només 7,5.

“El 2007 estàvem just a la punta del creixement, ens trobàvem en una situació molt bona -explica Patrici Tixis-. Hi ha hagut una mortalitat important de llibreries en aquest període. Trigarem molt a tornar on érem”. Segons el mapa de llibreries encarregat pel Gremi, el 2007 a Catalunya hi havia 642 llibreries. Set anys després, l’informe de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters mostra que el decreixement ha sigut notable: els 430 establiments actuals mostren que la davallada ha sigut de més de 200. Una de les assignatures pendents del Gremi de Llibreters de Catalunya és fer un nou mapa actualitzat “que defugi la inflació de dades” i que “poleixi la metodologia feta servir fins ara -afirma Marià Marín-. Tenim la sensació que el 30% de llibreries que apareixien al mapa del 2007 no són punts de venda de llibres”.
El present de les llibreries
El servei millora, però la diversitat és més petita
¿En quin punt està el sector, actualment? “Potser han obert noves llibreries últimament, però tenim menys metres lineals i una mica menys d’oferta pel que fa a la diversitat dels exemplars -afirma Marín-. És cert que les llibreries d’autor cuiden els fons, però tenen espais més reduïts i, per tant, no poden oferir-ne tant com si fossin establiments de dimensió mitjana”. El secretari tècnic del Gremi creu que “la capacitat de servei actualment és millor que fa uns anys, però hi ha una diversitat més petita”. A continuació fa una analogia amb els espais museístics catalans: “No tenim un Louvre, però sí que comptem amb una Fundació Tàpies, una Miró i un Museu Picasso. Això diu molt del nostre model”.

Des de l’inici de la crisi, el sector llibreter es queixa de la desatenció de les administracions. “Si abans del 2008 la inversió en el sector podia suposar un 8% -i, per tant, no érem un sector subvencionat-, fins al 2015 la inversió ha sigut pràcticament nul·la”, comenta el secretari tècnic del Gremi de Llibreters. L’única excepció seria el pla Llibreria Activa, que tenia com a objectiu la modernització dels establiments amb la finalitat de millorar els seus serveis. El 2012 s’hi van destinar 230.000 euros a tot Catalunya. Un any després l’Ajuntament de Barcelona va obrir una línia de subvencions a llibreries dotada amb 100.000 euros. “Si podem aprovar el nou pressupost al juny o al juliol tenim previst augmentar la dotació pressupostària per a llibreries -explica Quim Torrent-. Els ajuts a la modernització continuaran, però una altra iniciativa per fomentar la lectura serà regalar un val als nens que facin sis anys perquè puguin comprar un llibre i comencin la seva biblioteca personal”. Recentment, durant la presentació de l’últim estudi d’hàbits de lectura, el conseller de Cultura, Santi Vila, assenyalava també altres fronts d’actuació: “La dotació de biblioteques ha de créixer, tenim un dèficit important. Hi ha ajuts a la producció editorial que hem de corregir, i també la línia de subvencions a la traducció”.
Torrent recorda que l’Institut Català de Finances col·labora també en la transformació del portal Liberdrac, que des del 2012 donava servei a les llibreries interessades a oferir els llibres en format digital. “Libelista serà una plataforma digital de vendes, on es podran trobar títols en tots dos formats -diu Torrent-. No és un Amazon, sinó que es farà distribució dels títols a través de les llibreries. És una via més per acabar generant ingressos”.
Barcelona mira cap a París
El servei millora, però la diversitat és més petita
En el cas de la capital catalana actualment es treballa en un estudi que ajudi a fer un diagnòstic de la situació actual del sector. “El presentarem el mes que ve -avança Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona-. Volem ajudar l’actual model de llibreries perquè creixi i es consolidi, fixant-nos en el que estan fent a París. Allà l’ajuntament ha ajudat locals d’interès cultural perquè no perdin el seu espai en llocs cèntrics, tenint en compte que durant els últims anys molts d’aquests locals han acabat sent comprats per grans multinacionals”. Sureda fa una definició de l’actual mapa de llibreries barcelonines: “La diversitat hi és un tret important, però també l’especialització. Últimament han obert les portes llibreries que s’han convertit en centres culturals de proximitat. És important que puguin subsistir”.
Sureda reflexiona sobre el nomenament de Barcelona com a ciutat literària de la Unesco. “Aquest nomenament no s’ha de confondre amb un Any del Llibre: és per sempre -diu-. Això ens permet treballar a fons per articular el sector, per coordinar-lo i donar-li més visibilitat, i també per fer més presents els autors. Volem crear línies que ajudin la pròpia estructura sectorial, defugint les grans activitats i festivals, i volem potenciar la nostra projecció internacional: estem ben situats a l’Amèrica Llatina, però queda molt de camí per córrer en altres països”.
Amenaces potents
 Diumenge (24.04.2016) Joan de Sagarra, a la la Vanguardia parlava de "Llibreries Barcelonines" entre altres coses escrivia "Qui no ha robat mai un llibre! Jo era molt bo robant, però no només al Drusgstore del passeig de Gràcia sinó també a l'Áncora y Delfin, a la Diagonal. Avui dia les dues llibreries ja no existeixen... " i es queda tant tranquil i a més es pregunta perquè ja no existeixen...
*La pirateria i la poca presència de les humanitats a les escoles
“El repte més important que tenim és ampliar la base de lectors. Sembla molt genèric i no ho és -explica Patrici Tixis-. Hem d’aconseguir que cada cop hi hagi més gent que s’interessi per llegir”. L’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, presentat aquesta setmana, mostrava que el percentatge de catalans lectors el 2015 era del 66,3%. La mitjana europea, del 68%, encara queda a 1,7 punts. Tixis assenyala dos problemes importants, la “poca importància de les humanitats” a l’ensenyament i “la pirateria”, que fa molt mal al sector. La consultora GFK es va encarregar de fer l’últim informe sobre pirateria a l’Estat: “Es van fer 335 milions de descàrregues il·legals de llibres el 2014 -recorda Tixis-. D’aquestes descàrregues, només un 20% dels pirates admeten que comprarien els llibres”. El valor estimat del contingut piratejat és de 100 milions d’euros, una xifra que suposa el 12% de la facturació total.
Marià Marín assenyala que aquest percentatge que suposa la pirateria pot “ser la clau per passar de tenir beneficis a estar en números vermells”. Una última amenaça al sector que el Gremi ha detectat són “les males pràctiques comercials” en el llibre de text. “Es donen casos de competència deslleial i de pirateria -afegeix-, i de moment hi ha una gran impunitat pel que fa a les vendes il·legals. Cal actuar amb urgència, perquè es tracta d’una franja de mercat rellevant”.
Jair Domínguez a la Llibreria 22 de Girona

L’escriptor, que acaba de disparar set bales amb la novel·la Perímetre(Catedral), tria estirar-se sobre els taulells de la Llibreria 22. “Per què l’escullo? Per l’emplaçament: després de comprar el llibre que volies tens uns set o vuit bars esplèndids al costat per anar a llegir-ne les primeres pàgines i fer una copa. Pels treballadors: gent que sap de llibres. Què hi compro? Biografies d’escriptors i de músics. Sóc molt xafarder. M’interessen les vides privades”.
Jordi  Nopca publicat a l'Ara.cat 23.04.2016
 http://www.ara.cat/dossier/defensa-llibreries_0_1564043646.html

UN NOU ESPAI PER LAA LA CULTURA A GIRONA, L'ESPAI 22

Enric Tubert i Jordi Gispert. Primer pla en regidor de
cultura de Girona Carles Ribas. Foto: Camara Rosa. 
El dia 21 d’abril, un dijous a la tarda, Guillem Terribas, llibreter, incansable activista cultural, era, de manera plenament justificada, una persona feliç. Només competia amb ell en aquest aspecte Jordi Gispert, que li va agafar el relleu en la gestió de la Llibreria 22 fa poc més d’un any. S’inaugurava l’Espai 22, un nou local situat on abans hi havia la sala d’exposicions de la Fundació Fita, de manera que ara tot el passadís que connecta la Plaça Jordi de Sant Jordi amb el carrer Hortes és temàtic de La 22, ja que hi donen l’aparador de la llibreria i les entrades de la botiga de còmics i el nou Espai 22. Fa 37 anys es va fundar la Llibreria 22, un lloc que els promotors tenien clar que no havia de ser només un punt de venda de llibres, i aquest esperit és el que es consolida i s’amplifica amb l’obertura del nou Espai 22, una magnífica sala on fer no només presentacions de llibres, si no tota mena d’activitats culturals organitzades amb la complicitat de qualsevol persona i entitat que tingui ganes de treballar en benefici de la cultura i que tingui una proposta que coincideixi amb la línia de la nova sala. L’Espai 22 és doncs una iniciativa de mecenatge ciutadà de primer ordre, una iniciativa generosa com n’hi ha poques. Amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, l’Espai 22 obrirà a les tardes, de 5 a 8, i l’aspiració és que “hi passin moltes coses”

La presentació en societat del nou local va atreure un munt d’amics i fidels de la llibreria, que van ocupar tant la sala com el passadís, aprofitant també la signatura multitudinària de llibres que van fer diversos autors com aperitiu de la diada de Sant Jordi. Anna Ballbona, Alicia Kopf, Carles Ribas, Víctor García Tur, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, Jimmy Barnatán -música, escriptor i director madrileny-, Albert Forns, Sebastià Roig i Jordi Casals van signar exemplars de les seves darreres obres en unes taules situades a la plaça Jordi de Sant Jordi, mentre al passadís es serveis una magnífica fideuà regada amb vi del celler Espelt. A l’hora dels parlaments, van prendre la paraula el mateix Terribas, Jordi Gispert fill i el regidor gironí de Cultura Carles Ribas, a més d’Enric Tubert, que va presentar a Jordi Gispert pare, autor de la fabulosa primera exposició de l’Espai 22. En una tarda-vespre en què es va declarar diverses vegades l’amor pel paper, Gispert fill va voler subratllar que el nou espai no vol ser una galeria d’art, o no només això, sinó que vol ser un lloc on trobar “obres d’art sobre paper”, seriades i originals, i també llibres singulars de bibliòfil i d’artista, com alguns dels que exposa Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”, com explicava el mateix artista.
Guillem Terribas i Jordi Gispert i Saget. Foto: Camara Rosa 

DANI CHICANO publicat a a SOM CULTURA 24.05.2016 http://somcultura.com/un-nou-espai-per-a-la-cultura-a-girona-lespai-22/
Imatges de la Inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM

22/4/16

Un espai per prestigiar el paper

 Nosaltres venem paper, paper imprès en forma de llibre, i ara volem prestigiar, singularitzar i donar un valor al llibre com a objecte, al paper i a la impressió”, va dir ahir Jordi Gispert, responsable de la Llibreria 22 , per inaugurar l'Espai 22, el nou local que, com va dir Guillem Terribas, manté i amplifica l'esperit original d'aquella llibreria que havia de ser “un lloc on no només es venguessin llibres”, creada ara fa 37 anys per “25 persones que tenien ganes de canviar el món”. El
bateig laic de l'Espai 22 va atreure molts amics de la llibreria, que van ocupar literalment el passadís que comunica el carrer Hortes amb la plaça Jordi de Sant Jordi –a partir d'ara, oficiosament, passadís 22, com va suggerir de conya Terribas, perquè hi tenen tres locals en pocs metres–, on es repartia una deliciosa fideuada amb vi del celler Espelt a quarts de vuit del vespre: un horari molt europeu per sopar, ara que la 22 comença a fer presentacions a les set de la tarda, entre altres coses per poder portar-hi autors de Barcelona que després puguin agafar l'AVE de tornada sense problemes.
A la plaça també hi havia, en dues taules plenes de llibres per signar, un bon grapat d'escriptors: autors joves –si més no, en esperit– com ara Anna Ballbona, Víctor García Tur, Alicia Kopf, Carles Ribas, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, el músic, actor i escriptor madrileny Jimmy Barnatán i, entre altres amics del paper imprès, Sebastià Roig i Jordi Casals, que, a més de promocionar els seus respectius últims llibres, van oferir una memorable actuació en el seu debut com als Homes de Filferro –que no de ferro–, amb guitarra elèctrica, veus i actitud punk, per interpretar Amb què juguen els animals –inclosa la vaca cega– i (Jo no sóc un) Superamant.
Després, al mateix escenari Terribas i Jordi Gispert fill –més el regidor de Cultura, Carles Ribas, defensant les aliances culturals entre el món públic i el privat– van donar pas a Enric Tubert com a presentador de Jordi Gispert pare, autor de la primera exposició de l'Espai 22, que, com va remarcar el seu fill, no vol ser una galeria d'art, sinó un local on poder trobar obres d'art sobre paper, seriades i també originals, com en el cas de Gispert –“El paper sempre m'ha donat millor resultat plàstic per pintar”, va dir–, a més de llibres singulars, de bibliòfil i d'artista, com alguns que també hi té Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”.
L'Espai 22, amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, obrirà a les tardes, de cinc a vuit, sense voler substituir del tot la 22 com a espai d'infinites presentacions, però ampliant les seves prestacions com un espai on passaran moltes coses –tertúlies, clubs de lectura, projeccions, etc.–, organitzades també en contuberni amb altres persones i entitats, en benefici de la cultura.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 22.04.2016
Fotos: Joan Sabater i Llibreria 22. 
Imatges de la inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM

21/4/16

La llibreria 22 inaugura avui un nou espai polivalent

La llibreria 22 de Girona inaugura aquesta tarda el nou Espai 22, situat al local
del costat on hi havia la Fundació Fita. Aquest nou espai polivalent “obert a la cultura” funcionarà com a sala d'exposicions, on es vendrà obra original i numerada d'autors del país, però també s'hi faran presentacions de llibres, tertúlies, projeccions, rodes de premsa, clubs de lectura, etc. Avui, la inauguració de l'Espai 22 inclourà, a partir de les 18 h, una tertúlia i signatura de llibres a càrrec d'una vintena d'autors joves que presenten novetats literàries. A les 19.30 h, hi haurà “deliris i pop còsmic” amb Homes de Filferro, i a les 20 h s'inaugurarà una exposició de Jordi Gispert, presentada per Enric Tubert. A més, DJ Elektrik oferirà una sessió musical.
El Punt-Avui 21.04.2016

*Imatges realització del cartell de Jordi Gispert 
https://youtu.be/cFosqO00Jps

Novel·la sobre Girona de Carles Ribas

Carles Ribas va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva nova novel·la, Amb la pell de ningú (Edicions El Cep i la Nansa), on retrata la nova generació dels joves sobradament preparats que sobreviuen en feines en precari, i que a poc a poc van deixant de ser tan joves i van entenent que la vida no és el paradís que els havien venut. A l'acte hi van participar Francesc Mestres, Pep Prieto i Guillem Terribas. Ribas és coordinador del cine Truffaut.
Diari de Girona 20.04.2016

6/4/16

Els Wallace es traslladen a Mèxic al nou llibre de Sisu Lagares

Portada del llibre
Sisu Lagares acaba de publicat la seva tercera novel·la d'aventures, Els germans Wallace i el tresor perdut dels maies (Curbet Edicions). El llibre, amb il·lustracions d'Àlex Santaló, és la continuació de les dues anteriors novel·les protagonitzades per dos germans escocesos: Els germans Wallace i l'espasa de Sir William (2014) i Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi (2015).
Sisu Legares amb els llibres
dels germans Wallace
Foto: DDG
Aquesta és la tercera irrupció de Lagares en el món de la literatura de ficció, i el quart llibre de la seva carrera com a escriptor. Amb els seus dos fills com a font principal d'inspiració, les obres de Lagares formen part d'un projecte que apadrina la Fundació Metalquimia. La primera novel·la sobre els germans Wallace, ambientada en els paisatges que hi ha entorn del llac Ness, narrava les aventures d'una família formada per un matrimoni i dos fills, aficionada a jugar al golf i descendent del llegendari heroi escocès William Wallace.
En la segona, l'acció es traslladava fins a terres catalanes, concretament fins al barri vell de Girona, amb motiu de la celebració d'un torneig de golf.
En aquesta ocasió els germans Wallace viuen una trepidant aventura en terres mexicanes: la seva afició al golf els portarà de nou a viure una sèrie d'embolics que es relacionaran amb el llegat cultural dels maies.
Sisu Lagares (Besalú, 1965) és el director d'operacions de Metalquimia, SA, l'empresa familiar. Va començar a escriure l'any 2008, i va guanyar el concurs literari de Sant Gregori -localitat on resideix-, amb el relat curt La vida en un instant. Animat per aquest guardó va decidir posar per escrit els records i les vivències de la seva participació al ralli Dakar africà de l'any 2003. El resultat va ser Apunta al 10, l'aventura d'una voluntat, el seu primer llibre.
Diari de Girona, 06.04.2016
* El llibre és presentarà el dilluns 11 d'abril 2016, a la Biblioteca Carles Rahola a les 7 de la tarda, amb la col·laboració Llibreria 22

Agustí Casanova aplega 50 relats al llibre «Contes de la verda fondalada»

El professor de Filosofia de l'institut Vicens Vives de Girona Agustí Casanova, que els propers dies publicarà el recull Contes de la verda fondalada, assegura sentir-se als seus 70 anys «molt més interessat per la ficció» que per la pluja de notícies difoses pels mitjans de comunicació.
Agustí Casanova mostra la portada del llibre a l´ordinador.
Foto: Marc Martí 
Casanova evita tractar temes d'actualitat i confessa que entre les seves fonts d'inspiració hi ha les històries de l'Antic Testament-«un gran contenidor de relats fantàstics»-, però també Les mil i una nits i les obres d'Andersen, Kafka, Poe o Borges. «Són autors que m'han influït. De fet, alguns dels contes els he escrit en homenatge a aquests autors», reconeix.
Contes de la verda fondalada, que es presentarà el proper dissabte 16 d'abril (18.30 h) en un acte a la Llibreria 22 de Girona, compagina una cinquantena de contes de Casanova, alguns d'ells molt breus, amb fotografies originals de Josep Maria Oliveras.
El professor i escriptor, col·laborador habitual del Diari de Girona, cita el «realisme màgic» per definir el gènere on tenen cabuda aquest plec de contes, la majoria d'ells no situats en cap època concreta, encara que alguns estan geogràficament ambientats a l'illa de Formentera.
«En algun cas se m'ha presentat la temptació, però he evitat de caure en el conte moralitzant», diu l'autor.
Agustí Casanova (Arbúcies, 1946) assegura que protagonistes estrafalaris dels seus contes com ara un pagès capaç de penetrar en la ment dels altres «formen part de la meva quotidianitat, estic acostumat a conviure amb ells».
En un dels contes, un home atrau llampcs amb les mans; en un altre, un capellà propens a la reencarnació acudeix a un consultor perquè li extregui «els immortals que viuen en ell».
Daniel Bonaventura, publicat en El Punt-Avui 06.04.2016

La llibertat, aquella temptadora mercaderia

Les roses de Stalin (Galàxia Gutenberg), Monika Zgustova se serveix de la filla del dictador soviètic, Svetlana Allilúieva, per construir un relat sobre l'àrdua conquesta de la llibertat que, més enllà de les vicissituds d'un cas extrem per raó de tan incòmode parentiu, acaba mostrant les contradiccions de tota peripècia humana. Segurament per això la crítica de cinema Imma Merino es preguntava dilluns, durant la presentació de la novel·la a la Llibreria 22 de Girona, “en quina mesura escrivint la vida dels altres també ens escrivim nosaltres mateixos”. Zgustova no podia estar-hi més d'acord, perquè la seva pròpia fugida de la Praga comunista, quan era adolescent, té inquietants paral·lelismes amb l'exili de la filla de Stalin. Essent el seu un cas certament excepcional, Imma Merino va remarcar que a través de Svetlana es fan presents els exilis de molts d'altres, però també una mena d'infàmia per la qual també l'actriu i cantant alemanya Ingrid Caven, filla al seu torn d'un general nazi, podia afirmar que “qui més qui menys tenia un pare criminal”.
Svetlana, un personatge molt poc conegut i literàriament irresistible, va fugir de Rússia en plena Guerra Freda aprofitant un viatge a l'Índia per enterrar la seva parella, l'hindú Brajesh Singh, i un cop allà va demanar asil polític a l'ambaixada dels Estats Units, país que l'acolliria amb la barreja de sospita i instrumentació propagandística que mereixia un símbol de l'enemic soviètic. També Zgustova va exiliar-se a través de l'Índia, on amb els pares i el germà van passar tres setmanes en un viatge organitzat al final del qual demanarien asil a la mateixa ambaixada nord-americana on anys abans havia acudit Svetlana. L'adolescent que l'escriptora era llavors va protestar d'una deserció que l'allunyava per sempre dels seus avis i els seus amics –”un cop marxaves, ja no t'era permès tornar”–, però ara no pot deixar de veure-hi una maniobra del destí, perquè era raríssim que el govern txec permetés que una família sencera sortís del país: “El més normal hauria estat obligar els nens a quedar-se per retenir-los com a ostatges.”
Monika Zgustova i Imma Merino a la presentació del llibre
a la 22. Foto: Quim Puig. 
L'eco de la seva pròpia vida a través de les memòries de la filla de Stalin, que va descobrir per casualitat en una llibreria de vell l'octubre del 2011 durant un viatge a Nova York, va atraure-la doncs de manera inevitable cap a aquest personatge fascinant, capaç de desafiar un règim totalitari, i al mateix temps, “tan ingènua com una nena petita davant els aparadors”. Ben mirat, la llibertat durant la Guerra Freda era una preuada i temptadora mercaderia, encara que fos per arribar a la mateixa conclusió que Dostoievski, com va recordar Zgustova: que “per a l'ésser humà la llibertat és incompatible amb la felicitat”, o dit d'una altra manera, que la persecució de la KGB tindria el seu correlat en la vigilància fèrria a què la CIA també sotmetrà Svetlana a Nova York. Ella mateixa incorre en algunes “pulsions inquietants”, com va definir-les Imma Merino, ingressant en una mena de secta a Arizona on, després d'haver-se esforçat tan per alliberar-se'n, de nou “és absorbida per la submissió a una autoritat”. A pesar de tot, a Zgustova l'interessa el personatge perquè, sabent que la felicitat li és esquiva, que la seva vida és una “cadena incessant d'abandonaments, traïcions i venjances”, no deixa mai de buscar-la. L' interès pel seu retrat més íntim és la raó per la qual n'ha escrit una novel·la i no una biografia, per poder “estar dins d'ella”, va dir, per no haver de sotmetre's a la tirania de les dades,o potser perquè la ficció, al capdavall, i els ardits de l'escriptura, són dels pocs reductes que queden de llibertat autèntica.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 06.04.2014

3/4/16

Amics de @KRLS

Un president amb les idees clares i el país al cap

Jordi Grau i Andreu Mas presenten el llibre "Puigdemont, el president @KRLS" amb la participació de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i un dels seus mentors en el món de la política, l'exconseller de Governació i expresident de la Diputació, Joan Vidal i Gayolà.

La tesi del llibre que els periodistes Jordi Ramió Grau i Andreu Mas han escrit sobre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és clara: té les idees molt clares i porta el país al cap. Una condició que els autors van subratllar durant la presentació de l'obra, ahir al migdia a la Llibreria 22, i amb la que hi van estar d'acord la successora de Puigdemont a l'alcaldia de Girona, Marta Madrenas, i l'exconseller de Governació i expresident de la Diputació, Joan Vidal i Gayolà, per a qui l'ara president va treballar. 
Puigdemont, el president @KRLS (Pòrtic, 2016) es va presentar com un exercici periodístic, marcat per un volgut distanciament del seu protagonista. La seva redacció es va completar en un temps rècord de deu dies -Ramió va rebre l'encàrrec editorial a finals de gener i, després de proposar la col·laboració a Mas, van entregar la feina l'11 de febrer- i recull una cinquantena de testimonis de persones properes a l'exalcalde.
A través de les seves pàgines, els periodistes Jordi Grau Ramió -director adjunt de l'edició Girona d'El Punt Avui- i Andreu Mas -director del digital Lliureimillor.cat- ofereixen un recorregut vital de l'actual responsable de la Generalitat.
Andreu Mas, Marta Madrenas, Joan Vidal i Gayola,
Jordi Grau i Guillem Terribas. Foto: llib. 22
Andreu Mas va admetre que no van ensenyar el llibre a Puigdemont abans de publicar-lo "perquè ens en vam oblidar", però va afegir que "hem volgut fer un retrat periodístic amb certa distància" que obvia el fet que, en realitat, es coneixen molt bé. En el cas de Mas, va coincidir amb l'actual president a la redacció de Catalonia Today a Barcelona. Sense voler desvetllar res del contingut, el periodista va destacar el capítol final -titulat "Homer Simpson" per una reflexió del mateix Puigdemont- que conté una entrevista indirecta, amb la que volien "recollir el pensament polític del president a principis del mandat". Ramió va incidir en la voluntat periodística del treball; va recordar Carles Puigdemont com algú que a la redacció "no cridava mai, escoltava molt i, després, feia el que volia"; va remarcar episodis com el referent a la seva estada a l'internat El Collell, "que li va marcar el caràcter"; i va incidir en la seva condició de "independentista i de Convergència de primera hora".
"Vigila els taurons"
Abans, Joan Vidal i Gayolà va descriure Carles Puigdemont com "un independent dintre de CDC" i va desvelar que, quan va prendre possessió de la Presidència, el va advertir -mentre s'abraçaven i a cau d'orella-: "Vigila els taurons, els de dintre i els de fora". Per la seva banda, l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va aprofitar la seva intervenció per dir dues coses que va oblidar mencionar quan la van entrevistar per al llibre: "el seu brutal i excepcional talent per comunicar" i "que és molt bona persona".
PTV, publicat en el Diari de Girona 03.04.2016

* Video de la presentació https://youtu.be/aA_vlgPJNvA

Amics de @KRLS
Foto: G. Sáchez / Icona.
Després d'una quarantena d'anys de dictadura, en plena campanya de les primeres eleccions municipals, un grup de joves de Convergència estaven posant cartells al barri de Sant Narcís de Girona. Per allí, hi van passar uns agents de la policia de trànsit de la Guàrdia Civil i els van aturar. Plovia. Els van fer estirar a terra, els van enfocar amb els llums del vehicle i els van interrogar com si fossin delinqüents perillosos. Després de fer-los patir una estona, els van deixar marxar però els van confiscar els carnets d'identitat. Qui explica aquesta anècdota, Joan Vidal i Gayolà, exconseller de Governació i expresident de la Diputació de Girona, no acaba de tenir clar si en aquella topada amb la benemèrita hi havia Carles Puigdemont. Però hi podria haver estat. Perquè, ja en aquell moment, formava part d'un minoritari col·lectiu que defensava la independència de Catalunya.
Aquest és un dels diversos moments que es van recordar ahir en la presentació del llibre Puigdemont, el president @KRLS, escrit per Jordi Grau, director d'El Punt Avui a les comarques gironines, i Andreu Mas, director de Nautilus. Un acte que es va fer a la sala d'actes de la Llibreria 22 de Girona i que va reunir un gran nombre d'assistents, amics dels autors però que, en la gran majoria, també són amics de l'ara president de la Generalitat.
Gayolà va destacar el passat de Puigdemont, però també el futur: “S'en faran més llibres, perquè en Carles aguantarà i tirarà endavant tot allò que ha dit que farà.” Però no es va poder estar de manifestar certa preocupació: “N'hi ha que es pensen que només són intel·ligents els que viuen a Barcelona. Tinc por que tingui problemes. Li vaig dir que vigili amb els taurons, els de fora i els de dins.”
Per la seva part, Andreu Mas va fer referència a l'obra, que és “un reflex de l'home que hi ha darrere del càrrec, a més de ser una reivindicació de Girona i de la història del diari El Punt”. L'elaboració del llibre, malgrat que es va haver de fer en deu dies, sosté que va ser un gaudi: “És un privilegi haver escrit aquest llibre amb en Jordi, que ha estat un dels meus mestres.” Sobre Puigdemont, va destacar la seva capacitat per no rendir-se mai i per obrir nous fronts: “Té fama de tastaolletes. Però li passa com a en Guardiola, s'hi aboca molt, ho dóna tot, i després necessita una experiència vital diferent.”
En la seva intervenció, Jordi Grau va destacar que el llibre és un relat periodístic, un retrat “volgudament distant”, a partir de la conversa amb una cinquantena de persones que el coneixen. “És un llibre fet des de l'amabilitat i que serveix per entendre el personatge. Amb passatges com ara el seu internament al Collell, que li ha configurat el caràcter”, va dir. Grau va definir el president com “un bon periodista i un gran comunicador, que ja de jove tenia el país al cap”. En aquest sentit, “era independent de primera hora, i convergent de primera hora, malgrat el que ara diguin”. I sosté que el llibre permet conèixer un personatge que, no als gironins, però a la resta del país, ha sorprès. Com Gayolà, Grau també creu que “li segaran els peus”. Però considera que Puigdemont n'és conscient, i prou intel·ligent.
Finalment, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va tancar l'acte, lloant el llibre –“es llegeix molt ràpidament i és divertit”– i també la figura del seu antecessor en el càrrec: “Té un talent excepcional per comunicar i és bona persona, dues qualitats que encara ara em continuen sorprenent.”
En definitiva, l'acte va ser la presentació d'un llibre però, alhora, un conclau de gironins que confien en el lideratge del seu president, del seu amic. En una entrevista, Puigdemont va dir a Grau i a Mas: “De què teniu por?” Doncs això, endavant!
Anna Puig, publicat en el Punt Avui 03.04.2016