Ordóñez ens du a la Barcelona dels 60

L'escriptor gironí Josep Maria Fonalleras va presentar ahir la novel·la Un jardín abandonado por los pájaros, de Marcos Ordóñez, a la Llibreria 22, en presència del propi autor. Ordóñez transporta el lector, en la seva novel·la, a la Barcelona dels anys 60, quan les coses més simples sovint eren les més importants. Una novel·la que té molt d'autobiogràfica i que permet endinsar-nos en la història familiar d'Ordóñez compartint la seva innocència juvenil.
Diari de Girona, 28.06.13 Foto: Marc Martí

Pepe Ribas: “Berlín és la ciutat dels creadors”

“Berlín té una gran oferta cultural creativa, és la ciutat dels creadors, no del mercat de l'art, com ho són Londres, Nova York o Xangai”, afirma Pepe Ribas sobre la capital alemanya, on va escriure en part la seva segona novel·la, Encuentro en Berlín (Destino), que presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona, amb la crítica literària Isabel Llauger (20 h).
“Som europeus, però no tenim ni idea del que va passar a Europa en el segle XX, només els quatre tòpics explicats pels vencedors”, diu Ribas, que escenifica a Berlín la trobada entre un periodista i activista xilè i un antic enginyer soviètic reconvertit en membre de la intel·ligència ucraïnesa, amb el teló de fons d'una Europa dominada per molts interessos financers, polítics i mafiosos en el present, i per un passat que amaga milions de víctimes dels règims totalitaris, tant del nazi com del soviètic, en països com ara Polònia o Ucraïna, que Ribas ha recorregut en un treball de camp amb entrevistes als últims testimonis vius.
Diu Pepe Ribas que la seva vocació real era la de novel·lista, però que en el seu camí s'hi va interposar Ajoblanco, la històrica revista cultural i llibertària que va dirigir en dos períodes, del 1974 al 1980 –el 1985 va publicar la seva primera novel·la, El rostro perdido– i del 1987 al 2000. Ribas, que té residència a l'Empordà, va publicar el 2007 Los 70 a destajo, un llibre sobre la seva experiència al capdavant del primer Ajoblanco, i ara prepara Los 80 al carajo, dècada en què situa els orígens del “neoliberalisme i la falsa democràcia” que estem patint en el segle XXI.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 20.06.13

El cromanyó ejaculador precoç i l´indignat insaciable

Albert Soler va poder parlar del tema que més li agrada, el sexe. L'excusa? La presentació del llibre d'en Josep Pastell.
A

Presentació a la Llibreria 22 de Girona. Foto: Aniol Resclosa

lbert Soler es va trobar ahir com peix a l'aigua podent parlar en el to que més domina, l'humorístic, del tema que més li agrada, el sexe. Soler va presentar a la Llibreria 22 de Girona el darrer títol de l'escriptor gironí Josep Pastells, Vides lascives, guanyador del premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida.
L'obra comença amb un cromanyó ejaculador precoç i acaba amb un indignat que mor d'un atac de cor a la Puerta del Sol mentre intenta batre un rècord de closques seguides.
Entre aquesta cara i creu de la moneda sexual desfilen un seguit d'homenots i donotes com ara Praxíteles, tant excitat amb l'estàtua de marbre que acaba d'esculpir que intenta posseir-la, fet que Soler interpreta com "el més clar precedent de l'invent de la nina inflable".
També hi apareix Nefertiti "gairebé oculta darrere la verga de 25 cm. del seu esclau predilecte", o Aristòtil, "enculat per un deixeble". Picasso, Miró, Franco, Hitler, Borges, Cortázar i fins i tot Freud són enxampats en el moment més incandescent de la seva vida en aquest llibre de Pastells.
Per Soler, Pastells "té la virtut de divertir, alhora que il·lustra i escriu bé". I ho fa amb un domini sorprenent del lèxic català per definir parts -per posar algun exemple- de l'anatomia masculina com ara "pastanaga, fal·lus, verga, cigala, titila, polla, penis..."
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 20.06.13

Un matrimoni britànic a la Costa Brava

Patricia, Matthew, LLuís a la 22

L'escriptor Matthew Tree va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre El gat, unes llavors i quinze llibres, obra de Patrícia Langdon-Davies, que narra l'experiència viscuda amb el seu marit quan van establir-se a Sant Feliu de Guíxols a la dècada de 1950. El llibre és el 27è volum de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona.
Diari de Girona, 13.06.13.

El ‘Càntic' sense Déu de Joan Ferrer i Narcís Comadira

Joan Ferrer i Narcís Comadira, en la presentació  del
‘Càntic dels càntics' a La 22 de Girona,
el 30 de maig Foto: LLUÍS SERRAT.

El poeta gironí i l'hebraista i degà de la UdG presenten a l'editorial Fragmenta una nova traducció del llegendari poema bíblic de l'amor que l'acosta a la “febrada eròtica” de l'original.

Poques vegades s'haurà fet tant per acostar el Càntic dels càntics al lector modern i no banalitzar-lo pel camí. La nova traducció que acaba de publicar l'editorial Fragmenta seria la versió laica d'aquest text llegendari dels orígens de la literatura eròtica que la tradició cristiana, però, ha volgut presentar sovint com una representació de l'amor cast de Déu pel seu poble, Israel, o del diàleg encès que l'ànima humana sostindria amb aquest Déu si li fos donat el do immerescut de parlar-hi. Al contrari, la línia diguem-ne terrenal, per no dir-ne pagana, que segueixen Joan Ferrer i Narcís Comadira, el traductor literal i el traductor creatiu d'aquesta nova edició del poema de Salomó, sosté que el Càntic inequívocament tracta de l'amor, més que humà, carnal, entre un home i una dona que es toquen, s'oloren, s'escometen, s'exciten; entre un noi i una noia atacats per una “febrada eròtica” que no és símbol més que del desig mateix. Més encara; que de la presència divina aquí no hi ha sinó el prodigi d'un amor suprem, “fort com la mort”, com diu Salomó, perquè l'amor sol ja és totpoderós, “és qui fa el miracle”, hi afegeix Comadira, convençut que “en el moment de l'amor tots duem un rei al cos”.

No és pas la primera vegada que es rescata de la seva missió evangèlica aquesta composició inserida com un oasi paradisíac entre els anomenats llibres dels savis de la Bíblia hebrea, però sí una de les ocasions en què la desinhibició interpretativa es formula d'una manera més tallant: “El text és el text i Déu no hi és. No intervé per res en el poema.” Ho alerta Comadira en el pròleg del llibre per eludir tota temptació de fer-ne una lectura en clau mística o teològica, ben legítima per descomptat, però que evidentment no és la seva. Per alguna cosa ha titulat la presentació de la versió que n'ha fet, a partir de la traducció vers a vers que li havia facilitat el filòleg semític i especialista en la Bíblia Joan Ferrer, amb un “Escriure's el Càntic”, és a dir, crear-lo per a si mateix, amb la seva veu, les seves paraules, el seu ritme, la seva ànsia de sentit. Amb la seva tradició, també, perquè en el Càntic de Comadira, si es pot batejar així, hi ressonen el “llir entre cards” d'Ausiàs March i l'Amic e Amat de Llull, però no pas les traduccions que al seu dia van fer-ne Jacint Verdaguer i Carles Riba, dos poetes que admira i que li haurien contaminat massa, diu, la forma.

No ha pas forçat la màquina per fer dir al text el que no diu (prefereix, per exemple, el melic i no la vulva en un vers en què, tot i així, no hi ha dubte que el melic fa de vulva), però és contrari a edulcorar les referències fisiològiques d'un text de gran poder eròtic i, en ocasions, obertament sexual. En qualsevol cas, continua sent un dels més grans poemes d'amor de la literatura de tots els temps, “una perla fina”, en paraules de Joan Ferrer, “un jardí de símbols”, també, a través dels quals “es canta la bellesa de l'amor humà”, tingui o no la benedicció divina.

Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 09.06.13

*VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ A LA 22 http://youtu.be/jOzll071ZbE

Les emigracions d´Ariel Halac, a Girona

Foto: Aniol Resclosa.

L'escriptor Ariel Halac va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre No había que hacer negocios con argentinos (Edicions Cal·lígraf). Aquesta és la crònica d'una emigració col·lectiva i personal, a través d'un compendi de narracions breus amb aires de Julio Cortázar. És també un llibre de viatges, una novel·la negra i una crònica del desarrelament. Nascut a Córdoba (Argentina) el 1966, Ariel Halac es va establir el 2004 a la Costa Brava.
Publicat en el Diari de Girona 05.06.13

Llibre infantil i gintònic

A qui se li podia ocórrer fer la presentació de dos llibres infantils en un bar restaurant tot bevent gintònics, en lloc de fer-ho en una llibreria, en una escola o en una biblioteca, com Déu mana? Només a en Guillem de la 22, és clar. Però el llibreter ho va justificar plenament quan va fer la introducció de la vetllada, ahir al vespre, als Jardins de la Mercè de Girona, mentre paraven l'orella la vintena d'homes, dones i criatures que formaven el públic, els cambrers i, és clar, els autors, Miquel Berga (La bruixa de Cadaqués, Cruïlla) i Vicenç Pagès Jordà (La llentia viatgera, Estrella Polar). Al cap i a la fi –va venir a dir Guillem Terribas–, no són els pares qui compren els llibres per als petits de la casa? Doncs portem-los a un lloc on als adults els agradi anar i on puguin beure cubates o, ara que estan de moda, gintònics i acabin adquirint els llibres. Devia donar per descomptat que amb una atmosfera com aquella no seria una presentació típica i que ens ho passaríem bé. I tal dit, tal fet. Berga i Jordà es van avenir a comentar l'obra del col·lega en un to distès, com no podia ser d'altra manera, i van jugar a fer-ne lectures alternatives a la més òbvia. Berga va fixar-se en uns paràgrafs de La llentia viatgera que, al seu parer, contenen l'essència de l'experiència artística i la declaració d'intencions de la literatura, probablement sense que l'autor mateix en fos conscient. Pagès Jordà va ser més agosarat. Va incidir en les connotacions fàl·liques d'alguns elements de la història (l'escombra de la bruixa o el bastó de Dalí), en la lectura de gènere que es podia deduir que una dona (la bruixa) s'enfrontés a un grup d'homes poderosos i fins i tot en la comparació dels gats (cat, en anglès) revoltats contra la bruixa com a reflex del poble de Catalunya aixecat contra l'Estat. Però no us creieu els autors, no els feu cas, que els pares no pateixin: tots dos contes són, en essència, unes bones històries perquè els petits de la casa s'entretinguin i aprenguin.
Ramon Esteban, publicat en El Punt-Avui 02.06.13 Foto: Ramon Esteban

L'Univers Homer explora les arrels i la vigència del mite clàssic d'Ulisses

El cicle impulsat per l'Ajuntament i la Casa de Cultura arriba a la desena edicióHi haurà conferències, projeccions, lectures i un tast gastronòmic.

No se sap amb certesa si va existir de debò o si la seva obra és deguda a més d'un autor, com en el cas de Shakespeare, però fins i tot Carles Riba, un dels seus primers traductors al català, assegurava que una tal “unitat de joia” només podia haver estat concebuda per la ment d'un poeta sencer i únic. Després de Joyce, Sartre, Proust, Woolf, Kafka, Calvino, Faulkner, Pessoa i Borges, el cicle literari que cada mes de juny organitzen l'Ajuntament de Girona i la Casa de Cultura a l'entorn d'un autor reconegut de les lletres universals remunta als orígens de la cultura occidental i de les mateixes jornades, que van néixer el 2004 per celebrar el Bloomsday de l'Ulisses de Joyce, per anar a trobar Homer, el poeta cec a qui devem la creació de l'Odissea i del mite de l'heroi errant.
L'Univers Homer, que coincideix amb el 150è aniversari del naixement de Konstantinos Kavafis (1863-1933), l'impulsor modern de la simbologia d'Ítaca, omplirà el mes de juny d'activitats relacionades amb l'autor, real o imaginari, de l'Odissea i la Ilíada, des de la projecció de la pel·lícula de Mario Camerini Ulises (1954), amb Kirk Douglas, Silvana Mangano i Anthony Quinn, que obrirà el programa dimarts que ve, dia 4, al Truffaut (20 h), fins a la lectura dramatitzada de textos d'autors contemporanis que s'han sentit atrets per la imaginació homèrica (Llorca, Rodoreda, Vinyoli, Parcerisas, Rosa Font), en l'espectacle L'ombra d'Ulisses, previst per al 20 de juny a la Casa de Cultura (20 h) amb els actors Jordi Subirà i Cristina Cervià, acompanyats al piano per Quim Solà. Hi haurà, com cada any, un tast conduït pel periodista Salvador Garcia-Arbós inspirat en les referències gastronòmiques d'Homer, el 13 de juny a La Mercè (19 h), i una sessió per explicar en forma de conte l'Odissea als infants, el 14 de juny a la Casa de Cultura. Però sobretot es proposa un aprofundiment en els valors mítics i literaris del text homèric a través d'un seguit de conferències: de Mariàngela Vilallonga sobre el significat del viatge a Ítaca (Mercè, dia 5), de Jordi Balló sobre la presència de l'Odissea en el cine (Museu del Cinema, dia 11), de Carles Miralles sobre Els dos noms d'Ulisses (Mercè, dia 12), i d'Eusebi Ayensa sobre el pas de l'ideal heroic d'Homer al pessimisme de Kavafis (Mercè, dia 19).
Eva Vázquez, publicat el El Punt-Avui 01.16.13.
*LA LLIBRERIA 22 HI COL.LABORA, com cada any, A L'UNIVER HOMER.
Més iinformació http://www.llibreria22.net/imgs/presentacions/Triptic%20Homer2013.pdf

Presentació adulta dels contes infantils de Berga i Pagès

Per si a algú li cal armar-se de valor per admetre la influència en la seva vida de l'imaginari infantil, els escriptors Miquel Berga (Salt, 1952) i Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) han decidit facilitar-los el tràngol en la presentació, avui als Jardins de la Mercè de Girona (19 h), de les seves respectives primeres incursions en la literatura infantil, que anuncien com una tertúlia “apta per a adults” i durant la qual els assistents podran consumir “gintònics a preu especial”.
Entre glop i glop, Miquel Berga parlarà de La llentia viatgera (Estrella Polar), el primer conte infantil que publica Vicenç Pagès, amb il·lustracions de Joan Riera Calabús, i l'escriptor figuerenc al seu torn comentarà La bruixa de Cadaqués (Cruïlla), amb dibuixos de Lluís Farré, l'estrena del mateix Berga en aquest gènere tan concís com difícil.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 01.06.13
* Presentació organitzada per la LLibreria 22