20/1/22

ELS RÀNQUINGS SÓN ELS PARES

A
tenció. Estau a punt de descobrir el secret més ben guardat del món editorial: les llistes dels més venuts són els pares. O els fills. Però ja hi arribarem. Dos dies abans de Reis, el barri de Gràcia està a petar. A la plaça Trilla, famílies amb nins fan cua per pujar en un trenet. A l’oficina de Correus hi ha molta gent; una noia es fotografia la mà mentre fica una carta als d’Orient dins una bústia especial. A la pissarra de la llibreria Taifa, on sol haver-hi frases enginyoses, hi diu: “Gel i mascareta”. I a la porta: “Màxim 20 persones”. Rere l’aparador, dedicat a títols de cinema, Roberto García i Laia Montañà atenen a la velocitat de la llum; un embolcalla i l’altre cobra. (“Tot el nostre respecte als botiguers que aquests dies no pareu d’embolicar coses que no són rectangulars”, tuitejarà Isabel Sucunza de La Calders.) Al fons hi ha Jordi Duarte, que cerca els llibres que li demanen. Hi entro, els felicito l’any, en compro dos de Jane Smiley, un de Joan Didion i El llibre de la fusta, de Lars Mytting.
Els pregunto quin serà el més rebut per Reis, i en Roberto m’envia la llista a la nit. L’oferta és molt variada i els gustos també. Això fa que entre el més venut i el segon potser hi hagi un sol exemplar de diferència. Per exemple: tres títols diferents venen el mateix nombre d’exemplars en un dia i llibreria (posem-ne quatre cadascun); són un més que els deu següents, i dos més que els dinou que van darrere. Per això els rànquings tenen un sentit relatiu. A la Taifa, els més venuts avui han estat Hamnet, de Maggie O’Farrell (L’Altra/Libros del Asteroide), i Germanet, d’Ibrahima Balde (Blackie Books). Això sí, darrere del Calendari Gelpí dels ocells forestals comuns. També s’han venut, entre un munt d’altres, uns quants d’Almudena Grandes, Púding de Nadal, de Nancy Mitford (Univers/Catedral), els últims de Sara Mesa i Mariana Enríquez, a Anagrama, i Els dics, d’Irene Solà (L’Altra). La cosa també està repartida a L’Espolsada, on Hamnet fa el seu camí, vora Els grans optimistes, de Rebecca Makkai (Periscopi/Sexto Piso). De nou Hamnet encapçala la literatura traduïda a La Central amb Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson (Periscopi), i L’imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe (Periscopi/Random House). Per Reis hauran entrat en moltes llars El año del Búfalo, de Javier Pérez Andújar, i Terres mortes, de Núria Bendicho (Anagrama), així com Panza de burro, d’Andrea Abreu (Barrett), Sola, de Carlota Gurt (Proa), o Junil a la terra dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor). Alguns d’aquests títols es repeteixen a La Calders, on el 3 de gener, el mateix dia que va sortir, s’esgotaren tots els exemplars de l’Ulisses il·lustrat de Joyce, a Galàxia Gutenberg (i té mèrit, perquè gairebé ningú publica un 3 de gener). A més, han venut diversos El baró rampant, d’Italo Calvino. La raó: els tenien exposats, tot i no ser novetat.
Un altre clàssic al top ha estat Solitud, de Víctor Català, a l’Obaga, on també fou molt sol·licitat el de Winterson, i s’hi sentien frases com: “He de regalar un llibre per a algú que no llegeix”, o “li regalaré aquest perquè així el llegiré jo”. I si abans apuntava que les llistes són els fills és perquè, a la Casa Usher, més d’un ha entrat presentant-se com el fill o la filla de tal, dient que la seva mare els havia dit que hi anassin i que Anna Arranz i Maria Fernández els indicarien què emportar-se. Els seus més venuts: El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi ho peta fort), i Los extraños, de Jon Bilbao (Impedimenta).
A la Finestres –a punt de premiar els millors de l’any 2021–, hi destaquen: L’imperi del dolor, Els grans optimistes i La moda justa, de Marta D. Riezu. Expliquen que els ha fet moltíssima il·lusió vendre el Bilderatlas Mnemosyne: The Original d’Aby Warburg editat per Hatje Cantz (si el tenen a les mans, en¬tendran per què). Dune, de Frank Herbert (Raig Verd i Mai Més), El país de l’altra riba, de Maite Salord (Proa), i 24 contes, d’Anton Txèkhov (Club Editor) encapçalen la llista de La Impossible. Així arrenca el 2022, o l’Any 22, com l’ha batejat la gironina Llibreria 22. Tot començà com una broma, però la cosa es va disparar, i han decidit prendre-s’ho seriosament. Prometen que serà un no parar per commemorar els 44 anys que fa que Guillem Terribas la fundà el 1978. Els seus més venuts: Salord, Quan s’esborren les paraules, de Rafel Nadal (Columna), Nosaltres, després, de Sílvia Soler, destaquen L’estiuejant, de Josep M. Fonalleras (Vitel·la), Eroica, de Cristina Masanés (L’Avenç), “i els de l’editorial Periscopi sempre van molt bé”, diu Jordi Gispert.
El 22 de gener serà l’aniversari de Narcís Comadira, que acaba de publicar Els moviments humans (Edicions 62). I Èric del Arco –“aprenent de llibreter de Josep Cots” a la Documenta– va néixer un 5 de gener. Ho celebra, no amb tortell, sinó amb panettone, mentre els Reis d’Orient ultimen els seus encàrrecs a la llibreria. Hamnet i Terres mortes empaten aquí, seguits de No cosas, de Byung-Chul Han (Taurus). A la Laie, si fa no fa, igual, juntament amb La señora Potter no es exactamente Santa Claus, de Laura Fernández (LRH). En fi: els rànquings no existeixen, formen part d’una il·lusió. Però no ho digueu a ningú.
Llucia Ramís, publicat a la LA VANGUARDIA 08.02.2022

Daniel Cid convida a «deambular» al lector de «L’espai d’un instant»

 

Daniel Cid, a la 22 abans de començar
 la presentació. Foto: Marc Martí. 

La novel·la guanyadora del premi Just M. Casero repassa els «petits moments de la vida» d’un personatge a partir d’idees, perfums i sensacions.

Daniel Cid, guanyador del premi Just M. Casero de novel·la curta, convida el lector a «deambular» per la vida en l’obra premiada, L’espai d’un instant, que ara ha editat Empúries. L’obra té com a argument «el desplaçament» d’un personatge del qual no es coneix ni tan sols el seu nom o com pensa, però que comparteix amb qui el llegeix «una manera de veure els petits moments de la vida, els instants reveladors».
Així, el llibre, que suposa el debut de Moragas en la narrativa -és professor d’Estudis de Disseny a la Winchester School of Art, a la Universitat de Southampton- explica l’evolució vital d’aquest personatge a partir de conceptes, idees, perfums o sensacions com una «poètica de l’arxiu» per repassar quatre moments de la seva vida (la infantesa, la postadolescència, l’emancipació i el retorn a la seva ciutat), instants que viu en diferents llocs.
I és que Daniel Cid detalla ja en la seva tesi doctoral va abordar el concepte «d’habitar», molt present en la història, lligat a la idea de trànsit, afegint que «la casa i altres espais no estan fets de murs, sinó que són llocs que es traspassen».
Per l’editor Jordi Rourera es tracta d’un text «innovador i arrisca, buscant els límits del gènere», per la qual cosa «demana deixar-se portar, fugint del típic de l’argument».
Cid, que viu entre Anglaterra i Barcelona, debuta en ficció literària amb aquesta obra, a la qual va titllar de «literatura de la pandèmia», ja que explica que es va posar a escriure «com un rampell» quan passava el confinament provocat per la pandèmia de Covid-19 a la capital catalana. En la seva primera aproximació a la ficció va idear un barceloní de l’Eixample que de jove passava els estius a Mallorca fins que, en un moment de la seva vida, es va establir en una altra illa, la de Manhattan, i, posteriorment, va tornar al Barri Xino de la ciutat comtal i malgrat que no és una obra autobiogràfica el cert és que l’autor «coneix molt bé» les ciutats que descriu.
Impulsat per l’èxit del debut, Daniel Cid va avançar ahir que la pròxima novel·la ja li ronda pel cap.
Josep M. Fonalleras, membre del jurat, presentant la novel·la acompanyat de l'autor, a la 22 . 19.01.2022. Foto arxiu  Llibreria 22.


Canvis al jurat
Guillem Terribas, de la llibreria 22 i organitzador d’aquest premi literari dotat amb 2.000 euros, va avançar ahir que hi haurà canvis en el jurat de la 42a edició del premi després que alguns dels actuals integrants -Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert- han demanat el relleu.
ALBA CARMONA, publicat en el Diari de Girona 20.01.2022

Imatge del dia del lliurament del Premi: Guillem Terribas, Marta madrenas (alcaldessa)
Daniel Cid i el finalista. Oscar Palazón . Foto: Foto Aniol Rasclosa. 

*Enllaços de la informació de la roda de premsa i presentació del llibre L'ESPAI D'UN INSTANT 
https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/daniel-cid-moragas-reordena-tematicament-petits-instants-de-la-vida-dun-personatge-a-lespai-dun-instant-2/  La República


18/1/22

El festival Pepe Sales vol fer aflorar el talent negre

El certamen d'art independent dedica la quinzena edició a l'escriptora i activista afroamericana Maya Angelou.
Foto de família. Foto: Ajuntament de Girona


El festival Pepe Sales de Girona, que aquest any està dedicat a l’escriptora nord-americana Maya Angelou, vol fer aflorar el talent negre que hi ha a les comarques gironines. «Anant a Salt, a Banyoles... ens hem trobat una escena culturalment molt potent, gent amb un talent impressionant que no m’explico com era invisible», assegura Consol Ribas, de l’associació La Penyora Cultura, que organitza el festival d’art independent.
La cita arrenca dissabte 22 de gener la seva quinzena edició, una cita centrada en l’escriptora i activista social Maya Angelou, una de les grans veus de la literatura afroamericana i «una pionera en tots els sentits», segons Ribas. Destaca que el certamen sempre «es fixa en el context actual, encara que parli de personatges de fa dècades o segles» i que amb Angelou han trobat una figura que a través de la paraula «va empoderar dones i homes».
Per aprofundir en la vida i obra d’Angelou, en la situació de la dona negra i també en el racisme que es viu a casa nostra, els organitzadors han buscat «fer visible» els creadors afrocatalans en totes les seves activitats, com ara l’exposició artística, el festival de curtmetratges o les actuacions en directe.
En aquest sentit, la professora i cantant Diana Español subratlla que la programació d’aquest any dona veu a un col·lectiu que pateix el racisme en el seu dia a dia i que «posa en evidència coses que passen aquí», com el racisme implícit que comporta canviar de llengua per l’aspecte del parlant.
«En aquest festival hi ha artistes màgics i de totes les edats, amb un bagatge artístic silenciós», va afirmar Diana Español, que també està tirant endavant projectes culturals per a joves en risc d’exclusió i que va lamentar que s’està perdent talent per la impossibilitat d’accedir a formació musical.
Poesia, art, música i cinema
La quinzena edició del Pepe Sales començarà dissabte a les 8 al Centre Cultural La Mercè amb la intervenció del creador i director d’Ajoblanco, Pepe Ribas; la inauguració de l’exposició col·lectiva Dona negra i la performance Hermana, ya no, de Kaatjadg; la música de percussió d’Afro Djembe, i un recital poètic de Dididayan i Melisa de Erausquin.
La projecció del documental And still I rise, dedicat a la vida d’Angelou o la conferència Maya Angelou (descendent d’esclaus), activista pels drets civils i la paritat. La segregació racial, a càrrec del professor de Literatura i Llengües Romàniques Àngel Delgado; la gala del festival, amb interpretació de l’obra de l’autora a través de diferents disciplines artístiques, són algunes de les activitats del festival.
Com és habitual, també hi ha previst el festival de curtmetratges al cinema Truffaut, aquest any centrat en la dona negra.
El debat obert Maya Angelou. Segregació i esclavitud. Canvi social. Els afrocatalans. Les migracions ara, amb Montse Anguiano, Obam Micó, Amparo Parra i Abel Debritto completarà la programació del festival d’enguany. 
Del silenci després del trauma a una moneda pròpia
«Angelou era una dona del Renaixement, amb una amplitud artística i personal descomunal», diu Consol Ribas sobre la protagonista d’aquest any. Lluís Llamas, l’altra meitat de La Penyora Cultura, també reivindica l’obra literària de l’autora, especialment els seus llibres autobiogràfics, el més conegut dels quals és Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado.
Maya Angelou no va tenir una vida gens fàcil. Va ser violada de petita per l’amant de la seva mare, que acabaria sent assassinat en sortir de la presó. Fruit del trauma, va estar-se anys sense parlar. En aquest temps de silenci, però, es va bolcar en el món dels llibres.
Va ser, a més de poeta i novel·lista, actriu, guionista i activista pels drets civils, una dona amb una llarga i variada trajectòria per la qual va rebre, entre altres premis, tres Grammy i la Medalla de la Llibertat, la distinció civil més important dels Estats Units. Va morir el 2014, però el seu llegat continua encara vigent i ara el Tresor nord-americà ha anunciat li retrà homenatge encunyant monedes amb la seva cara.
ALBA CARMONA, publicat en el diari de Girona 18.01.2022


Roda de Premsa. Amparo Parra, llegint un poema.

Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana

(Xavier Castillon, El PuntAvui 18.01..2022)

La 15a edició del festival de La Penyora, dedicada a “la dona negra que es va rebel·lar contra el destí”, s’inaugurarà dissabte amb un acte a La Mercè de Girona presentat per Pepe Ribas... (segueix... Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana | Xavier Castillón | GIRONA | Música | El Punt Avui )

Foto: X.Castillon.


31/12/21

Jorge Herralde: Calonge, poble de llibres

  

Discurs de l'alcalde Jordi Soler inaugurant "Calonge Ciutat dels llibre" 



El treball (i la missió) dels llibreters vocacionals és molt semblant al dels editors vocacionals. L'acurada selecció dels llibres, la seva disposició a les llibreries de forma molt triada i significativa, de manera similar a la d’un catàleg també molt acurat, i reposant-los ràpidament igual que els editors reediten els llibres esgotats.

En resum, es tracta d'aconseguir una cosa fonamental: la construcció d'una credibilitat i, per tant, fidelitat, acompanyada per la màxima atenció als clients.

Joan Sala, Mar Bosch, Guillem Terribas i Jordi Puig. 

Durant molts anys, fins i tot abans de ser editor, vaig ser un "vianant de llibreries", "piétonne de librairies", segons l'expressió d'un gran editor francès, tant al nostre país (començant per l'enyorada Ancora & Delfín, on tantes hores vaig passar), com a Amèrica Llatina, París, Torí, Milà, Londres... etc., etc. Entrar en una llibreria és, simultàniament, una sensació d'assossec seguida d'una immediata curiositat.


Llarga vida, doncs, al Hay-on-Wye i als seus valents nebots de Calonge. Tenen un bon mestre, l'amic Guillem Terribas.

Jordi Herralde, editor. 



* Escrit que li vaig demanar a l'editor Jorge Herralde per a la inauguració de les 7 Llibreries a Calonge el divendres 09.12.2021 i va ser llegit pel 

Hivern 2021 Mainada 22 / Llibreria 22


Passejada per la 22 a l'espai dedicat al llibre juvenil i infantil, anomenat Mainada 22. 31.12.2021. Realització: Guillem Terribas

30/12/21

Autors a la Llibreria 22, signant els seus llibres per regalar. Nadal 2021


Els autors: Mateu Ciurana, Mar Bosch, Rafel Nadal, Helena Carreras, Lluís Balcells, Josep Brugada, Salvador García-Arbós, Josep M. Fonalleras, Tura Soler i Martí Gironell, signant els seus llibres per regalar. Llibreria 22 29 de desembre 2021. Realització: Guillem Terribas.

29/12/21

Comics22, flash d'hivern 2021


Un flash passejada per l'espai de Còmics22 de Girona. Realització: Guillem Terribas. 29.12.2021

23/12/21

Promo hivern 2021 Llibreria 22 / Desembre


Suggeriments, horaris especials de Nadal, propostes, signatures d'autors: Regaleu llibres signats pels seus autors. Imatges de la llibreria. Realització Guillem Terribas / 15.12.2021

Del jo al nosaltres / Miquel Berga

Miquel Berga narra el seu descobriment juvenil del Londres dels setanta a ‘Una educació’, una ‘memoir’ que reflecteix una certa generació del postfranquisme.

Quim Corominas, Miquel Berga i Pep Bosch a la 22 abans de començar la presentació
Foto: Manel LLadó. 
 La principal línia de defensa que tinc davant d’aquest llibre és que no va ser idea meva.” Una educació (Univers), la memoir dels anys joves que l’escriptor Miquel Berga va viure, amb intermitències, al Londres dels setanta, en necessita més aviat poca, d’estratègia defensiva, perquè es llegeix quasi xiulant, encara que sigui una d’aquelles cançons juganeres que cap al final es tornen greus i deixen flotant un vers escanyat. Aquest és el llibre que Miquel Berga (Salt, 1952), un català elegantment britànic fins i tot en la contenció, no hauria escrit mai si no hagués estat, com va dir en la presentació a Girona, perquè el llibreter Guillem Terribas li va donar un dia la idea i l’editora Ester Pujol la hi va ficar a dins. Si es va deixar convèncer, aprensiu com és a les exhibicions d’intimitat, és perquè el jo té moltes facetes, i ben conjugat, obre les portes a totes les persones del verb.
l'Espai 22 abans de començar la presentació. Foto: Arxiu 22
Per resoldre “aquesta cosa impúdica de parlar d’un mateix”, deia l’escriptor i professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra, va enginyar-se una primera frase que admet la possibilitat de ser un altre: “Tenia vint anys i dos números de telèfon”, que tant pot elidir un jo com un ell i que, de fet, ja no és ningú, sinó la veu esvaïda d’un jove que l’home adult rememora amb ironia i pietat. “Vist amb perspectiva, què més podria desitjar que tenir vint anys i el contacte d’uns amics”, va dir Berga, que ha deixat entrar a la seva memòria dels anys londinencs una trentena de personatges, alguns d’inoblidables, com en Llorenç, el gai entranyable que no ha estat a temps de llegir el capítol que li dedica; la majoria, amb noms en clau que els al·ludits poden reconèixer sense dificultat, com el pintor Quim Corominas (“en Bacon”), o l’històric delegat de l’agència Efe a Londres Josep Bosch. Poques vegades un llibre en primera persona diu tan poc d’un mateix i tant dels que l’acompanyen, però per Miquel Berga no hi ha contradicció: “La identitat es forma a còpia de sentir les teves pròpies històries i d’escoltar les que t’expliquen els altres, i no és gens trivial seleccionar els moments que constitueixen el Kairós, el temps significatiu, tal com el concebien els grecs, per tal de dibuixar alguna cosa que t’acabi definint.” Memòria pudorosa, doncs, fins i tot allà on hauria pogut exhibir-se amb orgull, perquè Berga, que insisteix que “aquesta no és la història de ningú que hagi triomfat en res”, es forma com un dels millor especialistes en l’obra de George Orwell en aquests anys juvenils i, de fet, quan va rebre l’encàrrec d’Univers, va fer-se pregar perquè estava enllestint l’assaig Quan la història et crema la mà (Tusquets), en què el confronta amb W.H. Auden.
Ester Pujol, Miquel Berga i Guillem Terribas durant la
presentació. Foto: Arxiu 22
Organitzat en una obertura, quinze moviments i una coda, Una educació, com va observar Guillem Terribas, està narrat “com si l’autor no hi fos”, com si es conformés a assumir el paper de testimoni “d’una manera de ser jove” que té a veure amb aquella generació del postfranquisme que va trobar a Londres el revers d’una vida que fins llavors no sabien que era tan grisa. Va ser des de l’estranger que Berga va descobrir la “radiografia terrorífica del propi país” que portaven les amigues desvalgudes que hi anaven a avortar, i que va adquirir les primeres nocions de democràcia, procaces i cridaneres, a l’Speaker’s Corner de Hide Park. Però avui seria inimaginable que algú pogués viatjar a Londres com ho va fer ell el 1972, de polissó en un avió regular, sense saber ni una paraula d’anglès i només amb dos números de telèfon a la butxaca. Et podies permetre no reconèixer l’actriu Juli Christie tot i tenir-la al davant, fer d’okupa als pisos dels amics (fins i tot d’alguna d’alcohòlica), robar cada setmana algun llibre de Foyles pensant que no t’enxamparien (fins que ho feien), o ajudar uns col·legues a muntar una empresa de decoració que només va durar el temps d’assecar-se la primera capa de pintura. Una educació, al capdavall, reflecteix el pas de la innocència a l’experiència, un llibre de creixement que arriba justet a les 125 pàgines per narrar amb intel·ligència i humor uns episodis que, en altres mans, com va dir Ester Pujol, n’haurien necessitat set-centes.
EVA VÀZQUEZ publicat en el Punt/Avui 20.12.2021

7/12/21

Dos Nadal cara a cara

Imatge del dia de la presentació (25.11.2021) a la Sala 11 del Cinema Albeniz/Plaça, organitzada
per la Llibreria 22 (Foto: Arxiu 22)
R
afel Nadal ha tret nou llibre. Quan s’esborren les paraules és la tercera part de la trilogia familiar que va començar el 2012 amb Quan érem feliços i que va continuar amb Quan en dèiem xampany. El primer va ser premi Josep Pla i va ser un autèntic boom de vendes. Era la història familiar dels Nadal Farreras. Al segon llibre s’hi explica la història de la branca paterna lligada amb els taps de xampany i Cassà de la Selva. Aquest tercer llibre no estava previst. És un llibre dur on ens presenta la malaltia de la seva mare, de 98 anys, i on es recull la mort del pare i també el record per dos dels dotze germans Nadal que han mort. Però, al marge de la duresa del que s’hi explica, és al mateix temps un llibre esperançador perquè parla dels seus nets i recull la tesi que mentre algú es recordi de nosaltres, de les nostres paraules, continuarem vius.


La presentació a Girona va omplir la sala gran dels Albéniz Plaça. S’hi van trobar la Girona socialista i la girona nadalista. I la família. I fidels lectors del Nadal escriptor i periodista. Hi eren també l’alcaldessa Madrenas i Maria Àngels Planas. S’esperava un duel florentí entre l’autor i el presentador, el seu germà gran, Joaquim Nadal. Era la primera vegada que l’altre escriptor de la família (i historiador, a més de polític) li presentava un llibre. “En Quim escriu molt bé”, va remarcar en Rafel. Certament. No va decebre la presentació. Es va dir tot però amb diplomàcia vaticana. En Rafel va parlar del perquè necessitava escriure aquest llibre i el germà gran li va reconèixer que no l’hauria volgut veure publicat perquè si el Feliços va ser un llibre dolç i el Xampany, rutilant, aquest tercer llibre és per ell inquietant, dolorós, amb fiblades reiterades.
Foto: Arxiu 22
En Quim va dir que com a fill i germà era cosa de mal fer presentar aquest llibre tan personal en el qual en Rafel aboca tota les seves dèries i cabòries. Se’n va sortir, amb matrícula. I va saber trobar en una xarnera, el paper d’en Rafel, sisè de 12 germans, el petit dels grans, el gran dels petits. “Mai en renegaré, d’aquest llibre”, va concloure Quim Nadal, “i el guardaré al cantó dels altres dos”. Una gran presentació, amb excel·lents lectures i rialles continuades amb les tribulacions de l’avi Rafel al cinema amb els seus tres nets, els altres grans protagonistes d’aquesta història. “De fet, amb l’excusa de la mare i dels nets, en Rafel parla d’ell”, va concloure el germà gran. I ho fa molt bé.
JORDI GRAU publicat en el Punt Avui 04.12.2021
Gravació integra de la presentació:
https://youtu.be/5tQjuQ9MMMA

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES, presentació del llibre de RAFEL NADAL * Ll...

NOTA: El principi de la gravació hi han uns sorolls intermitents durant uns 60 segons. Gravació integra de la presentació del llibre, organitzada per la Llibreria 22 de Girona, a la Sala 11 del Cinema Albèniz de Girona. Obre l'acte i dona la benvinguda Jordi Gispert de la 22, seguidament el director literari del Grup 62, Emili Rosales fa un glosa del llibre, recordant que fa 10 anys que va aparèixer "Quan érem feliços" el primer llibre de la trilogia que s'acaba amb aquest volum de QUAN S'ESBORREN LES PARAULES. Comença a parlar l'autor Rafel Nadal, que passa la paraula a Joaquim Nadal i després a l'escriptora Silvia Soler. L'actriu Marta Millan, llegeix tres fragments de l'obra. 246 persones assisteixen a la presentació. Realització, muntatge i edició de Guillem Terribas. Novembre 2021.

28/11/21

PLACETA JAUME CURBET


Inauguració el divendres 19 de novembre de 2021, de la placeta davant de l'edifici de la Policia Municipal de Girona, amb el nom de JAUME CURBET I HEREU (1952 - 2011) un gironí mort prematurament i que va ser un activista social, polític i expert en seguretat. Fundador de la Llibreria 22, de Bitó, de Curbet & Marquès... i amic. / Guillem Terribas Roca.

TEMPS DE TARDOR (final) +LLIBRERIA 22


Imatges de la Llibreria 22 de Girona; suggeriments i recomanacions de llibres; novetats; espais de la Llibreria... Recopilació i realització Guillem Terribas, 19 de novembre de 2021

La Bernadeta d’en Mateu

E
n Mateu Ciurana és un històric de la ràdio gironina, cosa que vol dir que ja té una certa edat. La ràdio gironina ha donat grans veus, des de Joan Viñas i Enric Casademont fins a la Francina Boris i en Jaume Teixidor, per posar dos extrems oposats pel tipus de ràdio que van fer, tot i que quedava relligada per una cosa que en dèiem “la ràdio d’entreteniment”. En Mateu és una de les grans veus d’aquest país, d’aquelles que quan les escoltes reconeixes immediatament. Va començar a La Voz de Gerona, l’emissora dels sindicats verticals, però es va fer gran a Radiocadena, la seva continuació, que en Joan Albert Argerich va saber girar com un mitjó per aconseguir que una emissora caduca es convertís en una de propera a la ciutadania incorporant grans col·laboradors i fent ciutat. I de tota aquella colla, en Mateu n’era el conductor, la veu. Ha fet milers d’hores de ràdio a micro obert i ha passat per Ràdio 4, Radio Nacional, Ràdio Girona, Ona Catalana, i fa anys es va refugiar a les ràdios municipals i se’l pot escoltar a Ràdio Cassà, Ràdio Quart i a Caldes FM, emissora que dirigeix. Ara, amb 62 anys, és el que anomenem un gestor cultural, perquè dirigeix el Centre Cívic i Cultural La Sitja de Fornells de la Selva a més de continuar fent doblatge i realitzant curtmetratges de cinema. N’ha fet vuit, un dels quals va ser Bernadeta el 2016, on va comptar amb la participació de l’actriu Casandra Lungu, de Ferran Frauca fent de dolent i de Xavier Sardà transvestit de capellà.
Mateu Ciurana i Jordi Grau, presentant el llibre a la 22.

Precisament el guió d’aquell curt li ha servit de base per a la seva segona novel·la. Després de publicar La Copa de Caldes el 2019, editada per Curbet Edicions, ara presenta Bernadeta. Història de passió i mort, que ha tret al mercat l’editorial empordanesa Brau Edicions. La va presentar la setmana passada a la Llibreria 22 i a la biblioteca de Caldes. És una novel·la curta que comença on acaba el curtmetratge. Passa en un poble hipotètic que s’assembla molt a Caldes i en Mateu s’inventa com a narrador un periodista de la seva edat, que ha tornat al poble i que té unes inicials com les seves per explicar-nos aquesta història d’una noia beata, jove i guapa, que acaba trobant la mort en una bassa on anava a resar i on s’aplegava gent pensant que hi havia aparicions marianes i miracles. Una novel·la curta recomanable que ens presenta un protagonista que pot tenir continuació. Vinga, Mateu!
JORDI GRAU, publicat en el PuntAvui el 27.11.2021


Gran estrena de Rafel Nadal / llibreria 22

Joaquim Nadal, Rafel Nadal i Silvia Soler,

Unes 200 persones van assistir ahir a la presentació del nou llibre de Rafel Nadal, Quan s’esborren les paraules, als cinemes Albèniz Plaça de Girona, organitzada per la Llibreria 22. El seu germà Quim i l’escriptora Sílvia Soler van presentar l’últim llibre de la ja cèlebre trilogia familiar de Rafel Nadal, en un acte introduït per l’editor Emili Rosales i per la lectura que l’actriu Marta Millà va fer d’alguns fragments del llibre. Entre el públic, hi havia una àmplia representació de la família Nadal, inclosos els nets de l’autor, que juntament amb la seva mare són els grans protagonistes del llibre.
Text i Foto de Xavier Castillon, publicat en el PuntAvui el 26.11.2021


13/11/21

Gavarres reedita els dietaris de Pairolí

El llibre es presenta avui a la Llibreria 22, com a pròleg d’un viatge literari pels escenaris vitals de Pla i Pairolí.
Portada del llibre. Il·lustració d'Àngel Del Pozo (Posso). 
En el marc de les activitats promogudes per l’Editorial Gavarres per commemorar el 10è aniversari de la mort de l’escriptor i periodista Miquel Pairolí (1955-2011), avui es presenta a l’Espai 22 de Girona el llibre Dietaris, de Miquel Pairolí, que reuneix tres de les seves joies literàries més destacades: Paisatge amb flames (Columna, 1990), L’enigma (La Campana 1999), i Octubre (Acontravent, 2010). El 2016, ja es van reunir aquests tres dietaris en el volum La vida a la menuda, publicats per Curbet i la Fundació Valvi, però actualment el llibre està descatalogat. Ara, les 400 pàgines de Dietaris es presenten amb una portada il·lustrada per Àngel del Pozo i un pròleg de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, titulat Beveu el vi, gaudiu la mel: frases extretes del recordatori que Pairolí va deixar escrit per als assistents al seu funeral, el 8 de juliol del 2011, al tanatori de Girona.
La presentació d’avui a la Llibreria 22 començarà a les 7 del vespre i anirà a càrrec de l’escriptor i periodista Antoni Puigverd i del director de l’ Editorial Gavarres , Àngel Madrià. La presentació serà el pròleg del Viatge literari Miquel Pairolí - Josep Pla, que Gavarres ha organitzat aquest cap de setmana als llocs on van viure els dos autors, Quart, Girona i Palafrugell, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Pla. Més de 90 persones han exhaurit les places previstes per a les activitats que tindran lloc dissabte a Quart i Girona, amb rutes literàries i lectures als espais de Pairolí, i diumenge a Palafrugell, on un acte conduït per Xavier Pla vincularà l’obra dels dos escriptors. El 25 de novembre s’ha programat a la Casa de Cultura de Girona la taula rodona Pòsit o rovell. El pas del temps en Josep Pla i Miquel Pairolí, amb Jordi Llavina, Rosa Font, Francesc Montero, Lourdes Toledo i Xavier Pla.
Xavier Castillon, publicat al Punt Avui 11.11.2021

Imatge de la presentació a l'Espai22/Llibreria 22, Antonio Puigvert i Àngel Madrià. Arxiu 22

8/11/21

Fires i Festes de Sant Narcís * Girona 2021

Sant Narcís es el patró de Girona. Aquest any 2021 s'ha recuperat la festa després de dos anys que s'havien anul·lat, primer pels fets d'octubre del 2019 i el 2020 pe la pandèmia del COVID-19. Del 28 d'Octubre al 7 de Novembre de 2021 Girona ha estat una festa compartida amb amics i coneguts. En aquestes imatges, hi trobareu cercaviles, teatre, premis Casero, el Pregó del GEiEG, les atraccions pels petits i els grans; la gent pels carrers i per les fires. Imatges i realització de Guillem Terribas.

31/10/21

LLIBRERIA 22 / Tardor 2021 (Segona part)


Novetats, suggeriments de lectures d'aquesta tardor. Passejades per la Llibreria 22 i Còmics22. Realització Guillem Terribas. 30.10.2021

JOAN RIBAS en el record


Imatges de Joan Ribas ( 1937 · 2021) Un home imprescindible a la història de Girona dins l'àmbit empresarial i cultural. Fundador de l' Assessoria Ribas/Alvarez. Radiofonista, corresponsal de premsa, articulista. Uns dels fundadors del grup de Teatre Proscenium, d'El Punt Diari / Punt Avui ; Llibreria 22; Sala La Planeta. Ànima i director d'Els Pastorets de Girona, durant 40 anys. I molt més. Realització Guillem Terribas. Estrena dins els actes del 41 Premi de Novel·la Curta Just M.Casero, que es va celebrar a la Sala La Planeta, organitzat per la Llibreria 22 el 30.10.2021.

Daniel Cid Moragas guanya el 41è Premi Just M. Casero amb «L’espai d’un instant

El llibreter Guillem Terribas, l’alcaldessa Marta Madrenas i els premiats Daniel Cid i Òscar Palazón. | ANIOL RESCLOSA

«Tractat d’anatomia» d’Òscar Palazón és finalista.
El professor universitari Daniel Cid Moragas guanya el 41è premi Just M. Casero de novel·la curta amb l’obra L’espai d’un instant. El guanyador del premi, que organitza cada any la Llibreria 22, es va anunciar ahir en un acte a la sala la Planeta. A l’acte el jurat també va anunciar la novel·la finalista, Tractat d’anatomia, d’Òscar Palazón.
A la Planeta també s’ha pogut celebrar l’aniversari de les 40 edicions del guardó. Un homenatge que no es va poder fer l’any passat a causa de les restriccions contra la covid-19, que van restringir el format de l’entrega del premi de novel·la curta. A la celebració, la família de Casero i Joaquim Nadal van rememorar la figura de l’escriptor, activista i polític Just M. Casero.
En aquesta edició del premi s’han rebut un total de 33 obres, entre les quals el jurat — format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gisperten— han decidit el guanyador.
El reconeixement, en aquesta edició, està dotada amb 2.000 euros pel primer premi, així com la publicació de l’obra amb l’Editorial Empúries a inicis de 2022, i amb 500 euros pel finalista. El premiat, Daniel Cid Moragas, també ha rebut enguany una escultura inspirada en el diccionari català de Pompeu Fabra, obra de Pierre d.la.
«L’espai d’un instant» 
De l’obra guanyadora, L’espai d’un instant, de Daniel Cid Moragas (sota el pseudònim Josep Hongarès), el jurat ha destacat el llenguatge i l’estil de la narració, que no és cronològica, sinó que es compon de fragments agrupats per percepcions, idees, perfums o instants. L’obra parla sobre l’evolució vital d’un personatge que passa per Barcelona, Mallorca, Itàlia i Nova York, i torna a la capital catalana. «El personatge va, a la fi, a la recerca d’una casa, d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat», avança l’acta del jurat. Aquesta és la primera obra de ficció de Cid, autor d’assajos literaris, tal com ell mateix va explicar a l’entrega del premi que li va lliurar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Cid és professor titular d’Estudis de Disseny a la Winchester Shchool of Art, Universitat de Southampton, al Regne Unit.
«Tractat d’anatomia» 
Pel que fa a l’obra finalista Tractat d’anatomia, d’Òscar Palazón (amb el pseudònim Andreas Vesalius), el jurat explica que la novel·la planteja «en un espai inquietant, una mena de pavelló on viuen unes persones tancades, sotmeses a un règim carcerari, la lenta evolució cap a una tragèdia que està feta de petits detalls». Així, l’obra crea una atmosfera angoixant que es manté i va augmentant. La novel·la es pot llegir «com una metàfora del temps incert que vivim», remarca el jurat.
Palazón és professor d’anglès en un institut de Formació Professional, autor de diverses novel·les i poemaris, i guanyador i finalista d’una trentena de premis literaris, fins ara.
JUDITH VILADOMAT PUITGGROS, publicat al Diari de Girona.



Quaranta anys de vida d’uns guardons arrelats.

La 41a edició va permetre rememorar la figura de Just M. Casero i un premi «honest».

"El que no vam poder fer per celebrar els 40 anys, ho fem ara». Amb aquestes paraules del llibreter Guillem Terribas va arrancar el 41è Premi Casero, en un acte que per fi ha pogut commemorar l’aniversari dels guardons. L’any passat, la pandèmia va obligar a fer una celebració molt reduïda. Ahir, en canvi, en una Planeta plena de públic, la família va tenir gran protagonisme fent reviure la «faceta d’escriptor» del també polític, periodista i activista Just M. Casero. Vestint l’acte amb música en directe, les nétes de Casero van donar vida a textos de la seva remarcada trajectòria.

La família Casero, a l’entrega del 41è Premi Casero, ahir. | ANIOL RESCLOSA

«Per la família d’en Just (...) ha estat un gran goig i una enorme emoció cada any, i en fa 41, aquest premi de novel·la curta, que també ha sigut un poc nostre», va dir la seva viuda, Maria Mercè Gumbau. I el seu fill, Roger Casero, va apuntar: «40 anys és molta vida. Els 40 anys del premi són molt més del que en Just va viure», qualificant els premis com «un gran epíleg de la seva vida». A tot això, Joaquim Nadal va afegir: «la vida d’en Just és una vida que perviu» mentre la resta es va fent gran, i va recordar com Casero havia descrit una Girona que «ja no és ben bé igual». Sobre el premi, el membre del jurat i escriptor, Josep M. Fonalleras va defensar: «No crec que hi hagi premis més grossos que aquest» per la projecció dels guanyadors i per l’honestedat del premi. A l’inici de l’acte, el propietari de la Sala Planeta i fundador de Proscenium, Joan Ribas, mort aquest juny, també va ser recordat i homenatjat amb un vídeo.
JUDITH VILADOMAT PUITGGROS, publicat al Diari de Girona. 31.10.2021

Daniel Cid, Óscar Palazón, Jospe M. Fonalleras i Jordi Gispert. Foto: Lluís Romero.

Un Casero per recordar 

Daniel Cid Moragas guanya el 41è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero amb ‘L’espai d’un instant’ i Óscar Palazón queda finalista.en què el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant.

En un any en què el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant.

En un any en què el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant. 

L’autor, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que actualment treballa de professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton, va recollir ahir el premi poc després d’aterrar i desplaçar-se a Girona, on es va celebrar l’acte. Cid, autor de diversos assajos literaris, va agrair que se li concedís el premi per la primera obra de ficció que ha escrit, amb la qual narra l’evolució vital d’un personatge que va a la recerca d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat.
L’autor, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que actualment treballa de professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton, va recollir ahir el premi poc després d’aterrar i desplaçar-se a Girona, on es va celebrar l’acte. Cid, autor de diversos assajos literaris, va agrair que se li concedís el premi per la primera obra de ficció que ha escrit, amb la qual narra l’evolució vital d’un personatge que va a la recerca d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat.
El jurat –format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert– considera que és una obra “formalment atrevida” i n’ha destacat la “barreja de prosa funcional i alhora poètica”, que fa que el lector es vagi “enganxant” a la història a mesura que llegeix, “en un espai literari accessible i també profund”. El premi està dotat amb 2.000 euros, una escultura de Pierre d.la i la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries.
Foto: Arxiu 22

Pel que fa a l’obra finalista, dotada amb 500 euros, ha estat Tractat d’anatomia, d’Óscar Palazón, que s’hi ha presentat amb el pseudònim Andreas Vesalius. En aquest cas, el veredicte del premi, que convoca la Llibreria 22, ha destacat que aquesta distòpia sobre un grup de persones que estan sotmeses a un règim carcerari “recrea una atmosfera angoixant que es manté amb robustesa durant tota la narració i que va augmentant d’intensitat, a partir de les reflexions i les observacions d’una veu que parla en primera persona del plural”. Com va destacar Josep M. Fonalleras, “es pot llegir com una metàfora del temps incert que vivim i també com una recreació de dos universos paral·lels: el del propi cos i el d’una comunitat que es regeix per les regles de l’anatomia humana”.
I si les últimes edicions del premi Casero han servit per retre homenatge a persones lligades al guardó –fa dos anys, a l’actriu Cristina Cervià–, aquest any no podia faltar un record especial per a l’empresari, activista cultural i mecenes Joan Ribas; així com al mateix periodista i escriptor que dona nom al premi, Just M. Casero, que va morir prematurament fa 40 anys.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el PuntAvui 31.10.2021


10/10/21

TARDOR 2021 / Llibreria 22

Imatges de la Llibreria 22, Còmics 22.... Presentacions, recomanacions, recopilades per Guillem Terribas

Girona, estiu de 1978: LAS LEYES DE LA FRONTERA

 


Edmon Roch duu al cinema «Las leyes de la frontera», de Cercas, retrat de la ciutat que vam ser fa 40 anys
.
Ara fa un any, una tarda de setembre, visitava el rodatge de la pel·lícula Las leyes de la frontera que aquells dies tenia com escenari els carrers de Girona. El propòsit era saludar al seu productor, el gironí Edmon Roch, per qui tinc gran estima, ja amb una sòlida i prestigiosa trajectòria aixecant projectes tan reconeguts com Garbo, El Niño, Les aventures de Tadeo Jones o la recent i emotiva Adú. Amb l’Edmon ens coneixem de petits. Vàrem néixer al mateix edifici de la plaça Poeta Marquina de Girona, és fill de la poetessa Margarita Colom i del pediatre Gonçal Roch, que hi va mantenir la consulta (a vegades la cua arribava al carrer) durant més de 50 anys i amb qui vaig mantenir grans converses en els darrers anys de la seva vida. De jovenet, l’Edmon va escriure durant molts anys sobre cinema al diari. I el seu germà Gonçal d’automobilisme.
La visita va coincidir amb la que en aquells moments feien al rodatge Javier Cercas, l’autor del llibre ara adaptat al cinema, i el llibreter Guillem Terribas. En aquell moment el rodatge estava en pausa perquè el director, Daniel Monzón, a qui ja coneixia des dels nostres temps a TVE, volia captar la llum que només donava un determinat instant del capvespre per rodar una escena de notable simbolisme per l’argument. És quan el protagonista creua el pont d’en Gómez amb les cases de l’Onyar al fons. A la vorera del passeig Canalejas l’Edmon, en Javier, en Guillem i un servidor, mentre esperàvem el momentum, xerràvem de la pel·lícula, dels til·lers del passeig que compliquen la vista de l’Onyar, del cinema quinqui i d’aquell estiu gironí de 1978 on Cercas va datar l’acció principal del seu llibre i que per a mi també té una especial significació personal i periodística.
Vaig anar a l’estrena madrilenya de la pel·lícula el passat dilluns. Tant Edmon Roch com Daniel Monzón i el guionista Jorge Guerricaechevarría han aconseguit traslladar a la pantalla l’essència d’un llibre que em va agradar molt i que per la tècnica narrativa utilitzada per Cercas exigia un esforç d’adaptació. En vaig sortir molt content i a la porta de la sala comentava a l’Edmon que havia fet un autèntic western. Em va contestar que no era estrany, la pel·lícula preferida de Cercas és El hombre que mató a Liberty Valance, de John Ford, un gran clàssic del gènere. He seguit de prop, amb interès i admiració, la carrera de Javier Cercas, de jovenets coincidíem a L’Arc o a la nit gironina. Estic molt content d’haver col·laborat en el seu moment en aixecar el finançament de l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la Soldados de Salamina que va dirigir un altre bon amic, David Trueba. El febrer passat vaig escriure aquí mateix un article sobre el cop del 23-F , del que en feia 40 anys , afirmant que per a mi el llibre de Cercas Anatomia de un instante és el text que conec que millor contextualitza i explica el que fou tant la transició com el 23-F.
Las leyes de la frontera recull perfectament aquest període en què la línia que et pot canviar la vida és molt fina, també l’ambient d’una Girona socialment esquerdada, d’una transició on encara no marxava el país del passat i no arribava el del futur. Amb un tipus de delinqüència juvenil tradicional que aviat transformaria l’addicció a l’heroïna, que ja s’estava començant a introduir massivament. Tinc força present com era la Girona de 1978. De fet, al juliol d’aquell estiu, quan jo tenia encara 18 anys (en Cercas 16, l’Edmon adolescent ja només feia que anar al cinema, i en Guillem estava a punt d’obrir aquella tardor la Llibreria 22), per la generositat dels meus mentors periodístics en aquest mateix diari, llavors Los Sitios, varen encarregar-me la substitució de Jaume Sureda Prat, com a responsable de la popular i llegida secció «Sucedió en Gerona». L’altra nit, gràcies a l’hemeroteca digitalitzada de l’ajuntament, vaig repassar el que vaig escriure aquell juliol. Intentava seguir la línia costumista i descriptiva, amb tota mena de detalls, dels articles d’en Sureda, incloent-hi comentaris personals o judicis d’opinió. El lliure accés del que disposava el diari als atestats i documents policials o judicials feia que fos habitual que els fets apareguessin amb els noms dels protagonistes o afectats i les seves circumstàncies personals, això avui vorejaria la il·legalitat. Qui sap si darrere de l’atracament a un banc d’Empuriabrava o a l’administració de loteria de Ripoll que narrava aquell juliol de 1978 hi eren en Zarco, la Tere o en «Gafitas».
JORDI BOSCH, publicat al Diari de Girona 10.10.2021

16/9/21

L’editor Quim Curbet anuncia el tancament de Curbet Edicions

Argumenta que “els avenços tecnològics han suplantat i han superat molts dels aspectes que la professió reclamava”
Quim Curbet. Foto: Quim Puig
L
’editor i escriptor Quim Curbet ha anunciat el tancament de Curbet Edicions i ha admès que li queda el “regust amarg de no haver pogut encarar tots els reptes” que s’esperaven d’ell, “ni haver sabut tampoc administrar-los amb la diligència necessària”.
Curbet assenyala que “ara l’ofici d’impressor, les arts gràfiques i l’edició ja no són el que havien arribat a ser en el segle passat”. Argumenta que “els avenços tecnològics han suplantat i han superat molts dels aspectes que la professió reclamava”, deixant completament obsolet el paper. “Per tant, he decidit jubilar-me i extingir definitivament a final d’aquest any 2021 la societat que encara ostentava el cognom familiar, Curbet Edicions”.
En un comunicat, amb el títol ‘Comiat’, explica que aviat farà 80 anys –el 24 de novembre de 1941– que el seu pare signava un contracte d’aprenentatge i començava a exercir a Girona “el noble art de la impremta. Jo vaig seguir després també aquest ofici, empès per la seva voluntat i –per què no dir-ho?– per la seva tossuderia”. L’editor agraeix a tots els que durant aquests 80 anys han col·laborat, d’una manera o l’altra, amb ells, tant en l’etapa del seu pare, com en la seva. “Espero també que la ciutat de Girona, que el país –i la llengua a la qual vam intentar servir– ens perdonin per no haver fet tot allò que hauríem pogut fer”, afegeix. Quim Curbet és editor, escriptor i fotògraf i l’any 1995 va fundar Curbet Edicions i és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació. L’any 2006 li va ser atorgat el Premi de periodisme Manuel Bonmatí. El seu fons fotogràfic està dipositat i catalogat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona.
El Punt Avui 15.09.2021

Tardor literària gironina

Joan Ventura
V
uit editorials gironines participen en la 39a edició de la Setmana del Llibre en Català, que es pot visitar al Moll de la Fusta de Barcelona fins al 19 de setembre. Edicions Cal·lígraf, Edicions Sidillà, Edicions Tremendes, Ela Geminada, Gavarres Editorial, Llibres del Segle, Tramuntana Editorial i l’Associació del Llibre del Pirineu mostren la seva producció al cor del país en una festa del llibre que en determinats aspectes supera la diada de Sant Jordi. La corroboració del muscle editorial en la nostra llengua és una de les virtuts culturals del nostre país no
sempre prou ben valorades. Hi ha veus que diuen que s’edita en excés, i no hi estic d’acord: que el lector triï. En tot cas, es llegeix massa poc i cada vegada costa més incorporar les noves generacions en la lectura d’una creació literària, un gran plaer personal. Quan acabi la Setmana, el dimarts 21, la Fundació Prudenci Bertrana
lliurarà els Premis Literaris de Girona, cerimònia que per primera vegada presidirà la llagosterenca i exconsellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i primera dona al capdavant de la fundació. El cartell dels Premis Bertrana –el de novel·la ja arriba a la 54a edició– s’ha anat reinventant al llarg dels anys i avui té un format que no em convenç, ja que el mes de juny es presenten els guanyadors per tenir l’obra publicada al setembre i la

festa perd espontaneïtat. El cas és que enguany s’han trencat els rècords de participació, ja que s’hi han presentat 124 originals (el 2020 en van ser 77), si bé el Palol de poesia l’ha superat amb 170 participants. A finals d’octubre continua la tardor literària gironina amb el lliurament del 41è premi Casero de novel·la curta, al qual aspiren 33 originals. Ha fet quaranta anys de la mort de l’activista, escriptor i polític Just Manuel Casero, un dels fundadors d’aquest diari. Com és habitual al voltant del premi, que convoca la Llibreria 22 i que té lloc a la sala La Planeta, se celebraran diferents actes literaris amb la participació d’Enric Casasses o Josep Maria Fonalleras, entre d’altres, i un merescut
homenatge a Joan Ribas Freixas, amb la lectura d’El comte Arnau. Per acabar, una recomanació: Eroica, de Cristina Masanés (L’Accent/L’Avenç), un dietari del confinament escrit en prosa poètica per exorcitzar un tràngol familiar, amb tonada de Beethoven, 65 imatges del cel (una per dia, a mena de Harvey Keitel a Smoke) i el rerefons de La pesta, d’Albert Camus.
Publicat en el Pjnt Avui 16.09.2021
 Joan Ventura