El professor Xavier Pla (UdG) presentarà el llibre en edició bilingüe "L'últim alè de Fidípides" demà a la Llibreria 22 de Girona.
Josep Pastells ha compil·lat en un llibre quinze narracions que tenen com a deno
minador comú el fet que els seus protagonistes corren. El protagonista del primer conte és el mateix Pastells, que narra en primera persona la seva primera participació a un marató, que va córrer l'any passat a Madrid.L'escriptor gironí, des de fa uns anys establert a Madrid, acaba de publicar en edició bilingüe El último aliento de Fidípides/L'últim alè de Fidípides (Adhara), que demà (20 hores) es presentarà a la Llibreria 22 de Girona, en un acte que comptarà amb la participació del professor Xavier Pla i de l'editor, José Luis Esparcia.
"Per un o altre motiu, tots corren", apunta Pastells sobre els seus protagonistes. "Enllà d'aquesta coincidència, les històries són dispars", afegeix. El llibre el va escriure fa quasi un any. El publica en versió bilingüe castellà/català l'editorial Adhara, "que ha demostrat una gran sensibilitat amb la meva llengua materna", comenta l'escriptor, nascut a Girona l'any 1966, i autor d'una ja bona colla d'obres, que l'han fet mereixedors de premis literaris com el Recull de retrat literari (1997), el Joan Santamaria de narrativa (1999), el Just Manuel Casero de novel·la curta (2002) i el Ciudad de Getafe de novel·la (2004). Pastells és l'autor de la novel·la Simpático fracasado.El filòsof i poeta José Miguel Barea es preguntava fa uns dies a Madrid a propòsit de la presentació de L'últim alè de Fidípides: "Què ens vol comunicar en Josep amb aquests quinze relats?". "La feliç notícia -respon- que la satisfacció plena, el triomf definitiu, no s'assoleix en arribar primer, sinó en arribar, havent travessat en tan llarg camí tota una experiència vital, un bagatge fructuós".
Afegeix Barea que "la unitat temàtica d'aquests relats resideix en un dels pilars bàsics de la nostra civilització sense fronteres, d'aquesta postmodernitat que és seducció (cossos elegants, ments individualistes, societats cool. Tots aquests personatges que utilitza Pastells són individus descentrats, outsiders, happy few", diu Barea, que veu en la literatura del gironí traços de Quim Monzó i Eduardo Mendoza.
Per Barea, Pastells és un "introvertit" i, especialment als cinc relats d'animals (porcs senglars, conills porquins, estruços, una vedella, tres gossos) "la figura Pastells-Kafka apareix amb una omnisciència que ratlla la patologia".
Daniel Bonaventura (Diari de Girona 26.06.09)
Josep Pastells ha compil·lat en un llibre quinze narracions que tenen com a deno
minador comú el fet que els seus protagonistes corren. El protagonista del primer conte és el mateix Pastells, que narra en primera persona la seva primera participació a un marató, que va córrer l'any passat a Madrid.L'escriptor gironí, des de fa uns anys establert a Madrid, acaba de publicar en edició bilingüe El último aliento de Fidípides/L'últim alè de Fidípides (Adhara), que demà (20 hores) es presentarà a la Llibreria 22 de Girona, en un acte que comptarà amb la participació del professor Xavier Pla i de l'editor, José Luis Esparcia."Per un o altre motiu, tots corren", apunta Pastells sobre els seus protagonistes. "Enllà d'aquesta coincidència, les històries són dispars", afegeix. El llibre el va escriure fa quasi un any. El publica en versió bilingüe castellà/català l'editorial Adhara, "que ha demostrat una gran sensibilitat amb la meva llengua materna", comenta l'escriptor, nascut a Girona l'any 1966, i autor d'una ja bona colla d'obres, que l'han fet mereixedors de premis literaris com el Recull de retrat literari (1997), el Joan Santamaria de narrativa (1999), el Just Manuel Casero de novel·la curta (2002) i el Ciudad de Getafe de novel·la (2004). Pastells és l'autor de la novel·la Simpático fracasado.El filòsof i poeta José Miguel Barea es preguntava fa uns dies a Madrid a propòsit de la presentació de L'últim alè de Fidípides: "Què ens vol comunicar en Josep amb aquests quinze relats?". "La feliç notícia -respon- que la satisfacció plena, el triomf definitiu, no s'assoleix en arribar primer, sinó en arribar, havent travessat en tan llarg camí tota una experiència vital, un bagatge fructuós".
Afegeix Barea que "la unitat temàtica d'aquests relats resideix en un dels pilars bàsics de la nostra civilització sense fronteres, d'aquesta postmodernitat que és seducció (cossos elegants, ments individualistes, societats cool. Tots aquests personatges que utilitza Pastells són individus descentrats, outsiders, happy few", diu Barea, que veu en la literatura del gironí traços de Quim Monzó i Eduardo Mendoza.
Per Barea, Pastells és un "introvertit" i, especialment als cinc relats d'animals (porcs senglars, conills porquins, estruços, una vedella, tres gossos) "la figura Pastells-Kafka apareix amb una omnisciència que ratlla la patologia".
Daniel Bonaventura (Diari de Girona 26.06.09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada