25/2/21

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2020


Imatges dels 22 títols que han merescut l'atenció dels clients i de la gent de la Llibreria 22 de Girona, durant l'any 2020. Estan col·locats sense ordre, tots tenen la mateixa importància. Girona set de febrer de dos mil vint-i-u. Realització i muntatge: Guillem Terribas.

Presentació del llibre EL FILL DEL XOFER de Jordi Amat. Llibreria 22


Organitzada per la Llibreria 22 de Girona i amb la Col·laboració de la Casa de Cultura de Girona i edicions 62, aquesta es la filmació integra, de la presentació del llibre EL FILL DEL XOFER, el dia 16 de febrer de 2021, a la Casa de Cultura de Girona, amb la intervenció del escriptor i periodista Josep M. Fonalleras; el periodista Jordi Grau i l'autor Jordi Amat. La realització i muntatge del vídeo es de Guillem Terribas i una producció de la Llibreria 22.

LA SÍNDROME DEL DR. STRANGELOVE / El Refugi, és la ficció

 El geògraf José A. Donaire estira el fil de l’absurd de Calders o Trabal en el seu debut literari, ‘La síndrome del Dr. Strangelove’
J.A. Donaire, va presentar el seu llibre
 el 18.02.21 a la Llibreria 22. Foto: Quim Puig

Mentre participava en un congrés acadèmic a Roma, a finals del 2019, un aiguat descomunal va tenir José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) atrapat i perdut durant hores als passadissos de la universitat, fins que la tempesta va amainar i va poder avisar un taxi. En aquella llarga espera, en què tota la ciutat va quedar aturada, va néixer el seu primer conte, la història d’un intèrpret que s’inventa la intervenció d’un dels ponents en un congrés –i aconsegueix fer-la molt més amena–, amb la qual va estrenar un fil de Twitter que va tenir continuïtat al seu bloc. “Si no hagués plogut tant, no hauria escrit res”, diu Donaire, emulant una certa disposició a la fatalitat dels personatges que ha reunit als divuit relats de La síndrome del Dr. Strangelove (Columna).

Geògraf de formació, expert en turisme adscrit a la Universitat de Girona i exdiputat del Parlament pel PSC, Donaire no ha fet altra cosa que donar forma a un filó que havia mig ensenyat a les xarxes i que va cridar l’atenció de l’editora Glòria Gasch, que va animar-lo a perseverar i reunir més material per a un llibre. Aquest és, per tant, el seu debut literari, però un debut molt poc ingenu, perquè Donaire sap molt bé cap a on va i què demana a cada un dels seus contes, on apareixen enterramorts tristos, filòsofs vigorèxics, gent sense records que només viuen en el futur, nostàlgics de les paraules prohibides, empleats kafkianament atrapats en un laberint d’oficines. En la presentació dels contes a la Llibreria 22 de Girona, la setmana passada, l’autor va concretar els tres temes sobre els quals pivoten els relats: la identitat, el llenguatge i l’absurd. “Tots pensem que som el que som, i que podríem definir-nos amb poques paraules en una entrada de la Viquipèdia o a Kinder, però el fet és que som fràgils, inestables i mutants, i que mai no som el que ens pensem que som”, va reflexionar l’escriptor per explicar el repte que li ha suposat un llibre on “res no és fix”, ni tan sols els personatges, d’identitat “esquerdada i líquida”.
Jordi Gispert Presentant a J.M. Fonalleras i
 l'autor. Foto: Llibreria 22
En relació amb el llenguatge (o el poder exploratori de la narració), argumenta que ha esdevingut l’única salvació possible en un món titubejant que ha perdut consistència: “Si tot és una mica fals, inestable i envitricollat, potser l’únic a què podem aferrar-nos és a la ficció, i les paraules al capdavall són l’única possibilitat que tenim de fixar la realitat.” De fet, en un dels contes, una espècie de distòpia malèvola, a la gent ja no li està permès dir segons què i ha d’acudir a cases de barrets per escoltar clandestinament les paraules prohibides, una faula per reflectir la importància de “les paraules com a creadores de sentit en un món que no en té”.
L’absurd és igualment present en els divuit contes que ha reunit, deutors, com va subratllar l’escriptor Josep M. Fonalleras en el mateix acte de La 22, de la tradició de Pere Calders i Francesc Trabal, així com de Kafka, però també dels imprevistos de la vida mateixa, com aquesta pandèmia, per la qual “tot allò que semblava impossible ha esdevingut”, va observar Donaire, que considera que “les costures de la realitat no tenen límits”. En alguns dels seus contes s’hi entreveu també el gust per la metanarrativa, construint un relat dins un altre relat que brota encara d’un altre, com en un joc infinit de nines russes, perquè “aquesta disfunció acaba sent la millor manera d’explicar el món”.
EVA VÁZQUEZ , el Punt-Avui 24.02.2021
J. A. Donaire i J.M. Fonalleras durant la presentació. Foto: Llibreria 22



1/2/21

GRÀCIES, JUST.

Pàgina d' El PuntAvui. 

E
n la creació, en l’esperit de la 22, sempre va ser-hi present que havia de ser una llibreria que organitzes presentacions, ser un espai de trobada i crear un premi literari, apart de tenir i vendre llibres.
La 22 i en Just van tenir una relació cordial. No van tenir temps de fer més coses i compartir-les o creant-les.
Quan en Just ens va deixar (físicament), la 22 encara no tenia tres anys. Va ser el malaguanyat Sebastià Salellas, al comentar-li que volíem crear un Premi literari, que em va suggerir, juntament amb el també malaguanyat Ramon Picamal, que li poséssim el nom de Just Casero. Que el premi tingues el seu esperit: popular, combatent, compromès i exigent.
Durant 40 anys ininterrompudament, en Just ha estat al costat de la 22 en l’esperit del premi. Per aquest motiu, sempre a l’inici de les bases de la convocatòria del Premi, comencen amb aquesta frase: “La Llibreria 22, tot seguint un camí d’acció cultural, convoca el... Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, en homenatge a la seva vinculació a Girona i a la seva cultura”. Llarga vida a l’esperit d’en Just. Llarga vida al Premi Just M. Casero, perquè d’aquesta manera restarà per sempre en la nostra memòria.
Guillem Terribas Roca / Llibreria 22, publicat en el PuntAvui 01.02.2021