Jaume Ministral i Masià

Ahir vam presentar a la Casa de Cultura de Girona la novel·la d'en Joan Manuel Soldevilla, L'amic de Praga (Barcelona, Columna, 2018). L'autor, catedràtic de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, ja s'havia donat a conèixer com a escriptor amb llibres i treballs diversos sobre el món del còmic i de la biografia. Ara, però, ens proposa una novel·la que gira al voltant de la vida i de les relacions de Jaume Ministral i Masià i un metge txec, comunista, Frantisek Kriegel. El fil conductor és la recerca que duen a terme dos joves investigadors empordanesos a partir de la troballa circumstancial en un mercat de llibre vell d'una de les novel·les policíaques que havia publicat Ministral amb pseudònim.
Estirant el fil teixeixen la biografia de Ministral, en reivindiquen l'obra i la figura, i es concentren en les relacions entre el jove gironí i el metge txec que coincideixen durant la guerra civil en una unitat mèdica al front de l'Ebre, on Kriegel, brigadista internacional, dirigeix la unitat i Ministral li fa de secretari. L'elaboració obsessiva de les estadístiques dels casos tractats i de les circumstàncies que els envoltaven explicita la voluntat de fer amb el coneixement de la pràctica mèdica en temps de guerra noves estratègies per avaluar la millor manera d'atendre els ferits, acostant als mateixos escenaris de la guerra els centres hospitalaris ambulants.

Joan Manuel Soldevilla i Quim Nadal a la Casa de Cultura

El comiat del metge, quan els brigadistes van haver d'abandonar la guerra, marca un punt d'inflexió i determina l'impacte moral i ètic que Kriegel havia deixat en Ministral. La relació entre un comunista convençut i un catòlic fejocista militant dibuixa la riquesa de les relacions humanes i la força i la prevalença des de posicions ideològiques allunyades d'uns valors bàsics compartits.
La troballa casual d'una notícia sobre Kriegel en la premsa dels anys seixanta desvetlla en Ministral l'interès i la curiositat per refer ponts i tractar de reconstruir les relacions amb l'amic txec. Es despleguen així com dues biografíes paral·leles: d'una banda la de Jaume Ministral en la seva successiva i simultània faceta de mestre, escriptor, guionista, divulgador i la presentació de la seva obra des dels primers llibres dels darrers anys quaranta publicats sovint amb pseudònim (Egor Jernovich i J. Lartsinim), gairebé sempre en castellà i de narrativa policíaca, fins la celebrada Ciutat petita i delicada de 1975 dedicada a la ciutat de Girona i les obres posteriors escrites ja en català, algunes reeditades per Quim Curbet o la Fundació Valvi. De l'altra la de Francisek Kriegel, que després de la seva estada a Espanya durant la Guerra Civil continuaria la seva acció humanitària en els fronts de guerra a França, Birmània, Borneo i la Xina fins al seu retorn a Praga amb un paper destacat en la vida del partit comunista txec i la seva evolució liberalitzadora fins a encarar-se amb la invasió russa i la intervenció soviètica aturant el procés reformista. Detingut i/o vigilat segons els moments, Kriegel seria un referent dissident a l'interior mateix del partit comunista.
Per camins de clandestinitat, Ministral, aprofitant les xarxes del partit comunista i apel·lant a la familiaritat de Teresa Pàmies amb aquesta operativa, reprèn un contacte epistolar, esporàdic i intervingut per la censura, amb el seu amic i mestre. Una relació que mai no es materialitza del tot amb un retrobament si no és ja en la part més novel·lesca i explícita del llibre com a colofó.
En la descoberta de Ministral desfilen els escenaris més freqüentats de la vida cultural i literària de Girona i Guillem Terribas hi juga el paper sempitern de relacions públiques impenitent, Carme Renedo del servei de biblioteques hi fa de pont per intentar facilitar la creació d'un fons públic amb la documentació de Ministral, Natàlia Molero fa d'interessada mediadora per facilitar l'acollida d'algunes activitats a la Casa de Cultura i tota la família Ministral i especialment Teresa Ministral Boada fan de pont amb la vida de Ministral a cavall de Barcelona, Girona on va nèixer i Maçanet de Cabrenys on passava les vacances i on va ser enterrat. Un pont que passa per la cura filial, delicada i sensible, de documents i cartes i molt principalment els dietaris, amb dibuixos, dels anys de la guerra del Ministral mobilitzat.
És doncs una novel·la d'un realisme intens i d'una proximitat i familiaritat manifesta que es fa del tot llegidora amb el recurs constant als diàlegs entre els dos investigadors que culminen el seu treball i la seva descoberta. L'autor se serveix de la novel·la per fer una reivindicació a fons de Jaume Ministral i un al·legat contra l'oblit i l'arraconament de la seva obra en alguns ambients literaris que no l'haurien considerat en el seu just valor.

Guillem Terribas Presentant l'acte.

Aquesta novel·la, realista i documentada, no és fruit de la casualitat. En realitat ara fa cinc anys (2013) que l'Ajuntament de Girona va iniciar la col·lecció «Girona biografies» de la que n'han sortit fins ara sis títols, alguns dedicats a alcaldes de la ciutat de diferents períodes i que ja hem comentat en els nostres articles i el darrer de Neus Real dedicat a Aurora Bertrana i publicat a finals de 2017.
Doncs bé, la col·lecció es va encetar justament amb un llibre on Joan Manuel Soldevilla, fent d'editor a l'anglesa, publicava textos de gent diversa dedicats a Jaume Ministral i Masià (Ajuntament de Girona, col·lecció «Girona Biografies», 2013). Hi destaca una emocionada i emocionant «Carta al pare» plena de tendresa escrita per Teresa Ministral Boada, un text de Narcís Jordi Aragó, un altre d' Alejandro Martínez Viturtia i la base de la biografia establerta i documentada per Joan Manuel Soldevilla. En aquest llibre de 2013 hi ha ja l'embrió de la novel·la que ara comentem i reproduïa fotografies, textos i dibuixos molt il·lustratius de la biografia de Jaume Ministral i Masià.
Joaquim Nadal / Opinió Diari de Girona 08.02.2018

Soldevilla: A la recerca del camarada comunista de Jaume Ministral

Joan Manuel Soldevilla publica la novel·la ‘L’amic de Praga’.

La literatura catalana compta amb grans escriptors oblidats rere les prestatgeries dels més mediàtics, com el gironí Jaume Ministral i Macià (Girona, 1914 - Barcelona, 1982). Mestre, escriptor, guionista i editor, té una extensa i variada obra: va escriure novel·les policíaques, de ciència-ficció, d’aventures i juvenils, a més de col·laborar en uns quants mitjans, d’escriure teatre, guions radiofònics i sèries com el Dr. Caparrós. Però hi ha un capítol de la seva història que fins ara ben pocs sabien. Al començament de la Guerra Civil, quan el bàndol republicà va rebre l’ajuda dels brigadistes internacionals, Ministral va ser l’ajudant del metge comunista txec František Kriegel, que més tard es convertiria en un dels caps de la Primavera de Praga (1968), després de lluitar a la Xina i a l’Índia, i d’ajudar Fidel Castro.

L'escritptor Joan Manuel Soldevilla / DAVID BORRAT / DAVID BORRAT

És una aventura sobre l’amistat de dos personatges extraordinaris que s’escola entre els principals fets històrics de la segona meitat del segle XX, i que ara el catedràtic de literatura Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) ha transformat en una novel·la: L’amic de Praga(Columna). “Era una història extraordinària que necessitava ser explicada, no podia quedar en l’oblit”, explica Soldevilla, que va descobrir la relació entre els dos personatges gràcies a uns quaderns de Ministral en què relatava detalladament els seus anys al front i on tenia un paper essencial el metge txec. “Ministral era un dels dos ajudants de Kriegel a l’hospital de campanya i la seva figura el va marcar molt... i això que eren molt diferents!”, indica Soldevilla, que, a través de dos investigadors ficticis, Tarongi i Dacs, va desgranant com es van conèixer, els fets que van compartir i com, quaranta anys després de separar-se, recuperen el contacte en una Europa dinamitada per les guerres i sense els múltiples canals de comunicació actuals.

Soldevilla combina la investigació de Tarongi i Dacs amb recreacions fictícies i documentació real com ara cartes i articles. I ho fa saltant en el temps i d’un personatge a un altre, sense ordre cronològic ni causal. “Vaig meditar-ne molt l’estructura, i té un ordre poètic: volia mostrar la petita aventura que és la investigació, en què el lector tingués un paper actiu, que s’engresqués a continuar estirant el fil”, diu després de reconèixer que un dels reptes principals era que l’excés de documentació no fes feixuga la lectura.

Realitat vs. ficció

Al llarg de la novel·la apareixen molts personatges però només dos són ficticis: Tarongi i Dacs. Tota la resta són persones reals que es van creuar en la vida de Ministral, de Kriegel i del mateix Soldevilla. Per exemple, hi apareixen gironins tan coneguts com Guillem Terribas de la Llibreria 22 i l’editor Quim Curbet, i escriptores com Teresa Pàmies, que potser va tenir un paper fonamental en la relació de Ministral i Kriegel. “M’agrada que hi hagi una frontera difusa entre la ficció i la realitat, i reconec que moltes de les coses que viuen els investigadors em van passar a mi durant la recerca. Potser perquè no soc novel·lista he necessitat basar-me en experiències reals”, reflexiona l’autor que, com els dos investigadors de la novel·la, va descobrir per casualitat l’escriptor gironí a la Fira del Llibre Vell de Figueres, ara fa vuit anys. Al llarg d’aquest temps, i gràcies a múltiples aliats, ha aconseguit que Curbet Edicions en reediti algunes novel·les, que se’n commemori el naixement i que les Biblioteques de Girona en conservin per sempre més el llegat. “La novel·la és la culminació de tota la recerca”, reconeix l’escriptor, que creu que Ministral “és una de les figures més extraordinàries de la nostra història”. “Va ser molt avançat en la seva època, es va moure en diversos àmbits i va ser pioner en molts aspectes. Però mai es van reconèixer els seus mèrits i si deixem passar el temps arribarem tard”, adverteix.

Després d’uns quants llibres sobre el món del còmic, la ciència-ficció i la literatura popular, Joan Manuel Soldevilla signa amb L’amic de Praga la seva primera novel·la que, més que un simple relat, és un petit homenatge a dues grans personalitats que van quedar oblidades en la immensitat de la història.
Maria Garcia, publicat a l'ARA.Cat

Activitats a Girona al voltant de l'estrena de Tin Tin

L'estrena del film Les aventures de Tintín ha estat l'excusa perfecta per muntar un programa d'activitats sota l'epígraf Llegim pel·lícules. Al llarg de la setmana s'han fet activitats a la Llibreria 22, el Museu del Cinema i les biblioteques Ernest Lluch i Salvador Allende, i el punt culminant serà la presentació avui (22 h) de l'estrena, a la sala 11 dels Ocine de Girona, en 3 dimensions. Aquesta acte consistirà en la presentació, la projecció de la pel·lícula dirigida per Spielberg, i un col·loqui posterior a càrrec dels tintinòlegs Salvador Garcia-Arbós i Joan Manel Soldevilla. La presentació la farà el llibreter Guillem Terribas.
Publicat en el Pun-Avui 28.10.11