Era l’any 2005 en algun lloc a prop de Zugarramurdi, a Navarra. Cada any, Isidor Cònsul i uns quants amics lletraferits organitzen una trobada d’escriptors al Pirineu, i en aquella ocasió m’hi havia convidat. Com l’albatros de Baudelaire, els escriptors no són gaire hàbils quan tresquen pels corriols de muntanya... tret d’Isidor Cònsul, que es trobava en el seu element. Després d’il·lustrar-nos sobre la botànica del rodal, ens va aconsellar que tastéssim les cireres d’arboç que hi havia a la vora del camí, i que fins aquell moment ni tan sols havíem vist.Arrelat a la terra, va titular el seu llibre més personal Tractat de geografia. La passió per la muntanya és el que tenen en comú la seva devoció per Jacint Verdaguer i l’aposta editorial per Pep Coll i per Les veus del Pamano de Jaume Cabré. La seva barba salpebrada no era la de l’intel·lectual llepafils, sinó la de l’exiliat que enyora l’ombra de la serra.VICENÇ PAGÈS (El Periódico 28/08/09)Foto: Arxiu Periódico.
Foto: Presentació del llibre "De Robinson Crusoe a Peter Pan" (Proa, 2006) a la 22. Primer Pla, Isidor Cònsul, seguit de Vicenç Pagès, autor del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada