 |
Ahir, a La Capella de Barcelona, Guillem Terribas, Javier Cercas, Santiago Roncagliolo i Carles Monguilod. Foto: JOSEP LOSADA. |
Una de les claus de l'èxit de la novel·la negra és la capacitat de
traspassar la frontera –segurament inexistent– entre la ficció més
inversemblant i la realitat més quotidiana. I de trànsits bidireccionals
entre les diferents modalitats de novel·la negra –i també entre la vida
i la ficció– es va parlar ahir a la taula rodona celebrada a La Capella
dins del marc de BCNegra i en la qual van participar els escriptors
Javier Cercas i Santiago Roncagliolo, l'advocat penalista Carles
Monguilod i el llibreter Guillem Terribas, que va fer de moderador.
Cercas, que es va reconèixer com a lector de novel·la negra en el seu
vessant més clàssic, va recordar una definició que van fer de la seva
obra: “autor de
thrillers existencials”. La raó?, la inclusió de
problemes morals, polítics i existencials en les seves obres. Una opció
que té les seves arrels en la versió més americana del gènere, en què, a
banda de la resolució de l'enigma, autors com Raymond Chandler i
Dashiell Hammet hi van afegir un context de denúncia social que ha donat
a aquest gènere una pervivència, una renovació i una actualitat que
ahir es constatava amb la gran afluència de públic a totes les sessions.
El gènere negre sembla tenir un bon color.

Cercas va afegir al
col·loqui una nova autodefinició: “Escric antinovel·les policíaques.” El
raonament d'aquesta sentència: “A la novel·la policíaca cal donar
resposta al ‘qui ha fet què?' En la meva obra la resposta es troba en el
procés de recerca. La resposta és que no hi ha resposta.” Aquest joc de
veritats ocultes i mentides evidents també té molt a veure amb l'obra
de Santiago Roncagliolo, escriptor peruà format a Mèxic i aixoplugat a
Barcelona. Les seves històries beuen de dos territoris fronterers de la
novel·la negra: la realitat –va recordar les tenebroses setmanes santes
del seu país– i els films, que al seu torn, són derivacions del gènere
negre –
Seven,
El silenci dels anyells...–. Però si algú
dels presents tenia clar que no hi ha fronteres entre la ficció i la
realitat és el penalista Carles Monguilod, que va ser advocat d'El
Vaquilla, personatge que va donar peu a un gènere fronterer, el de joves
delinqüents dels barris marginals, que de ben segur era el tema central
de la trobada però del qual no es va parlar. No importa. El negre és un
color sofert, serveix per a qualsevol conversa.
Jaume Vidal, publicat en El Punt-Avui 07.02.13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada