Jorge Herralde: Calonge, poble de llibres

  

Discurs de l'alcalde Jordi Soler inaugurant "Calonge Ciutat dels llibre" 

El treball (i la missió) dels llibreters vocacionals és molt semblant al dels editors vocacionals. L'acurada selecció dels llibres, la seva disposició a les llibreries de forma molt triada i significativa, de manera similar a la d’un catàleg també molt acurat, i reposant-los ràpidament igual que els editors reediten els llibres esgotats.

En resum, es tracta d'aconseguir una cosa fonamental: la construcció d'una credibilitat i, per tant, fidelitat, acompanyada per la màxima atenció als clients.

Joan Sala, Mar Bosch, Guillem Terribas i Jordi Puig. 

Durant molts anys, fins i tot abans de ser editor, vaig ser un "vianant de llibreries", "piétonne de librairies", segons l'expressió d'un gran editor francès, tant al nostre país (començant per l'enyorada Ancora & Delfín, on tantes hores vaig passar), com a Amèrica Llatina, París, Torí, Milà, Londres... etc., etc. Entrar en una llibreria és, simultàniament, una sensació d'assossec seguida d'una immediata curiositat.

Llarga vida, doncs, al Hay-on-Wye i als seus valents nebots de Calonge. Tenen un bon mestre, l'amic Guillem Terribas.

Jordi Herralde, editor. 

* Escrit que li vaig demanar a l'editor Jorge Herralde per a la inauguració de les 7 Llibreries a Calonge el divendres 09.12.2021 i va ser llegit pel 

Hivern 2021 Mainada 22 / Llibreria 22

Passejada per la 22 a l'espai dedicat al llibre juvenil i infantil, anomenat Mainada 22. 31.12.2021. Realització: Guillem Terribas

Autors a la Llibreria 22, signant els seus llibres per regalar. Nadal 2021

Els autors: Mateu Ciurana, Mar Bosch, Rafel Nadal, Helena Carreras, Lluís Balcells, Josep Brugada, Salvador García-Arbós, Josep M. Fonalleras, Tura Soler i Martí Gironell, signant els seus llibres per regalar. Llibreria 22 29 de desembre 2021. Realització: Guillem Terribas.

Comics22, flash d'hivern 2021

Un flash passejada per l'espai de Còmics22 de Girona. Realització: Guillem Terribas. 29.12.2021

Promo hivern 2021 Llibreria 22 / Desembre

Suggeriments, horaris especials de Nadal, propostes, signatures d'autors: Regaleu llibres signats pels seus autors. Imatges de la llibreria. Realització Guillem Terribas / 15.12.2021

Del jo al nosaltres / Miquel Berga

Miquel Berga narra el seu descobriment juvenil del Londres dels setanta a ‘Una educació’, una ‘memoir’ que reflecteix una certa generació del postfranquisme.

Quim Corominas, Miquel Berga i Pep Bosch a la 22 abans de començar la presentació
Foto: Manel LLadó. 

 “La principal línia de defensa que tinc davant d’aquest llibre és que no va ser idea meva.” Una educació (Univers), la memoir dels anys joves que l’escriptor Miquel Berga va viure, amb intermitències, al Londres dels setanta, en necessita més aviat poca, d’estratègia defensiva, perquè es llegeix quasi xiulant, encara que sigui una d’aquelles cançons juganeres que cap al final es tornen greus i deixen flotant un vers escanyat. Aquest és el llibre que Miquel Berga (Salt, 1952), un català elegantment britànic fins i tot en la contenció, no hauria escrit mai si no hagués estat, com va dir en la presentació a Girona, perquè el llibreter Guillem Terribas li va donar un dia la idea i l’editora Ester Pujol la hi va ficar a dins. Si es va deixar convèncer, aprensiu com és a les exhibicions d’intimitat, és perquè el jo té moltes facetes, i ben conjugat, obre les portes a totes les persones del verb.

l'Espai 22 abans de començar la presentació. Foto: Arxiu 22

Per resoldre “aquesta cosa impúdica de parlar d’un mateix”, deia l’escriptor i professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra, va enginyar-se una primera frase que admet la possibilitat de ser un altre: “Tenia vint anys i dos números de telèfon”, que tant pot elidir un jo com un ell i que, de fet, ja no és ningú, sinó la veu esvaïda d’un jove que l’home adult rememora amb ironia i pietat. “Vist amb perspectiva, què més podria desitjar que tenir vint anys i el contacte d’uns amics”, va dir Berga, que ha deixat entrar a la seva memòria dels anys londinencs una trentena de personatges, alguns d’inoblidables, com en Llorenç, el gai entranyable que no ha estat a temps de llegir el capítol que li dedica; la majoria, amb noms en clau que els al·ludits poden reconèixer sense dificultat, com el pintor Quim Corominas (“en Bacon”), o l’històric delegat de l’agència Efe a Londres Josep Bosch. Poques vegades un llibre en primera persona diu tan poc d’un mateix i tant dels que l’acompanyen, però per Miquel Berga no hi ha contradicció: “La identitat es forma a còpia de sentir les teves pròpies històries i d’escoltar les que t’expliquen els altres, i no és gens trivial seleccionar els moments que constitueixen el Kairós, el temps significatiu, tal com el concebien els grecs, per tal de dibuixar alguna cosa que t’acabi definint.” Memòria pudorosa, doncs, fins i tot allà on hauria pogut exhibir-se amb orgull, perquè Berga, que insisteix que “aquesta no és la història de ningú que hagi triomfat en res”, es forma com un dels millor especialistes en l’obra de George Orwell en aquests anys juvenils i, de fet, quan va rebre l’encàrrec d’Univers, va fer-se pregar perquè estava enllestint l’assaig Quan la història et crema la mà (Tusquets), en què el confronta amb W.H. Auden.

Ester Pujol, Miquel Berga i Guillem Terribas durant la
presentació. Foto: Arxiu 22

Organitzat en una obertura, quinze moviments i una coda, Una educació, com va observar Guillem Terribas, està narrat “com si l’autor no hi fos”, com si es conformés a assumir el paper de testimoni “d’una manera de ser jove” que té a veure amb aquella generació del postfranquisme que va trobar a Londres el revers d’una vida que fins llavors no sabien que era tan grisa. Va ser des de l’estranger que Berga va descobrir la “radiografia terrorífica del propi país” que portaven les amigues desvalgudes que hi anaven a avortar, i que va adquirir les primeres nocions de democràcia, procaces i cridaneres, a l’Speaker’s Corner de Hide Park. Però avui seria inimaginable que algú pogués viatjar a Londres com ho va fer ell el 1972, de polissó en un avió regular, sense saber ni una paraula d’anglès i només amb dos números de telèfon a la butxaca. Et podies permetre no reconèixer l’actriu Juli Christie tot i tenir-la al davant, fer d’okupa als pisos dels amics (fins i tot d’alguna d’alcohòlica), robar cada setmana algun llibre de Foyles pensant que no t’enxamparien (fins que ho feien), o ajudar uns col·legues a muntar una empresa de decoració que només va durar el temps d’assecar-se la primera capa de pintura. Una educació, al capdavall, reflecteix el pas de la innocència a l’experiència, un llibre de creixement que arriba justet a les 125 pàgines per narrar amb intel·ligència i humor uns episodis que, en altres mans, com va dir Ester Pujol, n’haurien necessitat set-centes.
EVA VÀZQUEZ publicat en el Punt/Avui 20.12.2021

Dos Nadal cara a cara

Imatge del dia de la presentació (25.11.2021) a la Sala 11 del Cinema Albeniz/Plaça, organitzada
per la Llibreria 22 (Foto: Arxiu 22)

Rafel Nadal ha tret nou llibre. Quan s’esborren les paraules és la tercera part de la trilogia familiar que va començar el 2012 amb Quan érem feliços i que va continuar amb Quan en dèiem xampany. El primer va ser premi Josep Pla i va ser un autèntic boom de vendes. Era la història familiar dels Nadal Farreras. Al segon llibre s’hi explica la història de la branca paterna lligada amb els taps de xampany i Cassà de la Selva. Aquest tercer llibre no estava previst. És un llibre dur on ens presenta la malaltia de la seva mare, de 98 anys, i on es recull la mort del pare i també el record per dos dels dotze germans Nadal que han mort. Però, al marge de la duresa del que s’hi explica, és al mateix temps un llibre esperançador perquè parla dels seus nets i recull la tesi que mentre algú es recordi de nosaltres, de les nostres paraules, continuarem vius.

La presentació a Girona va omplir la sala gran dels Albéniz Plaça. S’hi van trobar la Girona socialista i la girona nadalista. I la família. I fidels lectors del Nadal escriptor i periodista. Hi eren també l’alcaldessa Madrenas i Maria Àngels Planas. S’esperava un duel florentí entre l’autor i el presentador, el seu germà gran, Joaquim Nadal. Era la primera vegada que l’altre escriptor de la família (i historiador, a més de polític) li presentava un llibre. “En Quim escriu molt bé”, va remarcar en Rafel. Certament. No va decebre la presentació. Es va dir tot però amb diplomàcia vaticana. En Rafel va parlar del perquè necessitava escriure aquest llibre i el germà gran li va reconèixer que no l’hauria volgut veure publicat perquè si el Feliços va ser un llibre dolç i el Xampany, rutilant, aquest tercer llibre és per ell inquietant, dolorós, amb fiblades reiterades.

Foto: Arxiu 22

En Quim va dir que com a fill i germà era cosa de mal fer presentar aquest llibre tan personal en el qual en Rafel aboca tota les seves dèries i cabòries. Se’n va sortir, amb matrícula. I va saber trobar en una xarnera, el paper d’en Rafel, sisè de 12 germans, el petit dels grans, el gran dels petits. “Mai en renegaré, d’aquest llibre”, va concloure Quim Nadal, “i el guardaré al cantó dels altres dos”. Una gran presentació, amb excel·lents lectures i rialles continuades amb les tribulacions de l’avi Rafel al cinema amb els seus tres nets, els altres grans protagonistes d’aquesta història. “De fet, amb l’excusa de la mare i dels nets, en Rafel parla d’ell”, va concloure el germà gran. I ho fa molt bé.
JORDI GRAU publicat en el Punt Avui 04.12.2021
Gravació integra de la presentació:
https://youtu.be/5tQjuQ9MMMA

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES, presentació del llibre de RAFEL NADAL * Ll...

NOTA: El principi de la gravació hi han uns sorolls intermitents durant uns 60 segons. Gravació integra de la presentació del llibre, organitzada per la Llibreria 22 de Girona, a la Sala 11 del Cinema Albèniz de Girona. Obre l'acte i dona la benvinguda Jordi Gispert de la 22, seguidament el director literari del Grup 62, Emili Rosales fa un glosa del llibre, recordant que fa 10 anys que va aparèixer "Quan érem feliços" el primer llibre de la trilogia que s'acaba amb aquest volum de QUAN S'ESBORREN LES PARAULES. Comença a parlar l'autor Rafel Nadal, que passa la paraula a Joaquim Nadal i després a l'escriptora Silvia Soler. L'actriu Marta Millan, llegeix tres fragments de l'obra. 246 persones assisteixen a la presentació. Realització, muntatge i edició de Guillem Terribas. Novembre 2021.