27/6/17

Rosa Font presenta ‘Em dic la veu’

Rosa Font aprofundeix en l’inefable quotidià.

 L’escriptora presenta avui a La 22 el seu vuitè llibre de poesia, ‘Em dic la veu’.
Rosa en una foto de Manel LLadó de quan va presentar
el seu darrer llibre 

Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) publica un nou poemari, Em dic la veu (Llibres del Segle), que la reafirma com una de les millors poetes contemporànies d’aquest país, dit amb tot el desvergonyiment que han de tenir les declaracions d’aquesta classe quan són veraces. Així i tot, continua sent una escriptora situada als marges, que és el més semblant avui dia a l’autèntic confort, tot i haver conquerit uns quants trofeus, des del premi Rosa Leveroni al Carles Riba, que podrien haver-la projectada cap a una determinada centralitat literària. No ha estat així perquè la poesia, amb rares excepcions, no sol seguir camins rectes i definits. Rosa Font continua sent, doncs, una poeta mig secreta, que escriu sense cap urgència i amb una discreció gairebé de no-escriptora, uns llibres en què cada cop s’aprima més el jo poètic, com si també la transparència, el no-res, fos un lloc, i un lloc amb vistes de privilegi a les coses més difícils de ser dites i al llenguatge més adequat perquè en realitat semblin tan properes. No és estrany que el també poeta Antoni Clapés afirmi a l’epíleg que Em dic la veu “està cridat a ser un referent de la poesia europea d’aquest inici de segle, perquè en ell s’hi tracta de dir l’inefable tot parlant del quotidià, i de fressar camins nous, imprevistos, al marge de l’error i de la veritat”. Paraules importants.
J.N. Santaeulàlia, Rosa Font i Roger Costa-Pau, durant
la presentació a l'Espai 22
Clapés subratlla com aquesta cerca diguem-ne de revelació es resol en una bellesa que no sucumbeix mai al sentimentalisme sinó que, al contrari, es formula sovint amb contundència i aspror, i amb un elevat respecte tant de la tradició com de la modernitat. Aquests deutes, que Rosa Font fa explícits en els primers versos de molts dels seus poemes, poden anar de Felícia Fuster a Joseph Brodsky, de Palau i Fabre a Alejandra Pizarnik, de Montserrat Abelló a Samuel Beckett, de Paul Celan a Miquel Pairolí, de María Zambrano al mateix Clapés. Com en els seus darrers llibres, persisteix en l’exploració d’una prosa poètica que harmonitza amb profit amb el seu univers de llum, ombres, minerals i arrels, i en un imaginari molt visual, quotidià i al mateix temps transcendent. El llibre, el presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h), acompanyada del també poeta i novel·lista Josep Navarro Santaeulàlia.
Eva Vázquez, el Punt-Avui 26.06.2017
L'Espai 22 es va omplir del tot. 
La poeta empordanesa Rosa Font va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu vuitè poemari, Em dic la veu ( Llibres del Segle ), en un acte en què també van intervenir l’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia i l’editor Roger Costa-Pau. Un públic nombrós va omplir l’Espai 22 en una de les últimes presentacions de la temporada.
El Punt-Avui 27.06.2017

Cap comentari:

Publica un comentari