26/1/22

Narcís Comadira compleix 80 anys envoltat d’estima, agraïment i admiració

Homenatgen el poeta i pintor en un acte que va tenir de fil conductor el seu darrer llibre, ‘Els moviments humans’, del qual els amics van llegir fragments.

Narcís Comadira, entrant en el Cinema Truffaut, amb aplaudiments. 












U
na representació del món literari, però també de la resta de la societat gironina, va aplegar-se ahir al migdia al cinema Truffaut de Girona per felicitar el poeta, dramaturg i pintor Narcís Comadira, nascut en aquesta ciutat ahir feia 80 anys. En paraules de Josep Maria Fonalleras, conductor de la trobada, eren “amics, coneguts, saludats i gent que s’estimen en Narcís i la Dolors [la seva dona]”. Aquest aniversari ha coincidit amb la publicació d’Els moviments humans (Edicions 62), llibre de poemes del qual van llegir fragments els escriptors Carles Torner, Jaume Subirana, Vinyet Panyella i Esteve Miralles; la filòloga Gemma Rigau; els germans Nadal (en Quim, historiador; en Pep, filòleg, i en Jaume, advocat i empresari); el llibreter de la 22 Guillem Terribas (organitzador); el politòleg Lluc Salellas; el sommelier Josep Pitu Roca; l’editor Jordi Cornudella, i el futbolista Pep Guardiola. Aquest darrer, com d’altres, va intervenir amb un enregistrament de vídeo.

 Aquell “ximplet”
 
Si la participació de l’exjugador va ser la sorpresa que no pot faltar en cap festa d’aniversari, de posar la cirereta al pastís se’n va cuidar la dona de l’homenatjat. Dolors Oller va revelar l’anècdota del moment en què va conèixer qui seria el seu marit: a principis de la dècada dels seixanta, com que tocava la guitarra, li van proposar de compartir una petita actuació –precisament al cinema Modern, on ara hi ha el Truffaut– amb un noi que recitaria poemes, un tal Titín (com els amics anomenen Comadira). “I qui és aquest ximplet?”, va ser la seva reacció.
Perdurabilitat 
Un agraït Narcís Comadira va admetre que aquests 80 anys li havien passat molt de pressa i va lamentar la pèrdua de companys de viatge, especialment Modest Prats i Xavier Folch. En conversa amb Fonalleras, el ja octogenari (en plena forma) va comentar alguns aspectes d’Els moviments humans i de l’ambició que té que els seus poemes perdurin en el temps. Per aconseguir això, el premi nacional de cultura de l’any passat és del parer que l’important no és tant el contingut com l’estructura (una influència del fet d’haver començat estudis d’arquitectura, creu ell); és a dir, la construcció, la sintàctica o, citant Josep Pla, “la gramàtica de l’acer”.

El procés 
Parlant de continguts, la conversa va derivar en el procés independentista, sobre el qual Comadira no es va mossegar la llengua. Als polítics, els va llançar floretes com ara “van anar de farol” o “es van cagar a les calces” i va declarar-se “emprenyat i trist” i decebut: “No van ser capaços ni d’arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.”
La referència a aquest episodi va ser l’excepció d’una hora i mitja dominada per la poesia i les mostres mútues d’agraïment. La festa d’aniversari es va obrir i tancar amb aplaudiments, segur que sincers.
Ramon Esteban, Publicat en el Punt-Avui 23.01.2022 

Narcís Comadira celebra 80 anys envoltat d'amics.

El cinema Truffaut de Girona acull una presentació, en clau de festa d'aniversari, del poemari "Els moviments humans"

Imatge de la presentació, en J.M. Fonalleras I Narcís Comadira, comentant "la jugada". 
Foto: Aniol Rasclosa. 

«La meva poesia intenta emocionar el lector». Així definia la seva obra el poeta, artista plàstic i articulista gironí Narcís Comadira, en un de les imatges d’arxius que formaven part del vídeo que ha obert el matí d'aquest dissabte, al cinema Truffaut de Girona, una presentació del poemari Els moviments humans (Edicions 62), en clau de festa d’aniversari -ni més ni menys que vuitanta-, que ha comptat amb la presència d’un nodrit grup d’amics i coneguts. 
Segueix: Diari de Girona Albert Cornellà 23.01.2022 ...https://www.diaridegirona.cat/cultura/2022/01/22/narcis-comadira-celebra-80-anys-61843646.html  /  https://www.diaridegirona.cat/cultura/2022/01/23/narcis-comadira-celebra-80-anys-61858458.html

Vídeo de la presentació integra en el Cinema Truffaut, organitzada per la Llibreria 22 el 22.01.2022



22/1/22

Observar i viure / 41 Premi de Novel·la Curta Just M Casero 2021

‘L’espai d’un instant’, primera novel·la de Daniel Cid, professor de la Universitat de Southampton, va guanyar el premi Casero explorant els límits del gènere​.

Daniel Cid Moragas (Barcelona, 1966) ha estat guardonat amb el premi Just M. Casero per la nouvelle L’espai d’un instant, acabada de publicar per Editorial Empúries, que va convocar la roda de premsa a la Llibreria Documenta de Barcelona i la presentació a la Llibreria 22 de Girona. Es tracta de la seva primera novel·la, que ell mateix va definir com un producte de “la literatura pandèmica” que es va produir durant el confinament. La roda de premsa la va obrir el llibreter Guillem Terribas, que va destacar la llarga trajectòria del premi des de la primera novel·la de Rafael Vallbona i Pep Bras, el 1981, i els autors de renom que ha descobert al llarg de més de quaranta anys. També va subratllar la independència del premi, on els editors no tenen veu ni vot, i va recalcar els èxits d’alguns dels finalistes, que han arribat fins a la vuitena edició, alguns amb altres segells. Va coincidir amb l’editor d’Empúries Jordi Rourera, que va remarcar el compromís amb els convocants gironins i la trajectòria brillant del guardó. Sobre la novel·la guanyadora, Rourera va sintetitzar: “L’espai d’un instant és una exploració fascinant dels límits de la novel·la, una narració feta de flaixos vivíssims, reveladors, de la vida del personatge principal a Manhattan, el barri Xino o l’Eixample.
Daniel Cid a la Llibreria 22. Foto: Quim Puig.
 Professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art, de la Universitat de Southampton (Regne Unit), Cid és codirector del grup de recerca Pràctiques Crítiques de la mateixa universitat. Anteriorment, va ser professor a Elisava Escola de Disseny de Barcelona. La seva investigació es mou entre la teoria i les pràctiques col·laboratives del disseny. Fins ara la seva producció literària s’ha centrat a reflexionar sobre el fet d’habitar, amb publicacions com Las casas de la vida (amb Teresa Sala) i La casa dispersa. Militant incansable de l’espai per als sensesostre i d’un disseny social, Cid va explicar que el mateix títol era un préstec de l’escriptor francès George Pérec i que la seva obra no tenia altre argument que el desplaçament del personatge pels quatre moments que descriu la novel·la, amb una prosa poètica, frases senzilles i una estructura nítida, i personatges que comparteixen amb nosaltres “una manera de veure els petits moments de la vida, els instants reveladors”.
Quan li vam buscar analogies i semblances amb obres de Julien Green, Italo Calvino i Paul Auster, Daniel Cid va destacar el mestratge de Cèsar August Jordana i la seva obra El món de Joan Ferrer.
David Castillo / Publicat en el PuntAvui 22.012022

20/1/22

ELS RÀNQUINGS SÓN ELS PARES

A
tenció. Estau a punt de descobrir el secret més ben guardat del món editorial: les llistes dels més venuts són els pares. O els fills. Però ja hi arribarem. Dos dies abans de Reis, el barri de Gràcia està a petar. A la plaça Trilla, famílies amb nins fan cua per pujar en un trenet. A l’oficina de Correus hi ha molta gent; una noia es fotografia la mà mentre fica una carta als d’Orient dins una bústia especial. A la pissarra de la llibreria Taifa, on sol haver-hi frases enginyoses, hi diu: “Gel i mascareta”. I a la porta: “Màxim 20 persones”. Rere l’aparador, dedicat a títols de cinema, Roberto García i Laia Montañà atenen a la velocitat de la llum; un embolcalla i l’altre cobra. (“Tot el nostre respecte als botiguers que aquests dies no pareu d’embolicar coses que no són rectangulars”, tuitejarà Isabel Sucunza de La Calders.) Al fons hi ha Jordi Duarte, que cerca els llibres que li demanen. Hi entro, els felicito l’any, en compro dos de Jane Smiley, un de Joan Didion i El llibre de la fusta, de Lars Mytting.
Els pregunto quin serà el més rebut per Reis, i en Roberto m’envia la llista a la nit. L’oferta és molt variada i els gustos també. Això fa que entre el més venut i el segon potser hi hagi un sol exemplar de diferència. Per exemple: tres títols diferents venen el mateix nombre d’exemplars en un dia i llibreria (posem-ne quatre cadascun); són un més que els deu següents, i dos més que els dinou que van darrere. Per això els rànquings tenen un sentit relatiu. A la Taifa, els més venuts avui han estat Hamnet, de Maggie O’Farrell (L’Altra/Libros del Asteroide), i Germanet, d’Ibrahima Balde (Blackie Books). Això sí, darrere del Calendari Gelpí dels ocells forestals comuns. També s’han venut, entre un munt d’altres, uns quants d’Almudena Grandes, Púding de Nadal, de Nancy Mitford (Univers/Catedral), els últims de Sara Mesa i Mariana Enríquez, a Anagrama, i Els dics, d’Irene Solà (L’Altra). La cosa també està repartida a L’Espolsada, on Hamnet fa el seu camí, vora Els grans optimistes, de Rebecca Makkai (Periscopi/Sexto Piso). De nou Hamnet encapçala la literatura traduïda a La Central amb Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson (Periscopi), i L’imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe (Periscopi/Random House). Per Reis hauran entrat en moltes llars El año del Búfalo, de Javier Pérez Andújar, i Terres mortes, de Núria Bendicho (Anagrama), així com Panza de burro, d’Andrea Abreu (Barrett), Sola, de Carlota Gurt (Proa), o Junil a la terra dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor). Alguns d’aquests títols es repeteixen a La Calders, on el 3 de gener, el mateix dia que va sortir, s’esgotaren tots els exemplars de l’Ulisses il·lustrat de Joyce, a Galàxia Gutenberg (i té mèrit, perquè gairebé ningú publica un 3 de gener). A més, han venut diversos El baró rampant, d’Italo Calvino. La raó: els tenien exposats, tot i no ser novetat.
Un altre clàssic al top ha estat Solitud, de Víctor Català, a l’Obaga, on també fou molt sol·licitat el de Winterson, i s’hi sentien frases com: “He de regalar un llibre per a algú que no llegeix”, o “li regalaré aquest perquè així el llegiré jo”. I si abans apuntava que les llistes són els fills és perquè, a la Casa Usher, més d’un ha entrat presentant-se com el fill o la filla de tal, dient que la seva mare els havia dit que hi anassin i que Anna Arranz i Maria Fernández els indicarien què emportar-se. Els seus més venuts: El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi ho peta fort), i Los extraños, de Jon Bilbao (Impedimenta).
A la Finestres –a punt de premiar els millors de l’any 2021–, hi destaquen: L’imperi del dolor, Els grans optimistes i La moda justa, de Marta D. Riezu. Expliquen que els ha fet moltíssima il·lusió vendre el Bilderatlas Mnemosyne: The Original d’Aby Warburg editat per Hatje Cantz (si el tenen a les mans, en¬tendran per què). Dune, de Frank Herbert (Raig Verd i Mai Més), El país de l’altra riba, de Maite Salord (Proa), i 24 contes, d’Anton Txèkhov (Club Editor) encapçalen la llista de La Impossible. Així arrenca el 2022, o l’Any 22, com l’ha batejat la gironina Llibreria 22. Tot començà com una broma, però la cosa es va disparar, i han decidit prendre-s’ho seriosament. Prometen que serà un no parar per commemorar els 44 anys que fa que Guillem Terribas la fundà el 1978. Els seus més venuts: Salord, Quan s’esborren les paraules, de Rafel Nadal (Columna), Nosaltres, després, de Sílvia Soler, destaquen L’estiuejant, de Josep M. Fonalleras (Vitel·la), Eroica, de Cristina Masanés (L’Avenç), “i els de l’editorial Periscopi sempre van molt bé”, diu Jordi Gispert.
El 22 de gener serà l’aniversari de Narcís Comadira, que acaba de publicar Els moviments humans (Edicions 62). I Èric del Arco –“aprenent de llibreter de Josep Cots” a la Documenta– va néixer un 5 de gener. Ho celebra, no amb tortell, sinó amb panettone, mentre els Reis d’Orient ultimen els seus encàrrecs a la llibreria. Hamnet i Terres mortes empaten aquí, seguits de No cosas, de Byung-Chul Han (Taurus). A la Laie, si fa no fa, igual, juntament amb La señora Potter no es exactamente Santa Claus, de Laura Fernández (LRH). En fi: els rànquings no existeixen, formen part d’una il·lusió. Però no ho digueu a ningú.
Llucia Ramís, publicat a la LA VANGUARDIA 08.02.2022

Daniel Cid convida a «deambular» al lector de «L’espai d’un instant»

 

Daniel Cid, a la 22 abans de començar
 la presentació. Foto: Marc Martí. 

La novel·la guanyadora del premi Just M. Casero repassa els «petits moments de la vida» d’un personatge a partir d’idees, perfums i sensacions.

Daniel Cid, guanyador del premi Just M. Casero de novel·la curta, convida el lector a «deambular» per la vida en l’obra premiada, L’espai d’un instant, que ara ha editat Empúries. L’obra té com a argument «el desplaçament» d’un personatge del qual no es coneix ni tan sols el seu nom o com pensa, però que comparteix amb qui el llegeix «una manera de veure els petits moments de la vida, els instants reveladors».
Així, el llibre, que suposa el debut de Moragas en la narrativa -és professor d’Estudis de Disseny a la Winchester School of Art, a la Universitat de Southampton- explica l’evolució vital d’aquest personatge a partir de conceptes, idees, perfums o sensacions com una «poètica de l’arxiu» per repassar quatre moments de la seva vida (la infantesa, la postadolescència, l’emancipació i el retorn a la seva ciutat), instants que viu en diferents llocs.
I és que Daniel Cid detalla ja en la seva tesi doctoral va abordar el concepte «d’habitar», molt present en la història, lligat a la idea de trànsit, afegint que «la casa i altres espais no estan fets de murs, sinó que són llocs que es traspassen».
Per l’editor Jordi Rourera es tracta d’un text «innovador i arrisca, buscant els límits del gènere», per la qual cosa «demana deixar-se portar, fugint del típic de l’argument».
Cid, que viu entre Anglaterra i Barcelona, debuta en ficció literària amb aquesta obra, a la qual va titllar de «literatura de la pandèmia», ja que explica que es va posar a escriure «com un rampell» quan passava el confinament provocat per la pandèmia de Covid-19 a la capital catalana. En la seva primera aproximació a la ficció va idear un barceloní de l’Eixample que de jove passava els estius a Mallorca fins que, en un moment de la seva vida, es va establir en una altra illa, la de Manhattan, i, posteriorment, va tornar al Barri Xino de la ciutat comtal i malgrat que no és una obra autobiogràfica el cert és que l’autor «coneix molt bé» les ciutats que descriu.
Impulsat per l’èxit del debut, Daniel Cid va avançar ahir que la pròxima novel·la ja li ronda pel cap.
Josep M. Fonalleras, membre del jurat, presentant la novel·la acompanyat de l'autor, a la 22 . 19.01.2022. Foto arxiu  Llibreria 22.


Canvis al jurat
Guillem Terribas, de la llibreria 22 i organitzador d’aquest premi literari dotat amb 2.000 euros, va avançar ahir que hi haurà canvis en el jurat de la 42a edició del premi després que alguns dels actuals integrants -Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert- han demanat el relleu.
ALBA CARMONA, publicat en el Diari de Girona 20.01.2022

Imatge del dia del lliurament del Premi: Guillem Terribas, Marta madrenas (alcaldessa)
Daniel Cid i el finalista. Oscar Palazón . Foto: Foto Aniol Rasclosa. 

*Enllaços de la informació de la roda de premsa i presentació del llibre L'ESPAI D'UN INSTANT 
https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/daniel-cid-moragas-reordena-tematicament-petits-instants-de-la-vida-dun-personatge-a-lespai-dun-instant-2/  La República


18/1/22

El festival Pepe Sales vol fer aflorar el talent negre

El certamen d'art independent dedica la quinzena edició a l'escriptora i activista afroamericana Maya Angelou.
Foto de família. Foto: Ajuntament de Girona


El festival Pepe Sales de Girona, que aquest any està dedicat a l’escriptora nord-americana Maya Angelou, vol fer aflorar el talent negre que hi ha a les comarques gironines. «Anant a Salt, a Banyoles... ens hem trobat una escena culturalment molt potent, gent amb un talent impressionant que no m’explico com era invisible», assegura Consol Ribas, de l’associació La Penyora Cultura, que organitza el festival d’art independent.
La cita arrenca dissabte 22 de gener la seva quinzena edició, una cita centrada en l’escriptora i activista social Maya Angelou, una de les grans veus de la literatura afroamericana i «una pionera en tots els sentits», segons Ribas. Destaca que el certamen sempre «es fixa en el context actual, encara que parli de personatges de fa dècades o segles» i que amb Angelou han trobat una figura que a través de la paraula «va empoderar dones i homes».
Per aprofundir en la vida i obra d’Angelou, en la situació de la dona negra i també en el racisme que es viu a casa nostra, els organitzadors han buscat «fer visible» els creadors afrocatalans en totes les seves activitats, com ara l’exposició artística, el festival de curtmetratges o les actuacions en directe.
En aquest sentit, la professora i cantant Diana Español subratlla que la programació d’aquest any dona veu a un col·lectiu que pateix el racisme en el seu dia a dia i que «posa en evidència coses que passen aquí», com el racisme implícit que comporta canviar de llengua per l’aspecte del parlant.
«En aquest festival hi ha artistes màgics i de totes les edats, amb un bagatge artístic silenciós», va afirmar Diana Español, que també està tirant endavant projectes culturals per a joves en risc d’exclusió i que va lamentar que s’està perdent talent per la impossibilitat d’accedir a formació musical.
Poesia, art, música i cinema
La quinzena edició del Pepe Sales començarà dissabte a les 8 al Centre Cultural La Mercè amb la intervenció del creador i director d’Ajoblanco, Pepe Ribas; la inauguració de l’exposició col·lectiva Dona negra i la performance Hermana, ya no, de Kaatjadg; la música de percussió d’Afro Djembe, i un recital poètic de Dididayan i Melisa de Erausquin.
La projecció del documental And still I rise, dedicat a la vida d’Angelou o la conferència Maya Angelou (descendent d’esclaus), activista pels drets civils i la paritat. La segregació racial, a càrrec del professor de Literatura i Llengües Romàniques Àngel Delgado; la gala del festival, amb interpretació de l’obra de l’autora a través de diferents disciplines artístiques, són algunes de les activitats del festival.
Com és habitual, també hi ha previst el festival de curtmetratges al cinema Truffaut, aquest any centrat en la dona negra.
El debat obert Maya Angelou. Segregació i esclavitud. Canvi social. Els afrocatalans. Les migracions ara, amb Montse Anguiano, Obam Micó, Amparo Parra i Abel Debritto completarà la programació del festival d’enguany. 
Del silenci després del trauma a una moneda pròpia
«Angelou era una dona del Renaixement, amb una amplitud artística i personal descomunal», diu Consol Ribas sobre la protagonista d’aquest any. Lluís Llamas, l’altra meitat de La Penyora Cultura, també reivindica l’obra literària de l’autora, especialment els seus llibres autobiogràfics, el més conegut dels quals és Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado.
Maya Angelou no va tenir una vida gens fàcil. Va ser violada de petita per l’amant de la seva mare, que acabaria sent assassinat en sortir de la presó. Fruit del trauma, va estar-se anys sense parlar. En aquest temps de silenci, però, es va bolcar en el món dels llibres.
Va ser, a més de poeta i novel·lista, actriu, guionista i activista pels drets civils, una dona amb una llarga i variada trajectòria per la qual va rebre, entre altres premis, tres Grammy i la Medalla de la Llibertat, la distinció civil més important dels Estats Units. Va morir el 2014, però el seu llegat continua encara vigent i ara el Tresor nord-americà ha anunciat li retrà homenatge encunyant monedes amb la seva cara.
ALBA CARMONA, publicat en el diari de Girona 18.01.2022


Roda de Premsa. Amparo Parra, llegint un poema.

Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana

(Xavier Castillon, El PuntAvui 18.01..2022)

La 15a edició del festival de La Penyora, dedicada a “la dona negra que es va rebel·lar contra el destí”, s’inaugurarà dissabte amb un acte a La Mercè de Girona presentat per Pepe Ribas... (segueix... Pepe Sales i Maya Angelou, una aliança afrocatalana | Xavier Castillón | GIRONA | Música | El Punt Avui )

Foto: X.Castillon.