ELS RÀNQUINGS SÓN ELS PARES

Atenció. Estau a punt de descobrir el secret més ben guardat del món editorial: les llistes dels més venuts són els pares. O els fills. Però ja hi arribarem. Dos dies abans de Reis, el barri de Gràcia està a petar. A la plaça Trilla, famílies amb nins fan cua per pujar en un trenet. A l’oficina de Correus hi ha molta gent; una noia es fotografia la mà mentre fica una carta als d’Orient dins una bústia especial. A la pissarra de la llibreria Taifa, on sol haver-hi frases enginyoses, hi diu: “Gel i mascareta”. I a la porta: “Màxim 20 persones”. Rere l’aparador, dedicat a títols de cinema, Roberto García i Laia Montañà atenen a la velocitat de la llum; un embolcalla i l’altre cobra. (“Tot el nostre respecte als botiguers que aquests dies no pareu d’embolicar coses que no són rectangulars”, tuitejarà Isabel Sucunza de La Calders.) Al fons hi ha Jordi Duarte, que cerca els llibres que li demanen. Hi entro, els felicito l’any, en compro dos de Jane Smiley, un de Joan Didion i El llibre de la fusta, de Lars Mytting.
Els pregunto quin serà el més rebut per Reis, i en Roberto m’envia la llista a la nit. L’oferta és molt variada i els gustos també. Això fa que entre el més venut i el segon potser hi hagi un sol exemplar de diferència. Per exemple: tres títols diferents venen el mateix nombre d’exemplars en un dia i llibreria (posem-ne quatre cadascun); són un més que els deu següents, i dos més que els dinou que van darrere. Per això els rànquings tenen un sentit relatiu. A la Taifa, els més venuts avui han estat Hamnet, de Maggie O’Farrell (L’Altra/Libros del Asteroide), i Germanet, d’Ibrahima Balde (Blackie Books). Això sí, darrere del Calendari Gelpí dels ocells forestals comuns. També s’han venut, entre un munt d’altres, uns quants d’Almudena Grandes, Púding de Nadal, de Nancy Mitford (Univers/Catedral), els últims de Sara Mesa i Mariana Enríquez, a Anagrama, i Els dics, d’Irene Solà (L’Altra). La cosa també està repartida a L’Espolsada, on Hamnet fa el seu camí, vora Els grans optimistes, de Rebecca Makkai (Periscopi/Sexto Piso). De nou Hamnet encapçala la literatura traduïda a La Central amb Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson (Periscopi), i L’imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe (Periscopi/Random House). Per Reis hauran entrat en moltes llars El año del Búfalo, de Javier Pérez Andújar, i Terres mortes, de Núria Bendicho (Anagrama), així com Panza de burro, d’Andrea Abreu (Barrett), Sola, de Carlota Gurt (Proa), o Junil a la terra dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor). Alguns d’aquests títols es repeteixen a La Calders, on el 3 de gener, el mateix dia que va sortir, s’esgotaren tots els exemplars de l’Ulisses il·lustrat de Joyce, a Galàxia Gutenberg (i té mèrit, perquè gairebé ningú publica un 3 de gener). A més, han venut diversos El baró rampant, d’Italo Calvino. La raó: els tenien exposats, tot i no ser novetat.
Un altre clàssic al top ha estat Solitud, de Víctor Català, a l’Obaga, on també fou molt sol·licitat el de Winterson, i s’hi sentien frases com: “He de regalar un llibre per a algú que no llegeix”, o “li regalaré aquest perquè així el llegiré jo”. I si abans apuntava que les llistes són els fills és perquè, a la Casa Usher, més d’un ha entrat presentant-se com el fill o la filla de tal, dient que la seva mare els havia dit que hi anassin i que Anna Arranz i Maria Fernández els indicarien què emportar-se. Els seus més venuts: El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi ho peta fort), i Los extraños, de Jon Bilbao (Impedimenta).
A la Finestres –a punt de premiar els millors de l’any 2021–, hi destaquen: L’imperi del dolor, Els grans optimistes i La moda justa, de Marta D. Riezu. Expliquen que els ha fet moltíssima il·lusió vendre el Bilderatlas Mnemosyne: The Original d’Aby Warburg editat per Hatje Cantz (si el tenen a les mans, en¬tendran per què). Dune, de Frank Herbert (Raig Verd i Mai Més), El país de l’altra riba, de Maite Salord (Proa), i 24 contes, d’Anton Txèkhov (Club Editor) encapçalen la llista de La Impossible. Així arrenca el 2022, o l’Any 22, com l’ha batejat la gironina Llibreria 22. Tot començà com una broma, però la cosa es va disparar, i han decidit prendre-s’ho seriosament. Prometen que serà un no parar per commemorar els 44 anys que fa que Guillem Terribas la fundà el 1978. Els seus més venuts: Salord, Quan s’esborren les paraules, de Rafel Nadal (Columna), Nosaltres, després, de Sílvia Soler, destaquen L’estiuejant, de Josep M. Fonalleras (Vitel·la), Eroica, de Cristina Masanés (L’Avenç), “i els de l’editorial Periscopi sempre van molt bé”, diu Jordi Gispert.

El 22 de gener serà l’aniversari de Narcís Comadira, que acaba de publicar Els moviments humans (Edicions 62). I Èric del Arco –“aprenent de llibreter de Josep Cots” a la Documenta– va néixer un 5 de gener. Ho celebra, no amb tortell, sinó amb panettone, mentre els Reis d’Orient ultimen els seus encàrrecs a la llibreria. Hamnet i Terres mortes empaten aquí, seguits de No cosas, de Byung-Chul Han (Taurus). A la Laie, si fa no fa, igual, juntament amb La señora Potter no es exactamente Santa Claus, de Laura Fernández (LRH). En fi: els rànquings no existeixen, formen part d’una il·lusió. Però no ho digueu a ningú.
Llucia Ramís, publicat a la LA VANGUARDIA 08.02.2022