19/4/21

La mirada de Nadal

Joaquim Nadal publica ‘Noms d’una vida’, el tercer volum dels seus assajos biogràfics amb més pulsió personal.
S’hi reivindica la condició d’escriptor i d’un jo literari tapat pel polític i l’historiador 
Els primers noms d’una vida, en aquest cas la de Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), són el del pare i el de la mare. “M’ha semblat que obrir amb ells les pàgines que segueixen era encara un darrer homenatge i una mostra de gratitud”, escriu Nadal en la introducció, que titula Justificació, de Noms d’una vida (Pagès Editors, 2021), tercer llibre amb el qual tanca una etapa que va iniciar fa setze anys amb Vides amb nom (CCG Edicions, 2005), que feia un repàs als articles biogràfics del 1970 fins al 2003, i que va continuar amb Noves vides amb nom (Curbet Edicions, 2011).
El perfil del pare, Manel Nadal Oller, d’una família coneguda de tapers de Cassà de la Selva, són les paraules que el fill Joaquim va llegir en el funeral celebrat a la basílica menor de Sant Feliu de Girona el 19 d’octubre del 2017. “La mirada del nostre pare era una mirada que estava impregnada del mar de la Fosca”, escriu Nadal sobre l’origen on es bressola l’extensa nissaga familiar: 12 fills, 21 nets i 18 besnets. “Però sobretot era una mirada marcada per una geografia concreta de muntanyes i valls, de rius i rieres, de boscos i arbredes, de masos i cases de pagès, i per un recorregut per esglésies, capelles, santuaris i ermites. [...] Era una mirada positiva, activa, compromesa. No hi havia una passivitat contemplativa. Tenia un desfici per plantar arbres.” De “la senyoreta Farreras”, tal com la recorden afectuosament les seves alumnes de les Carmelites, el fill en fa una evocació biogràfica d’exquisida tendresa. Montserrat Farreras Forns “navega per les boires de la memòria” des de fa cinc anys i espera la mort amb la mateixa visió amb què va obrir els ulls fa 97 anys, a la mateixa casa on va néixer. Escriu Nadal que “les parets de la casa de l’hort de l’abadia, un hort que havia acollit en algun moment el cementiri dels monjos, aixopluguen la vida d’ara de la mare, al so inexorable de les campanes de la catedral i amb la verticalitat dels xiprers que apunten el cel que l’espera”.
Nadal atorga a Noms d’una vida, un llibre molt “focalitzat en flaixos, visions de personatges i que fa emergir aquesta visió barreja de testimoni personal i aproximació biogràfica”, una dimensió especial. Primer pels retrats paterns, i perquè hi culmina un gènere, amb el qual Josep Vallverdú i Carme Vidalhuguet, que signen el pròleg, reivindiquen: “La prosa literària del Jo d’un escriptor d’aquells que Auden diria que aconsegueixen de donar-los la mesura de la decència, tant en el tractament del llenguatge com en el rerefons anímic i moral del conjunt de la seva obra.” Conclouen que és a través “del que ens diu dels altres que sabem del Jo”.


“Que em reivindiquin la condició d’escriptor quan no l’he tinguda d’entrada o no me l’han reconeguda m’agrada molt. Vol dir que en allò que escric, independent del que sigui, com historiador i fins i tot com a polític, m’agrada que l’expressió literària del que dic sigui reconeguda com un valor, de tal manera que es trenqui el motlle que els historiadors no escriuen bé”, assenyala Joaquim Nadal, actual director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Recorda el llenguatge literari extraordinari d’historiadors com Ferran Soldevila, Vicens Vives o Pierre Vilar. Reconeix que tot i la seva extensa producció bibliogràfica, la imatge del polític o de l’historiador, “sense renunciar” al que ha estat, “s’ha menjat” la de l’escriptor.
 Despullar les capes
Són 76 articles a 67 protagonistes: “Quan parlo de persones, presents o passades, m’interessa igualment el perfil humà, d’una vida amb sentiments, al costat del que representi aquella persona de forma objectiva”, assenyala. Perfils i relacions amb personatges com Modest Prats, del qual de totes les capes que té –professor, capellà, escriptor– li interessa “el Modest entendrit per la seva mare”. Joaquim Nadal fabrica aquest gènere testimonial a partir de les “dèries d’historiador” –la precisió en les dades, citacions acurades– amb la sensibilitat afinada per fer aflorar emocions “a partir de presències que ens remeten a les absències”, en llegir els perfils d’Ermessenda de Carcassona, Josep Benet, Diana Garrigosa, Mercè Huerta, Miquel de Palol, Jordi-Pere Cerdà, entre d’altres.
Noms d’una vida
(Pagès Editors, 2021) es presenta dimecres 21 a les 19h a la Llibreria 22
GEMMA BUSQUES, publicat en el Punt Avui 18.04.2021

Cap comentari:

Publica un comentari