31/10/18

Monreal rep el Casero

 L’escriptora barcelonina Anna Monreal guanya el premi de novel·la curta de la 22 amb ‘Periplaneta americana’ i Miquel Martín queda finalista amb ‘La drecera’.
Miquel Martin i Anna Monreal.
Foto: Manel Martin

L’escriptora Anna Monreal Prat (Barcelona, 1976) va rebre ahir al vespre el 38è premi de novel·la curta Just Manuel Casero , convocat per la llibreria 22, per l’obra Periplaneta americana, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptor Miquel Martín Serra (Begur, 1969) ha quedat finalista d’aquesta 38a edició, amb la novel·la La drecera. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, l’actriu Carme Sansa va recitar i cantar textos de Maria Aurèlia Capmany, en el centenari del seu naixement, amb l’acompanyament de l’acordionista Jaume Mallofré. Es dona la curiosa circumstància que el finalista, Miquel Martín, també protagonitzarà avui a La Planeta el recital poètic Montserrat Abelló comentada, juntament amb Olga Cercós, dins la XXVI Proposta de Poesia del premi Casero.
El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va destacar “la qualitat de molts dels textos presentats” a aquesta 38a edició. De les 45 obres presentades, se’n va excloure una perquè la seva extensió no s’ajustava a les bases del premi. Després d’una primera valoració, el jurat va seleccionar aquestes obres: Litúrgia de la paraula, d’Òscar Palazón Ferré; L’aigua i el cel. El color blau, de Renata Ferrer (pseudònim); La drecera, de Sara Camps (pseudònim); Periplaneta americana, d’Eleanor Rigby (pseudònim); Mont, d’Esther Palomeras Rovira; Més o menys zero, d’Alain Barmadu (pseudònim), i Clausura, d’Ishtar Farach (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va triar les obres L’aigua i el cel. El color blauPeriplaneta americana i La drecera, i aquestes dues últimes van quedar per a la valoració final, en la qual Periplaneta americana va guanyar per majoria simple. Sobre Periplaneta americana, d’Anna Monreal, diu el jurat: “L’obra narra la vida d’un noi de Barcelona, en particular la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. Narrada en un estil dinàmic i desenfadat, conté escenes i diàlegs hilarants, sense defugir un cert realisme esperpèntic.” Monreal, una economista resident a Tarragona, va guanyar el 2011 el premi El Lector de L’Odissea amb la novel·la Olives picants (Proa, 2012).
Jaume Mallafré i Carme Sansa. Foto: arxiu 22
Pel que fa a La drecera, de Miquel Martín, “explica la història d’un noi que és el fill d’una parella de masovers de la casa d’estiueig d’una família rica”. “Una mena de bildungsroman, una novel·la d’iniciació d’un adolescent que contempla el món des d’aquesta perifèria del servidor d’uns amos rics [...] Té un aire de Rodoreda i també de Bassani. Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l’encarcarament i la vulgaritat dels diners”, segons el jurat. Martín és autor o coautor d’una dotzena de llibres, incloses les novel·les L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull; Cabells de Medusa i Dictadors de butxaca. També és un gran divulgador de l’obra de Vinyoli.
XAVIER CASTILLON, publicat en el PuntAvui 31.10.2018

Anna Monreal guanya el premi Just Casero amb «Periplaneta americana»

L'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra queda finalista amb «La drecera».
Miquel Martin, Carme Renedo, Jordi Gispert,  Marta Madrenas, Anna
Monreal, Carles Ribas i Guillem Terribas. Foto: arxiu 

L'obra 'Periplaneta americana', d'Anna Monreal, ha guanyat la 38a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, mentre que l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra n'ha estat finalista amb l'obra 'La drecera'. En total, en aquesta ocasió s'hi han presentat 45 obres i el jurat ha volgut destacar la qualitat de molts dels textos.
L'obra guanyadora, 'Periplaneta americana', narra la vida d´un noi de Barcelona i molt particularment la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d´insectes que donen títol a la novel·la. El jurat ha valorat que l´obra està narrada «en un estil dinàmic i desenfadat», i que conté «escenes i diàlegs hilarants, sense defugir d'un cert realisme esperpèntic que passeja el lector pel centre i la perifèria de la ciutat, i també per un càmping on l'acció es despulla i s'accelera».

Elogi de la vida natural
Miquel Martin i Anna Monreal. Foto. Marc Martí.

Pel que fa a l'obra finalista, 'La drecera', explica la història d´un noi, fill d´una parella de masovers de la casa d'estiueig d´una família rica. En aquest cas, el jurat ha valorat que la història està «explicada sense ensurts ni tripijocs sinó en una prosa formidable, un excel·lentíssim llenguatge i una economia de mitjans lingüístics molt lloable». De fet, han considerat que té un aire de Rodoreda i també de Bassani. «Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l'encarcarament i la vulgaritat dels diners», destaquen els membres del jurat.
Laura Fanals, Diari de Girona 31.10.2018

Anna Monreal Prat guanya el premi Just M. Casero

30.10.2018

. ACN.     
   

30/10/18

Conèixer la veritat

L’escriptor i periodista argentí Matías Crowder, resident a Girona, viatja al passat més tràgic del seu país, a ‘Los jueves de redención’ 
Matias Crowder. Foto: manel Díaz


Matías Crowder va néixer a La Plata (Argentina) el 1973, així que era molt petit quan va tenir lloc el cop d’estat del 24 de març del 1976 que va posar en marxa la cruenta dictadura –l’anomenat Proceso de Reorganización Nacional– que, fins a final del 1983, va provocar la desaparició i la mort de milers de persones, moltes d’elles llançades al mar en els anomenats vols de la mort. Crowder, escriptor i periodista que ja fa uns quants anys que viu a Girona –“Viatjava per Europa i el meu cotxe es va aturar aquí i no va voler seguir... com els bous que transportaven la verge de Luján”, diu amb ironia–, comparteix amb molts argentins les ganes de saber què va passar realment al seu país en aquella època convulsa i terrible. I d’aquest interès per la història del seu país i per conèixer la veritat va sorgir la seva última novel·la, Los jueves de redención (Ediciones de La Discreta ), presentada recentment a la Casa de América, de Madrid, per l’escriptor Emilio Gavilanes. El 23 de novembre, Los jueves de redención es presentarà a la Llibreria 22 de Girona.
La novel·la té un narrador que és com una espècie d’alter ego del Crowder periodista –ara col·labora a Diari de Girona– i també vol indagar en el passat, concretament en uns fets que van tenir lloc la tardor/hivern del 1977 –“Pocs mesos abans del mundial de futbol de l’Argentina”, contextualitza Crowder– a “Los Álamos, el pueblo del Delta donde dejé atrás la infancia. Debería decir donde la perdí, porque es algo que me quitaron”, recorda a l’inici del llibre el narrador, que torna al lloc anys després, el 15 de març del 1999, “a desvelar el secreto”. Ho fa a través de les gravacions dels testimonis dels protagonistes directes d’aquest vell secret “en què tot el poble estava implicat”. Los Álamos és un poble inventat, però el Delta és la desembocadura del riu Paraná. I el secret que es va descobrint a través dels testimonis que donen forma al llibre com un mosaic de cintes transcrites i fragments de diaris personals, té a veure amb la misteriosa història de “los llovidos, como les decían en el pueblo”, en un context general de violència i impunitat. És una ficció, però basada totalment en la realitat: aquella “època molt fosca” en què el petit Matías escoltava tirotejos des de casa seva. “La meva mare ens feia amagar-nos sota el llit i ningú no ens explicava res. Per a nosaltres era molt estrany”, recorda Crowder. I ara, molts anys després, continua lluitant contra l’oblit a través de la literatura.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 30.10.2018
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1493809-coneixer-la-veritat.html?fbclid=IwAR38mJuHGrY5ENlpZJKTjnUeVIoqSjfdKmeb4j_LMVWxN1Gv4lVNLEhCzjM

28/10/18

Un Casero en femení

Un total de 45 obres aspiren al premi de la Llibreria 22, que dedica la Proposta de Poesia a Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Mary Shelley i Eva Baltasar.


El guanyador del 38è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona, es coneixerà el dimarts 30 d’octubre, a la sala La Planeta (20 h), entre els autors de les 45 obres que hi concorren. El llibreter Guillem Terribas va felicitar-se d’una participació que gairebé dobla la mitjana d’originals presentats, però va admetre que la xifra idònia per facilitar la feina del jurat, “que es llegeix totes les obres”, va remarcar, seria de poc més d’una vintena. Tot i això, va valorar l’èxit de la convocatòria com un reconeixement a la trajectòria d’un premi que “s’ha fet un espai dins el panorama de la literatura catalana”. Gran part dels autors que concorren al Casero, com en altres edicions, ho fan sota pseudònim, i la majoria procedeixen de les comarques de Girona i de Barcelona, encara que aquest any n’hi ha també de Vilafranca del Penedès, Tarragona, Maó i el Pla d’Urgell. Entre els que s’hi presenten a cara descoberta, alguns ja tenen obra publicada.
L'actriu Anna farriol, en una actuació en el Casero 
 de l'any passat 
La festa de lliurament del Casero és l’eix al voltant del qual es programen, des de fa setze edicions, els espectacles literaris que formen, al llarg d’una intensa setmana de Fires, l’anomenada Proposta de Poesia, que començarà el dia 25 d’octubre amb la tertúlia del guanyador del Casero de l’any passat, Víctor Garcia Tur, al club de lectura organitzat per la biblioteca del Pont Major (20.30 h). Fora d’aquest, tots els actes de la Proposta tindran lloc a La Planeta i seran gratuïts, excepte el primer, el dia de Sant Narcís, en què els actors Jordi Boixaderas i Laura Conejero llegiran els sonets de Shakespeare traduïts per Jordi Fité, amb acompanyament musical d’Il·lús Teatre, a l’espectacle Viuràs en el meu vers (20 h, 10 euros). A partir d’aquí, la Proposta de Poesia pren un to marcadament femení, segons anuncia el seu programador, Pere Puig, començant per l’espectacle del mateix dia del lliurament del Casero, un retrobament amb la veu i el caràcter de Maria Aurèlia Capmany a través de la interpretació de Carme Sansa, acompanyada a l’acordió per Jaume Mallofré. El 31 d’octubre la parella que formen l’escriptor Miquel Martín i l’actriu Olga Cercós acostaran al públic, en un recital comentat, l’obra de Montserrat Abelló, la poeta que més va fer per introduir a Catalunya la gran tradició anglosaxona de dones poetes a través de les seves traduccions (20 h). L’1 de novembre la invitada serà la narradora revelació del moment, Eva Baltasar, premi Llibreter per Permagel, encara que a Girona vindrà a llegir-hi la seva obra poètica, amb el títol Una de les moltes formes que pren l’amor (18 h). Finalment, el 2 de novembre, Ricard Ruiz Garzón, autor de l’assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, reivindicarà una escriptora excepcional, creadora d’un dels mites més perdurables de la literatura de tots els temps (20 h).
EVA VÁZQUEZ, publicat el 11.10.2018, en el Punt Avui 

25/10/18

Al carrer de les hortes, 22

Toni Punti
Diré una cosa una mica exagerada, però no gaire: segur que a totes les cases de Girona (i província) hi ha un llibre comprat a la Llibreria 22. Un dia o un altre, tothom ha passat pel carrer de les Hortes, 22, i s’ha deixat temptar per lliure, o seguint les recomanacions de Guillem Terribas i la llarga rècula de lectors que hi han treballat... Aquests dies la 22 celebra 40 anys d’existència i, en aquesta època en què tanquen i obren tantes llibreries, és bo recordar la resistència i la consistència del projecte de Terribas i companyia.

Una de les virtuts de la Llibreria 22 és que sovint t’hi trobes amics i coneguts, i no et fa res. No és un elogi fàcil, perquè a les llibreries un prefereix estar sol amb els llibres, però en més d’una ocasió m’he sentit a la 22 com a l’estanc d’Auggie Wren a ‘Smoke’, aquesta pel·lícula de Wayne Wang i Paul Auster. Alguns d’aquests parroquians habituals participen ara en 22 x 40, la revista de número únic que busca reviure les quatre dècades amb anècdotes, llibres comprats, presentacions, premis. La idea d’un número únic m’ha fet recuperar una altra joia que es van inventar a la llibreria quan van complir 10 anys, el 1988. Es deia ‘El número’ i avui dia és ja una peça de col·leccionista. En aquest, 22 autors –11 en llengua catalana, i 11 en castellana– hi escrivien sobre un llibre, el que més els agradés o els hagués influït. La selecció era fabulosa. Jaime Gil de Biedma parlava de ‘Carmen’, el relat de Merimée. Quim Monzó defensava 'Tres tristes tigres’, de Guillermo Cabrera Infante. Josep M. Castellet llegia els ‘Quatre quartets’, de T.S. Eliot, i José M.
Valverde feia una classe sobre la literatura creada el 1922, de l’‘Ulisses’ de Joyce al ‘Tractatus’ de Wittgenstein. El jove Josep M. Fonalleras es passejava pel ‘Guardià’ de J.D. Salinger i Eduardo Mendoza per ‘El viatge sentimental’ de Laurence Sterne. I molts més, un festival. La veritat és que no sé si avui dia, en la situació política en què ens trobem, es podria fer un número així, tan divers i tan transparent, però aquesta és una altra història, i a més la 22 no en té cap culpa.
TONI PUNTI, publicat a El Periódico 19.10.2018

Barcelona -Girona

Sergi Pàmies
La Llibreria 22 de Girona fa quaranta anys. Són quatre dècades que s’encarnen en un llibreter moderadament jubilat, Guillem Terribas, que manté la passió per l’ofici i una fina astúcia per participar en tots els complots i aventures culturals del ­país. Compartim un viatge en cotxe que comença amb una cita d’estructura clandestina. Terribas compareix atent a la pantalla del mòbil. A contrallum, li brillen els cabells, escandalosament vigorosos per a l’edat que té, i un llaç groc de proporcions i textura menys indòmites que el que porta el president Torra. Terribas és un conversador sinuós i alhora cabalós. Com a bon lector i cinèfil, administra la informació de cada relat alternant la història en majúscula i un basar d’anècdotes amanides amb un verí agredolç de collita pròpia. Coneix tothom i cultiva una bonhomia de somriure fàcil, que defuig la riallada emfàtica i que, afegint-hi l’imprevist doll d’humanitat que li aporta la condició d’avi, li permet mantenir uns magatzems de memòria gestionats amb el posat logístic d’un Marcello Mastroianni tardorenc.
Guillem Terribas i Sergi Pàmies a la 22 el 19.10.2018
Foto: Manel Martin 
L’any 1978, quan van fundar la llibreria, Terribas i els seus còmplices no sabien que haurien de dedicar tantes hores a la supervivència financera com a la cultura. Volien ser a la primera fila del festival de canvis d’una època monstruosament devaluada pels que la van prostituir. Terribas recorda perfectament l’energia de la transició, les renúncies i les victòries, que aleshores se celebraven amb una fraternitat trans­ideològica que el va situar en el lloc idoni per conèixer eternes promeses de la política i del periodisme, estafadors de vodevil rusiñolià, savis vaticanistes i tots els candidats a artistes susceptibles d’enfortir l’ànima i el cos de la tribu. Eren altres temps. Avui, i potser perquè els protocols llibreters imiten els de l’hoteleria, es pretén imposar un nou perfil de booktender circumspecte i de rictus altiu, que, des d’una robòtica superioritat, menysprea la distància curta practicada per Terribas. El seu historial d’anècdotes és infinit i mutant. Es reconstrueix amb cada aportació, amb una alta capacitat de tolerància que no li impedeix mantenir les seves conviccions (i amistats) més subversives. Quan tant la política com la cultura fomenten trinxeres d’intransigència i egos d’autodestrucció massiva, ell manté l’actitud del bomber en un món de piròmans i no renuncia a res del que li ha donat l’ofici.
SERGI PÀMIES, Opinió La Vanguardia 19.10.2018

" La Sivella", Cicatrius que marquen la vida

 Josep Viñas publica ‘La sivella’, novel·la vertebrada a partir de la violència i les segones oportunitats.
Josep Viñas amb el llibre. Foto: J.C.L.

“La sivella, aquesta sivella, és alhora causa i efecte, excusa i essència. L’entramat de la novel·la parteix de l’objecte, que esdevé motor dels subjectes.” Josep Maria Fonalleras resumeix millor que ningú el leitmotiv de la nova novel·la de Josep Viñas (Salt, 1967), titulada precisament La sivella, amb la qual l’autor de Diari d’un onanista indaga la violència i les segones oportunitats.
Ho fa fent un salt qualitatiu respecte al seu debut literari, que ell mateix considera com un divertimento, i que ara publica amb una editorial de renom com és Gregal. De la primera persona, narrada en format de diari, Viñas ara se situa com a narrador omniscient per vertebrar un sòlid drama coral protagonitzat per sis personatges les vides dels quals estan entrellaçades. Tres homes i tres dones –la majoria al voltant dels quaranta anys, “aquella edat reflexiva en què se sol mirar enrere per fer un balanç i encarar el futur”– que arrosseguen ferides que la vida els ha infligit. Algunes han cicatritzat i altres no.
Tots ells i elles, marcats per una violència que s’exhibeix al llarg del relat de múltiples formes: emocional, verbal, misògina, masclista, sexual... I és que, assegura l’autor, “tots els éssers humans portem la violència de forma implícita en la nostra condició, alguns de forma més amagada i altres exposant-la de forma més explícita”. I és a través de les marques causades per les sivelles de cinturó que l’escriptor desgrana les variades complexitats i contradiccions que defineixen aquestes criatures desesperades abocades a aprofitar les segones oportunitats. “Si la ferida es torna a obrir, pots aprofitar les segones oportunitats per tancar-la o utilitzar la violència per guarir el dolor que provoca”, explica Viñas.
L’autor presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en un acte en què participarà Josep Maria Fonalleras. El 8 de novembre ho farà a la biblioteca Iu Bohigas de Salt (19.30 h), acompanyat de Jordi Grau, i el 15 de novembre a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, amb Josep Maria Barnils (19.30 h).
JORDI CAMPS I LINNELL publicat en el PuntAvui 25.10.2018 

La 22, quaranta anys de referent cultural en forma de llibreria

El 20 d’octubre del 1978, i amb objectius “utòpics”, un grup d’entusiastes van crear a Girona aquest pal de paller de les lletres.
Jordi Gispert i Guillem Terribas

Quaranta anys i cinc dies després de la seva fundació, l’emblemàtica Llibreria 22 de Girona manté l’energia i l’esperit d’aventura que la va fer néixer i l’ha fet famosa arreu del país. Impulsada per 26 accionistes i liderada des del principi per l’incombustible Guillem Terribas, que fa tres anys va cedir a Jordi Gispert la gestió i la gerència, la 22 ha complert amb escreix els objectius “utòpics” que un grup d’amics entusiastes es van plantejar una nit d’estiu del 1978 mentre es cruspien una fondue : convertir aquell espai del carrer Hortes en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci.
I és que, a més de dinamitzar la cultura a la ciutat, la llibreria ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. “Ja és una institució cultural de ple dret, un lloc de trobada dels lletraferits, on la literatura sempre fa xup-xup”, destaca la consellera de Cultura, Laura Borràs. Mereixedora dos cops (1990 i 1997) del premi a la millor llibreria atorgat per la Generalitat, la 22 també ha sigut distingida pel govern espanyol per la millor tasca de difusió cultural (1986), i més recentment, ara fa quatre anys, va rebre el premi Liberpress en l’apartat de literatura “com a espai integrador d’entreteniment, entesa, cultura i humanisme”. A més, organitza des del 1981 el premi Just Manuel Casero de novel·la curta, concedit per un jurat completament aliè a tot interès comercial.
Un espai mític
Equidistant entre el pont Eiffel i la plaça de l’U d’Octubre i emplaçada en una de les zones de vianants més concorregudes de la ciutat, la 22 acumula mèrits més que suficients per ser considerada un espai mític. Les més de 4.300 presentacions que s’hi han dut a terme i els centenars d’actes organitzats pel lliurament del Casero han dut a la llibreria tants artistes de primer nivell que la seva simple enumeració ocuparia dues pàgines d’aquest diari. La setmana passada, per exemple, van presentar-hi les seves últimes obres Joan Margarit, Sergi Pàmies i Vicenç Pagès, però una de les grandeses de la 22 és que acull des dels autors més llorejats fins als més humils. “Per aquí hi ha passat tothom”, resumeix, satisfet i orgullós, Guillem Terribas, un enamorat del cinema, el teatre i l’art que fa un mes i mig va rebre el premi Trajectòria, atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Però l’actual president del consell d’administració de la Llibreria 22 defuig qualsevol protagonisme i opta per parlar en plural: “Ens hem convertit en un referent a la ciutat i volem agrair als gironins haver-nos confiat les seves dèries literàries i participar en les nostres activitats”. En la mateixa línia, el seu successor, Jordi Gispert, diu: “Volem continuar sent una porta oberta al territori. Més enllà del negoci, hi ha un projecte cultural, la voluntat de seguir al costat de la gent, de les institucions i de les iniciatives, participant i sent, a la vegada, un aparador de moltes inquietuds”, afegeix.
Idealistes il·lusionats
“Vam muntar el projecte de llibreria sense cap estudi de mercat, ni un pla de negoci, ni res del que ara demanaríem a qui ens volgués vendre la idea, només amb la il·lusió. Un pressupost orientatiu que vam estimar en cinc milions de pessetes va ser el condicionant per trobar almenys vint-i-cinc persones disposades a donar 200.000 pessetes a fons perdut”, assenyala Manel Cassú, soci fundador i primer president del consell d’administració. D’aquella època també en té un record molt viu l’articulista i escriptor Antoni Puigverd: “Durant la primera dècada, la 22 va fer dues funcions essencials a Girona: va actuar com a plataforma i refugi de les joves generacions culturals (el desimbolt premi Casero era l’alternativa del premi Bertrana, que ja tendia a la pompa oficialesca) i va omplir un gran buit en una ciutat sense institucions culturalment actives. En Guillem escoltava els millors lectors (especialment Modest Prats i Salvador Sunyer) i recomanava llibres, anava a la ràdio i també recomanava llibres, escrivia als diaris locals per recomanar llibres. Participava en tots els saraus de la ciutat parlant de llibres (i de cinema!), lligant propostes, inventant projectes, preparant presentacions i convidant escriptors locals o barcelonins. En pocs anys, la 22 era més famosa que la catedral de Girona”, afirma Puigverd.
Furts, amors i lectors
La revista de número únic 40 Anys de la 22, presentada dissabte passat amb motiu del quarantè aniversari de la llibreria, ofereix nombrosos testimonis de persones vinculades a la 22. En el cas d’Àngel Quintana, professor d’història del cinema i degà de la Facultat de Lletres de la UdG, més aviat es tracta d’una confessió: “L’hivern del 1979 vaig entrar-hi decidit i d’una revolada vaig emportar-me una edició castellana del Doctor Faustus de Thomas Mann, editada per Edhasa”. També en un to de confidència, l’escriptora i periodista Eva Vàzquez, membre del jurat del Casero, explica: “A la Llibreria 22 hi vaig arribar ben bé per amor: hi acabava d’entrar el noi que m’agradava, i m’hi vaig colar darrere. Hi havia una presentació, no recordo de què ni de qui, només que era plena de gent, dreta, recolzada amb familiaritat als prestatges i als taulells, fullejant els llibres, conversant entre ells, i que vaig decidir que aquella seria la meva estafeta, el meu racó del descobriment i del luxe, la meva llibreria, per fi, entesa com el lloc on mai més et sentiràs sol”.
Llegir abans que comprar
Són sensacions similars a les que descriu la periodista Imma Merino, cinèfila i professora de la UdG: “Pots sentir que t’hi podries passar hores tafanejant i llegint sense que ningú et digués res o et preguntés si vols comprar cap llibre. No és una qüestió de deixadesa o de falta d’atenció al client. És una altra cosa, i tampoc sé gaire bé com explicar-ho. Jo vull imaginar que hi perviu l’esperit d’Adrienne Monnier, aquella cèlebre llibretera parisenca de La Maison des Amies des Livres, a la rue Odeon, que considerava més important que la gent llegís a la seva llibreria que no que hi comprés”.
Parèntesi màgic
L’enginyós fotomuntatge que presideix la pàgina de Facebook de la 22, on es pot veure Tom Hanks caracteritzat com a Forrest Gump i assegut en un banc davant l’aparador del carrer Hortes, exemplifica el sentit de l’humor i l’ambició que defineixen una llibreria que aspira a assemblar-se a la Biblioteca de Babel de Borges.Una llibreria que, com el seu alma mater, continua tenint una activitat trepidant. “En Guillem Terribas, el nostre Marcello Mastroianni, és un gran contador d’històries: de pel·lícules, de llibres, d’escenes de la vida quotidiana...”, destaca l’editora Ester Pujol. “L’ambient que s’hi respira, l’afabilitat llibresca, el saber vendre històries que primer han captivat el llibreter o la llibretera, l’inefable olor de la Girona més cultural, més sensible a tot allò que s’expliqui en forma de lletres, fan de la 22 un parèntesi màgic d’una realitat sovint força complicada”, opina l’escriptora Blanca Busquets.“No en diré temple o esglesiola, o cerimònia o litúrgia, perquè seria massa carrincló, sinó que diré «mots que romanen» mentre tot desapareix o es transforma, mentre la vida passa, mots «oferts perquè els tornem a entendre». Perquè ens tornem a entendre. Com una pàtria, deia Carner”, conclou l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que és membre del jurat del premi Just Manuel Casero.
JOSEP PASTELLS / Diari Ara.cat 25.10.2018
https://www.ara.cat/comarquesgironines/quaranta-referent-cultural-forma-llibreria_0_2112988686.html

16/10/18

Fer-ne 40, i endavant

La Llibreria 22 obre avui una setmana d’actes per commemorar el seu aniversari que culminaran dissabte amb una festa popular i l’edició d’una revista.
Una de les presentacions a la 22 amb Josep M. Fonalleras, Marcos Ordoñez
Imma Merino, Anna. M. Moix i Guillem Terribas. Foto: Manuel Lladó

 Dissabte vinent, dia 20 d’octubre, la Llibreria 22 de Girona arriba a aquella edat provecta en què, segons Cortázar, la cara veritable la tenim al clatell, mirant desesperadament enrere. Afortunadament, les llibreries tenen formes molt més simpàtiques d’envellir, i La 22, que ha celebrat festivament tots i cada un dels seus aniversaris, conserva prou moviment de coll per organitzar a partir d’avui tota una setmana d’actes que es projecten al mateix temps endavant i endarrere.

Cap al passat i sense ira, per dir-ho a la manera cinematogràfica que tant agrada al llibreter Guillem Terribas, hi mira l’exposició El calaix dels records, que s’inaugurà el mateix dia 20 a l’Espai 22, durant la festa literària i popular organitzada a l’entorn de la llibreria, en la qual es reunixen fotografies, caricatures, pintures, ressenyes periodístiques, cartells, calendaris i material de marxandatge divers, des de samarretes a punts de llibre, que han acompanyat la trajectòria de l’establiment en els seus 40 anys. Entre els objectes singulars, els visitants hi podran retrobar el primer rètol lluminós que hi va haver penjat a l’entrada, i algun dels inflables que Emili Massanas va posar a navegar per l’Onyar el 1988 per festejar el desè aniversari de La 22, a més de les obres originals de Narcís Comadira, Josep Perpiñà, Quim Hereu o Lluís i Joan Mateu, oncle i nebot, que han servit per il·lustrar els calendaris que edita cada any la llibreria... segueix https://bit.ly/2qOb0od
EVA VÁZQUEZ, publicat en el Punt Avui 15.10.2018 

Entrevista Rac1 El Mon Jordi Basté. 17.10.2018 https://bit.ly/2qFdftT 



40È ANIVERSARI DE LA LLIBRERIA 22 : Quatre dècades d'il·lusió, màgia i llibres

Escriptors, directors de cinema, periodistes, editors, polítics, empresaris i persones de diferents àrees relacionades amb la cultura recorden històries i anècdotes viscudes relacionades amb la Llibreria 22 en el seu 40è aniversari, que s'acompleix dissabte vinent, 20 d'octubre.
Guillem Terribas a la 22.

Al llarg de quatre dècades, la Llibreria 22 ha sabut convertir-se en un nucli heterogeni i obert de convivència d'idees. Dinamització cultural a mans de Guillem Terribas des de la seva fundació, avui dirigida per Jordi Gispert, la història de la mítica llibreria arrela en la crònica mateixa de Girona i tot Catalunya.

Tot va començar un 20 d'octubre de fa ja quaranta anys (1978), sota el nom que feia referència al número del carrer on està ubicada, el 22 del carrer Hortes, en ple barri del Mercadal. En aquell temps, Girona i tot Espanya vivien en plena efervescència política i cultural i, des d´aquells fets que avui semblen remots, la idea original de la llibreria va ser la de convertir-se en un far d'esperança democràtica.Aleshores els emprenedors eren un grup de socis i inversors que es van proposar donar vida a la ciutat amb un concepte diferent de llibreria. Era l'època de l'Assemblea de Catalunya, els cinefòrums i la normalització del català a l'escola. La il·lusió seria des de llavors el seu motor principal. La idea, segons Guillem Terribas, era fundar «una llibreria que fos un aparador cultural modern i estimulant».
Una de les presentacions a la 22

Al llarg de la seva història, la Llibreria 22 seria guardonada pel govern espanyol per la Millor Tasca de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997). Un altre dels guardons rebuts per la 22 va ser el Premi Liberpres en l'apartat de Literatura «com a espai integrador d'entreteniment, enteniment, cultura i humanisme» (2014). Pocs anys abans, l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC) havia concedit a Terribas el Premi de Normalització Lingüística (2001) i el Col·legi de Periodistes (Demarcació de Girona) li va atorgar el Premi Especial del Jurat Mosques de la Comunicació. El setembre passat, la Setmana del Llibre en Català va guardonar Terribas amb el Premi Trajectòria 2018.

Públic a una de les presentacions a l'Espai 22
Avui, gràcies al somni d'aquells emprenedors, la Llibreria 22 és molt més que una llibreria. És un centre de reunió, debat i trobada de la cultura més viva que qualsevol institució governamental. S'hi han presentat una mitjana de 100 llibres anuals, més de 4.300 en quatre dècades de vida, i segueix sent avui més que mai l'eix cultural de tot el que passa a Girona. Amb motiu de l'aniversari, escriptors, directors de cinema, editors, polítics, empresaris i persones de les més diferents àrees recorden la llibreria en els 40 anys fent un recull de la seva història, aportant anècdotes personals.Bolaño, Patti Smith i companyia
El cineasta Isaki Lacuesta recorda una foto de Gil de Biedma a l'aparador de la llibreria vinculada a una anècdota. «M´explicava Terribas que, de ginebrors nocturnes a Girona, Gil de Biedma aixecava la tertúlia dient que li seria impossible parlar amb algú que no hagués llegit Stendhal. En Guillem li va respondre que no era veritat, que portaven junts tota la nit xerrant i que ell no havia llegit La cartoixa de Parma».
Patti Smith, a la inauguració de l'Avinguda Roberto
Bolaño a Girona. Isaki Lacuesta, Isa Campo, Jorge
Herralde, Guillem Terribas... 
Lacuesta defineix a la 22 com l'acaparador de tot el millor que ha passat a la ciutat. «Recordo Terribas, Àngel Quintana i Imma Merino ensenyant-nos cinema. I el moment excepcional de finals dels anys 90 en què semblava que Ponç Puigdevall, Javier Cercas i Roberto Bolaño regnarien per sempre a la ciutat, per més que ja sabíem que el destí inexorable dels escriptors importants és acabar morint abans d'hora o repudiats pels seus».
Jaivier Cercas i Roberto Bolaño a la 22 .
«Un dia excepcional dels molts en què la 22 és més que una llibreria, va arribar quan Jorge «Llop Ferotge» Morales i Terribas van congregar-nos (quatre gats al costat de Jorge Herralde i Rodrigo Fresán) a la inauguració del carrer Bolaño de Girona, i va aparèixer per sorpresa Patti Smith per cantar-nos en honor a la memòria del gran patinador de gel xilè. Ara canto en veu alta aquesta mateixa cançó per celebrar la llarga vida de la 22», festeja el cineasta.

Segons l'actor, escaquista, economista i professor de literatura radicat a Cadaqués Enrique Irazoqui, la Llibreria 22 és Guillem Terribas en presència i en esperit: «En Guillem és el meu llibreter favorit en aquest món, el recordo sempre a l'entrada, a la seva oficina de darrere o a La Taverna, on anàvem a dinar. En Guillem sempre serà el meu llibreter de tota la vida».
«Gairebé tinc els mateixos anys que la Llibreria 22. Amb això vull dir que he crescut mentre també ho feia la llibreria», comenta l'escriptora Mar Bosch. «També tinc els mateixos anys que el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, la meva porta d'entrada al món dels llibres. Com a escriptora he nascut gràcies a aquest reconeixement. Hem d'agrair a la gent de la llibreria, especialment a l'incombustible i estimat Guillem Terribas, el fet d'haver estat sempre no només prescriptors de confiança sinó sobretot el de conductors de cultura. Com coure al corrent elèctric, vaja», explica.
Josep M. Fonalleras, Miquel Berga, Guillem Terribas, August Rafanell,
a la 22 abans de començar la presentació del llibre de Miquel Berga
"Un aire anglès". 

Una història rere cada presentació

«Cada vegada que vinc a Girona, entrar a la Llibreria 22 és una cita obligada», comenta l'escriptor Màrius Serra, qui recorda que, des que va començar a publicar, ja fa més de trenta anys, la Llibreria 22 va ser un mitjà que va trobar per a la divulgació de la seva obra.
«Sempre que fèiem una presentació allà, hi hagués molta o poca gent, es convertia després en xerrades i debats molt interessants, amb un públic amant dels llibres», diu l'escriptor, que recorda intensos debats que donaven sempre una nova volta de rosca a la lectura.
«Si he d´esmentar alguna anècdota graciosa, mai oblidaré una presentació de la traducció d'un poeta local sense que aquest hi fos present. Va ser el 2000. Havíem menjat i begut abundantment, passant-t'ho molt bé. Van ser els nervis, o l'esmorzar que el van deixar KO, però l'autor no es va presentar tot i que hi havia la llibreria plena de gent. No va importar per tal de parlar del seu llibre, que era excel·lent. Això sí, vam deixar la seva cadira buida. Aquest és l'esperit de la 22. Res importa gaire amb tal de parlar de llibres».
Carles Puigdemont, president de la Generalitat, amb el
periodista Josep M. Martí
L'escriptor Josep Maria Fonalleras, vinculat a les activitats de la Llibreria 22 des d'anys enrere, explica que la llibreria té tantes històries que seria impossible enumerar-les. «Cada presentació de llibres té una història al darrere, una anècdota, però potser una de les més sucoses és un dia en què érem un presentador, l'escriptor i jo. Un d'ells havia fumat amb l'escriptor que presentàvem. Jo, no. Fer de (co)presentador al mig d'aquell estat ple de substàncies estupefaents va ser tota una experiència, gairebé onírica. Tenia la sensació que el que jo deia no anava enlloc, no perquè jo digués bajanades, sinó perquè el que deia era percebut pels altres dos (almenys ells dos) com un discurs absolutament mancat de sentit. Va ser per partir-se de riure».
«Fa cosa de deu anys jo tot just feia els primers passos en el món editorial», comenta l'editor de Periscopi, Aniol Rafel. «Feia informes, encàrrecs i una mica de tot per a una editorial generalista que ja no existeix. En un determinat moment em van encarregar acompanyar una autora que havia de presentar la seva novel·la a la Llibreria 22. Així que anem a Girona, portem l'autora a la 22, saludem Guillem i esperem. No va venir ningú. Ni un ocasional despistat. Així que en Guillem ens va agafar i ens va portar a fer una cervesa. I el que tenia pinta de ser una jornada gris va acabar sent una tarda fantàstica».
Joaquim M. Puyal, amb Ester Pujol. 
Gay Mercader, el productor català, considerat un dels pares de la indústria musical espanyola, és un altre dels habituals visitants de la llibreria. «Malgrat que a alguns els pesi, la llibreria sempre ha estat el centre no oficial de cultura de Girona. Cada vegada que entro per les seves portes trobo escriptors, editors i tot tipus de gent vinculada a la cultura amb els que parles, discuteixes, comparteixes la vida. Terribas és el gran responsable de l'aglutinament cultural que durant anys ha albergat la Llibreria 22. El seu llegat està intacte amb Jordi Gispert, l'actual director, amb qui parlo i estem al corrent de les notícies literàries. La llibreria té aquesta màgia, ets allà i sempre et trobes amb algú».

Un «cowboy crepuscular i fumador»

L'escriptor Adrià Pujol recorda la llibreria com un local icònic al costat dels Magatzems Valls de Platja d'Aro i el Museu Dalí de Figueres: «Eren aquests llocs on els pares et portaven els dies especials. La sensació era més o menys la mateixa que pot sentir un nen d'avui quan el porten a un parc d'atraccions. Un cop al mes anàvem a Girona. Jo sabia que menjaríem en un restaurant, que passejaríem. I sabia que em comprarien un conte, un Tintín. Els meus pares eren amics d´en Guillem Terribas i passàvem per la Llibreria 22 a saludar-lo. Ells parlaven una estona. De cinema, sobretot. Jo regirava llibres. En Guillem, ens portem 23 anys, sempre l'he vist igual, llavors i ara. Un home sharm, un cowboy crepuscular i fumador, com aquells dels western que tant estima. Passats els anys, la primera vegada que vaig anar sense els pares a la Llibreria 22, la imatge que tinc és molt viva: en Guillem em va estrènyer la mà, em va preguntar com m'anava la vida i vam fumar junts, dins».
Una de les moltes presentacions a la 22
Miquel Berga, escriptor i professor de literatura anglesa, exdegà de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que el fenomen de la Llibreria 22 i els seus 40 anys ha estat conseqüència de dos impulsos fundacionals: «El fet de ser un projecte col·lectiu amb socis capitalistes (que de capitalistes tenien molt poc) que posaven diners no tant per fer negoci com per contribuir a animar l'ambient cultural de la ciutat durant els anys de la transició. És a dir, més interessats en crear un espai cultural que un punt de venda de llibres. Això explica el munt de presentacions o la convocatòria del Premi Casero de narració curta. L'altre fet determinant ha estat la personalitat i la manera de fer de la persona que ha portat el pes central durant tants anys, Guillem Terribas».
«En Guillem és un exemple vivent que es pot ser de Salt, haver-se educat en un cinema de poble a força de veure centenars de pel·lícules –amb sessió doble i Nodos inclosos– i haver aprofundit els estudis en grups d'activistes d'un escoltisme sui generis, lluny de les universitats. Al final resulta que aquest currículum tan poc acadèmic li ha estat essencial per acabar fent contribucions substancials al teixit cultural d'un país amb més necessitat d'esperit de servei que de fantasies sobre el seu propi potencial», indica.
L'escriptor Vicenç Pagès Jordà assegura que, com a jurat del premi Just Casero de novel·la curta, organitzat per la llibreria, té una oportunitat anual de debatre el que anomena «el gran tema»: «Com podem saber si un llibre és bo?» «El format és idoni, ja que els membres del jurat no només ens coneixem de fa temps, sinó que estem desinhibits després d'un tiberi abundant, sense càmeres ni limitacions de temps. No hi ha prejudicis perquè parlem d'obres inèdites i anònimes. Debatem el desenllaç, llegim frases en veu alta, citem autoritats. Costa posar-nos d'acord i no és estrany que la decisió no sigui unànime». Pagès Jordà agraeix a la Llibreria 22 l'oportunitat de participar en aquests «simposis de tardor, frescos i civilitzats, secrets com una reunió maçònica, on aprenem a força d'escoltar lectors que pensen diferent».
Empar Moliner en una de les seves presentacions a la 22

El politòleg Lluc Salellas, regidor de la CUP a Girona, comenta que la 22 és sempre l'espai de referència cultural de la ciutat, «allà on caus quan et ve de gust aprendre i llegir».
«Recordo que el meu pare anava cada dissabte a l'hora del vermut allà a comprar els clàssics que ell creia que havia de llegir tant sí com no en l'adolescència. Cada dissabte comprava llibres i feia la xerrada amb Terribas, Carles Monguilod i d'altres que també passaven per allí», recorda.
«Per a mi, la 22, a part de ser el referent cultural de la ciutat, ha estat un espai de passar estones fullejant llibres, de poder conèixer molts escriptors, de deixar-me portar per les recomanacions de Guillem o Jordi. A mi sempre m'ha fet recordar un bar de poble, que entres coneixedor de l'espai, còmode i agradable, amb ganes de compartir i sempre en surts havent passat grans moments i havent-te trobat bona gent. La 22 ha sabut ser un espai de tots, sense barreres i amb una vocació de difusió cultural gairebé única a la ciutat. Hi vagis el dia que hi vagis, sempre passen coses», afegeix.
LLucia Ramis, Pep Prieto i Quim Curbet presentant un
llibre de Prieto. 
Segons l'advocat penalista gironí Carles Monguilod, parlar de la Llibreria 22 és parlar d'una «història d'amor». «Amor als llibres, a la tertúlia distesa i amable, a les passejades sense rumb entre el laberint de llibres que reposen atractius als taulells i en els prestatges». «És parlar de l'amistat de la maduresa que t'arriba, passats els quaranta anys, de la mà de Guillem Terribas, home orquestra i jardiner de jardins delicats i impossibles», comenta l'advocat.
Monguilod recorda la llibreria com a espai de tertúlia i lloc de trobada. «La 22 significa també parlar de Sebastià Salellas i de les nostres cròniques negres (de vegades esgarrifoses) que no s'arreglaven als tribunals però que allà se solucionaven en un moment perquè ja no eren hores d'oficina. I parlar de la Llibreria 22 és també parlar de la il·lusió d'escriure un llibre i de la felicitat de veure'l, per fi, curosament exposat a l'aparador del carrer de les Hortes. I com que parlar de la 22 és parlar de l'amor, sempre serà parlar d'aquella noia que un dia va entrar radiant i lluminosa a la llibreria i de la qual em vaig enamorar sense remei», comenta Monguilod referint-se a la seva dona, a qui va conèixer a la llibreria.
MATIAS CROWDER, publicat en el Diari de Girona 14.10.2018
Fotos: Arxiu Diari de Girona.
Carles Monguilod, Isabel Llauger, Martí Gironell i Josep Campmajó,...
 enmig del public en una presentació