El president de l'Associació de Comerciants obté el guardó de novel·la curta en un acte que homenatja el cabaret canalla i Boris Vian 
No és precisament un desconegut a Girona; però el que sí se li desconeixia era l'afició a l'escriptura. I és que el XXIX premi de novel·la curta Just M. Casero ha recaigut en Josep Campmajó, el president de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó, i responsable d'una bona quantitat dels estands que es poden veure aquests dies a la Fira de Mostres, com el de la UdG.Amb Olor de violetes, Campmajó ha plasmat la història d'una persona ingressada en un centre psiquiàtric amb una veu "que en contra del real, s'afirma manifestant la seva realitat", en paraules del jurat. Un jurat que, a través de la seva representant Imma Merino, va posar de manifest: "Potser ens equivoquem, però en tot cas, ho fem sols. Aquest jurat no rep cap pressió i no està sotmès a cap tràfic d'influències", una referència que va aixecar les rialles del públic reunit ahir a La Planeta.Aquesta nova edició dels Casero va ser més renyida que mai, en quedar tres novel·les gairebé empatades en la ronda final de deliberacions: finalment, per 11 vots, es va alçar com a guanyadora l'obra de Campmajó; per darrere, amb 10, va quedar finalista Unes ales cap a on, de la ja "veterana" en el món de la literatura Anna Carreras; i a només un vot de classificar-se, es descartava finalment Reformes.Campmajó explicava que l'escriptura era, fins ahir, "un vici que no calia explicar, i que, com tants d'altres, es fa en la intimitat". En referència al protagonista de l'obra, tancat en una clínica psiquiàtrica, l'autor guardonat deia que potser a partir d'ara ell també seria "un boig" i no deixaria d'escriure.Qui sí que ja té una trajectòria més àmplia en el món de la literatura és la finalista, la terrassenca Anna Carreras, que ja té diversos llibres editats (com Camisa de foc, a Empúries). És clar que com lamentava un cop més Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 i organitzador del premi, el Just M. Casero garanteix només la publicació de l'obra guanyadora (concretament, a l'editorial Amsterdam). Davant la presència de l'editor ahir a La Planeta, Terribas tornava a reclamar que publiquessin també l'obra finalista "i no pas altres llibres que després no es venen".En el cas de Unes ales cap a on, un títol "reconegudament manllevat a un vers del poeta Roger Costa-Pau", com explicava la representant del jurat, "l'autora aconsegueix una mena d'estranya fredor i de distanciament, fins i tot en relació amb la mateixa protagonista i narradora, que evita caure en el sentimentalisme". Carreras es mostrava satisfeta d'aquesta valoració, afirmant que aquesta havia estat la seva intenció en escriure la novel·la.El lliurament de premis va comptar amb un xou dual: d'una banda, Los Galindos van oferir un espectacle "com els que feia temps que no vèiem", deia Terribas: transformisme, circ i acrobàcia amb un toc canalla i cabareter. I de l'altra, i com a centre d'aquest homenatge de vodevil, tambés es va fer una lectura de textos de Boris Vian. A cinc veus, es repassava la figura de l'irreverent autor de Escupiré sobre vuestra tumba, que moria d'un atac de cor massa jove, als 39 anys, durant la preestrena del film sobre aquesta novel·la.
MARTA PALLARÈS (Diari de Girona 31.10.09) Fotos: Marc Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada