Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Els dos exalcaldes socialistes van reflexionar ahir a Girona sobre les seves èpoques de mandat al capdavant de les respectives ciutats, en un acte de presentació del llibre de Joan Armangué.

Joan Amangué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal (Foto: llib.22)

Figueres, Vilatenim, Navata, Barcelona i, ahir, Girona. Joan Armangué va completar el ruedo de presentacions del seu llibre Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), publicat per Grup Gavarres dins la col·lecció El Caliu de la Memòria, en el qual recull seixanta-dues històries que formen un relat molt personal de la seva trajectòria política al capdavant de la capital de l’Alt Empordà durant dotze anys. I al feu contrincant, la capital gironina, l’expectació era alta, omplint l’aforament destinat per la Llibreria 22 a la plaça Jordi de Sant Jordi.
Molts amics i vells camarades del partit socialista van assistir a un acte que tenia el gran al·licient no només d’escoltar el protagonista sinó el també exalcalde Quim Nadal –autor de l’anterior llibre de la col·lecció–, enfrontats en un duel d’amics arbitrat pel periodista i escriptor Ramon Iglesias.
Presentar un llibre sobre Figueres a Girona tenia el seu morbo i més tenint en compte l’antiga rivalitat existent entre les dues ciutats sobretot en l’època que manaven els dos alcaldes. Però com va deixar clar d’entrada Iglesias, “alcaldes rivals primer, però Nadal un dels principals avaladors de Figueres com a conseller”. La trobada va donar per a moltes reflexions, com ara el fet que, mirant enrere sense ira, “els intel·lectuals figuerencs estaven en contra de Figueres i més a favor de Girona”, com va recalcar Nadal.

Per la seva banda Armangué va recordar, com deixa testimoni al llibre, que a diferència de Figueres on el seu projecte va restar “inacabat” –tot i que el convergent Santi Vila li va reconèixer que va continuar completant idees del seu pla quan ell va ser alcalde– a Girona sí que en va tenir, de continuïtat: “Un projecte sòlid que va produir una jerarquització i un enfortiment de la capitalitat gràcies a la voluntat del pujolisme per potenciar-ho.” Un model amb puntals com la Universitat de Girona, “la més centralista del país”, i un “gironacentrisme de quilòmetre zero que va reconduir l’eix Vic-Olot-Figueres cap a Girona”, va subratllar Armangué tot recordant que “hi ha més nadalistes a Figueres quan era alcalde que quan era conseller”. Contradictori? Com tot a la vida. Nadal per contra va dir que a ell sempre li deien “tu rai, que tens bisbe i governador militar, ho tens tot!”, quan en realitat ell els hauria regalat aquest “tot”.
Dos exmilitants socialistes que van coincidir en moltes coses, com el fet que actualment se senten “orfes” de referents ideològics o, com va dir Armangué, que es considera un “socialista independent”.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 09.05.2021