“Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat...”

Vilà, Vidal i Terribas, ahir a la Fundació Valvi de Girona
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA

“Veig que s'està donant molta importància al fet que hàgim escrit aquesta novel·la a quatre mans. Jo, en canvi, ho trobo perfectament normal: les sèries americanes tenen 27 guionistes per fer un sol capítol”, va dir ahir Pere Vilà en la presentació de La llum a través del vitrall (Curbet), la novel·la que ha escrit amb Joaquim Vidal. “Una novel·la petita –té 132 pàgines– amb un gran contingut”, tal com la va descriure el presentador, Guillem Terribas. “Haig de confessar que, quan faltaven deu pàgines, els ulls se m'han entelat”, va reconèixer Terribas davant del públic que omplia la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona. Més endavant, però, va matisar que la novel·la té “un final obert i esperançador, com els de Thelma i Louise o El graduado”.

Les referències cinematogràfiques van ser nombroses al llarg de la presentació: Terribas va recordar que fa uns mesos s'havia trobat Joaquim Vidal com a productor de la pel·lícula L'artèria invisible, dirigida per Pere Vilà a partir d'una novel·la anterior de Vidal, El peatge. “Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat –va augurar el presentador citant el final de Casablanca– i pot haver-hi més pel·lícules i llibres en comú”. Els al·ludits no ho descarten en absolut. S'entenen bé.

“Hi ha una gran diferència d'edat entre en Pere i jo, i això es pot notar a l'hora d'escriure. Per evitar-ho, l'important és tenir la història clara des del primer moment i saber com es comportaran i què sentiran els personatges”, va dir Vidal, però Terribas va subratllar que els anys que separen els dos autors no han afectat gens l'homogeneïtat del relat, i Pere Vilà va afegir que s'havia produït una gran connexió entre tots dos: “He conegut molt poca gent amb la capacitat que té en Joaquim de verbalitzar una història. Ell la tenia tan clara al cap que, quan me l'explicava en les trobades preparatòries, a mi em resultava molt fàcil visualitzar-la, potser també perquè sóc director de cinema.” Una història d'amor entre dos cosins, la Lluïsa i l'Esteve, en lluita contra el seu propi passat i contra les convencions socials, en el Sant Gregori del 1967: un escenari que Joaquim Vidal coneix molt bé, perquè el va viure, cosa que no pot dir Vilà, nascut el 1975. Ell, però, ha aportat altres coses a la novel·la, com ara la voluntat de “fer un desplegament emocional fins al fons del tot de l'ànima dels protagonistes” per mostrar les seves emocions amagades i el seu dolor intens “amb poques paraules, d'una manera curta i concentrada, com la poesia de Joan Margarit”. I amb el ritme del cinema i els seus silencis farcits de sentit, que Vilà també creu aplicables a la literatura.

XAVIER CASTILLÓN publicat en el Punt-Avui 21.04.15

Presentació del llibre "Sonets a sotavent" de Salvador Sunyer. Salt, 24.07.09

«A Girona tenen la Catedral, a Salt tenim en Salvador Sunyer»
Emotiva presentació del poemari «Sonets de sotavent», de l'exalcalde saltenc.
A la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt ahir es presentava un llibre, però l'acte es va convertir, a més, en un homenatge al seu autor, l'exalcalde i mestre de català Salvador Sunyer i Aimeric. Una vintena d'amics i coneguts seus van llegir una tria del poemari Sonets de sotavent, que han editat la Fundació Valvi i CCG Edicions. De l'homenatjat, se'n va destacar l'esperit positiu; dels poemes, la frescor que desprenen. L'acte es va cloure amb un tast de coques del grup de cuineres del municipi.
La filòloga Mariàngela Vilallonga, que ha prologat Sonets de sotavent, va fer un retrat breu però inapel·lable de Sunyer: «Persona discreta, de tracte exquisit i que diu les paraules justes; que no fa mai nosa.» Es va referir, a més, als poemes, que contenen, segons va afirmar, «versos plens d'optimisme, esperança i alegria de viure». Pel president de la Fundació Valvi, Joaquim Vidal, l'aplec editat «pot semblar un llibre petit, però quan el llegeixes veus que és tot un tros de llibre».
L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, va destacar la valentia de recuperar la mètrica del sonet en una època en què aquesta fórmula poètica està en desús, i ella mateixa va encetar la lectura de poemes de Sunyer amb Sonet d'estiu.
Recital poètic sorpresa
Salvador Sunyer sabia que l'acte inclouria una lectura pública dels seus poemes. Allò que desconeixia, però, era la identitat dels rapsodes que van desfilar per la tribuna d'oradors presentats pel llibreter Guillem Terribas: Xavier Corominas, Narcís-Jordi Aragó, Titon Frauca, Miquel Casellas, Quim Curbet, Carme Sunyer, Miquel Berga (seu és el comentari que dóna títol a aquest article); Dolors Vidal, Josep Maria Fonalleras, Joan Canals, Modest Prats, Joan Ribas i Nina Sunyer van homenatjar el poeta dient les seves pròpies paraules abans que ho fes ell mateix. La majoria, a més, no va poder evitar els afegitons de reconeixement a Sunyer, i alguns van llegir textos de dues persones que no havien pogut assistir a l'acte per motius «polítics». Tant Maria Mercè Roca com Joaquim Nadal eren a la feina, com va quedar palès en la nota del conseller i últim alcalde del Salt preindependent amb rima inclosa: «El finançament / ens té enganxats / als escons del Parlament.»

CARLES RIBERA (El Punt 25/07/09)
A la foto d'Eudald Picas: Guillem Terribas, Joaquim Vidal, Salvador Sunyer, Iolanda Pineda i Mariàngela Vilallonga.