25/4/11

No ets la Shakira

Per Sant Jordi, els escriptors es converteixen més que mai en mercaderia. Uns quants firmen autògrafs sense parar, i la immensa majoria tasten la incòmoda sensació de ser autors sense (gaire) clientela.
Nena, a quin preu els tens?”, et pregunta una dona assenyalant uns volums de receptes. Li podries dir que no treballes de llibretera, que no saps cuinar i que, per desgràcia, tampoc ets cap nena. Però et sap greu donar-li un disgust i t'esforces per saber quant val el llibre que vol. Si et sabessis vendre millor, li hauries aclarit que ets una autora esperant caçadors de dedicatòries, i potser hauries aconseguit que comprés un llibre teu. S'imposa la paralitzadora fòbia social i la dona s'emporta el manual de receptes. Bon profit, doncs.
Durant l'hora llarga que passes a la parada de la Llibreria 22 de Girona, cinc o sis cops criden el teu cognom en veu alta i amb una alegria gens dissimulada. Et sorprèn que et coneguin tant, fins que entens que es refereixen al llibre que hi ha al costat del teu: el firma el nòvio de la Shakira, i a fe que t'hauria agradat compartir espai amb aquell tros d'home, però t'hauràs de conformar decebent els seus admiradors: no, no ets la germana d'en Gerard. De fet, podries ser la seva mare. Ja tens una edat i has viscut uns quants santjordis.
En Josep Maria Espinàs n'ha viscut 57 com a escriptor, però és el primer 23 d'abril que no passa a Barcelona. M'explica que li ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, no pas en el sentit manelià de l'expressió sinó per culpa de la cua de cotxes que entraven a Girona a mig matí. La Rambla és plena com un ou. No sóc l'única que ha optat per un Sant Jordi descentralitzat. “Som a Camallera i ens venia de gust veure l'ambient gironí”, em diu l'escriptor Pedro Zarraluki, que aquest 2011 es mira la festa des de l'altra banda. La seva dona busca la novel·la de Javier Marías: “No sé si és el llibre que toca comprar avui, però és el llibre que vull llegir”. Un raonament que deu haver fet més gent: Marías es perfilarà al vespre com el número dos de vendes en castellà.
El mestre Espinàs ha vingut des de Figueres. “Els llibres han guanyat als anys: tinc 84 anys i he publicat 85 llibres”. Com cada Sant Jordi d'ençà que va dedicar un llibre a un mort, els suplicadors d'anècdotes fan recordar a Espinàs que una vegada va dedicar un llibre a un mort. Ves quina cosa: n'hi ha que triomfen fins i tot entre els difunts i n'hi ha que matarien per dedicar ni que fos un exemplar a un sol lector viu.
A la tarda firmes (és un dir) a Palamós. T'apallissa un autor local que es presenta com a “escriptoret a hores perdudes i exbaquetejador de timbals”. Ell mateix et consola: “Jugo amb avantatge, a mi aquí em coneixen”. Li compres el llibre, mig per no quedar fora de joc i mig perquè confies que el gest serà recíproc.
Eva Piquer, publicat a l'Avui, 25.04.11

Un Sant Jordi entre Maria Magdalena i Valerie Tass...

 Un Sant Jordi entre Maria Magdalena i Valerie Tass...: "La coincidència en les mateixes dates de Sant Jordi, la Setmana Santa i la precampanya, causa embolic. E ls penitents van ser ahir els sof..."

Sota l´ombra pecaminosa de Josep Pla

: Sota l´ombra pecaminosa de Josep Pla: "Frederic Sunyer recupera el recordatori amb retrat de Dalí del funeral de l'escriptor en l'esmorzar literari de la Generalitat a Girona L ..."

23/4/11

Ela Geminada o el gust per l'edició artesanal

El passat mes de febrer va néixer a Girona Edicions de la Ela Geminada, promoguda per Oriol Ponsatí-Murlà. L'editor té clar que cal aplicar l'element distintiu per sobreviure, i en aquest cas n'hi ha diversos. El primer és l'aposta decidida per la lectura com una experiència sensorial que preservi el dret del lector a comunicar-se físicament amb el llibre, i això fa que hagi renunciat a l'edició digital. El segon és el criteri en la tria d'obres, en què té dos consells editorials, un per a cada col·lecció (Trivium i Quadrivium). Els tres primers volums publicats han estat Breviari dels polítics (Mazzarino), Poemes francesos (Rilke) –ha rebut un premi al disseny de la coberta, obra de Marc Gispert– i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i Dissertació sobre Teognis de Mègara, de Nietszche.
El Punt Redacció 23.04.11

Òmnium reuneix escriptors i editors en La Festa de Sant Jordi
Sant Jordi 2011  publicat a La Llança (Omnium Cultural) 19-04-2011
Òmnium Cultural va celebrar ahir dilluns, a la Sala Luz de Gas, La Festa de Sant Jordi, un esdeveniment cultural que dóna el tret de sortida a la setmana de Sant Jordi i on són convidats escriptors, editors i premsa.
Al llarg de la vetllada, es van donar a conèixer el resultats de La Llança de Sant Jordi, i, per tant, quins són els llibres que, segons votació popular, es regalaran més aquest 23 d’abril. A través de la Llança Òmnium Cultural vol fer visibles les excel·lents propostes literàries de ficció, no ficció, infantil i juvenil en la nostra llengua i animar els lectors a fer la seva tria.
La Festa de Sant Jordi a Luz de Gas posava punt final a aquesta iniciativa i donava el tret de sortida a la setmana més literària de l’any. La Festa va comptar amb la música del DJ Guillamino, la inèdita presentació poètica de Josep Pedrals i el pop del grup 4t 1a (Quart Primera).
Davant la pregunta: Quin llibre regalaràs aquest Sant Jordi? d’entre les 240 novetats editorials els 2.992 internautes participants van votar com a principals preferències (llibres per ordre alfabètic):
FICCIÓ
1Q84, de Haruki Murakami
A butxacades, de Joan Todó
La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies
L’home de la maleta, de Ramon Solsona
Natura quasi morta, de Carme Riera
NO FICCIÓ
Aicnàlubma, de Joaquim M. Puyal
El secret del meu turbant, de Nadia Gulham i Agnès Rotger
Espanya, capital París, de Germà Bel
Paraules d’amor. 101 declaracions apassionades, de Víctor Amela i Roser Amills
Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel, de Francesc Buxeda
INFANTIL I JUVENIL
El pirata bo i l’illa dels imperfectes, de Joan Llongueras.
La lluna de gel, de Santi Baró
Qui diu la veritat? La versió de la princesa, de Montserrat Balada i Eva Sans
MILLOR COBERTA
Els castellans, de Jordi Puntí. Disseny: Natàlia Báscones. Imatge: Carles Martorell.
L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez. Disseny: Tholón Kunst. Imatge: Rong Rong & inri.
Poemes francesos, de Rainer Maria Rilke. Disseny: Marc Gispert.

22/4/11

Especial de la revista ‘ Fulls de l'escriptori'

Dimarts va tenir lloc, al centre Arts Santa Mònica, la presentació del número especial de Sant Jordi de la revista Fulls de l'escriptori (CCG Edicions), titulat La poesia i els veïnatges. Hi han col·laborat fins a 37 figures vinculades a diversos àmbits de la cultura catalana.
Diari Avui, redacció 21.04.11

21/4/11

Delictes quotidians

Núria Martí. Foto: Jordi Soler.
Núria Martí publica el recull de contes ‘Naturalesa humana' i ‘Trampa de foc'.
D
esprés d'haver quedat finalista del premi Casero amb la novel·la Hores prohibides (2009), l'escriptora maresmenca resident a Girona Núria Martí Constans ha publicat dos llibres de lectura fàcil per a adults, Les mateixes estrelles (2010) i la recent Trampa de foc, i ara també acaba de sortir el seu quart llibre en dos anys: el recull de contes Naturalesa humana (CCG). “Hores prohibides va ser el començament de tot: va anar molt bé i està exhaurida. En queden quatre exemplars a la Llibreria 22”. A la llibreria que organitza el premi Casero, hi va presentar fa poc Naturalesa humana, acompanyada per Pep Prieto, i el 6 de maig hi tornarà per presentar amb Roger Casero Trampa de foc –sobre els fets que van inspirar el dia de la dona treballadora– i l'edició en castellà de Les mateixes estrelles (Bajo el mismo cielo) que ella mateixa ha traduït, com també ho està fent ara amb Trampa de foc. Martí, professora del Consorci de Normalització Lingüística, ha escrit aquests dos llibres de lectura fàcil per a adults nouvinguts o amb problemes de comprensió lectora.
Pep Prieto i Núria Martí, a la presentació del llibre
"Naturalesa humana" a la 22
Els primers 9 contes dels 24 que inclou Naturalesa humana van guanyar el premi Sant Jordi 2008 de Sarrià de Ter i la resta s'han publicat en algunes revistes o són inèdits. “Són històries quotidianes de delictes humans, petits o grans, narrats amb força ironia, excepte en algun cas de delicte en majúscules com ara la violència masclista”, explica l'autora, que dissabte estarà signant llibres a la Rambla de Girona.
Xavier Castillón, publicat en el Punt 21.04.11

20/4/11

Què són les taronges?

Matthew Tree i Germà Capdevila, ahir a la presentació
a la Llibreria 22. Foto: X. Castillón.
Matthew Tree aplega els seus articles a ‘Com explicar aquest país als estrangers', una lúcida reflexió sobre la identitat, que va presentar a Girona el director de Catalonia Today.
E
xplicar Catalunya als estrangers és, segons Matthew Tree, igual de complicat que explicar als nens
romanesos durant el règim de Ceausescu què eren les taronges: no n'havien vist mai cap!
Amb tot, aquest escriptor londinenc s'arremanga les mànigues perquè res no l'atura: des que es va instal·lar a Barcelona a principis de la dècada dels vuitanta s'ha fet seva la causa catalana i l'ha convertida, diguem-ne, en el seu cavall de batalla personal.
Molest, Matthew Tree se'n fa creus que els seus amics anglesos li posin cara de melindro quan els parla del seu país d'adopció, i més encara quan els pregunta pel que està passant a país, si han sentit a parlar de la manifestació per la independència celebrada a Barcelona el 10 de juliol de l'any passat.
Tree no té cap bena als ulls: Catalunya no significa absolutament res a l'estranger, és una paraula buida de referents per una gran majoria de gent. Per tant, l'esforç d'explicar el seu significat supera el repte de la taronja. El més perillós: caure en divagacions estèrils i provocar l'avorriment del personal. L'escriptor també ha de fer front –un altre perill– als prejudicis: a Europa el nacionalisme fa tuf d'extrema dreta i qualsevol referència a l'independentisme fa posar els pèls de punta als ciutadans políticament correctes. Aquestes reflexions són l'avantsala del darrer llibre de l'autor, Com explicar aquest país als estrangers (Columna), que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona Germà Capdevila, el director de la revista en anglès Catalonia Today, publicada pel mateix grup periodístic que edita els diaris El Punt i Avui.
El volum recull tota una sèrie d'articles que Tree ha publicat els darrers deu anys en diferents mitjans, però sobretot a Catalonia Today. Molts són inèdits en català i tot i ser redactats pensant en un públic anglòfon, aporten llum a la qüestió identitària catalana. Seguint les petges de les Cartes perses de Montesquieu, Tree perfila el seu estil en el seu intent d'explicar “la realitat oculta d'aquest racó d'Europa”. A més, el llibre inclou la polèmica conferència que va impartir al London School of Economics el 5 de novembre del 2008. La versió original anglesa del llibre ja es pot trobar en versió digital per a Kindle a l'Amazon i també per a l'Ipad.
Ahir a Girona, Capdevila va remarcar la tasca titànica de Tree per intentar explicar la realitat catalana a un estranger, quan “no ens entenen ni a la resta de l'Estat”. A la mateixa hora es presentava a l'ajuntament de Girona l'últim llibre de Paul Preston, però Tree va afrontar la dura competència amb esportivitat i bon humor i, de pas, va recordar que la 22 va ser la primera llibreria del país que va exposar el seu debut editorial a l'aparador, i ell no oblida aquell suport a un estranger desconegut que ara ja és com de casa.
Valèria Gaillard / Xavier Castillón, publicat el El Punt 20.04.11

18/4/11

Quim Curbet rep el premi Rosa Leveroni pel seu primer poemari

La sala Art i Joia de Cadaqués va acollir ahir el lliurament del premi Cadaqués a Rosa Leveroni, que ha recaigut enguany en l'editor i escriptor gironí Quim Curbet. I ha estat gràcies al seu primer poemari, Amb ulls de vidre, que ho ha aconseguit. Aquest volum està dividit en dues parts, la primera de les quals homenatja grans figures de la literatura universal, mentre que la segona és més eclèctica.
A més, s'esdevé que el col·laborador de Diari de Girona també ha rebut una segona distinció dels Premis Literaris de Cadaqués, en tant que el Cadaqués a Quima Jaume ha estat per a L'obra completa de Rosa Leveroni, una edició a cura d'Abraham Mohino publicada l'any passat precisament per CCG Edicions.
Diari de Girona 17.04.11

L'Albert i en Nil

Talment com dues verdaderes estrelles mediàtiques, l'Albert i en Nil van congregar ahir al vespre una munió de fans als salons del Gran Hotel Ultònia de Girona. En realitat, l'acte, que va convocar la Llibreria 22 i l'editorial Rosa dels Vents / Grijalbo, era per presentar la nova novel·la del primer, l'Albert, l'Albert Espinosa. El seu llibre, Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, que actualment ja va per la quarta edició (en català i en castellà) i lidera el rànquing de vendes a Catalunya, va restar, però, en un segon pla per l'ombra allargada d'aquesta sèrie que està en boca de tothom i que capítol rere capítol s'ha convertit en tot un fenomen mediàtic. Parlem de Polseres vermelles, de la qual l'Albert Espinosa és el creador i guionista, i en Nil Cardoner és un dels actors que també fa les funcions de narrador (en el paper de Roc, el nen en estat de coma vegetatiu).
Malgrat que l'aforament va quedar petit, els més d'un centenar de joves gironins i gironines que ahir van assaltar literalment l'hotel es pot dir que van ser uns afortunats. I és que les dues presentacions prèvies del llibre, a Barcelona i Granollers, van haver de ser avortades per un excés d'aforament. El públic, d'allò més entregat –i civilitzat, tot s'ha de dir– va resignar-se a la mitja hora d'espera i tampoc no es va sentir estafada amb els poc de més de vint minuts que va durar la presentació en si. Ja ho va dir l'Albert Espinosa, que, si bé li agraden els títols llargs, parlar no tant. La complicitat entre l'escriptor i el públic era tal que ell mateix va admetre que havia vingut per signar llibres i deixar-se retratar. I tothom encantat. Bé, també va donar l'opció que el fans fessin tres preguntes, “no més”... encara que al final van ser quatre i finalment l'última tractava de biaix sobre la seva literatura. Les anteriors, és clar, van ser preguntes relacionades amb la sèrie.
La gran sorpresa de la vetllada van ser les intervencions d'en Nil, gironí –de Montjuïc!– que va admetre que viu un “somni inoblidable”, malgrat que el primer dia de rodatge es va espantar molt quan va veure que tots els seus companys de rodatge eren calbs. Sobre el pare creatiu, no ho podia resumir millor: “És molt bon escriptor!”.
Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine té tots els números per continuar arrasant per Sant Jordi. Pel que fa a la sèrie, la cosa s'acaba, i ja va advertir molt raonadament Espinosa –“per mantenir la seva qualitat”, bàsicament– que haurem d'esperar fins a la tardor del 2012. Doncs això, paciència.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt 14.04.11

17/4/11

Pre-signatures


Un estol d'escriptors signen exemplars dels seus llibres en diversos establiments de Girona


Una passejada pels voltants del carrer Hortes, Santa Clara o la Rambla et permetia, ahir, topar amb molts dels escriptors que amb vistes a Sant Jordi ja han publicat els seus darrers llibres i que possiblement aquella diada tindran molta feina a Barcelona. Però com que el do de la ubiqüitat, malgrat que ho pugui semblar en ocasions, encara no el tenen, els escriptors han aprofitat una iniciativa del llibreter Guillem Terribas a la qual, després, es van aferrar les editorials per organitzar una mena de jornada de pre-signatures. Així doncs, ahir, a la llibreria Empúries, a la Llibreria 22 i a l'Hipercor podies topar amb Carme Riera (Natura quasi morta), Eduard Màrquez (L'últim dia abans de demà), Ramon Solsona (L'home de la maleta), Eloi Vila (Una paraula de més), Laura Borràs (Per què llegir els clàssics?), Martí Gironell (L'arqueòleg), Rosa Cullell (El millor lloc del món) o Rafael Nadal (Els mandarins). A la Llibreria 22 els autors van deixar un gran nombre d'exemplars signats per vendre'ls per Sant Jordi i Guillem Terribas ja es planteja un canvi de format per a la jornada de l'any que ve per atreure públic.
Dani Chicano, publicat en El Punt, 17.04.11


Les signatures de llibres preparen l´ambient per Sant Jordi a Girona

Autors com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell o Carme Riera visiten la ciutat per donar suport a una campanya marcada per la crisi.
Escalfant motors per la festa Girona va fer ahir una prèvia del que es viurà dissabte vinent.Els seguidors de Víctor Amela i Roser Amills van endur-se alguns records més, al marge de la signatura.Durant tot el dia, la Llibreria 22 va tenir visitants il·lustres i compradors avançats a la diada.
E
n un Sant Jordi que es preveu especialment complicat a causa de la crisi, i amb els gremis del sector del llibre units per primer cop per crear sinergies que mantinguin les vendes d'un dia on s'aconsegueix el 5 per cent dels ingressos anuals, tots els esforços són pocs. Així és com una setmana abans del gran dia del llibre, nombrosos escriptors han visitat Girona per tal de signar exemplars dels seus darrers llibres i impulsar les vendes.
Durant tot el dia, la Llibreria 22 va registrar un públic molt nombrós; els reclams van ser Mª Carme Roca (amb Escollida pels déus, un llibre centrat a Empúries), Eduard Márquez, Carme Riera (Natura quasi morta), L'home de la maleta de Ramon Solsona i la guanyadora del premi Ramon Llull, Núria Amat, que hi presentava Amor i guerra. Durant el matí també hi van passar Martí Gironell, Antoni Pladevall, Maria Català o Rosa Cullell amb El millor lloc del món, entre d'altres.
A la tarda, va generar expectació la visita de Rafel Nadal i el seu supervendes Els mandarins; Núria Martí i Miquel Fañanàs també van voler aportar el seu gra de sorra al toc festiu de la jornada.
D'altra banda, qui també va visitar Girona, en aquest cas a El Corte Inglés, va ser el popular periodista Víctor M. Amela i Roser Amills, que han compilat a quatre mans Paraules d'amor. Aquest és un llibre on els autors han convidat un centenar de personatges de la vida social catalana a parlar amb passió sobre l'amor, en qualsevol dels seus àmbits. Entre ells hi ha "els Alberts" Espinosa, Om i Serra, Bigas Luna, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Isabel Coixet, Javier Mariscal, Màrius Serra, Quimi Portet, la cantant Sílvia Pérez Cruz o Lluís Llongueras.
Marta Pallarés, publicat en El Diari de Girona 17.04.11

11/4/11

Viatjant sobre rodes

Albert Casals, fent trucs de màgia a la 22
Foto: Joan Castro. Click Art.
Albert Casals continua col·leccionant aventures pel món que ara vol compartir amb la publicació del seu segon llibre, ‘Sense fronteres'.
L'Albert conversa alegrement amb tots aquells que esperen a la Llibreria 22 de Girona una dedicatòria del seu segon llibre: Sense fronteres. Amb el seu look inconfusible de cabells blaus i una samarreta de la pel·lícula Acción mutante, l'Albert no tarda gaire a treure les cartes i a deixar bocabadat el púbic amb els seus trucs de màgia. Les rialles són contínues. Realment, no és la típica presentació de llibre. Ell tampoc no és un autor típic.
Després de l'èxit del llibre El món sobre rodes, que Albert Casals va publicar el 2009, el jove d'Esparreguera s'ha animat a continuar compartint les aventures que col·lecciona des dels 14 anys, quan després de lluitar contra la leucèmia que el va deixar en una cadira de rodes, va decidir fer allò que realment el fa feliç: viatjar.
A Sense fronteres, l'Albert explica els tres viatges que va fer durant els anys 2008 i 2009. Va voltar per diversos països de Llatinoamèrica: Colòmbia, l'Equador, el Perú, Xile i Panamà. L'Albert va gaudir de l'hospitalitat de la gent i va haver d'afrontar algun perill: va arribar per mar a Panamà en plena tempesta. Va tornar a Esparreguera, però ràpidament va decidir deslliurar-se de nou de la rutina de casa i se'n va anar al desert africà. Finalment, va ser el Japó qui el va acollir de nou –en el primer llibre ja descrivia la seva visita anterior–, però ara acompanyat de l'Anna, la seva nova companya de viatge.
Sortint de casa amb només vint euros a la butxaca, l'Albert ja ha visitat més de cinquanta països. Assegura que no hi ha res impossible, i que l'estil de vida que ha escollit ell es basa en l'autoestop. “No em calen gaires coses per viatjar, només una samarreta, uns pantalons, llibres, un instrument musical petit, un sac de dormir, una tenda de campanya, una farmaciola i, sobretot, les meves cartes”.
En principi, l'Albert no té intenció de publicar un tercer llibre, però ja comença a acumular moltes altres experiències amb l'Anna. Ara tenen previst marxar mig any en direcció a Laos fins arribar a Nova Zelanda fent “barcoestop”. Com ja van fer l'estiu passat, filmaran el viatge, però no saben si en faran un documental.
Irene Marqués, publicat en El Punt el 11.04.04

8/4/11

´Desconfiï vostè dels autors que publiquen un títol cada sis mesos´

Javier Sierra, l'únic autor espanyol contemporani que col·loca els llibres entre els més venuts als EUA -La cena secreta es va editar a 43 països-, va presentar ahir a la Llibreria 22 la seva esperada nova obra, El ángel perdido: catedral de Santiago, conxorxes internacionals, sectes, història, màgia...

Ha llegit El misterio de los siete pergaminos cátaros?
(Estranyat) No sabia ni que existís.
De fet encara no existeix. He inventat aquest títol, després ja hi afegiré un text i a vendre llibres per un tub, no?
No cregui. Si fes això estaria subestimant el lector, i seria un greu error per la seva part, com a escriptor. El lector és el tipus més intel·ligent que camina pel carrer, no li pot vendre qualsevol cosa.
Barrejar religió, conjura, història, intriga, etc., és un èxit de vendes segur?Intenti-ho vostè (rient).
Ho vull fer, per això l'hi pregunto.
He, he. No és tan fàcil, tot això requereix una tècnica. I sobretot, insisteixo, no li pot prendre el pèl al lector, li ha d'oferir alguna cosa que funcioni, que sigui seriosa. Si no, no ho compra.
Vengui's, doncs: què ofereixen els llibres de Javier Sierra que no ofereixen tants altres de temes similars?
Són llibres d'aventures en els quals el lector, a més d'entretenir-se, descobreix coses noves. I inclús pot arribar a fer plans per a les seves pròximes vacances.
No exagera, venent-se?
Tots els escenaris que apareixen a les meves novel·les existeixen, i en descobreixo aspectes que probablement molta gent no sabia ni que hi eren.
Té molta imaginació o coneix molts secrets?
Estudio molt. Als meus llibres hi ha més documentació que imaginació. Em penso que la clau de l'èxit té a veure amb això, perquè el lector acaba dubtant de què és realitat i què és ficció.
Però al món els secrets i conxorxes existeixen de debò?
És clar que n'hi ha. Que no llegeix les pàgines de política del diari?
Guarda més secrets l'Església o els governs?
L'Església els guarda des de fa més temps.
Existeixen els llibres escombraria?
Per descomptat que existeix la literatura escombraria. Però jo no la compro. Ni tampoc la llegeixo.
Com es distingeix?
Desconfiï vostè dels autors que publiquen un títol cada sis mesos.
El molesta quan li diuen que això seu són només bestsellers?
No, per a mi ser un autor supervendes és una cosa de la qual estar orgullós. Ser supervendes significa ser superllegit.
Girona dóna per a una novel·la?
A Girona va néixer la càbala, tenen a Banyoles el llac més màgic d'Espanya, els Pirineus són terra de llegendes... Girona no dóna per a una novel·la, sinó per una col·lecció sencera. Algun dia em ficaré en alguna.
La cena secreta el va enlairar. Per a sopars secrets els de Berlusconi?
He, he. Aquests m'interessen poc, perquè d'aquí un temps ningú els recordarà. El que ha passat a la història és el sopar que va pintar Leonardo da Vinci, aquest és etern.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 08.04.11 Foto:Marc Martí

5/4/11

´Horaci va dir ´aguanteu i espereu temps millors´, però als catalans ja se´ns ha acabat la paciència´

Foto: Calomer
El periodista i escriptor Josep Maria Puigjaner presenta aquest vespre a la Llibreria 22 de Girona Carpe Diem, un recull d'idees, un dietari de notes disperses sobre temes diversos sobre els quals reflexiona sempre partint de la citació d'un autor, ja sigui clàssic o més contemporani
Carpe Diem. Però per als joves d'avui, llegir els clàssics no és aprofitar el dia.
Potser no, però estan equivocats. Val la pena tenir en compte els càssics grecs i romans, que parlen del més profund de la naturalesa humana.
Era la mateixa naturalesa d'avui?
Cada època té la seva saviesa, però n'hi ha d'eterna i immutable. L'ensenyament dels clàssics hauria de ser obligatori des dels primers temps de la formació escolar.
Segons el seu admirat Horaci només és lliure qui sap dominar les passions. Quines ha hagut de dominar vostè?
Potser la mandra. Una passió bastant estesa que afecta també les més altes jerarquies, fins i tot de l'església catòlica, penso ara en la mandra de pensar, de reflexionar, sobre el pas del temps.
Un altre clàssic, Plató, creia que allà on el manar és cobdiciat i disputat no hi pot haver bon govern.
Crec que és un mal habitual als governs. Però tampoc no podem negar que molta gent és a l'administració per esperit de servei.
Ha viscut força anys a Madrid. Qui viatja molt acaba sentint-se estranger al seu país, com mantenia Descartes?
En els onze anys que vaig ser a Madrid em vaig reafirmar en el meu catalanisme i en la necessitat de dedicar-me a les coses del meu país... que no és precisament el que vaig trobar allà. Allà i aquí, el meu país és Catalunya.
De què li va servir aquells temps?
Em sembla que conec bastant bé la mentalitat espanyola respecte a Catalunya, per això he escrit tant sobre el tema.
S'atreveix a resumir-la amb una citació dels clàssics?
N'hi ha una d'Horaci que convida a la paciència: "Aguanteu i espereu temps millors". El problema és que aquesta citació podria haver valgut fins ara, però la paciència ja se'ns ha acabat, als catalans.
"Tem la vellesa, perquè mai ve sola", va dir Plató. Amb què ve?
Sovint amb la pèrdua de facultats. Però té aspectes positius, com per exemple pensar i assumir que la vida és finita i per tant cal aprofitar el dia.
Hedonisme pur?
He, he. Em refereixo a aprofitar el dia fins al final, en benefici dels altres: del teu país, de la teva família, de tots els que et segueixen.
Regali-li una citació a Zapatero, ara que no continuarà.
No és ben bé una citació, però li preguntaria si quan abandoni el poder podrà viure amb més honestedat, més rectitud i més pau interior.
Sí que en deu tenir alguna per resumir la seva vida.
He tractat de viure amb honestedat i he tractat de servir el meu país dins de les meves petites possibilitats i capacitats, cosa que seguiré fent. I com a cristià militant , vull continuar buscant nous camins de presència del cristianisme a la societat.
Entrevista d' Albert Soler, publicada en el Diari de Girona 05.04.04

2/4/11

Presenten ´Tombes i lletres´

Foto: Marc Martí
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del llibre Tombes i lletres, de la nova editorial de la Bisbal d'Empordà Edicions Sidillà. Fotografies de cementiris de Judit Pujadó i Eduard Punset il·lustre escrits d'Antoni Puigvert, Narcís Comadira, M. Rosa Font o Vicens Pagès.
Diari de Girona 02.04.11

1/4/11

Per llegir al cementiri

Edicions Sidillà s'estrena amb un llibre que proposa la visita fotogràfica i literària a les tombes de 41 escriptors.
Els escriptors no temen la mort, no pas aquesta mort de pedretes i vegetació un pèl salvatge que sol haver-hi als cementiris, sovint sota uns cels espectaculars, de sol o de tempesta, fets a propòsit perquè altres escriptors s'hi passegin buscant les clarors i les tombes dels que els han precedit pel pur plaer de tornar-los a escoltar, de morts, com si encara fossin vius. La visita a les tombes dels escriptors famosos és ja quasi un gènere literari en si mateix, però a Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, impulsors de la nova editorial Sidillà, els interessava no tant el culte fetitxista que a vegades pren el turisme funerari com el reconeixement a una tradició literària que, vencent molts impediments, ressona encara en múltiples veus a través del temps. Pels editors d'aquest nou segell amb seu a la Bisbal d'Empordà i que pren el nom d'un poble a tocar de Foixà ja extingit, colgat per la sorra del Ter des de l'edat mitjana, igual que es viatja a París per honorar Baudelaire als peus de la seva làpida, s'hauria d'homenatjar els autors que escriuen en la mateixa llengua que nosaltres a les seves tombes tan discretes, artístiques, recòndites o monumentals com les de qualsevol altra literatura del món.
Per traçar aquest cànon peculiar que homenatja 41 autors de totes les terres de parla catalana, des del segle XIII fins al segle XX, els responsables de l'edició de Tombes i lletres han hagut de fer efectivament més d'un viatge, a la València d'Ausiàs March, a l'Andratx de Baltasar Porcel, a la Prada de Pompeu Fabra, al Gwined de sant Vicenç Ferrer, i per a tots han buscat un altre escriptor viu, aparellant-los per admiracions o afinitats, perquè aquest passeig pels cementiris prengués un aire vivificant de continuïtat. El llibre pren així el format d'un àlbum de records, a la manera de Tumbas de poetas y pensadores (Siruela, 2008), de l'holandès Cees Nooteboom, amb fotografies de la seva dona Simone Sassen, i més encara de Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines, que la mateixa Judit Pujadó va publicar a Vitel·la l'any passat, amb textos i fotografies propis. Aquí les fotografies tornen a ser majoritàriament de l'escriptora i editora, i de la resta, n'és autor Eduard Punset. Els textos, en canvi, s'han assignat a tants escriptors com tombes es rememoren, gent que comparteix “la necessitat de sentir-se o de saber-se a través de les paraules”, que subscriuen la idea que un llibre, i potser més un com aquest, “és ple de centenars de llibres més que conviden a ser llegits”.
Encapçalats per Pompeu Fabra, evocat des del present per Antoni Puigverd, van desfilant per les pàgines de Tombes i lletres des de Ramon Llull (comentat per Albert Roca), fins a Andreu Vidal (vist per Albert Roig), passant per Àngel Guimerà (Quim Lecina), Jacint Verdaguer (Narcís Comadira), Joaquim Ruyra (Rosa Font), Caterina Albert (Vicenç Pagès), Eugeni d'Ors (Francesc-Marc Álvaro), Carles Riba i Clementina Arderiu (Carles Duarte), J. V. Foix (Xavier Lloveras), Joan Salvat Papasseit (Jaume Subirana), Llorenç Villalonga (Melcior Comes), Josep Pla (Miquel Pairolí), Mercè Rodoreda (Maria Mercè Roca), Joan Sales (Quim Torra), Joan Vinyoli (Eduard Márquez), Gabriel Ferrater (Isabel Olesti), Blai Bonet (Lolita Bosch) o Maria Mercè Marçal (Jordi Pàmias).
El llibre es va presentar ahir al cementiri de Sarrià de Barcelona –avui l'actriu Olga Cercós en farà una lectura a la Llibreria 22 de Girona, en un acte presentat per Narcís-Jordi Aragó–, on hi ha unes quantes de les tombes dels autors ressenyats. També s'hi va presentar Edicions Sidillà, que vol “aprofundir en l'imaginari col·lectiu català” recuperant i divulgant la literatura del país i, paral·lelament, rescatant la tradició oral amb la col·lecció etnopoètica La Talaia, que s'inaugura amb la reedició, ampliada, d'El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres, de Cortadellas i Albert Llenas, que recopila més de cent testimonis de persones que encara poden parlar d'un món que ja no existeix, si no és en les llegendes.
Eva Vázquez, publicat en El Punt el 01.04.11

Amor per la literatura

Rive gauche', a La 22
Les actrius Anna Güell, Mercè Anglès i Maria Molins presentaran avui (20h), a la Llibreria 22 de Girona, l'obra Rive gauche (Arola Editors), escrita per Marc Rosich, la posada en escena de la qual, dirigida per Rafel Duran, es podrà veure demà, dissabte (22 h) i diumenge (19 h), a la sala La Planeta. En aquesta presentació es faran lectures de fragments de l'obra. Rive gauche es va estrenar a la sala Muntaner a principis d'any. A la foto, Mercè Anglès, Quim Curbet, Guillem Terribas i Anna Güell a la 22.
Dani Chicano, publicat en El Punt el 31.03.11
Les protagonistes de ‘Rive Gauche', una peça de
Marc Rosich, dirigida per Rafel Duran Foto: Q-ARS.

‘Rive Gauche' es podrà veure aquest cap de setmana a la sala La Planeta

Avui, demà (22 h) i diumenge (19 h) la sala La Planeta ha programat Rive Gauche, una peça de Q-Ars Teatre, escrita pel dramaturg Marc Rosich expressament per a la companyia. A Rive Gauche se'ns presenten les figures de les llibreteres Sylvia Beach (Mercè Anglès) i Adrienne Monnier (Anna Güell), mestres de Shakespeare&Co. i La Maison des Amis des Livres, respectivament, de la mà d'una mena de guia (Maria Molins). L'amor per la literatura és el catalitzador dramàtic d'aquesta peça, que relliga la relació d'aquestes dues dones mentre surten a la palestra autors com Joyce, Francis Scott Fitzgerald, Valéry o Gide. Beach i Monnier eren promotores de la literatura al París dels anys trenta i al seu voltant van entrar en contacte els membres de l'avantguarda intel·lectual americana i europea de l'època. Beach va conèixer Monnier a París. Era una dona més jove, més culta i molt coneixedora de l'ofici i les dues van obrir una llibreria cadascuna, una al davant de l'altra, a la Rue de l'Odeon, a la Rive Gauche, el cèlebre marge esquerre del riu Sena, on es concentraven els intel·lectuals i els bohemis i que entre el 1921 i el 1937 va ser epicentre d'experimentació literària.
La història de Rive Gauche ideada per Marc Rosich comença amb la sol·licitud que fa una misteriosa clienta a les llibreries de Monnier i Beach. La cerca, aparentment innocent, d'una obra fa que les situacions es vagin encadellant.
Dani Chicano, publicat en El Punt 01.04.11