22/12/16

Dolors Bramon presenta ‘L'islam avui' a Girona

Dolors Bramon i Quim Nadal a l'Espai 22 presentant el llibre L'ISLAM AVUI.
Dolors Bramon (Banyoles, 1943), professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona, presentarà avui el seu llibre L'islam avui ( Fragmenta Editorial ) a la Llibreria 22 de Girona, acompanyada per l'historiador Joaquim Nadal (19 h). Bramon tracta en el llibre alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l'islam i amb la seva inserció en el món contemporani.
Xavier Castillón, el Punt-Avui 21.12.2016

4/12/16

“El cas Tiffany's és l'excusa per explicar una època convulsa”

 Joan Gasull, un dels encausats per l'atemptat frustrat contra el local de Platja d'Aro, el 1969, en parla a la novel·la ‘El pacifista que pretenia volar una discoteca', que presenta demà a l'Escala 

L'octubre del 1969, tres joves empordanesos alumnes de l'institut de Figueres van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim, acusats de terrorisme per un intent frustrat d'atemptat amb dinamita contra Tiffany's, pionera de les grans discoteques de Platja d'Aro, que havia tingut lloc el 24 d'agost del 1969. Només un dels joves encausats, Francesc Tubau, enxampat per la guàrdia civil al lloc dels fets després d'haver estat descobert per un dels cambrers, va ser condemnat i va negar en tot moment que hagués tingut còmplices o encobridors. Els seus amics Joan Gasull i Miquel Piñeiro van ser absolts. Tubau, que acabava de fer 18 anys quan va intentar portar a terme aquella acció revolucionària –poc meditada i pitjor organitzada– contra Tiffany's, com a símbol del fenomen turístic que sostenia econòmicament la dictadura, va ser condemnat a 18 anys de presó i en va acabar complint 7 a diverses presons de l'Estat espanyol. Tubau mai no n'ha volgut parlar gaire, d'aquell intent d'atemptat sense víctimes que va fer malbé la seva joventut.
Imatge de la Discoteca Tiffanys
Ara, Joan Gasull (Viladamat, 1949), mestre de català quan encara era matèria voluntària i professor de l'institut de Palamós –de què va escriure el llibre sobre els seus 25 anys història, amb Jordi Mas– ha publicat la seva primera novel·la, El pacifista que pretenia volar una discoteca (Llibres del Segle). El llibre està protagonitzat pels tres amics que, poc amants del futbol, van anar descobrint en plena adolescència altres interessos comuns, entre els quals la música, la literatura i una consciència política alimentada per la revolució cubana, les guerres de descolonització com ara la d'Algèria, el Maig del 68, alguns personatges de més edat i influència ideològica i un viatge de 6è batxillerat a Itàlia, on un dels nois va descobrir nous horitzons revolucionaris. “En realitat, el cas Tiffany's és una excusa per parlar d'una època convulsa”, explica Joan Gasull, que no voldria que el lector es quedés només en l'anècdota de l'atemptat, de què la descripció obre el llibre en poc més de tres pàgines. La narració se centra més en els precedents a l'Escala i Figueres com a principals escenaris i, més tard, en les detencions i els dos En Met de les Conques de Caterina Albert –de fet, a la novel·la assisteix a l'enterrament de l'escriptora–, “és un individu ingenu que caricaturitza algues actituds i pensaments que teníem llavors”, diu l'autor.
Retall de premsa (Diari de Girona
20.12.2016) de la presentació  a
la Llibreria 22. 
mesos que els tres amics van passar a la presó abans del judici, que també ocupa una part important del relat. La tercera i última part narra la llarga experiència penitenciària de Tubau, “a partir de les cartes que em va enviar a mi i a Maria Àngels Anglada, que havia estat la seva professora i que també li va dedicar dos poemes que reprodueixo en part”, explica Gasull, segons qui aquest és “un capítol inèdit de la biografia d'Anglada, perquè la detenció de Tubau la va afectar molt i va fer gestions perquè fos amnistiat”. Al costat de personatges reals com ara Anglada, Isabel-Clara Simó i Josep Tero, també apareixen en el llibre dos personatges ficticis, l'Alba i en Met, que serveixen a l'autor com a veus narratives que, en capítols diferents, complementen la principal, la de Francesc Tubau. El segon, inspirat per 
L'autor: Joan Gasull. 
Per què va decidir explicar aquests fets en una novel·la? “Amb Alfons Romero de Figueres, que és historiador, ens vam reunir una colla d'antics companys i ell ens motivava a escriure alguna cosa sobre l'època i tot allò que va portar als fets de Tiffany's, però ningú no prenia la iniciativa, i vaig decidir fer-ho jo, però em sortia novel·lat. Tubau ha tingut accés al text en tot moment i he tingut molt en compte les seves observacions.”
Les presentacions
El llibre es presentarà demà a la llibreria Vitel·la de l'Escala (20 h), amb Gasull, Josep Tero, Carme Callol –que també surt al llibre i en llegirà alguns fragments– i l'editora Marta Costa-Pau. També hi haurà presentacions el dia 11 de desembre a El Cucut de Torroella, el dia 15 a la biblioteca de Palamós, el 19 a la Llibreria 22 de Girona i el 23 de desembre a la biblioteca de Figueres, amb Joan Ferrerós i Alfons Romero.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 04.12.2016

2/12/16

Argelagues: Elles i els de baix

Per què no escrius?, li va deixar anar Albert Forns, la seva parella, i Gemma Ruiz
Gemma Ruiz abans de començar la presentació a la 22
Foto: Manel Lledó 
es va sorprendre perquè ella ja escriu cada dia, cròniques que ha de dir en un minut i mig a TV3, és veritat, però bé que les escriu. I ell va insistir que no, que es referia a “escriure escriure”. L'anècdota podia donar per debatre llargament sobre per què el periodisme continua sent desterrat de la literatura fins i tot pels mateixos periodistes (si Pla aixequés el cap, i Xammar, i Sagarra, i Gaziel, i Cabot, i Aurora Bertrana!), però dimecres a la Llibreria 22 va servir perquè els assistents a la presentació d'
Argelagues, la primera novel·la de Gemma Ruiz, entenguéssim què l'havia motivada a posar-se a escriure diguéssim de debò. Aquests salts, a vegades, surten una mica torts, però a Gemma Ruiz li ha sortit una acrobàcia impecable: el llibre ja va per la segona edició i recull elogis fins dels escèptics, com l'‘escriptor escriptor‘ Jordi Puntí, que a les primeres pàgines es va sentir aclaparat, i en les següents, quan “ja s'hi havia fet amic”, hi va sucumbir fascinat. Si un s'acontenta amb la superfície, Argelagues, que honora aquells “arbustos humils que creixen ignorats de tothom als marges del camí, sense distinció, però amb punxes”, seria una novel·la de dones, de penúries i de Guerra Civil. I ho és. Però es perdria la pedreria verbal amb què Gemma Ruiz ha aixecat un món que ja crèiem exhaurit de tan dit i redit pels ‘escriptors escriptors'. Com que no hi tenia res a perdre, l'ha construït amb una llengua nova: una llengua de dones, i en concret de Castellterçol (i de Vacarisses, i de Sabadell), i més
Primer Plano de Salvador Sunyer, Gemma Ruiz
 i Guillem Terribas durant la tertúlia a la 22. 
específicament, amb la gràcia jovial, irreverent i castissa del parlar de les àvies. Si hagués pogut, a Gemma Ruiz li hauria agradat fer-les parlar a totes, no només la seva besàvia Remei, com Svetlana Aleksiévitx als seus ‘nois de zinc', i apartar-se en un racó perquè el lector contemplés emmudit com es posa dret el món quan es dóna veu a la terregada: les dones, els nens, els pagesos i els obrers, als més fràgils, als de baix.

Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 02.12.2016