Cap no té la bellesa i alhora la justícia filològica que presenta aquesta que, amb cròtals ressonants, presentem avui: Càntic dels càntics de Salomó, edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Barcelona, Fragmenta Editorial, 2013. Els traductors han procedit de la mateixa manera que van fer-ho Bosch Gimpera i Maragall en el cas dels Himnes homèrics: Ferrer ha fet, prèviament, una versió literal del llibre, i després Comadira ha donat a aquesta versió literal la forma poètica (no mètrica, cosa que hauria resultat ortopèdica) que eleva la literalitat fins a l’altura de la verbal bellesa.
Llevat de l’ús innecessari o pleonàsmic dels possessius (excusa’m, Narcís gens narcisista!), com en el cas: “Pujaré a la palmera, / en colliré els seus fruits”, la versió de Comadira és de tot punt admirable, lloadora i plausible, és a dir, digna d’un plausus no solament acadèmic, sinó també del uulgus. El lector que tingui tirada a llegir la Bíblia, i encara més el qui la tingui a llegir poesia amorosa, s’adelitarà amb aquesta nova versió de l’Hipercàntic.
També és coherent que Joan Ferrer, que hi inclou, a mena d’apèndix, un Assaig de lectura del llibre bíblic, no hagi fet cas de l’enorme acumulació d’interpretacions al·legòriques, totes forçades, que s’han fet d’aquest poemet eròtic —recordo les de l’erudit setcentista Felipe Scio de San Miguel, que generen estupefacció i calfreds, reproduïdes (o plagiades) a la Bíblia de Torres Amat— i s’hagi limitat a comentar el text partint de la base que es tracta d’un poema d’amor humà, no divinal. Justament perquè ens trobem davant un llibre que només és bíblic per un error d’òptica rabínica, però que, fet i fet, és un poema inspiradíssim d’erotisme pur, el llibre farà les delícies de qualsevol lector.
Jordi Llovet, publicat en el Quadern El País Catalunya 30.05.13
* Les Fotos son de la presentació a la 22 del llibre "EL CÀNTICS DELS CÀNTICS" el 30.05.13.