Moments feliços

Dins de totes les memòries infantils, sempre hi ha un moment màgic, un fet que es singularitza en el passat com representatiu d'un plaer vital. En la meva de memòria, que ja n'acumula uns quants (de bons, regulars i més d'un de molt dolorós), el que marca d'una forma plaent i definitiva l'inici de la tardor és Sant Narcís i Tots Sants.
De petita cada any, des de la Barcelona dels setanta, pujàvem al 1500 negre familiar i, sense cordar-nos cap cinturó, ens desplaçàvem a unes desitjades Fires de Girona. Quan hi arribàvem, fos el matí, la tarda o el vespre, cansats i mig adormits, es produïa un dels moments feliços que tan magistralment ens va regalar el poeta Gabriel Celaya.
La casa enorme dels avis (no són, totes les cases dels avis, enormes?) lluïa perfumada i ens acollia amb les olors d'una cuina elaborada mentre que el retrobament amb els cosins, arribats de més enllà dels Monegres, anava adquirint una melodia dolça i reconfortant. Aquella era la trobada que també marcava la realitat de l'ineludible inici del curs escolar i de la fred. El moment entranyable ens col·locava al davant la crua realitat del llarg hivern ple de foscor a mitja tarda.
Aleshores Girona era una ciutat de visita que simbolitzava la nissaga càlida, sempre protocol·lària, en què els menuts no es podien aixecar de taula sense haver demanat abans el permís a l'avi. Un permís que sempre era concedit.
La ciutat és la meva des de sempre i aquest darrer llarg cap de setmana, entre passejos per la multitudinària, polsosa i democràtica Devesa, compres a les paradetes de la plaça Sant Agustí, o intents d'acostament a la mostra de pintura de Tots Sants, l'he retrobada novament amable, plena de gent, de panellets, moniatos i castanyes. I, també com cada any, com una obligació gustosa, he assistit a les activitats vinculades a l'acte de lliurament del premi Just Casero. Un acte que la Llibreria 22, és a dir Guillem Terribas, sense ínfules ni ampul·loses pretensions, aconsegueix, passi el que passi i guanyi qui guanyi, crear de manera renovada des de ja fa trenta anys un moment màgic i emotiu. Un moment feliç.
Isabel Llauger El Punt 02/11/10

Presentacions: Castellet i Monguilod

Fa pocs dies, a Girona, sota l'organització de la Llibreria 22, es va presentar Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos, de Josep Maria Castellet. Va ser un plaer compartir espai amb l'exponent viu de l'esplèndida, i mai prou reconeguda, Generació dels 50 i escoltar les lectures que els germans Joaquim i Pep Nadal, Xavier Folch i el mateix Castellet feien del text. En aquest nou exercici de memòria l'autor acota, partint d'anècdotes personals, el retrat de sis amics transcendents en la seva vida i les relacions que, amb la realitat social, cultural i política de la Catalunya de fa més de 40 anys, varen establir. És un text emotiu, ple d'ironia, d'una sinceritat desproveïda de pudor. Una anàlisi lúcida i aclaridora i un exercici íntim on ens presenta el Sacristán radicalitzat i compromès, el Barral seductor i tenaç home d'empresa, el genial i autodestructiu Ferrater, un còmplice tertulià Fuster, un erudit i innocent narcisista Terenci i el cristianomarxista i conciliador Alfons Comín. Aquest darrer: «... lúdic, divertit..., gran rialler, desimbolt..., noctàmbul, xerraire...», va donar classe de filosofia del dret la tardor del 74 a un jove Carles Monguilod.
Probablement aquest privilegi i totes les experiències, amistats i amors de la vida personal i professional del reputat penalista Monguilod l'han convertit en l'impecable professional de dialèctica envejable i memòria prodigiosa que és ara. Avui, també a Girona, a la seu del Col·legi d'Advocats, es presenta el seu llibre Vint-i-cinc anys i un dia. Reflexions d'un advocat penalista. A diferència de Castellet, el lletrat no escull només amics seus ni fets culturals o de transcendència política que el situïn en una realitat interpretable. No. Monguilod fa una altra cosa. Ens dóna la imatge de la realitat més dolorosa, més tendra, més agraïda, més colpidora. Les seves activitats professionals i els personatges reals o maquillats per l'imprescindible secret professional, ens mostren un món que, per a molts, sortosament, ens és aliè. Les seves paraules, en un magnífic to de conversa, ens passegen per l'infortuni, l'atzar, la tragèdia, la delinqüència, la generositat, la llei, la justícia i la injustícia. I ho fa amb la lucidesa que el caracteritza; amb la passió d'aquell que creu en el que fa i a qui la vida l'ha portat a valorar cada moment i cada oportunitat. Avui, familiars, amics i companys serem a la presentació. Estarem tots d'acord que Carles Monguilod, com els desapareguts amics de Castellet, és, també, un seductor i un il·lustrat.

Isabel LLauger, a la seva columna "L'estoig" que publica en el Punt (01.12.09)
Foto: Pep Nadal, Josep M. Castellet, Quim Nadal i Xavier Folch. Foto: Josep Campmajor.
Foto 2: Carles Monguilod, el dia 19 de novembre 2009 a la roda de premsa a Barcelona. Foto: Andreu Puig.