Una parella, una història, dues versions

Hi han invertit quatre anys de creació i escriptura perquè és més lent escriure a quatre mans que a dues.

Salvador Macip, Pep Prieto, Àngels BASAS durant la presentació Foto: Marc Marti.

«Doble vida». Salvador Macip i Àngels Bassas han presentat avui la novel·la que han escrit entre tots dos, un llibre que uneix dues versions d’una mateixa relació i que es caracteritza per tenir una portada al davant i l’altra al darrere.

No hi ha res pitjor per a un gandul com qui això signa, que saber de primera mà que hi ha persones que excel·leixen en les seves feines -feines que ja de per si requereixen gran dedicació- i tenen ganes encara -i temps- de fer altres coses en les quals -horror- també demostren ser bones. Salvador Macip és metge i investigador, dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Leicester, on és catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular, i també és catedràtic i investigador dels Estudis de la Salut de la UOC. Àngels Bassas és actriu i professora d’Arts Escèniques, llicenciada en Art Dramàtic, màster en Art, Literatura i Cultura Contemporània i ha treballat en múltiples sèries de televisió i pel·lícules, a més d’en teatre. Doncs bé, aquí els tenim: entre tots dos acaben de publicar Doble vida (Columna Edicions), una novel·la a quatre mans que han presentat avui a l’Espai 22 de Girona. Amb el gandul a tercera fila, sentint-se més ínfim a cada moment.

Presentava Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, de no sé quantes ràdios i escriptor, un altre que tal. Una tortura per a la meva dignitat. Ha explicat Macip que la idea d’escriure un llibre així li voltava pel cap des de feia vint anys, però no trobava la persona adequada fins que va conèixer Àngels Bassas. Un llibre així significa relatar la mateixa història des de dues visions diferents. És a dir, Doble vida és la història d’un home i una dona, en Robert i la Sílvia, que es retroben després d’anys -havien estudiat junts a la universitat- i mantenen una relació. Fins aquí, la història podria ser força convencional, més encara si sabem que aquest retrobament es produeix gràcies a les xarxes socials, aquest invent que tant ha fet per la creació de noves parelles com per la destrucció d’altres. L’originalitat del llibre presentat és que la mateixa història, pas a pas, l’expliquen els dos protagonistes, l’un en una meitat del llibre i l’altra en l’altra meitat, per això la novel·la té dues portades: tant es pot començar llegint la versió de la Sílvia com la d’en Robert. I com sap qualsevol que hagi tingut una relació sentimental, tan cert és que les dues versions seran diferents, com que totes dues són autèntiques. Misteris de la ment humana.

Hi han invertit quatre anys de creació i escriptura, perquè -com ha assenyalat Macip- és més lent escriure a quatre mans que a dues, especialment si es pretén -i ells ho aconsegueixen- que les dues versions quadrin sense error. Àngels Bassas, per cert, ha delectat els assistents amb la lectura dramatitzada d’uns quants fragments. Fins i tot en tasca aparentment tan simple com llegir, hi ha classes.

Diari de Girona 17.12.2022

LLIBRERIA 22. Bon Nadal 2022

Felicitació de Nadal 2022. Realització: Guillem Terribas

CÓMICS 22 * Nadal 2022

Felicitació de Nadal de Còmics 22 de Girona. Imatges, vídeos, recomanacions... Realització: Guillem Terribas. 11.12.2022

«Kennedyana», el llegat de Vicenç Pagès, es presenta a Girona

 

L’OBRA PÒSTUMA DE L’ESCRIPTOR EMPORDANÈS ES FIXA EN LA NISSAGA DELS KENNEDY.

Ernest Folch, Glòria Granell i Guillem Terribas, en un moment de la presentació.

L’Auditori de La Mercè va acollir ahir a la tarda la presentació a Girona del llibre Kennedyana, l’obra pòstuma de Vicenç Pagès Jordà, un acte que va servir per recordar l’escriptor empordanès, mort a finals del mes d’agost.

El darrer llegat de Pagès, presentat fa uns dies a Figueres, la seva ciutat natal, i a Torroella de Montgrí, on residia, és alhora un relat literari, una síntesi de la mitologia suscitada a l’entorn de la família Kennedy i un assaig singular sobre la redefinició dels límits entre la vida pública i la privada en el món mediàtic contemporani.

Els encarregats de presentar el llibre, editat per Folch&Folch, van ser el llibreter Guillem Terribas, l’editor Ernest Folch, el vicealcalde i regidor de Cultura de Girona, Quim Ayats i Glòria Granell, directora de l’Aula d’Escriptura, d’on va ser professor Pagès.

Escriptors com Mercè Cuartiella, Esteve Miralles, Josep Maria Fonalleras, Jordi Dausà o Mar Bosch van participar en l’acte al centre cultural La Mercè. També hi van prendre part la poeta Rosa Font, els periodistes Eva Vàzquez i Jordi Amat o Toni Puigverd.

Diari de Girona. Redacció. 30.11.2022. Foto: Marc Martí.

Xevi Sala: “La por és l’autèntica arma i aliada del dimoni”

Manel Mesquita presenta a la 22 la seva novel·la ‘On hi hagi por’, que s’apropa a l’exorcisme “sense prejudicis”

Manel Mesquita i Xevi Sala a la 22. Foto: Manel Lladó.

 Mentre ahir al vespre la Inquisició cremava uns templers a la plaça dels Apòstols reconvertida en plató, a la ciutat on va néixer fa 700 anys l’inquisidor general Nicolau Eimeric es presentava On hi hagi por (Columna), la sisena novel·la del periodista i escriptor bisbalenc Xevi Sala, membre de la direcció d’aquest diari, que ha escrit una història protagonitzada per “un exorcista inexpert a la Catalunya actual i un assassí que ha tornat de la mort”. La resurrecció –una obsessió de l’ésser humà que interessa tant a la religió com a la ciència, tal com va recordar Sala–, el mal i la por són els temes principals d’una novel·la que no és fàcil de classificar genèricament –negra, terrorífica policíaca?– però sí que és, indubtablement, “un relat trepidant que enganxa”, com va dir el presentador, el també periodista Manel Mesquita, davant del públic que ahir va omplir l’Espai 22 de la llibreria del carrer Hortes. Sala es va referir a ell com un presentador idoni, també per haver estat el director del periòdic El Dimoni de Santa Eugènia de Ter i ferm defensor del cèlebre pont del Dimoni de l’antic poble i ara barri de Girona, que és un dels escenaris d’On hi hagi por. En tot cas, també va quedar clar durant la presentació que el dimoni no és el protagonista de la novel·la, sinó “nosaltres enfrontant-nos a les nostres pors”, ja que “la por és l’autèntica arma del dimoni, la seva gran aliada”.

Foto: Manel Lladó. 

Xevi Sala va subratllar que el seu llibre intenta apropar-se “sense prejudicis” a la pràctica de l’exorcisme, que s’ha demostrat que, ben subministrada, pot resultar beneficiosa “tant per als creients com per als no creients”.

Xevi Castillon, Publicat en el Punt Avui 18.11.2022

Esperant el Diluvi / Esperando el Diluvio. Dolores Redondo

Imatges de la presentació a la premsa i a llibreters de la darrera novel·la de Dolores Redondo ESPERANDO EL DILUVIO el 6 d'octubre 2022 a Bilbao. El llibre surt a la Venda el 16 de novembre de 2022. Imatges i realització Guillem Terribas, 15.11.2022

DICCIONARI VICENÇ PAGÈS JORDA / Celebrem la seva vida. / Llibreria 22

Acte en memòria de Vicenç Pagès (1963 · 2022) a la Sala Planeta, organitzat per la Llibreria 22 / Planeta, dins els actes del 42 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero/ 30 Proposta de Poesia, el dia 5 de novembre de 2022. Imatges de Joan Roura / Guillem Terribas / Google. Realització i muntatge Guillem Terribas.

Marta Pasqual novel·la la vida d’un espia alemany confinat a Caldes als anys 40

"La gironina, flamant premi Just M. Casero, publica «El malaventurat senyor Clauss», el títol amb què va quedar finalista l’any 2020.

Pasqual recollint el premi Casero, diumenge, a La Planeta .Foto; David Aparicio

 

«Vas 50 anys tard, molta gent ha mort i a més, d’aquest tema no se’n vol parlar», li van dir a Marta Pasqual (Girona, 1983), llavors professora de secundària a Caldes de Malavella, quan va començar a estirar fils per saber més dels anys en què els balnearis del poble van acollir espies nazis confinats. Però se’n va sortir i el que va començar en una recerca «per curiositat» s’ha acabat convertint en una novel·la, El malaventurat senyor Clauss. L’obra, que ha arribat a les llibreries gràcies a l’editorial Empúries, va quedar finalista ara fa dos anys al premi de novel·la curta Just M. Casero, guardó que curiosament Pasqual s’ha endut enguany gràcies a La casa dels caps de setmana.

Gràcies a un parell d’articles a la premsa, Pasqual sabia que a finals de la Segona Guerra Mundial, l'Espanya de Franco va acceptar custodiar un grup d’espies alemanys molt buscats pels aliats i per treure’ls de la circulació els va enviar a Caldes. Durant els deu anys que va exercir de professora al poble, va intentar sense èxit que algun dels seus alumnes dediqués el treball de recerca a investigar aquesta època, però no se’n va sortir.

«Com que ningú ho volia fer, ho vaig fer jo, al principi per curiositat i amb molt poc èxit», explica Pasqual. De mica en mica, però, va anar-se submergint en documentació de l’època, fins a centrar-se en un dels confinats, Ludwig Clauss, també conegut com a Luis Clauss, que va estar en règim de llibertat vigilada a Caldes entre 1945 i 1947.

Nascut a Huelva, era fill del consol alemany i germà d’un altre espia, Adolfo Clauss, que, com ell es dedicava a sabotejar vaixells a la costa d’Andalusia. «El que estava més implicat era Adolfo, perquè Luis era químic, no estava afiliat al partit nazi i es dedicava al transport de peix, però el germà va fer un bon casament, estava més ben connectat i per això no va acabar a Caldes», declara. 

De fet, Adolfo Clauss va tenir un pes molt destacat en l’anomenada Operació Carn Picada, l’estratègia que va fer servir el bàndol aliat per enganyar Hitler en el desembarcament a Sicília. Aquesta operació, que consistia a deixar un cadàver a la costa andalusa amb informació suposadament confidencial (i falsa) sobre els seus propers passos, estava ideada per Ian Fleming, el creador de James Bond, i ha acabat sent també una peça important en el llibre de Pasqual.

«De cop tot lligava. M’interessava com en l’Operació Carn Picada la literatura influeix en la història i com la realitat es barreja en la ficció i és el que he intentat jo també, trencar fronteres», diu l’autora, que s’ha centrat en un personatge, Luis, que va lluitar a la Primera Guerra Mundial i va ser capturat pels russos i, tot i així «toca fons a Caldes», perquè a les seves cartes descriu el confinament caldenc com una de les experiències més dures de la seva vida.

Pasqual s’ha posat a ella mateixa com a narradora, com una veu més dins la història, per fer que «on no arriba la recerca i la història, arribi la literatura».

Sense jutjar 

«No volia jutjar si el personatge era nazi o no, sinó intentar refer el seu dia a dia a Caldes i recollir la seva experiència com a ésser humà», assenyala Pasqual, que ha pouat en la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Girona i ha contactat també amb persones que van tenir relació amb Luis Clauss durant la seva estada al poble, com ara la dona que treballava a la tintoreria i que el recordava com «un personatge elegant», en contrast amb els italians que van ser a Caldes uns anys abans.

I és que, cal tenir en compte que el confinament que havien de fer els alemanys a Caldes era un règim de llibertat vigilada: podien moure’s pel municipi, però no sortir-ne.

Això feia que tot i que inicialment haguessin de viure als balnearis, de mica en mica busquessin allotjament a fora. Pasqual ha trobat un familiar dels Pibernat, la família que va llogar la casa a Luis Clauss i que hi va acabar trabant amistat: «no li van fer mai preguntes, no el van jutjar i compartien aficions com la pintura o l’apicultura». Pasqual també ha establert relació amb dos dels nets del protagonista, Federico i Maria, que viuen a Huelva. Especialment rellevant ha estat la neta, que és fotògrafa i ha rastrejat el passat del seu avi en una exposició. «Al principi era molt cauta, fins que va veure que no m’interessava si era nazi o no, i a poc a poc es va anar obrint i m’ha fet arribar cartes del seu avi», explica la gironina i posa l’exemple d’una missiva que Clauss dirigeix al seu advocat per explicar-li que no s’ha afiliat mai al partit.

ALVA CARMONA, publicat en el Diari de Girona 

1.11.2022 

42 Premi Casero 2022 / Com s’hereten els abusos

Marta Pasqual guanya el Casero amb una novel·la sobre els silencis que perpetuen el mal dins la família.

Guillem Terribas i Marta Pasqual Foto: Lluís Romero.

La casa dels caps de setmana, una història de Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983) sobre els abusos que passen en silenci d’una generació a una altra dins la mateixa família, ha guanyat el 42è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22 de Girona. L’autora, que havia quedat finalista l’any 2020 amb El malaventurat senyor Clauss, que acaba de publicar-li Empúries, rebrà els 2.000 euros del premi i la garantia de l’edició de l’obra guanyadora, al mateix segell que ha confiat en el seu debut literari. La casa dels caps de setmana, segons l’han defensada les portaveus del jurat, és “una història angoixant en la qual tres generacions de dones, l’àvia, la mare i la filla, pateixen en silenci la monstruositat dels homes o la seva indolència”. Cada una conviu d’acord amb el seu origen i la seva edat amb “una tragèdia familiar que s’estén al llarg dels anys i que el lector intueix a partir de detalls que es converteixen en una onada de repulsió que es manté soterrada”. La virtut de la narració és que “combina la quotidianitat, el descobriment d’un món i una certa vida plàcida amb un univers tenebrós que, a poc a poc, s’apodera de la normalitat familiar, cada vegada més inquietant i sòrdida per la lenta acumulació de l’ombra”. 

Actuació de la Orquestra Fireluche. Foto: GTR

El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Cristina Masanés, Imma Merino i Eva Vàzquez, a més del llibreter Jordi Gispert com a secretari sense vot, ha proclamat finalista Ana Moya Romero, que rep 500 euros per Carrer on vius, una novel·la ambientada a Lisboa al voltant d’un jove sense feina estable que es debat entre l’amor per dos models oposats de noia i que manté alhora una relació peculiar amb la mare, entre còmplice i castradora, que els submergeix en un univers privat de fantasia i felicitat al voltant de la seva passió del cinema musical i, en particular, per My Fair Lady. Com és habitual en aquest premi, el jurat fa públiques les successives votacions que han conduït al veredicte. Així, de les 26 obres presentades en aquesta edició, en la primera valoració va seleccionar Aran, de Sam Beck (pseudònim); Carrer on vius, d’Ana Moya; Com boles de billar, de Kamali (pseud.); Françoise, d’Ermessenda (pseud.); Un lloc on tornar, de Pau Serracant; La casa dels caps de setmana, de Marta Pasqual; Glitch, de Raquel Casas; El misteri d’Ava Gardner, d’Antoni Roig (pseud.); Un llarg comiat, de Joan Roca; El mínim mal necessari, de Caterina Torroella (pseud.); L’hora del salmó, de Fura Vangat (pseud.), i L’altra Cleòpatra, de Sandra Sàrrias. En la següent votació, van passar Aran, Carrer on vius, Françoise, La casa dels caps de setmana, Glitch, El misteri d’Ava Gardner, El mínim mal necessari i L’altra Cleòpatra, de les quals les més votades, abans d’elegir les dues que entrarien en la deliberació final, van ser Carrer on vius, Françoise, La casa dels caps de setmana, El misteri d’Ava Gardner i El mínim mal necessari.

Redacció . El Punt Avui 31.10.2022

Mita Casacuberta, Jordi Gispert, Marta Pasqual i Anna Moya. Foto: GTR.

Marta Pasqual guanya el 42è premi de novel·la curta Just M. Casero amb 'La casa dels caps de setmana'

Diari Ara: https://llegim.ara.cat/actualitat/marta-pasqual-guanya-42e-premi-novel-curta-just-m-casero-casa-dels-caps-setmana_25_4533935.html

Marta Pasqual rep el Casero per una obra sobre el dolor de tres generacions de dones

Ana Moya és proclamada finalista en un acte en el qual l’Orquestra Fireluche homenatja Pau Riba i també és recordat Vicenç Pagès Jordà.

Aspecte de la Sala La Planeta. Foto: GTR.

L’escriptora Marta Pasqual, finalista fa dos anys, és la guanyadora de la quaranta-unena edició del Premi de novel·la curta Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22, i el veredicte del qual es va anunciar ahir en una gala a la sala La Planeta. Ana Moya és la finalista del premi.
La casa dels caps de setmana és el títol de l’obra premiada de Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983), que rebrà 2.000 euros i veurà com el seu llibre és publicat per Empúries. De fet, acaba de ser editada El malaventurat senyor Clauss, l’obra amb la qual Pasqual va ser finalista del premi ara fa dos anys.
El seu nou treball és una novel·la «de veus», segons l’escriptora i filòsofa Cristina Massanés, membre del jurat. Pasqual hi relata com tres generacions de dones conviuen amb una forma de dolor que s’estén al llarg dels anys, suportant la «monstruositat» dels homes o la seva indolència. «Tot i això, el mal no tapa allò que té de bo el descobriment del món. Hi ha una sàvia combinatòria d’un univers paral·lel i sòrdid amb un món tranquil», va afegir Massanés.
«No és la novel·la que volia escriure», va assegurar Pasqual sobre El malaventurat senyor Clauss. «És aquesta, La casa dels caps de setmana», per la qual va ser ahir, finament, premiada amb el Casero. Carrer on vius, l’obra finalista d’Ana Moya Romero, explica la història d’un fill sense feina estable i encaminat cap a una relació sentimental que no l’omple prou, que rep els consells de la seva mare que li «maquina» la vida. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va assegurar que «atacaran» perquè Carrer on vius també es pugui publicar.

Marta Pasqual, Anna Moya i M.Mercè Gumbau. Foto: GTR

La gala va arrencar amb un homenatge al músic Pau Riba, desaparegut el març passat. L’Orchestra Fireluche va interpretar Ha explotat el big bang dintre teu, en la qual van musicar un poema de Pau Riba. Així, la Fireluche va voler recordar l’artista amb qui va compondre dos discs . També la companya de Riba, Memi March, va acompanyar l’orquestra recitant Sa meu mare de l’àlbum Ataràxia (Orquestra Fireluche i Pau Riba, 2019).

 «Això és un petit tast. Demà ho celebrem», va dir el cantant de la Fireluche, ja que avui al vespre Temporada Alta porta el grup a Salt; celebra els seus vint anys i presenta el disc Segona florada, pòstum de Pau Riba i continuació d’Ataràxia.

La gala d’ahir a la Planeta també va recordar l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, mort l’agost.

Cristina Navarro, publicat en el Diari de Girona.

Marta Pasqual, guanyadora del Premi Just Manuel Casero, i Guillem Terribas, de la Llibreria 22.
Foto:| DAVID APARICIO

Tardor 2022 / LLIBRERIA 22

Dins l'any de la 22, que el 2022 en fa 44, fem un recorregut per la llibreria, els seus prestatges, els llibres de sempre, les novetats, la tornada, la gent i el carrer. també el banc de la 22. Tor això i més. .04.10.2022. Realització Guillem Terribas.

44 anys de la 22 . Imatges per recordar (2) Llibreria 22

22 minuts d'imatges de la història d'aquest 44 anys de la 22. Personatges, presentacions, prestatges, llibres, recorreguts pels diferents locals de la 22, presentacions i declaracions. Autores i autors que han omplert de vida durant aquest 44 anys la 22. I segueix... Documentació i realització: Guillem Terribas. El 20 d'octubre de 2022, el dia de l'aniversari.

La llibreria 22 celebra que en fa 44

Aniversari. 

La llibreria 22 de Girona va celebrar ahir el seu 44è aniversari amb una sessió de contacontes i música a la plaça Jordi de Sant Jordi. A més, els llibreters Jordi Gispert i Pere Rodeja van explicar la integració de la llibreria Geli al Grup 22.

Publicat en el Diari de Girona, 21.10.2022

David Planes, contacontes a l'Espai 22.. Foto: Marc Martí. 

La Llibreria Geli i el Grup 22 s’uneixen per enfortir-se

Part de la plantilla s’incorpora a la llibreria 22 i els 40.000 llibres del fons històric de l’establiment centenari s’aniran afegint paulatinament al seu catàleg físic i en línia 

La llibreria Geli de Girona renuncia a obrir un nou espai després de tancar el local històric, al carrer de l’Argenteria, i s’integrararà al Grup 22. L’establiment va tancar les portes a finals del mes de maig, després de 143 anys d’història al final de la Rambla de la Llibertat, en vendre el local a un altre negoci centenari, la joieria Quera.
La voluntat inicial del seu responsable, el llibreter Pere Rodeja, era reobrir la llibreria Geli en un altre espai comercial, també al Barri Vell, però finalment aquesta opció ha quedat descartada i ha arribat a una entesa per sumar-se al projecte de La 22.
Les dues llibreries gironines han arribat a un acord que defineixen com a «històric» i des d'aquest divendres, part dels treballadors de Can Geli i tot el seu fons de llibres passen a formar part del Grup 22.
Ho faran, però, sense un local propi ni un espai diferenciat, ja que els llibreters de la Geli treballaran a la llibreria del carrer Hortes i el catàleg del comerç històric s’afegirà paulatinament al que ja té el Grup 22.

La «suma d’esforços», diuen, «permetrà mantenir la singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici» que acumulava la Geli i que les dues llibreries impulsin nous projectes plegades per «per potenciar el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona». Les dues llibreries signen un comunicat conjunt en què remarquen que el pacte al qual han arribat busca «enfortir el petit comerç, la cultura i la literatura».
La integració de la Geli a La 22 és fruit de la bona sintonia entre les dues llibreries de la ciutat des de fa anys, explica Pere Rodeja, i s’ha anat gestant en els darrers dos mesos. «La feina que ve ara serà llarga», admet, perquè caldrà treballar bé els prop de 40.000 llibres que integren el fons de la Geli i que actualment estan en un magatzem. Els aniran incloent poc a poc tant al catàleg físic com en línia que ja té operatiu el Grup 22, que a més de la llibreria fundada l’any 1978 té una botiga de còmics, també al carrer Hortes, i una llibreria-quiosc a Emili Grahit.
«Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura, i per tant, la suma dels dos catàlegs, l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la ciutat serà més potent i complert. A més a més, tot aquest procés servirà també per potenciar la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web, imprescindible en el món d’avui en dia», subratllen els responsables dels dos establiments.
ALBA CARMONA Diari de Girona 17.09.2022

La Llibreria Geli i el Grup 22 s’uneixen per enfortir-se.

Treballadors de la Geli, el seu fons de llibres i l’experiència de dècades d’impuls cultural se sumen al projecte de més de 40 anys de La 22 a través d’un acord històric dins del sector a Girona.
La Llibreria Geli i la Llibreria 22 han decidit sumar esforços amb la voluntat d’enfortir-se i potenciar plegades el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona. Després del tancament del local de la Llibreria Geli el mes de maig passat, en la que va ser sens dubte una notícia trista per als amants dels llibres, ahir va saltar una notícia d’allò més positiva i alhora sorprenent: les dues iniciatives culturals, que feia dies que estaven treballant per arribar a un acord, anunciaven a través d’un comunicat que s’unien.

“La Llibreria Geli s’incorpora al Grup 22 mantenint la singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici. L’objectiu d’aquest treball conjunt, que es formalitza des d’avui mateix, és oferir a la ciutat una proposta potent i engrescadora, que incorpori les fortaleses dels dos projectes i que serveixi per oferir un millor servei i respondre a les demandes i al context que viu el sector del llibre en l’actualitat. És un acord per enfortir el petit comerç, la cultura i la literatura, com es destaca en un comunicat conjunt firmat per les dues llibreries.
Pel que fa al contingut de l’acord, més enllà que a partir d’ara les dues llibreries treballaran braç a braç des dels espais que actualment té oberts el Grup 22 a la ciutat, cal destacar que una part de la plantilla de l’antiga Llibreria Geli s’incorporarà a l’equip de La 22 per compartir l’experiència i els coneixements d’anys de treball cara al públic amb la prescripció i la venda de llibres.

40.000 llibres més
Aquesta, però, no serà l’única novetat, ja que la voluntat és que a poc a poc els 40.000 llibres del fons històric de la Llibreria Geli s’incorporin als diferents catàlegs físics i en línia que ja té operatius el Grup 22. “Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura i, per tant, amb la suma dels dos catàlegs l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la ciutat serà més potent i complerta”, han detallat a la nota de premsa, on també destaquen que tot aquest procés servirà per potenciar la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web. “L’acord és la conseqüència lògica de la solidaritat que hi ha hagut sempre entre les dues llibreries”, remarquen, convençuts que la unió fa la força.
JORDI CAMPS LINNEL, El PuntAvui 17.09.2022

COMUNICAT OFICIAL: La Llibreria Geli s’incorpora al Grup 22 amb l’objectiu d’enfortir el sector del llibre a Girona

La Llibreria Geli s’incorpora al Grup 22 amb l’objectiu d’enfortir el sector del llibre a Girona Part dels treballadors de la llibreria Geli, el seu fons de llibres i l’experiència de dècades d’impuls cultural a Girona se sumen al projecte de més de 40 anys de la Llibreria 22 a través d’un acord històric.
A partir d’aquest divendres 16 de setembre, la Llibreria Geli i la Llibreria 22 sumaran esforços per potenciar el sector del llibre i de les llibreries a la ciutat de Girona. Després del tancament del local de la Llibreria Geli al mes de maig, les dues iniciatives culturals han estat treballant per arribar un acord que consisteix en la incorporació de la Llibreria Geli al Grup 22 mantenint la singularitat i l’experiència de més de 140 anys d’ofici. L’objectiu d’aquest treball conjunt és oferir a la ciutat una proposta potent i engrescadora, que incorpori les fortaleses dels dos projectes i que serveixi per oferir un millor servei i respondre a les demandes i al context que viu el sector del llibre a l’actualitat. És un acord per enfortir el petit comerç, la cultura i la literatura.
Pel que fa al contingut de l’acord, més enllà que a partir d’ara les dues llibreries treballaran colze a colze des dels espais que actualment té oberts el Grup 22 a la ciutat, cal destacar que una part de la plantilla de l’antiga Llibreria s’incorporarà a l’equip per compartir l’experiència i els coneixements d’anys de treball cara al públic amb la prescripció i la venda de llibres. Aquesta, però, no serà l’única novetat ja que la voluntat és que a poc a poc els 40.000 llibres del fons històric la Llibreria Geli s’incorporin en els diferents catàlegs físics i en la línia que ja té operatius el Grup 22. Cada catàleg d’una llibreria és una manera d’entendre el món, la cultura i, per tant, amb la suma dels dos catàlegs, l’oferta de llibres que hi haurà en un únic punt de la ciutat serà més potent i complert. A més a més, tot aquest procés servirà també per potenciar la difusió i la promoció a través de les xarxes socials i el web, imprescindible en el món d’avui en dia.
L’acord és la conseqüència lògica de la solidaritat que hi ha hagut sempre entre les dues llibreries.

Girona, 16 de setembre 2022.

La 22 rep 26 obres aspirants al premi Just M. Casero

Un homenatge a Vicenç Pagès i un altre a Pasolini són alguns dels actes destacats de la XXX Proposta de Poesia.

No sempre més és sinònim de millor. N’és una bona mostra la quantitat d’obres que aquest any es presenten al XLII Premi Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22, que de les 53 de fa dos anys i les 33 de l’última edició ha passat a rebre aquest any 26 obres aspirants a millor novel·la curta del 2022. Sense anar més lluny, l’any passat qualsevol de les quatre novel·les finalistes mereixia haver-se publicat. A més de la guanyadora, L’espai d’un instant, de David Cid, la finalista, d’Òscar Palazón, Tractat d’anatomia, ho farà en breu, així com l’obra finalista de fa dos anys, escrita per Maria Pascual, tal com han volgut destacar Guillem Terribas i Jordi Gispert.

Precisament, aquesta escriptora s’hi ha presentat obertament, sense pseudònim, així com altres autors coneguts com ara Joan Albareda i Sandra Sàrrias. El jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Eva Vázquez i Cristina Masanés –que substitueix Vicenç Pagès, com ja estava decidit abans que malauradament morís aquest any–, a més de Jordi Gispert, que actua com a secretari sense vot, ara es reunirà per decidir el guanyador. L’acte de lliurament del Casero tindrà lloc el 30 d’octubre a La Planeta, en un acte matinal (12.30 h) que dedicarà la primera part a recordar la figura de Pau Riba, amb l’actuació de l’Orchestra Fireluche.

L’acte s’inscriu en la XXX Proposta de Poesia, organitzada per la sala La Planeta, que del 29 d’octubre al 6 de novembre ha programat actes amb Narcís Comadira (sessió inaugural), en què es recitaran alguns poemes del seu darrer llibre, Els moviments humans; Rosa Font, que portarà a escena poemes dels seus dos últims poemaris, Esquerda i Temps el·líptic (30 d’octubre); la nova versió d’Una desesperada vitalitat, de Pier Paolo Pasolini, dirigida pel Grup Proscenium (2 de novembre); Àngels Moreno (3 de novembre), i Blanca Llum (4 de novembre). Encara pendent de sortir del forn, es completarà amb un homenatge a l’escriptor Vicenç Pagès (3 de novembre) i, finalment, El poema de Guilgameix, rei d’Uruk, dirigit per Oriol Broggi.

Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 14.09.2022

L'Oschestra Fireluche.

 

Els actes entorn del premi Casero recordaran l’escriptor Vicenç Pagès

Vint-i-sis obres opten a la 42a edició del guardó, que s’entregarà

el 30 de novembre a La Planeta.

Vint-i-sis obres opten a guanyar el 42è premi Just Manuel Casero de Novel·la Curta, que aquest any tindrà un record especial per a l’escriptor Vicenç Pagès, mort recentment i jurat dels guardons durant dues dècades. L’entrega del premi serà el 30 d’octubre a la sala La Planeta de Girona, però com sempre anirà acompanyat d’una setmana d’actes, la XXX Proposta de Poesia, entre els quals destaca, el 5 de novembre, un tribut a l’escriptor empordanès, que justament l’any passat va tancar la seva etapa com a jurat del premi literari i que ha estat substituït per Cristina Massanés.

Pel que fa al guardó, dotat amb un primer premi de 2.000 euros i la publicació, i un segon de 500, hi concorren vint-i-sis obres, una xifra menor que en altres ocasions, la majoria enviades per autors de Girona i Barcelona. La festa de lliurament inclourà també homenatge a Pau Riba amb la complicitat de l’Orquestra Fireluche, que interpretarà alguns dels temes que van crear junts i que van poder enregistrar abans de la seva mort.

La XXX Proposta de Poesia, però, començarà el dia abans, el 29 d’octubre, amb el mateix poeta que va inaugurar la primera edició, Narcís Comadira, amb el seu darrer poemari, Els moviments humans.

L’empordanesa Rosa Font i Massot serà l’encarregada del recital del 30 d’octubre; el 2 de novembre, coincidint amb el centenari del naixement de Pier Paolo Pasolini, el grup Proscenium recordarà l’obra del poeta, narrador i cineasta i el 3 de novembre la poeta i metgessa Àngels Moreno recitarà poemes del seu llibre Exposició. El dia 4, Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán compartiran un espectacle poèticomusical entorn del llibre La princesa sou vós i el 6 hi ha prevista una lectura dramatitzada de El poema de Guilgameix, Rei d’Uruk dirigida per Oriol Broggi que es va estrenar al festival Grec, en els dos únics actes de pagament d’enguany.

La resta de propostes, organitzades conjuntament per La 22 i La Planeta, són d’accés lliure.
Alba Carmona, Diari de Girona 13.09.2022

Vicenç Pagès a la 22. Foto: Marc Martí.

No blanquejarem la cendra. Recull d'articles evocant a VICENÇ PAGÈS

 

En Vicenç era diferent. Era un empordanès de Figueres primer i de Torroella més tard. Era un amic, un escriptor, un lector, un cinèfil, un gran coneixedor de la música i músic. En Vicenç, aparentment era un home tranquil, tenia temps per fer moltes coses i les feia, sense deixar de ser un tertulià, un creador i un gran conversador d'altura. En poques paraules et podia definir un persona, una novel·la, una pel·lícula o un assaig. Era murri, tenia un somriure seriós. Amb una ironia molt fina, que de vegades et despistava i d'altres t'irritava. En Vicenç escrivia molt bé i sabia llegir i llavors fer-nos participés de les seves lectures. En Vicenç era diferent. Era... però per a mi encara es i serà en Vicenç Pagès, aquell jove de cabells negres que de vegades eren llargs. L'homenot, que de tant en tant, ens trobàvem sols o en companya. 

Guillem Terribas. 30.08.2022

"No blanquejarem la cendra:

hi ha massa sutge i comprendre

és una feina costosa.

Encendrem tantes espelmes

com anys viscuts i paraules

escrites. Serà solemne

el comiat, perquè és dura

i preciosa la vida."
Mònica Miró Vinaixa.

L’esperit del temps de Vicenç Pagès

L’ESCRIPTOR HA MORT ALS 58 ANYS. REPASSEM LA SEVA TRAJECTÒRIA AMB L’EDITOR JOSEP LLUCH, EL LLIBRETER GUILLEM TERRIBAS I EL PROFESSOR I ESCRIPTOR MIQUEL BERGA.

LA MORT PREMATURA DE L'ESCRIPTOR VICENÇ PAGÈS JORDÀ (FIGUERES, 1963-TORROELLA DE MONTGRÍ, 2022) AQUEST DISSABTE A CAUSA D'UN CÀNCER HA ESCAMPAT UNA TRISTOR SINCERA ENTRE COMPANYS D'OFICI, GENT DE LLETRES I TAMBÉ ENTRE UNA COMUNITAT LECTORA FIDEL ALS LLIBRES DE L'AUTOR D'ELS JUGADORS DE WHIST. UN ESCRIPTOR QUE SABIA QUE EL SEU OFICI ERA SOLITARI I QUE ES VA SABER CONSTRUIR UNA PARCEL·LA DES D'ON VA ESPRÉMER AL MÀXIM LA LLIBERTAT D'ESCRIURE DE QUÈ VOLIA I COM VOLIA.
DE POSAT SERIÓS, PAGÈS GASTAVA UNA IRONIA FINA QUE ELS QUE EL TRACTAVEN TROBARAN MOLT A FALTAR. ENTRE ELS SEUS AMICS HI HAVIA EL LLIBRETER I ACTIVISTA CULTURAL GUILLEM TERRIBAS. "FA MÉS DE DOS MESOS EM VA ENVIAR UN WHATS PER INFORMAR-ME DEL QUE TENIA, ENCARA AHIR AL MATÍ LI VAIG ENVIAR UNA FOTO. EN VICENÇ ERA UNA PERSONA TOTALMENT DIFERENT, ERA LA REHÒSTIA, ET DESMARCAVA, TENIA UN SENTIT DE L'HUMOR IRÒNIC MOLT EMPORDANÈS QUE DEPÈN DE COM T'HO PODIES AGAFAR MALAMENT. ERA IMPREVISIBLE, ATRAMUNTANAT. EN VICENÇ ERA SUPERINTEL·LIGENT I UN GRAN LECTOR. DE MI VA DIR 'EN GUILLEM ÉS D'AQUELLS QUE DIU I FA'. ERA UN AMIC", RECORDA TERRIBAS, QUE LAMENTA QUE EN LA PRÒXIMA EDICIÓ DEL PREMI CASERO HAURÀ D'INCORPORAR UN RECORD PER A PAGÈS, QUE VA SER MEMBRE DEL JURAT GUARDÓ DURANT MOLTS ANYS.

"HA MARXAT UN DELS AUTORS MÉS SIGNIFICATIUS. LA SEVA OBRA NO NOMÉS ERA SÒLIDA, OBRIA CAMINS, ERA INNOVADORA, ERA UN AUTOR AUTOEXIGENT, NO PRETENIA ANAR ESCRIVINT PER ESCRIURE, LA SEVA PRIMERA NOVEL·LA ERA D'UNA AMBICIÓ TOTAL, DES DE BON PRINCIPI TENIA LA VOLUNTAT DE FER LITERATURA DE QUALITAT. EN ALGUN MOMENT VA SENTIR QUE NO TENIA PROU PÚBLIC... PERÒ AMB ELS JUGADORS DE WHIST I DIES DE FRONTERA VA ARRIBAR AL GRAN PÚBLIC. I NO S'ADONAVA QUE PER A ESCRIPTORS MÉS JOVES ERA UN REFERENT", ARGUMENTA L'EDITOR DE PROA, JOSEP LLUCH, QUE A BANDA DE PUBLICAR-LO, VAN COMPARTIR MOLTES COMPLICITATS.

UN ALTRE DELS GRANS CÒMPLICES DE VICENÇ PAGÈS ÉS L'ASSAGISTA, ESCRIPTOR I PROFESSOR DE LITERATURA ANGLESA A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA MIQUEL BERGA. PAGÈS I BERGA ESTAVEN ENLLESTINT UNA ANTOLOGIA DE CONTES D'E.M. FORSTER QUE ES PUBLICARÀ AL GENER A EDICIONS 62. "COM AQUELL QUI DIU VAM TANCAR EL LLIBE ABANS-D'AHIR. EL LLIBRE INCLOURÀ QUATRE CONTES DE FORSTER TRADUÏTS PER MI I AMB UNA INTRODUCCIÓ D'ELL, I 24 HORES ABANS DE MORIR ENCARA PARLÀVEM D'UN PARELL DE CANVIS QUE VOLIA FER. LA SEVA MORT LA VISC COM UNA TRAGÈDIA PERSONAL PERÒ TAMBÉ COM UNA TRAGÈDIA PER A LA LITERATURA CATALANA", EXPOSA BERGA.
MIQUEL BERGA QUE HA PUBLICAT DIVERSOS LLIBRES SOBRE GEORGE ORWELL I D'ALTRES ESCRIPTORS ANGLOSAXONS RELACIONATS AMB LA GUERRA CIVIL, A BANDA DE RECOMANAR L'OBRA LITERÀRIA DE VICENÇ PAGÈS VOL POSAR L'ÈMFASI EN LA SEVA FEINA COM A CRÍTIC LITERARI: "S'HA MORT EL NOSTRE PRIMER CRÍTIC. CREC QUE ÉS UN HOME QUE HA AFRONTAT LA SEVA FULMINANT MALALTIA AMB UNA LUCIDESA CLÍNICA I ENDREÇADA, QUE ÉS EXACTAMENT L'ACTITUD O LA MANERA COM EN VICENÇ ESCRIVIA LES SEVES CRÍTIQUES LITERÀRIES QUE SÓN EXEMPLARS, I QUE POTSER ALGUN DIA ES RECOLLIRAN EN UNA ANTOLOGIA".
LÍDIA PENELO / EL PÚBLICO 28.08.2022
HTTPS://WWW.PUBLICO.ES/PUBLIC/L-ESPERIT-TEMPS-VICENC-PAGES.HTML

Vicenç Pagès, l’home que jugava

Avui ja es pot dir en veu alta. Molt alta. I amb totes les lletres de l’abecedari i totes les possibles exclamacions. Vicenç Pagès ha sigut (¡és!) un dels escriptors més brillants, intel·ligents, prolífics, polièdrics i robustos de la meva generació. Potser el que més i molt probablement de més d’una generació, des de finals dels 80 fins aquest maleït dia d’agost en què ha traspassat, just enmig de les festes de Torroella, el seu poble d’adopció. Ja es podia dir abans, és clar, però ara, desgraciadament, és una afirmació concloent, definitiva. I aquí sí que el tòpic té validesa. Amb la mort del Vicenç, amic, company de jurats, col·lega d’unes quantes aventures, la literatura catalana perd un baluard capital, una pedra de toc. Per moltes raons: per la seva innegable qualitat i perquè, abans que res, Vicenç era un lector incombustible i insubornable que tenia tota la literatura (i no només la catalana) al cap, que era capaç de distingir, de definir, d’establir cànons i codis. Això no és fàcil. Es pot ser escriptor i prou (és a dir, crear universos de ficció més o menys plausibles), però en un estadi superior hi ha qui pensa en el seu ofici i reflexiona des de la primigènia condició de lector, és a dir, d’amant apassionat.
Costa escriure aquestes línies. M’ho acaben de dir per molt diversos canals, tots els amics i amigues que hem compartit el fulgor intel·lectual del Vicenç. De vegades discrepava amb ell (alguna vegada, bastant fort), però sempre es mantenia, en la discussió, en la discrepància, un respecte absolut per la seva figura, per algú que tant era capaç de confeccionar una novel·la breu tan intensa com ‘Carta a la reina d’Anglaterra’ i unes novel·les com ‘Els jugadors de whist’ o la iniciàtica i emotiva ‘Dies de frontera’. Que podia parlar de les olors i les pudors en la literatura, que comprenia com ningú la importància del que hem anomenat literatura infantil, que se submergia, amb humor i amb distància, amb un toc anglès i alhora figuerenc, en la ‘Memòria vintage’.
Em deixo tants títols. Els que ja coneixem i un que Ernest Folch editarà ben aviat amb el títol de ‘Kennedyana’, l’última novetat del Vicenç, un retrat literari de no ficció narrativa. Me’n deixo tants. Ja tindrem temps d’entrar a fons en el seu llegat. Ara només tenim a mà la desolació i el desconsol. Vivim, uns quants, en estat de xoc. Sabíem la gravetat de la malaltia, però ell mateix ens animava discretament: «Agraeixo aquestes paraules, Josep Maria». I res més. Vicenç era discret i educat, en aparença un home distant, ordenat i precís. La seva literatura transmet de vegades aquesta percepció. Però alhora, rascant només una mica, amb una mica de confiança que hi tinguessis, desplegava una ironia demolidora, un humor incisiu i, alhora, una bondat que només podia basar-se en la confiança en determinats valors que ell assumia i que es concentren en la necessitat de ser lleial als principis, al bé suprem que s’amaga en els homes i dones que han escrit i que hem llegit.
JOSEO M. FONALLERAS / El Periòdic 29.08.2022 /Foto:JOANCORTADELLAS
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20220827/vicenc-pages-home-jugava-josep-maria-fonalleras-14362172

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20220827/mor-escriptor-vicenc-pages-jorda-14361587

Se m’és mort un amic

  S’acaba de morir en Vicenç Pagès. Jo li deia Horaci, en homenatge al Món d’Horaci una de les seves novel·les més conegudes, i ell m’anomenava Tristany.

Era un dels meus millors amics. Cada any, a la fi de l’agost, solíem dinar junts «  en terreny neutre » al club nàutic de Boadella. Cada cop era un festival d’intel·ligència, una festa de l’amistat. Quins farts de riure ! Amb Guillem Terribas, fou el meu mentor en l’univers de la literatura catalana quan vaig publicar per primera vegada al Principat. «  Noi, a Barcelona, soc un pagès i tu ets un exòtic ! » 

Ara que m’acaben d’assabentar de la seva defunció, em costa ordenar les idees i que els sentiments em surtin classificats. Els records es barregen. Les presentacions arreu de Catalunya, les visites de llibreries, les trucades, els àpats, els seus estirabots. Era un home bo, recte, d’una gran exigència moral, « guapo », apassionat pel Japó i la novel·lística de Flaubert (el darrer cop que el vaig veure —era a la 22 de Girona on ens havíem conegut—  li vaig regalar un segell de Flaubert editat pels correus francesos ) elegant, brillant, d’una intel·ligència superior, amb un humor digne d’un lord passat per Oxford. Li enviava regularment els meus manuscrits que em comentava amb paciència i molta finor. Llegia els seus textos i, quan li assenyalava una possible castellanada, responia «  Tristany, ets una mica talibà. » 

Ens resta la seva obra immensa i variada. A més de les novel·les (la meva preferida és La felicitat no és completa), els seus contes, els seus articles lluminosos, m’entusiasmen els seus assaigs. Teníem la mateixa edat i, mentre escric aquest adeu, toca una orquestra perquè ha mort el dia de la festa major del meu poble. La nit serà llarga i trista. Sayonara Sensei !           

Joan-Daniel Bezsonoff Montalat 27. 08.2022 Nuvol. 

https://www.nuvol.com/llibres/no-blanquejarem-la-cendra-271484

https://www.nuvol.com/llibres/vicenc-pages-jorda-i-el-deure-de-la-saviesa-271337

Josep M.Muñoz https://www.lavenc.cat/index.php/cat/Blog/blog_entry47

Màrius Serra: https://www.nuvol.com/llibres/assaig/vicenc-en-tots-els-sentits-271194

Melcior Comas https://www.nuvol.com/llibres/el-mon-den-vicenc-271282 

ANTONI PUIGVERD https://www.lavanguardia.com/opinion/20220829/8488630/vicenc-pages-jorda.html

No blanquejarem la cendra.

 

El funeral de Vicenç Pagès Jordà a Torroella de Montgrí ha congregat família, escriptors, editors i amics, persones de diferents generacions que l'estimaven i admiraven, la transversalitat generacional que ell tant anhelava,
“A la vida, per comprendre de debò com són les coses d’aquest món, has de morir, si més no una vegada”. Vet aquí una frase del cicle de Ferrara de Giorgio Bassani que ahir presidia un funeral inversemblant des de la pantalla del tanatori de Torroella de Montgrí. Des de les festes de Pasqua que organitzava la llibreria Cucut cada Dijous Sant abans de la pandèmia que no s’havien aplegat tants escriptors a l’Empordà. Aquesta vegada hi érem convocats per la passió d’un amic, crucificat per un càncer als 58 anys. Abraçades, consternació compartida en una rara comunió entre tots els que l’admiràvem i el llegíem. Gent de totes les edats, persones grans però també molt joves. La transversalitat generacional que havia anhelat en Vicenç com a escriptor es va fer present.
La família havia disposat al vestíbul del tanatori una taula amb llibres del Vicenç perquè tothom es pogués endur un record. Es veu que en una de les múltiples carpetes obertes que en Vicenç tenia a l’ordinador, la seva dona, la Camil·la, hi va trobar un arxiu titulat “Funeral”, que contenia una llista de coses que podrien passar en el seu eventual enterrament. L’havien fet fa temps amb la Camil·la, com un divertimento, molt abans de saber que estava malalt. Una de les accions que ell hi proposava era “regalar llibres dedicats als assistents al funeral”. No va tenir temps de signar cap exemplar, però la Camil·la i la seva filla Berta van consumar aquesta ocurrència del Vicenç portant els seus llibres com a ofrena al tanatori. Jo em vaig emportar Cercles d’infinites combinacions i El món d’Horaci, els seus dos primers llibres, publicats als anys 90, quan el Vicenç encara signava amb un sol cognom. A partir del seu tercer llibre es va convertir en Vicenç Pagès Jordà, i sempre m’he preguntat si era conscient que aquestes sis síl·labes l’acostaven al nom del seu admirat David Foster Wallace.

Pintura de JOAN MATEU

L’acte va ser sobri. Tres cançons i dues intervencions. Antoni Puigverd i Miquel Berga, dos ‘germans grans’, van ser els encarregats de fer els parlaments, al costat d’un retrat vertical del Vicenç, obra de Joan Mateu, que feia pensar en la imatge d’un soldat caigut en combat. Un soldat de la literatura. En rebre el premi Nacional de Cultura, l’any 2014 en Vicenç ja ens havia advertit que per sort o per desgràcia els catalans hem tingut millors resultats amb les lletres que amb les armes.
Puigverd va destacar que en Vicenç ha escrit obres d’un calibre inusual: “Has estat un dels millors del teu temps, si no el millor”, li va dir. Pagès era “un escriptor de culte, un eufemisme que es fa servir quan un gran talent com el seu no troba el reconeixement popular, sinó tan solament entre els lectors més exigents”. Com a crític literari, Pagès “no va caure mai en la pedanteria dogmàtica dels crítics que imposen tant sí com no una idea de la literatura, mentre menyspreen les altres”. Puigverd va observar encertadament que en Vicenç ha estat “un mag, un jugador, un prestidigitador de la paraula. “T’has divertit molt escrivint. Ha sabut ser divertit i cultíssim alhora”. També va lamentar en Vicenç no va tenir tot el reconeixement que es mereixia com a autor d’una obra “d’una alçada heroica en un país d’alè casolà”. I va concloure amb aquestes paraules: “Ets plenament el que volies ser, un escriptor. Un gran escriptor. Has viscut en els llibres i per als llibres, Vicenç. Has acomplert el teu destí”.
“Hi ha una mena de sentimentals als quals els horroritza posar-se sentimentals. En Vicenç era un d’aquests”, va dir Miquel Berga en encetar la seva intervenció. “Si en Vicenç tingués notícia que m’he posat sentimental aprofitant que ell ja no hi era, no m’ho hauria perdonat”, va afegir. Berga va evocar les seves passejades amb en Vicenç pel Passeig de Sant Joan, a Barcelona, i “les converses mig surrealistes, còmiques (rèiem molt) i sempre estimulants”. Berga, que com en Vicenç ha estat professor universitari, deia que en Pagès “vivia les seves classes amb els alumnes amb una barreja de passió i frustració, perquè sabia que amb la seva exigència anava a contracorrent -gloriosament a contracorrent per principis i dignitat professional”. Berga va destacar el talent crític de Pagès i va acabar amb una crida: “Tots els seus treballs de crítica dispersos en diaris i revistes han de ser aplegats en un volum que esdevindrà canònic per a generacions futures”. Llegir ha estat una de les grans passions d’en Vicenç i la seva esquela, d’una gran sobrietat, recollia la seva màxima, que diu: “No llegir quan ho tens tot fet, sinó llegir per no fer-ho tot”. És a dir, no deixar la lectura per després de la feina, sinó trobar en els llibres totes les vivències que no ens cabran en la nostra limitada existència i que ens podem estalviar de viure literalment.
De vivències ahir tothom en tenia alguna per explicar. Guillem Terribas, que ja ha programat un homenatge dins els actes del Casero, recordava el dia que en Pagès va presentar el seu primer llibre a la 22, content d’oficiar en aquell santuari. Eva Comas, professora de Blanquerna, m’explicava que havia assistit al procés de gestació del protagonista d’Els jugadors de Whist, mentre prenien còctels en llargues converses a Can Boades. Joan-Lluís Lluís, nascut com ell i molts altres autors l’any 1963, em feia veure que en Vicenç és el primer escriptor que marxa d’aquesta prolífica lleva que ell va saber capturar tan bé en tota la seva dimensió pop. La Glòria Granell, que compartia amb ell la direcció de l’Aula d’escriptura de Girona, em deia que el trobarien molt a faltar perquè era un puntal de l’escola. Ernest Folch em parlava amb passió de Kennedyana, que serà la primera obra pòstuma d’en Vicenç aquest novembre, un llibre sobre la nissaga dels Kennedy que és també una memòria generacional i un repositori de totes les obsessions més personals del Vicenç. Joan Burdeus recordava els seus seminaris a la facultat (“El millor professor que he tingut mai”). Josep Lluch, que ha estat el seu editor aquests darrers anys, creu que les generacions més joves el tindran com un referent, i jo també ho crec, la seva és una obra truncada però que s’expandirà pòstumament entre els lectors, com va passar, en una altra escala, amb Roberto Bolaño o David Foster Wallace. L’ordinador d’en Vicenç és plena de carpetes obertes amb projectes inacabats, però amb l’obra que ha deixat n’hi ha prou per alimentar aquesta devoció.

En Toni Sala em comentava la darrera frase pública d’en Vicenç, el tuit lacònic que va fer poc abans de morir: “No blanquejarem la cendra”. La mort és una putada, sí, però en Toni hi veia un altre replec de sentit, perquè la putada és doble si encara no t’han ni sortit els primers cabells blancs. La vida d’en Vicenç Pagès Jordà no és completa. No blanquejarem la cendra.

Bernat Puigbotella / Nuvol 29.08.2022