3/12/18

De conviccions profundes


Presenten el llibre ‘Sebastià Salellas. Advocat i activista. L’esquerra que va sobreviure a la Transició’.  Inclou 41 articles del prestigiós jurista

Abans de començar la presentació a  l'Espai  22 de la Llibreria 22.  Quim Nadal, Mònica Terradellas
Benet Salellas, Lluch Salellas, Guillem Terribas. Foto: Gisela Pladeveya.
"Tenia coses meravelloses, li agradava el que feia i escrivia molt. Els seus articles eren llarguíssims, però sempre hi havia algun moment del text pel qual valia la pena acabar de llegir-lo fins al final.” El llibreter Guillem Terribas va recordar ahir molts dels moments compartits amb el reconegut jurista Sebastià Salellas. A la Llibreria 22 de Girona –on Terribas va relatar que en Tià anava els dissabtes i els explicava sempre històries i anècdotes– s’hi va presentar el llibre Sebastià Salellas. Advocat i activista. L’esquerra que va sobreviure a la Transició. Com a pas previ, el seu fill Lluc Salellas va fer una lectura en profunditat dels 400 articles que havia escrit el seu pare i en va seleccionar 41 (tots van sortir publicats a El Punt entre el 1980 i el 2006). Estan agrupats per temàtiques en sis capítols, en cadascun dels quals hi ha una petita presentació: uns pròlegs a càrrec d’Anna Gabriel, Marina Garcés, Joaquim Nadal, César Rendueles, Benet Salellas, Mònica Tarradellas i Guillem Terribas. Rosa Rey, de l’editorial Angle, va indicar que malgrat que els articles són de fa dècades, toquen temes de plena actualitat, hi ha infinitat de reflexions molt vigents i hi traspua el convenciment de Sebastià “que l’esquerra ha de funcionar i cohesionar socialment”. L’exalcalde de Girona Joaquim Nadal en va destacar que era “exuberant, amb una ànima de conviccions profundes, de lleialtats personals i d’amistats”. I dos dels seus deixebles al despatx (Tarradellas i el seu fill Benet Salellas) van coincidir que era un lletrat compromès amb la defensa dels drets civils, polítics i socials, “un home bo i just en els seus actes, les seves relacions i els seus escrits”. Que entenia la professió com un servei i que els va ensenyar que era possible lluitar des de dins del sistema, estirant al màxim les eines que aquest ens ofereix per intentar-les doblegar.
Gisela Pladeveya, publicat en el Punt Avui 01.12.2018
Sebastià Salellas, en una imatge del 2005. Foto: Miquel Ruiz. 

Editen un llibre amb una quarantena d’articles de Sebastià Salellas a El Punt.

És una selecció entre els més de 400 escrits que el popular advocat i activista va publicar del 1980 al 2006.  N’hi ha de política, dret, filosofia i sobre Girona.

Sebastià Salellas. Advocat i activista. L’esquerra que va sobreviure a la transició és el títol d’un llibre que acaba de publicar Angle Editorial en què es recullen una quarantena d’articles que el conegut jurista va publicar al diari El Punt al llarg de més de dues dècades. Els escrits triats tracten diversos aspectes polítics, però també de dret, de filosofia i sobre la ciutat de Girona. El llibre permet repassar –des del punt de vista de l’advocat i activista– la història de Catalunya i el paper de l’esquerra entre el final del franquisme i els primers anys del segle XX. També permet acostar-se a les idees pròpies de Salellas, sovint heterodoxes i antiautoritàries. L’editor del llibre és el seu fill Lluc, que ha seleccionat els 41 articles que formen el llibre entre els més de 400 que Tià Salellas va publicar a El Punt entre els anys 1980 i 2006. “És un projecte que la Fundació Tià Salellas i el seu entorn teníem clar que calia fer des que va morir i ara coincidint, amb el desè aniversari de la seva mort, hem pensat que era el moment”, explica Lluc Salellas, que ha estructurat el llibre en sis grans apartats temàtics, cadascun dels quals ha estat prologat per una figura de renom.
 Sis temes i sis prologuistes
Portada del llibre 

 Dels sis grans apartats de què consta el llibre, n’hi ha tres que són sobre política. Així, un capítol tracta sobre política internacional i el pròleg va a càrrec d’Anna Gabriel; un altre se centra en la relació entre Catalunya i Espanya, amb pròleg del professor de filosofia madrileny César Rendueles, i un tercer versa sobre el PSC, amb una introducció de Quim Nadal. Un altre apartat del llibre tracta sobre dret i l’introdueix un text de Benet Salellas i Mònica Tarradellas, que són els que han donat continuïtat al bufet d’advocats fundat per Sebastià Salellas. Un altre capítol aprofundeix el pensament de Tià, amb un punt de vista més filosòfic, i va precedit d’un text a càrrec de Marina Garcés. Finalment, el llibre inclou també un recull d’articles més personals de Salellas relacionats amb la ciutat de Girona, que introdueix Guillem Terribas. El llibre té 112 pàgines i ha sortit a la venda aquest novembre a un preu de 16,90 euros.


Presentació demà a la Llibreria 22


La presentació del llibre Sebastià Salellas, advocat i activista. L’esquerra que va sobreviure a la Transició es farà demà, dissabte, a les dotze del migdia a la Llibreria 22 de Girona. La presentació anirà a càrrec conjuntament de l’editor del llibre, Lluc Salellas, i de quatre de les persones que hi han col·laborat fent introduccions als capítols: Mònica Tarradellas, Benet Salellas, Guillem Terribas i Quim Nadal.
Lurdes Artigas, publicat en el Punt Avui 30.11.2018

Informació Diari de Girona:
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/12/02/girona-presenten-llibre-sebastia-salellas/949407.html

24/11/18

L'escriptor Matías Crowder es redimeix literàriament a la Llibreria 22 de Girona

«Los jueves de redención» recorda el passat més fosc de l'Argentina, reconstruint les cruels pràctiques de la dictadura militar dels anys 70.

portada del llibre 
Matías Crowder, col·laborador de Diari de Girona, va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona la seva darrera novel·la, titulada Los jueves de redención i editada per La Discreta. El periodista i escriptor argentí va estar acompanyat de la periodista Eva Vàzquez, qui va exercir de portaveu d'Albert Soler, que, tot i que inicialment havia de ser el mestre de cerimònies, finalment no va poder assistir a l'acte en haver de desplaçar-se a Barcelona per recollir el premi concedit pel Festival de Cinema i Drets Humans.
Vàzquez va començar la seva intervenció advertint als assistents que es fixessin bé en Matías Crowder, «perquè aviat marxarà, està destinat a més altes fites», i el va comparar amb un nom il·lustre de la literatura sud-americana: el desaparegut Roberto Bolaño. Per a Albert Soler, Crowder s'assembla a l'escriptor xilè per ser un «sud-americà que accepta feines manuals per subsistir, enamorat de la literatura, amb un talent innat com a escriptor, a qui només el Diari de Girona accepta publicar els seus articles, que de cop és descobert pel món i es converteix en una estrella».
Per la seva banda, Matías Crowder va confessar que la feina de l'escriptor «és molt dura», atès que «pateixes un gran desengany al principi. És com Matrix. T'adones que has estat vivint en la convenció del món que et fa un esclau, que desitgis, que estiguis atrapat». No obstant això, la màgia de la literatura es troba precisament en entendre que «d'una banda, les paraules són una convenció que ens tanca i diu com és el món i, de l'altra, el mateix ariet per trencar aquest vidre, per anar més enllà».
El tèrbol passat de l'Argentina
Imatge de la presentació a la 22. Foto: Marc Martí. 
Los jueves de redención viatja en el temps per treure de l'oblit els desgraciadament coneguts com a «vols de la mort», una forma amb la qual la dictadura militar argentina de la dècada dels setanta es desfeia dels seus opositors, llançant-los amb vida des d'avions de les Forces Aèries. Sobre la vergonya d'aquelles pràctiques cruels i el silenci amb el qual tothom ho vivia, gira una novel·la protagonitzada per Abelino Torcuato, qui empès per una infància marcada per aquells avions que travessaven el cel nocturn del seu poble i els cossos que apareixien sense vida, decideix investigar la història, furgant en el passat tèrbol, buscant la veu dels veïns del municipi i recollint el testimoni.
Preguntat per autors llatinoamericans d'èxit, Matías Crowder també va voler recordar la figura del periodista i escriptor Rodolfo Walsh, autor d' Operación Masacre -considerada la primera novel·la de no-ficció de la història-, i que va acabar sent segrestat i assassinat l'any 1977, de qui va destacar la seva valentia a l'hora de narrar els crims de la dictadura.
Diari de Girona 24.11.2018 

19/11/18

Ernest Lluch: l’home del diàleg ple

Silvia Paneque, Quim Nadal, Joan Esculies i Mireia Lluch, a la presentació a
l'Espai22 de la Llibreria 22. Foto: Joan Sabater
Joaquim Nadal no hauria volgut mai presentar la biografia d’Ernest Lluch: “Voldria dir que estaria aquí i sabríem què pensaria del que ens està passant ara.” Nadal va recordar la nit que van assassinar Lluch amb un relat sense intenció de “fer concessions al sentimentalisme”, però que va emocionar els assistents que atapeïen la llibreria 22. “La nit que van matar l’Ernest em va trucar en Ramon Rovira des de Washington; el xoc va continuar l’endemà a l’alcaldia quan va entrar la Isabel Salamaña: ens vam fondre en una abraçada i vam plorar.” Nadal va dir que havia tornat a plorar enllestint la lectura de les últimes 60 pàgines de la biografia escrita per l’historiador Joan Esculies, guanyadora del 17è premi Gaziel de biografies i memòries. Una biografia “apassionant, interessant i molt encertada, del tot necessària”, va remarcar Nadal, d’un Lluch “polièdric i polifacètic” i en què Joan Esculies segueix com a fil conductor les geografies importants en la vida de Lluch: Barcelona, Girona, Madrid, València, el País Basc. Esculies també ha parlat amb els que el van conèixer a través de 62 entrevistes.
Portada del llibre.

De la visió dels “experts”, “dels que en saben”, a les vivències d’aquells de qui “l’intel·lectual agitador” era el pare. La cineasta Mireia Lluch es va imaginar la pel·lícula, l’adaptació de la biografia llegida, tot posant-hi de protagonistes Anthony Perkins, de jove, i Walter Matthau, de gran, i una mare amb les faccions de Claudia Cardinale. Va evocar la felicitat de les nits de Reis a ca l’Ayats a Maià de Montcal i de les nits electorals, a la seu del partit al carrer Minali. “Les tres nenes Lluch, potser sí que érem una mica raretes, ho preguntàvem tot, però sempre vam tenir resposta”, va recordar. Un dia va demanar: “Per què a l’URSS no hi ha eleccions? Perquè si en fessin les perdrien.” A banda del seu assassinat, Ernest Lluch mereixia una biografia, va manifestar el seu autor, Joan Esculies. I, reprenent el fil de Nadal, va subratllar que “no podem saber què pensaria del que està passant”. L’aprenentatge de l’’Ernest Lluch, va dir, és el “del diàleg ple”. I va cloure: “Autocorregir-se no és anar enrere, sinó que és tirar endavant.” 
Gemma Busquets, publicat en el Punt Avui 17/11/2018

13/11/18

Llibre petit, que no llibret

Joan Manuel Del Pozo i Joaquim Nadal durant la presentació
a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Foto arxiu 22
Quim Nadal n'ha dit Catalunya, mirall trencat. No sé com en diran els que venen, ni si en venen. Dissabte passat, l'exalcalde de Girona, i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va presentar el seu nou llibre a la Llibreria 22. Nou petit llibre, que no llibret, com vol que es qualifiqui en Josep Lluc, l'editor. Perquè, més enllà del pes en paper de les seves pàgines, l'alcalde (encara m'agrada dir-ne així) gosa mullar-se. I això fa, del petit llibre, que no llibret, un testimoni de càrrec, citant una de les seves anteriors obres.
No feu, si us plau, el que solem fer en aquesta ciutat petita i delicada. Aquí, quan parlem bé o malament d'algú important ja sembla que ens sumem a les files irreductibles o ens convertim en enemics, d'un o de l'altre. El nadalisme, gràcies a Déu o a qui sigui, va més enllà dels nadalistes. I aquest llibre petit, que no llibret, n'és una mostra clara i irreverent. No estic d'acord amb algunes de les afirmacions que fa Nadal sobre les solucions possibles al conflicte provocat per uns i altres en l'afer del procés català.Tendeixo a ser més partidari de vies extremes i no pas com les que planteja ell en el seu full de ruta, més moderades i ajornades. Tampoc ens confonguem, si us plau. No defenso tampoc les opcions escasses, primes i de fireta dels mal anomenats Comitès de Defensa de la República, CDRs, que comencen a ser una caricatura de mal gust del que imaginàvem seria la resistència valenta, repartint cabassos de merda sense arriscar ni la vida ni la dignitat.En Quim Nadal fa, però, una cosa admirable. És el primer a oferir pensament. Després de tones de paper usat per fer crònica dels darrers 400 dies, de pamflets pensats per explicar mentides que ningú pot contrastar, perquè molt pocs van ser en el moment i lloc clau entre setembre i desembre de 2017, el llibre petit, que no llibret, de Quim Nadal, proposa un pensament, un nou espai doctrinal.Si volem sortir de l'ensopiment, és imprescindible que altres agafin el testimoni i comencin a proposar nou pensament en llibres petits, que no llibrets.
Josep Campmajó, Diari de Girona 13.11.2018


Última hora - S'entreguen les Creus de Sant Jordi a la Generalitat

Última hora - S'entreguen les Creus de Sant Jordi a la Generalitat

31/10/18

Monreal rep el Casero

 L’escriptora barcelonina Anna Monreal guanya el premi de novel·la curta de la 22 amb ‘Periplaneta americana’ i Miquel Martín queda finalista amb ‘La drecera’.
Miquel Martin i Anna Monreal.
Foto: Manel Martin

L’escriptora Anna Monreal Prat (Barcelona, 1976) va rebre ahir al vespre el 38è premi de novel·la curta Just Manuel Casero , convocat per la llibreria 22, per l’obra Periplaneta americana, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptor Miquel Martín Serra (Begur, 1969) ha quedat finalista d’aquesta 38a edició, amb la novel·la La drecera. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, l’actriu Carme Sansa va recitar i cantar textos de Maria Aurèlia Capmany, en el centenari del seu naixement, amb l’acompanyament de l’acordionista Jaume Mallofré. Es dona la curiosa circumstància que el finalista, Miquel Martín, també protagonitzarà avui a La Planeta el recital poètic Montserrat Abelló comentada, juntament amb Olga Cercós, dins la XXVI Proposta de Poesia del premi Casero.
El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va destacar “la qualitat de molts dels textos presentats” a aquesta 38a edició. De les 45 obres presentades, se’n va excloure una perquè la seva extensió no s’ajustava a les bases del premi. Després d’una primera valoració, el jurat va seleccionar aquestes obres: Litúrgia de la paraula, d’Òscar Palazón Ferré; L’aigua i el cel. El color blau, de Renata Ferrer (pseudònim); La drecera, de Sara Camps (pseudònim); Periplaneta americana, d’Eleanor Rigby (pseudònim); Mont, d’Esther Palomeras Rovira; Més o menys zero, d’Alain Barmadu (pseudònim), i Clausura, d’Ishtar Farach (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va triar les obres L’aigua i el cel. El color blauPeriplaneta americana i La drecera, i aquestes dues últimes van quedar per a la valoració final, en la qual Periplaneta americana va guanyar per majoria simple. Sobre Periplaneta americana, d’Anna Monreal, diu el jurat: “L’obra narra la vida d’un noi de Barcelona, en particular la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. Narrada en un estil dinàmic i desenfadat, conté escenes i diàlegs hilarants, sense defugir un cert realisme esperpèntic.” Monreal, una economista resident a Tarragona, va guanyar el 2011 el premi El Lector de L’Odissea amb la novel·la Olives picants (Proa, 2012).
Jaume Mallafré i Carme Sansa. Foto: arxiu 22
Pel que fa a La drecera, de Miquel Martín, “explica la història d’un noi que és el fill d’una parella de masovers de la casa d’estiueig d’una família rica”. “Una mena de bildungsroman, una novel·la d’iniciació d’un adolescent que contempla el món des d’aquesta perifèria del servidor d’uns amos rics [...] Té un aire de Rodoreda i també de Bassani. Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l’encarcarament i la vulgaritat dels diners”, segons el jurat. Martín és autor o coautor d’una dotzena de llibres, incloses les novel·les L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull; Cabells de Medusa i Dictadors de butxaca. També és un gran divulgador de l’obra de Vinyoli.
XAVIER CASTILLON, publicat en el PuntAvui 31.10.2018

Anna Monreal guanya el premi Just Casero amb «Periplaneta americana»

L'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra queda finalista amb «La drecera».
Miquel Martin, Carme Renedo, Jordi Gispert,  Marta Madrenas, Anna
Monreal, Carles Ribas i Guillem Terribas. Foto: arxiu 

L'obra 'Periplaneta americana', d'Anna Monreal, ha guanyat la 38a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, mentre que l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra n'ha estat finalista amb l'obra 'La drecera'. En total, en aquesta ocasió s'hi han presentat 45 obres i el jurat ha volgut destacar la qualitat de molts dels textos.
L'obra guanyadora, 'Periplaneta americana', narra la vida d´un noi de Barcelona i molt particularment la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d´insectes que donen títol a la novel·la. El jurat ha valorat que l´obra està narrada «en un estil dinàmic i desenfadat», i que conté «escenes i diàlegs hilarants, sense defugir d'un cert realisme esperpèntic que passeja el lector pel centre i la perifèria de la ciutat, i també per un càmping on l'acció es despulla i s'accelera».

Elogi de la vida natural
Miquel Martin i Anna Monreal. Foto. Marc Martí.

Pel que fa a l'obra finalista, 'La drecera', explica la història d´un noi, fill d´una parella de masovers de la casa d'estiueig d´una família rica. En aquest cas, el jurat ha valorat que la història està «explicada sense ensurts ni tripijocs sinó en una prosa formidable, un excel·lentíssim llenguatge i una economia de mitjans lingüístics molt lloable». De fet, han considerat que té un aire de Rodoreda i també de Bassani. «Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l'encarcarament i la vulgaritat dels diners», destaquen els membres del jurat.
Laura Fanals, Diari de Girona 31.10.2018

Anna Monreal Prat guanya el premi Just M. Casero

30.10.2018

. ACN.     
   

30/10/18

Conèixer la veritat

L’escriptor i periodista argentí Matías Crowder, resident a Girona, viatja al passat més tràgic del seu país, a ‘Los jueves de redención’ 
Matias Crowder. Foto: manel Díaz


Matías Crowder va néixer a La Plata (Argentina) el 1973, així que era molt petit quan va tenir lloc el cop d’estat del 24 de març del 1976 que va posar en marxa la cruenta dictadura –l’anomenat Proceso de Reorganización Nacional– que, fins a final del 1983, va provocar la desaparició i la mort de milers de persones, moltes d’elles llançades al mar en els anomenats vols de la mort. Crowder, escriptor i periodista que ja fa uns quants anys que viu a Girona –“Viatjava per Europa i el meu cotxe es va aturar aquí i no va voler seguir... com els bous que transportaven la verge de Luján”, diu amb ironia–, comparteix amb molts argentins les ganes de saber què va passar realment al seu país en aquella època convulsa i terrible. I d’aquest interès per la història del seu país i per conèixer la veritat va sorgir la seva última novel·la, Los jueves de redención (Ediciones de La Discreta ), presentada recentment a la Casa de América, de Madrid, per l’escriptor Emilio Gavilanes. El 23 de novembre, Los jueves de redención es presentarà a la Llibreria 22 de Girona.
La novel·la té un narrador que és com una espècie d’alter ego del Crowder periodista –ara col·labora a Diari de Girona– i també vol indagar en el passat, concretament en uns fets que van tenir lloc la tardor/hivern del 1977 –“Pocs mesos abans del mundial de futbol de l’Argentina”, contextualitza Crowder– a “Los Álamos, el pueblo del Delta donde dejé atrás la infancia. Debería decir donde la perdí, porque es algo que me quitaron”, recorda a l’inici del llibre el narrador, que torna al lloc anys després, el 15 de març del 1999, “a desvelar el secreto”. Ho fa a través de les gravacions dels testimonis dels protagonistes directes d’aquest vell secret “en què tot el poble estava implicat”. Los Álamos és un poble inventat, però el Delta és la desembocadura del riu Paraná. I el secret que es va descobrint a través dels testimonis que donen forma al llibre com un mosaic de cintes transcrites i fragments de diaris personals, té a veure amb la misteriosa història de “los llovidos, como les decían en el pueblo”, en un context general de violència i impunitat. És una ficció, però basada totalment en la realitat: aquella “època molt fosca” en què el petit Matías escoltava tirotejos des de casa seva. “La meva mare ens feia amagar-nos sota el llit i ningú no ens explicava res. Per a nosaltres era molt estrany”, recorda Crowder. I ara, molts anys després, continua lluitant contra l’oblit a través de la literatura.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 30.10.2018
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1493809-coneixer-la-veritat.html?fbclid=IwAR38mJuHGrY5ENlpZJKTjnUeVIoqSjfdKmeb4j_LMVWxN1Gv4lVNLEhCzjM

28/10/18

Un Casero en femení

Un total de 45 obres aspiren al premi de la Llibreria 22, que dedica la Proposta de Poesia a Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Mary Shelley i Eva Baltasar.


El guanyador del 38è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona, es coneixerà el dimarts 30 d’octubre, a la sala La Planeta (20 h), entre els autors de les 45 obres que hi concorren. El llibreter Guillem Terribas va felicitar-se d’una participació que gairebé dobla la mitjana d’originals presentats, però va admetre que la xifra idònia per facilitar la feina del jurat, “que es llegeix totes les obres”, va remarcar, seria de poc més d’una vintena. Tot i això, va valorar l’èxit de la convocatòria com un reconeixement a la trajectòria d’un premi que “s’ha fet un espai dins el panorama de la literatura catalana”. Gran part dels autors que concorren al Casero, com en altres edicions, ho fan sota pseudònim, i la majoria procedeixen de les comarques de Girona i de Barcelona, encara que aquest any n’hi ha també de Vilafranca del Penedès, Tarragona, Maó i el Pla d’Urgell. Entre els que s’hi presenten a cara descoberta, alguns ja tenen obra publicada.
L'actriu Anna farriol, en una actuació en el Casero 
 de l'any passat 
La festa de lliurament del Casero és l’eix al voltant del qual es programen, des de fa setze edicions, els espectacles literaris que formen, al llarg d’una intensa setmana de Fires, l’anomenada Proposta de Poesia, que començarà el dia 25 d’octubre amb la tertúlia del guanyador del Casero de l’any passat, Víctor Garcia Tur, al club de lectura organitzat per la biblioteca del Pont Major (20.30 h). Fora d’aquest, tots els actes de la Proposta tindran lloc a La Planeta i seran gratuïts, excepte el primer, el dia de Sant Narcís, en què els actors Jordi Boixaderas i Laura Conejero llegiran els sonets de Shakespeare traduïts per Jordi Fité, amb acompanyament musical d’Il·lús Teatre, a l’espectacle Viuràs en el meu vers (20 h, 10 euros). A partir d’aquí, la Proposta de Poesia pren un to marcadament femení, segons anuncia el seu programador, Pere Puig, començant per l’espectacle del mateix dia del lliurament del Casero, un retrobament amb la veu i el caràcter de Maria Aurèlia Capmany a través de la interpretació de Carme Sansa, acompanyada a l’acordió per Jaume Mallofré. El 31 d’octubre la parella que formen l’escriptor Miquel Martín i l’actriu Olga Cercós acostaran al públic, en un recital comentat, l’obra de Montserrat Abelló, la poeta que més va fer per introduir a Catalunya la gran tradició anglosaxona de dones poetes a través de les seves traduccions (20 h). L’1 de novembre la invitada serà la narradora revelació del moment, Eva Baltasar, premi Llibreter per Permagel, encara que a Girona vindrà a llegir-hi la seva obra poètica, amb el títol Una de les moltes formes que pren l’amor (18 h). Finalment, el 2 de novembre, Ricard Ruiz Garzón, autor de l’assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, reivindicarà una escriptora excepcional, creadora d’un dels mites més perdurables de la literatura de tots els temps (20 h).
EVA VÁZQUEZ, publicat el 11.10.2018, en el Punt Avui 

25/10/18

Al carrer de les hortes, 22

Toni Punti
Diré una cosa una mica exagerada, però no gaire: segur que a totes les cases de Girona (i província) hi ha un llibre comprat a la Llibreria 22. Un dia o un altre, tothom ha passat pel carrer de les Hortes, 22, i s’ha deixat temptar per lliure, o seguint les recomanacions de Guillem Terribas i la llarga rècula de lectors que hi han treballat... Aquests dies la 22 celebra 40 anys d’existència i, en aquesta època en què tanquen i obren tantes llibreries, és bo recordar la resistència i la consistència del projecte de Terribas i companyia.

Una de les virtuts de la Llibreria 22 és que sovint t’hi trobes amics i coneguts, i no et fa res. No és un elogi fàcil, perquè a les llibreries un prefereix estar sol amb els llibres, però en més d’una ocasió m’he sentit a la 22 com a l’estanc d’Auggie Wren a ‘Smoke’, aquesta pel·lícula de Wayne Wang i Paul Auster. Alguns d’aquests parroquians habituals participen ara en 22 x 40, la revista de número únic que busca reviure les quatre dècades amb anècdotes, llibres comprats, presentacions, premis. La idea d’un número únic m’ha fet recuperar una altra joia que es van inventar a la llibreria quan van complir 10 anys, el 1988. Es deia ‘El número’ i avui dia és ja una peça de col·leccionista. En aquest, 22 autors –11 en llengua catalana, i 11 en castellana– hi escrivien sobre un llibre, el que més els agradés o els hagués influït. La selecció era fabulosa. Jaime Gil de Biedma parlava de ‘Carmen’, el relat de Merimée. Quim Monzó defensava 'Tres tristes tigres’, de Guillermo Cabrera Infante. Josep M. Castellet llegia els ‘Quatre quartets’, de T.S. Eliot, i José M.
Valverde feia una classe sobre la literatura creada el 1922, de l’‘Ulisses’ de Joyce al ‘Tractatus’ de Wittgenstein. El jove Josep M. Fonalleras es passejava pel ‘Guardià’ de J.D. Salinger i Eduardo Mendoza per ‘El viatge sentimental’ de Laurence Sterne. I molts més, un festival. La veritat és que no sé si avui dia, en la situació política en què ens trobem, es podria fer un número així, tan divers i tan transparent, però aquesta és una altra història, i a més la 22 no en té cap culpa.
TONI PUNTI, publicat a El Periódico 19.10.2018

Barcelona -Girona

Sergi Pàmies
La Llibreria 22 de Girona fa quaranta anys. Són quatre dècades que s’encarnen en un llibreter moderadament jubilat, Guillem Terribas, que manté la passió per l’ofici i una fina astúcia per participar en tots els complots i aventures culturals del ­país. Compartim un viatge en cotxe que comença amb una cita d’estructura clandestina. Terribas compareix atent a la pantalla del mòbil. A contrallum, li brillen els cabells, escandalosament vigorosos per a l’edat que té, i un llaç groc de proporcions i textura menys indòmites que el que porta el president Torra. Terribas és un conversador sinuós i alhora cabalós. Com a bon lector i cinèfil, administra la informació de cada relat alternant la història en majúscula i un basar d’anècdotes amanides amb un verí agredolç de collita pròpia. Coneix tothom i cultiva una bonhomia de somriure fàcil, que defuig la riallada emfàtica i que, afegint-hi l’imprevist doll d’humanitat que li aporta la condició d’avi, li permet mantenir uns magatzems de memòria gestionats amb el posat logístic d’un Marcello Mastroianni tardorenc.
Guillem Terribas i Sergi Pàmies a la 22 el 19.10.2018
Foto: Manel Martin 
L’any 1978, quan van fundar la llibreria, Terribas i els seus còmplices no sabien que haurien de dedicar tantes hores a la supervivència financera com a la cultura. Volien ser a la primera fila del festival de canvis d’una època monstruosament devaluada pels que la van prostituir. Terribas recorda perfectament l’energia de la transició, les renúncies i les victòries, que aleshores se celebraven amb una fraternitat trans­ideològica que el va situar en el lloc idoni per conèixer eternes promeses de la política i del periodisme, estafadors de vodevil rusiñolià, savis vaticanistes i tots els candidats a artistes susceptibles d’enfortir l’ànima i el cos de la tribu. Eren altres temps. Avui, i potser perquè els protocols llibreters imiten els de l’hoteleria, es pretén imposar un nou perfil de booktender circumspecte i de rictus altiu, que, des d’una robòtica superioritat, menysprea la distància curta practicada per Terribas. El seu historial d’anècdotes és infinit i mutant. Es reconstrueix amb cada aportació, amb una alta capacitat de tolerància que no li impedeix mantenir les seves conviccions (i amistats) més subversives. Quan tant la política com la cultura fomenten trinxeres d’intransigència i egos d’autodestrucció massiva, ell manté l’actitud del bomber en un món de piròmans i no renuncia a res del que li ha donat l’ofici.
SERGI PÀMIES, Opinió La Vanguardia 19.10.2018

" La Sivella", Cicatrius que marquen la vida

 Josep Viñas publica ‘La sivella’, novel·la vertebrada a partir de la violència i les segones oportunitats.
Josep Viñas amb el llibre. Foto: J.C.L.

“La sivella, aquesta sivella, és alhora causa i efecte, excusa i essència. L’entramat de la novel·la parteix de l’objecte, que esdevé motor dels subjectes.” Josep Maria Fonalleras resumeix millor que ningú el leitmotiv de la nova novel·la de Josep Viñas (Salt, 1967), titulada precisament La sivella, amb la qual l’autor de Diari d’un onanista indaga la violència i les segones oportunitats.
Ho fa fent un salt qualitatiu respecte al seu debut literari, que ell mateix considera com un divertimento, i que ara publica amb una editorial de renom com és Gregal. De la primera persona, narrada en format de diari, Viñas ara se situa com a narrador omniscient per vertebrar un sòlid drama coral protagonitzat per sis personatges les vides dels quals estan entrellaçades. Tres homes i tres dones –la majoria al voltant dels quaranta anys, “aquella edat reflexiva en què se sol mirar enrere per fer un balanç i encarar el futur”– que arrosseguen ferides que la vida els ha infligit. Algunes han cicatritzat i altres no.
Tots ells i elles, marcats per una violència que s’exhibeix al llarg del relat de múltiples formes: emocional, verbal, misògina, masclista, sexual... I és que, assegura l’autor, “tots els éssers humans portem la violència de forma implícita en la nostra condició, alguns de forma més amagada i altres exposant-la de forma més explícita”. I és a través de les marques causades per les sivelles de cinturó que l’escriptor desgrana les variades complexitats i contradiccions que defineixen aquestes criatures desesperades abocades a aprofitar les segones oportunitats. “Si la ferida es torna a obrir, pots aprofitar les segones oportunitats per tancar-la o utilitzar la violència per guarir el dolor que provoca”, explica Viñas.
L’autor presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en un acte en què participarà Josep Maria Fonalleras. El 8 de novembre ho farà a la biblioteca Iu Bohigas de Salt (19.30 h), acompanyat de Jordi Grau, i el 15 de novembre a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, amb Josep Maria Barnils (19.30 h).
JORDI CAMPS I LINNELL publicat en el PuntAvui 25.10.2018 

La 22, quaranta anys de referent cultural en forma de llibreria

El 20 d’octubre del 1978, i amb objectius “utòpics”, un grup d’entusiastes van crear a Girona aquest pal de paller de les lletres.
Jordi Gispert i Guillem Terribas

Quaranta anys i cinc dies després de la seva fundació, l’emblemàtica Llibreria 22 de Girona manté l’energia i l’esperit d’aventura que la va fer néixer i l’ha fet famosa arreu del país. Impulsada per 26 accionistes i liderada des del principi per l’incombustible Guillem Terribas, que fa tres anys va cedir a Jordi Gispert la gestió i la gerència, la 22 ha complert amb escreix els objectius “utòpics” que un grup d’amics entusiastes es van plantejar una nit d’estiu del 1978 mentre es cruspien una fondue : convertir aquell espai del carrer Hortes en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci.
I és que, a més de dinamitzar la cultura a la ciutat, la llibreria ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. “Ja és una institució cultural de ple dret, un lloc de trobada dels lletraferits, on la literatura sempre fa xup-xup”, destaca la consellera de Cultura, Laura Borràs. Mereixedora dos cops (1990 i 1997) del premi a la millor llibreria atorgat per la Generalitat, la 22 també ha sigut distingida pel govern espanyol per la millor tasca de difusió cultural (1986), i més recentment, ara fa quatre anys, va rebre el premi Liberpress en l’apartat de literatura “com a espai integrador d’entreteniment, entesa, cultura i humanisme”. A més, organitza des del 1981 el premi Just Manuel Casero de novel·la curta, concedit per un jurat completament aliè a tot interès comercial.
Un espai mític
Equidistant entre el pont Eiffel i la plaça de l’U d’Octubre i emplaçada en una de les zones de vianants més concorregudes de la ciutat, la 22 acumula mèrits més que suficients per ser considerada un espai mític. Les més de 4.300 presentacions que s’hi han dut a terme i els centenars d’actes organitzats pel lliurament del Casero han dut a la llibreria tants artistes de primer nivell que la seva simple enumeració ocuparia dues pàgines d’aquest diari. La setmana passada, per exemple, van presentar-hi les seves últimes obres Joan Margarit, Sergi Pàmies i Vicenç Pagès, però una de les grandeses de la 22 és que acull des dels autors més llorejats fins als més humils. “Per aquí hi ha passat tothom”, resumeix, satisfet i orgullós, Guillem Terribas, un enamorat del cinema, el teatre i l’art que fa un mes i mig va rebre el premi Trajectòria, atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Però l’actual president del consell d’administració de la Llibreria 22 defuig qualsevol protagonisme i opta per parlar en plural: “Ens hem convertit en un referent a la ciutat i volem agrair als gironins haver-nos confiat les seves dèries literàries i participar en les nostres activitats”. En la mateixa línia, el seu successor, Jordi Gispert, diu: “Volem continuar sent una porta oberta al territori. Més enllà del negoci, hi ha un projecte cultural, la voluntat de seguir al costat de la gent, de les institucions i de les iniciatives, participant i sent, a la vegada, un aparador de moltes inquietuds”, afegeix.
Idealistes il·lusionats
“Vam muntar el projecte de llibreria sense cap estudi de mercat, ni un pla de negoci, ni res del que ara demanaríem a qui ens volgués vendre la idea, només amb la il·lusió. Un pressupost orientatiu que vam estimar en cinc milions de pessetes va ser el condicionant per trobar almenys vint-i-cinc persones disposades a donar 200.000 pessetes a fons perdut”, assenyala Manel Cassú, soci fundador i primer president del consell d’administració. D’aquella època també en té un record molt viu l’articulista i escriptor Antoni Puigverd: “Durant la primera dècada, la 22 va fer dues funcions essencials a Girona: va actuar com a plataforma i refugi de les joves generacions culturals (el desimbolt premi Casero era l’alternativa del premi Bertrana, que ja tendia a la pompa oficialesca) i va omplir un gran buit en una ciutat sense institucions culturalment actives. En Guillem escoltava els millors lectors (especialment Modest Prats i Salvador Sunyer) i recomanava llibres, anava a la ràdio i també recomanava llibres, escrivia als diaris locals per recomanar llibres. Participava en tots els saraus de la ciutat parlant de llibres (i de cinema!), lligant propostes, inventant projectes, preparant presentacions i convidant escriptors locals o barcelonins. En pocs anys, la 22 era més famosa que la catedral de Girona”, afirma Puigverd.
Furts, amors i lectors
La revista de número únic 40 Anys de la 22, presentada dissabte passat amb motiu del quarantè aniversari de la llibreria, ofereix nombrosos testimonis de persones vinculades a la 22. En el cas d’Àngel Quintana, professor d’història del cinema i degà de la Facultat de Lletres de la UdG, més aviat es tracta d’una confessió: “L’hivern del 1979 vaig entrar-hi decidit i d’una revolada vaig emportar-me una edició castellana del Doctor Faustus de Thomas Mann, editada per Edhasa”. També en un to de confidència, l’escriptora i periodista Eva Vàzquez, membre del jurat del Casero, explica: “A la Llibreria 22 hi vaig arribar ben bé per amor: hi acabava d’entrar el noi que m’agradava, i m’hi vaig colar darrere. Hi havia una presentació, no recordo de què ni de qui, només que era plena de gent, dreta, recolzada amb familiaritat als prestatges i als taulells, fullejant els llibres, conversant entre ells, i que vaig decidir que aquella seria la meva estafeta, el meu racó del descobriment i del luxe, la meva llibreria, per fi, entesa com el lloc on mai més et sentiràs sol”.
Llegir abans que comprar
Són sensacions similars a les que descriu la periodista Imma Merino, cinèfila i professora de la UdG: “Pots sentir que t’hi podries passar hores tafanejant i llegint sense que ningú et digués res o et preguntés si vols comprar cap llibre. No és una qüestió de deixadesa o de falta d’atenció al client. És una altra cosa, i tampoc sé gaire bé com explicar-ho. Jo vull imaginar que hi perviu l’esperit d’Adrienne Monnier, aquella cèlebre llibretera parisenca de La Maison des Amies des Livres, a la rue Odeon, que considerava més important que la gent llegís a la seva llibreria que no que hi comprés”.
Parèntesi màgic
L’enginyós fotomuntatge que presideix la pàgina de Facebook de la 22, on es pot veure Tom Hanks caracteritzat com a Forrest Gump i assegut en un banc davant l’aparador del carrer Hortes, exemplifica el sentit de l’humor i l’ambició que defineixen una llibreria que aspira a assemblar-se a la Biblioteca de Babel de Borges.Una llibreria que, com el seu alma mater, continua tenint una activitat trepidant. “En Guillem Terribas, el nostre Marcello Mastroianni, és un gran contador d’històries: de pel·lícules, de llibres, d’escenes de la vida quotidiana...”, destaca l’editora Ester Pujol. “L’ambient que s’hi respira, l’afabilitat llibresca, el saber vendre històries que primer han captivat el llibreter o la llibretera, l’inefable olor de la Girona més cultural, més sensible a tot allò que s’expliqui en forma de lletres, fan de la 22 un parèntesi màgic d’una realitat sovint força complicada”, opina l’escriptora Blanca Busquets.“No en diré temple o esglesiola, o cerimònia o litúrgia, perquè seria massa carrincló, sinó que diré «mots que romanen» mentre tot desapareix o es transforma, mentre la vida passa, mots «oferts perquè els tornem a entendre». Perquè ens tornem a entendre. Com una pàtria, deia Carner”, conclou l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que és membre del jurat del premi Just Manuel Casero.
JOSEP PASTELLS / Diari Ara.cat 25.10.2018
https://www.ara.cat/comarquesgironines/quaranta-referent-cultural-forma-llibreria_0_2112988686.html