PILAR BLASCO PRIM ESCRIPTORA, ADVOCADA I PERIODISTA

“És la tercera revolució de la dona i serà definitiva”.

Va acompanyar Tarradellas a l’avió de tornada en una època, la de la Transició, en què, explica, el periodista treballava amb més llibertat.

 Advocada de professió, la seva vocació és escriure i acaba de publicar el recull de relats ‘Tanta innocència’.

Comparteix nom literari amb la protagonista femenina de l’última novel·la de Narcís Oller, Pilar Prim(1906). “El nom em va cridar a mi”, respon mentre relata una història familiar amb què s’ha nodrit per escriure un dels contes de Tanta innocència (Editorial Gregal, 2018) que va presentar, dilluns, a la Llibreria 22 . En la conversa, a més de la literatura, la seva gran vocació, apareixen el periodisme i la política, i el feminisme.

Pilar (Blasco) Prim

Per què va triar el nom literari de Pilar Prim?

És un nom que és tradició de la família: la meva mare se n’havia de dir, però la meva àvia va pensar que la novel·la de Narcís Oller no acabava bé i per això no li va posar Pilar. Quan la meva mare va llegir la novel·la, es va horroritzar que la seva mare pensés que no acabava bé quan, precisament, Pilar Prim fugia amb l’amant i és un final fantàstic. I d’aquesta manera me’l va posar a mi. Quan a casa vaig descobrir el llibre, la mare em va explicar la història. És una llàstima que Narcís Oller, al final, escrigui que Pilar Prim s’enfronta “al seu obscur destí”. Es comenta que Narcís Oller i Caterina Albert eren amics. A Solitud, de Caterina Albert, quan la Mila, la protagonista, baixa de la muntanya, és una dona alliberada, que s’apodera i, a partir d’aquí, no se sap quin destí tindrà, però tindrà un destí lliure, tot i que hi hauria molt per dir sobre el terme lliure. Però, en principi, té un destí lliure. I en les converses entre Caterina Albert i Narcís Oller,Caterina Albert li deia que a Pilar Prim també l’havia d’alliberar. Narcís Oller l’allibera, però jo trobo que no se’n pot estar de dir, que tindrà un “obscur destí”, perquè, és clar, és una dona que queda fora de tot el seu món perquè ha trencat les convencions socials. També el llibre de relats Tanta innocència ho tracta, en certa manera.

De la pèrdua de la innocència?

  presentació  del llibre a la 22.

Sí. I el recull que n’ha sortit és feminista, quan no era la primera intenció, en realitat. Tens una idea, però el subconscient et condueix cap a una altra banda. La meva primera idea partia del poema de Philip Larkin que es titula MCMXIV i que apareix al principi del llibre. Sempre m’ha emocionat molt quan fa referència a la vida tranquil·la, d’una tarda del 1914, amb escenes de nens jugant i parelles passejant, per acaba dient que mai més tornarà aquesta innocència perquè comença la Primera Guerra Mundial. És l’última guerra èpica, idealista i, en general, tot el segle XX no ha estat idealitzat. Per mi, es va perdre la innocència i ha estat un segle molt convuls. Però també en aquest segle convuls ha ressorgit el moviment de la dona, de què trobem reminiscències molt antigues, que es remunten a l’edat mitjana. És el segle de l’eclosió de la igualtat, de la diferència i ara estem en una tercera eclosió. M’agrada dir que és la tercera revolució de la dona i serà definitiva.
Per continuar l'entrevista http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1355216-es-la-tercera-revolucio-de-la-dona-i-sera-definitiva.html

Gemma Busquets, publicada a El PuntAvui 11.03.2018