'Jo confesso', llibre de l'any

La selecció elaborada per 54 crítics, llibreters i articulistes destaca Cabré, Franzen i Marías

 Una intricada història, treballada amb paciència durant set anys pel seu autor, en què objectes, pecats i culpes travessen el temps i l'espai des de l'edat mitjana fins avui, lligant entre si la Inquisició, l'Holocaust i el franquisme: és Jo confesso, la novel·la de Jaume Cabré elegida llibre de l'any del 2011 pels 54 crítics, llibreters, articulistes i periodistes que han col·laborat per segon any en l'enquesta elaborada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Llibertat, de Jonathan Franzen, una altra epopeia familiar, tan nord-americana com europea és la de Cabré, i Los enamoramientos, de Javier Marías, completen el podi del millor de l'any a les llibreries.
Els pròxims dos dies apareixerà en aquestes pàgines una selecció de la millor oferta de l'any en altres camps com ara la música, les exposicions, el teatre, el cinema, les sèries de televisió i la gastronomia. Aquestes llistes, que recullen l'opinió de la redacció de la secció Icult, s'obriran a la participació dels lectors a la web.

OPINIONS PLURALS / La composició del grup d'enquestats per seleccionar els llibres de l'any pretén trobar un equilibri entre les opinions que primen l'exigència literària i les més pròximes als interessos dels lectors: han respost aquest any el qüestionari, amb les seves recomanacions personals, 10 crítics literaris, 5 membres de la redacció del diari, 22 columnistes i articulistes relacionats amb el món de la cultura, i 17 llibreters que col·laboren cada setmana en l'elaboració del rànquing de llibres. A la web del diari podeu consultar la llista de participants, així com classificacions complementàries del top 10 en cinc categories: literatura castellana, literatura catalana, literatura traduïda, no-ficció i novel·la negra.
A cada un dels enquestats se'ls va demanar que seleccionessin fins a 10 títols, als quals se'ls assignaven puntuacions decreixents de 10 a 1 punts. Cabré ha obtingut 257 punts, procedents de 34 dels consultats; Franzen, 168, i Marías, 132. L'any passat van ocupar aquestes tres posicions Jordi Puntí, John Irving i J. M. Coetzee. Una peculiaritat dels resultats és que les dues primeres posicions haurien estat les mateixes tant si s'haguessin comptabilitzat solament les opinions dels crítics com les dels llibreters o els articulistes del diari.

1. 'JO CONFESSO' / 'YO CONFIESO' http://youtu.be/TQKwjpmvi-w
JAUME CABRÉ
PROA / DESTINO
Escriptura 'slow food'
Operación Triunfo resumeix el model de creixement en voga: qualsevol xitxarel·lo sense formació pot professionalitzar-se en pocs mesos si rep una formació prou pràctica. En el camp de la literatura, el model OT consagra autors novells i fotogènics. Jaume Cabré, en canvi, representa l'escriptura slow food; té una experiència d'escriptura de quatre dècades i ha publicat 12 novel·les, cada una millor que l'anterior. Set anys després de Les veus del Pamano, la monumental Jo confesso torna a ser un dels llibres de l'any.
La sinopsi de Jo confesso ha d'incorporar, per força, paraules com postguerra, amistat, música o secret. Podríem discutir si el rerefons és el mal, el coneixement o el destí. Ara bé, fàcilment ens posaríem d'acord en la importància del muntatge. El que impressiona més del llibre és la precisió amb què estan organitzats els materials: com coincideixen els personatges, els espais i els objectes en una successió de capítols que travessen alegrement el temps i l'espai.
Qualsevol escriptor imberbe pot empescar-se una història que sembli original. El que només s'aconsegueix a còpia d'experiència és la barreja de trama sòlida i de seqüencialitat postmoderna que aconsegueix Jaume Cabré. Hi ha qui no li perdona els jocs narratius a l'estil de Robert Coover, hi ha qui li discuteix que la història sigui trepidant com les de Frederick Forsyth. Justament l'atractiu de Jo confesso és aquesta combinació d'ingredients dispars. VICENÇ PAGÈS JORDÀ
> llegir més http://bit.ly/uoEyi6
Han participat en aquesta enquesta: Anna Abella / Ernest Alós / Ricardo Baixeras / Xavier Bru de Sala / Fabricio Caivano / Juli Capella / Teresa Cendrós / Isabel Coixet / Joaquim Coll / Alfredo Conde / Francesc Escribano / Albert Espinosa / Ricard Fité / Josep M. Fonalleras / Juan Manuel Freire / Salvador Giner / Martí Gironell / Najat el Hachmi / Enrique de Hériz / Gaspar Hernàndez / Elena Hevia / Oscar López / Salvador Macip / Carlos Martínez Shaw / Rosa Massagué / Xavier Moret / Vicenç Pagès / Gabriel Pernau / José María Pou / Jordi Puntí / Llucia Ramis / Emma Riverola / Domingo Ródenas / Ricard Ruiz Garzón / Sergi Sánchez / Ramon Ventura / Juan Villoro y las librerías La 22, Abacus, Catalonia, El Cau Ple de Lletres, La Central, El Corte Inglés, Documenta, Etcètera, FNAC, Geli, La Gralla, Laie, La Llar del Llibre, La Llopa, Llorens, Roquer i Saltamartí.

LA NOVA NARRATIVA CATALANA / El planter del català.

Inicialment havien de ser 40 escriptors en català de menys de 40 anys. Finalment les xifres són menys rodones: 47 textos, alguns d'inèdits, de 41 autors de fins a 45 anys. Però la intenció de l'antologia Veus (Empúries), que Anagrama publica traduïda al castellà (Voces), és la mateixa. Demostrar, segons l'antòloga, l'escriptora Lolita Bosch, que la nova narrativa catalana «no ha de tenir cap complex» i que val la pena llegir el treball dels més joves («un escriptor als 40 anys és jove», opina).
La responsable del projecte planteja el volum amb un propòsit gairebé terapèutic: «És sorprenent el bon nivell que hi ha i que malament que es parla de la literatura catalana; m'he cansat de sentir com editors, escriptors i lectors diuen que és una merda, que no es fa res, però resulta que no han llegit el que s'escriu i que no tenen cap argument literari».
Dels autors joves en català se'n parla poc (no han tingut al darrere, per exemple, una campanya de promoció com la de la generación nocilla) i fins i tot, creu Bosch, «no s'han llegit entre si i dialoguen molt poc, molt menys que amb el passat, amb una tradició literària que té molt pes en ells».

Tampoc es pot parlar d'escoles, grups o generacions consolidades. «Si de cas -opina Bosch- hi ha algunes tendències, una literatura surrealista [amb autors com Ramon Erra, Guillem Sala i Joan Miquel Oliver], una altra de més urbana i contemporània [Edgar Cantero o Anna Carreras], una altra de més rural [Pep Puig o Maite Salord] i una altra de molt vinculada a la tradició literària [Sebastià Alzamora, Tània Juste, Jo Alexander...]» Sense comptar amb autors consolidats que ja juguen a les lligues importants, com Neus Canyelles, Borja Bagunyà, Jordi Lara, Francesc Serés, Toni Sala i Jordi Puntí.

Queden fora de l'antologia (es tracta sobretot d'una selecció de textos seguint un criteri personal, no d'un assaig literari ni enciclopèdic) la poesia, la crònica i els autors de plantejaments més comercials que literaris, sense els quals queda coixa una panoràmica exhaustiva de què es publica avui.

Encara que a l'antologia s'ha omès qualsevol referència als premis literaris rebuts, és evident que la plètora de petits guardons ha estat un estímul per a molts d'aquests escriptors. Les editorials en què publiquen habitualment (dues terceres parts ho fan en segells integrants del Grup 62, però 15 dels 40 seleccionats, en editorials com La Magrana, La Campana, Arola, Amsterdam, Quaderns Crema i 1984) serveixen també com a indicatiu de fins a quin punt està concentrat el sector editorial català i també que malgrat això hi ha altres iniciatives que continuen apostant per autors joves.

Les dues edicions, en català i castellà, s'obren amb pròlegs pensats per a diferents públics. «No per als lectors d'Espanya, sinó de tot Amèrica Llatina», precisa Bosch. En atenció a aquests destinataris, els presenta la «llengua petita, protegida amb zel i estimada per la majoria dels seus parlants com si fos un objecte preciós» en què va ser escrit originalment el llibre, que alimenta una literatura que «continua oculta, silenciosa i amb prou feines traduïda» i que s'enfronta al repte de demostrar que és més moderna que ètnica. ¿Per què aquest silenci davant tots els intents de traduir al castellà la literatura catalana? «No puc entendre per què no ens llegeixen -respon Bosch-.

Les raons, literàries no ho són. Si són històriques o polítiques, prefereixo no entrar-hi».
* Publicat en "El Periódico" 22/09/10 per Ernest Alós. Foto: Josep García.