Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de Girona. Mostrar tots els missatges

10/5/21

Joan Armangué i Joaquim Nadal presenten «Històries d'alcalde 1995-2007» a Girona

Els dos exdirigents aporten la seva experència política en un diàleg celebrat a la Llibreria 22.
Retall del Diari de Girona.
Dos veterans de la política gironina, Joan Armangué (exalcalde de Figueres) i Joaquim Nadal (exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat) van aportar els coneixements de la seva experiència política en un diàleg celebrat ahir a la Llibreria 22, amb motiu de la presentació del llibre «Històries d'alcalde 1995-2007», que acaba de publicar Armangué. El periodista Ramon Iglesias va fer de moderador.

El diàleg va girar entorn del municipialisme i de l'evolució de Girona i Figueres. També, tangencialment, del present de la política catalana. «L'etapa 2017-2021 ens ha fet molt bons a nosaltres», va reblar Nadal. Ambdós, es van declarar orfes de referències en la política catalana. Antics militants del PSC, també es van mostrar molt crítics amb el seu expartit. Nadal va ser molt clar: «En els últims anys, he tingut la temptació de no votar o de votar en blanc o nul». Armangué va reivindicar l'etapa del tripartit, com un govern transformador a Catalunya. L'exalcalde de Figueres creu que avui dia el municipalisme «més que asfaltar carrers o tenir nous projectes, ha de combatre les creixents desigualtats dels barris de les ciutats». Ambdós van coincidir en la dependència que els polítics actuals tenen de les xarxes socials. «Tenen una obsessió per twitter», segons Armangué i Nadal considera que «és més eficient anar a un bar a escoltar les opinions espontànies de la gent que el confort del despatx. I crec que ara escolten més a twitter que al bar».
Diari de Girona, 09.05.2021
Joan Armengué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal Foto: Llib.22

20/4/21

El «thriller» de Roger Torrent

L'expresident del Parlament presenta «Pegasus», on narra l'espionatge que va patir


Presentació de «Pegasus». El diputat d'ERC Roger Torrent va presentar ahir a Girona el seu llibre, «Pegasus», que narra el cas d'espionatge que va patir quan era president del Parlament. «És una història inquietant perquè sabem que és veritat», va afirmar el periodista Josep Maria Fonalleras.
Poc es podia imaginar Roger Torrent que una videotrucada de WhatsApp que ni tan sols va arribar a contestar seria la «porta d'entrada» del programa d'espionatge Pegasus al seu mòbil quan era president del Parlament de Catalunya. «Llavors te n'adones de com n'ets de vulnerable, perquè veus que tens tota la teva vida a un clic», admet Torrent. El diputat d'ERC va presentar ahir a Girona el llibre que ha escrit arran d'aquesta experiència,Pegasus (Ara Llibres), en un acte organitzat conjuntament per les llibreries 22, Geli i Empúries. Torrent va comptar amb Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras i la professora de Ciència Política Gemma Ubasart com a acompanyants. A l'acte s'hi van deixar veure cares d'ERC a les comarques gironines, com la diputada Anna Caula, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, o l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula.
Gemma Ubasar, Guillem Terribas, Roger Torrent, J.M. Fonalleras

«És el llibre d'en Roger Torrent, però no és el llibre d'un polític», va advertir Fonalleras, que va assegurar que «la història és inquietant perquè sabem que és veritat». Segons va indicar Torrent, Pegasus és un programa espia desenvolupat a Israel que només poden comprar els governs i les forces i cossos de l'Estat, i que habitualment s'utilitza per combatre el terrorisme i el crim organitzat. De fet, aquest programa va ajudar a detenir el Chapo Guzmán. «Això podria ser-ne un ús legítim», va assenyalar Torrent. Segons va recordar, però, el Pegasus també s'ha utilitzat per espiar el CEO d'Amazon i propietari del Washington Post, Jeff Bezos ?a qui posteriorment es va fer xantatge?, i el periodista Jamal Khashoggi, assasinat l'any 2018 al consulat d'Aràbia Saudita a Turquia.
Segons Torrent, des d'ERC feia temps que eren conscients que podien patir algun tipus d'espionatge, i de fet ja s'havien acostumat a deixar el mòbil i les tauletes a fora quan havien de celebrar una reunió. «Tot i això, una cosa és saber-ho i l'altra és comprovar-ho. Sents que xucla la teva vida, perquè no només et pot robar la informació del mòbil, sinó que també pot activar remotament la càmera i el micròfon», va explicar. «Et roba la intimitat, fa una pesca d'arrossegament a veure què troba. I una frase aïllada, treta de context, et podria enfonsar», va assenyalar.
Per a Torrent, la «diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és és com reacciona l'Estat davant d'un cas d'aquests». I és que va assumir que «les clavegueres de l'Estat poden tenir un funcionament autònom, però considera que «això no hauria de poder podrir tot el sistema». En el cas de l'Estat espanoyl, recorda que la comissió d'investigació política que van demanar nou partits «està desada en un calaix». Per això, lamenta que, tot i haver anat per la via judicial, no s'hagi impulsat encara una investigació política del cas. I entre la dicotomia plantejada per Usabart, sobre si un cas d'aquestes característiques és «una poma podrida» o quelcom més sistèmic, Torrent va recordar que, més enllà de la «policia patriòtica» que realitza l'espionatge, hi ha altres elements -per exemple, de l'àmbit judicial o mediàtic- que també contribueixen a l'engranatge.
Finalment, preguntat per Fonalleras sobre si una hipotètica república catalana utilitzaria el Pegasus, Torrent va afirmar que «per a fins espuris, no».
Laura Fanals, Diari de Girona 20.04.2021

21/1/21

40 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2020: Ficció en temps real

El procés, el ‘Glòria’ i la pandèmia formen el gran escenari en què una mare i una filla adolescent viuen i escriuen, a ‘Dinou vint’, la novel·la amb què Helena Carreras va guanyar l’últim premi Casero.
Helena Carreras. Foto: Rosa M.
Puigdemon Rovira.

Helena Carreras va començar a escriure una novel·la entre l’agost i el setembre del 2019, buscant inspiració i escenaris en les manifestacions de suport al procés d’independència i el paper que hi tenien els joves. Però segons anava escrivint i el 2019 va donar pas al 2020, el món es va anar complicant: primer va arribar el temporal Glòria, després la pandèmia i el confinament. Tot plegat ha quedat reflectit a Dinou vint (Empúries), la novel·la amb què l’escriptora gironina Helena Carreras va guanyar l’octubre passat la 40a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. El llibre es presentarà aquest vespre a la sala de teatre independent La Planeta, de Girona (19 h), on no es va poder lliurar el premi el 30 d’octubre passat, per les restriccions derivades de la pandèmia. A l’acte d’avui, que ja està ple –les 70 places disponibles s’havien de reservar–, Carreras estarà acompanyada per l’editor d’Empúries, Josep Lluch, i Imma Merino, membre del jurat del premi.
Dinou vint, un títol que fa referència al curs 2019/2020, en què es desenvolupa la trama, és la quarta novel·la escrita però la primera publicada –va guanyar el premi de l’editorial Gregal just abans que tanqués– per Helena Carreras, llicenciada en filologia catalana i professora i catedràtica de llengua i literatura catalanes de llarga trajectòria a l’ensenyament secundari: un bagatge important a l’hora de construir la història de dues dones, una mare i una filla adolescent, la Diana i la Cuba, dos personatges que “busquen el seu lloc al món, al mig d’una situació que les supera, i escriuen per intentar entendre’s a elles mateixes i, de passada, donar importància al que tenen a prop”, segons explica l’autora, que reparteix la veu narrativa entre mare i filla. “Els personatges masculins no hi surten gaire ben parats, no per res en especial, sinó perquè facin una mica de contrapès”, aclareix.
“Quan vaig començar a escriure el llibre, hi havia dues paraules que es repetien molt: llibertat i independència. I vaig pensar que no tothom les entenia igual, tant des del punt de vista personal com col·lectiu”, explica Carreras. Per fer versemblant el personatge de la Cuba, que als 16 anys compagina el descobriment del primer amor, el desconcert per viure en un món a la deriva i la passió per la poesia, Helena Carreras disposava de l’avantatge del seu contacte diari durant molts anys amb els seus alumnes de l’institut: “Conec bé aquesta franja d’edat, tant el seu llenguatge com la seva actitud. I discrepo d’aquells que diuen que els joves són persones inconsistents. Jo crec que ens han demostrat que, quan els importa alguna cosa, actuen gairebé més que nosaltres. Per això aquesta novel·la és un homenatge als joves, que han sentit a parlar molt de la defensa de la llibertat, però que s’han trobat formant part d’una societat que practica justament el contrari.
” Sobre els seus plans literaris de futur, Carreras afirma: “Continuaré escrivint, perquè a mi escriure em va molt bé i m’agrada endinsar-me en una història mentre surto a comprar o a passejar. El que no m’ha obsessionat mai és publicar.” Respecte a la novel·la curta, un format que segons Josep Lluch és apreciat pels lectors però alhora és injustament infravalorat, l’escriptora diu: “Em sento molt còmoda en aquest format, perquè hi puc fer servir les paraules justes.” El llenguatge és fonamental per a aquesta lingüista, que utilitza paraules com ara despullabelitres en un llibre en què “la llengua també és un dels temes”. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va aprofitar ahir la presentació virtual a la premsa de Dinou vint per anunciar que la novel·la finalista del Casero 2020, El senyor Clauss, de Marta Pasqual, que per les bases no tenia assegurada la publicació, “és probable que l’arribi a editar també Empúries”.
Xavier Castillon, ElPuntAvui 21.1.2021

Imatge de la roda de premsa virtual.

Dinou vint», un homenatge als joves enmig del curs més difícil.

Carreras publica la novel·la guanyadora del premi Casero, sobre una mare i la filla adolescent. 
L'escriptora Helena Carreras homenatja tota una generació de joves i adolescents que lluiten pel que creuen enmig de les turbulències de l'actualitat a la novel·la Dinou vint, amb què va guanyar el premi Just M. Casero la tardor passada. La gironina emmarca la narració, centrada en la relació entre una mare i la seva filla de setze anys, durant el difícil curs escolar 19/20, marcat primer per la sentència del procés i posteriorment la pandèmia.:
Llegir més  https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/21/dinou-vint-homenatge-als-joves/1084396.html
Helena Carreras el 30 d'Octubre 2020, durant el lliurament del Premi a l'espai 22 
(Llibreria 22) Foto: Aniol Rasclosa. 


19/1/21

14è. Festival Pepe Sales: un coit amb Bukowski *

 

Festival Pepe Sales 2021: un coit amb Bukowski

Presentació a la 22 el 08.01.2021, el llibre editat 
aquest any per Anagrama LA ENFERMEDAD 
DE ESCRIBIR de Charles Bukowski, presentat
i comentat pel traductor i editor Abel Debritto.


Bukowski és un home que transmet esperança i que per això lliga molt bé amb el moment que estem vivint. Treballador incansable i autor molt prolífic amb èxit tardà, ell representa la continuïtat del món de la cultura en èpoques difícils. El seu lema era No ho intentis, fes-ho.” Així explicava ahir Lluís Llamas, codirector amb Consol Ribas de l’associació cultural La Penyora, per què han triat Charles Bukowski per dedicar-li, en el centenari del seu naixement, la 14a edició del Festival d’art independent Pepe Sales , que tindrà lloc a Girona del 23 de gener al 5 de febrer. El festival, presentat ahir a l’ajuntament de Girona, s’obrirà dissabte vinent a La Mercè amb la inauguració d’una exposició col·lectiva, comissariada per Àngels Artigas i Provi Casals, amb obres d’una trentena d’artistes inspirades en l’obra i la vida de Bukowski. L’acte inclourà també la performance Cafè Bukowski, a càrrec de l’artista Edgar Massegú –que ahir va avançar que l’acció acabarà amb un “coit col·lectiu”– i la participació dels Dimonis de Santa Eugènia. Tot l’acte es podrà seguir també a través de grans pantalles –en les quals es podran veure també obres gràfiques inèdites de Bukowski i la intervenció de la seva filla Marina, que dedicarà un poema al festival– i, com la resta de la programació, també per streaming, a través de Festivalpepesales.org . Per assistir en persona a les activitats –totes a les 19 h– cal inscriure’s enviant un correu a associacio@lapenyora.com.


El festival continuarà el diumenge 24 amb la projecció al Cinema Truffaut del documental Born into this, de John Dullahan. El dilluns 25 tindrà lloc a La Mercè una conferència d’Abel Debritto, editor i traductor de Bukowski, amb una lectura de poemes i textos de l’autor a càrrec de diferents veus.
El dimarts 26 es portarà a terme a l’Auditori de la Mercè l’espectacle central del festival, amb les actuacions de més de 35 artistes que reinterpretaran el món de Bukowski amb música, dansa, teatre, etc. El dimecres 27, el Truffaut tornarà a ser la seu del festival de curtmetratges, coordinat per Ester Bertran, amb una quinzena de realitzadors habituals com ara Albert Serra i una nova incorporació: el director de cinema porno Conrad Son. El dimecres 28, hi haurà a La Mercè el debat Bukowski dins el context actual, amb Debritto, Ángel Delgado-Gómez, Natàlia Ribas-Mateos i Sílvia Ardèvol.
Xavier Castillon El PunAvui 19.01.2021

El Pepe Sales només es rendeix davant Bukowski
Organitzadors i Col·laboradors, després de la roda de premsa a l'Ajuntament.  Foto: Aleix Freixas. 

EL FESTIVAL D'ART INDEPENDENT ARRENCA DISSABTE UNA EDICIÓ AMB UN FORMAT HÍBRID, AMB ACTIVITATS PRESENCIALS QUE ES PODRAN SEGUIR EN LÍNIA
MÉS HTTPS://WWW.DIARIDEGIRONA.CAT/CULTURA/2021/01/19/PEPE-SALES-NOMES-RENDEIX-DAVANT/1084040.HTML 

22/5/20

Nadal es retroba amb els lectors gironins

Ahir va signar exemplars de «Mar d'estiu» a Girona amb mascareta i saludant els seus seguidors amb el colze.

L'escriptor i periodista gironí Rafel Nadal va signar ahir exemplars de la seva nova novel·la, Mar d'estiu,a
Foto: Aniol Resclosa. 
la Llibreria 22 
de Girona, en un dels primers actes culturals que es celebren a la ciutat després de la crisi sanitària. La llibreria va garantir totes les mesures de seguretat deixant uns dos metres de distància entre els lectors i l'autor i permetent només l'entrada una persona a l'interior, mentre que la resta feia cua a fora. Nadal, que anava amb mascareta, saludava els lectors amb el colze, per evitar contagis.
* Diari de Girona 22.05.2020

afel Nadal és un d’aquells escriptors que coneixen bé i valoren el contacte directe amb els lectors, fins i tot en moments com aquest, en què el contacte sembla el vuitè pecat capital. En condicions normals, l’autor gironí hauria recorregut ja mig país fent presentacions del seu últim llibre, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània ( Univers ), que comença amb una evocació dels estius de la infància a la Fosca de Palamós que el connecta amb Quan érem feliços (2012), el llibre de records familiars que li va obrir les portes de l’èxit. En tot cas, independentment de la fase en la qual visquis, és molt probable que Rafel Nadal faci alguna activitat promocional a prop de casa teva: fa uns dies va participar en una teleconferència del ja cèlebre Zoom, organitzada per la llibreria L’Altell de Banyoles, en la qual va compartir impressions amb una cinquantena de lectors i lectores, i ahir va anar a la capital del Pla de l’Estany per signar llibres per als participants en la trobada virtual que ho van sol·licitar. El dimecres 27 de maig, Nadal farà la primera gran presentació de Mar d’estiu, a la llibreria Ona de Barcelona (19 h), en una conversa amb el periodista Jordi Basté. L’accés al local estarà molt restringit, però la presentació s’emetrà en directe per internet. I ahir a la tarda, Rafel Nadal va fer la primera firma de llibres a la Llibreria 22 de Girona, amb les mascaretes, els gels desinfectants i les distàncies preceptives. “Evidentment, no és el mateix, però es tracta de començar a fer coses normals i també de fer un esforç, com l’estan fent els llibreters. Intentem no perdre el respecte al virus, però sí que hem de perdre la por”, va dir Nadal, que va ser rebut a l’entrada de la llibreria per un grup d’incondicionals, amb els quals l’escriptor va manifestar el seu convenciment que el bon temps farà anar en retrocés el virus en les properes setmanes.

La primera lectora de la cua era l’Elena de Palamós, antiga amiga dels estius de la Fosca. Rafel Nadal, que també acaba de publicar el seu primer llibre infantil –El somni d’en Blai ( Estrella Polar ), els beneficis del qual es destinaran a la lluita contra la fibrosi quística–, diu que Mar d’estiu és, en el seu viatge per Stromboli, Hidra, Xipre, Portlligat i Icària, una celebració “dels estius viscuts i dels que han de venir”. I aclareix: “No estava pensat perquè fos tan nostàlgic com es pot interpretar ara des del confinament.”

EL CONTACTE AMB L'AUTOR 

Foto: Manel Lladó. 
Rafel Nadal és un d’aquells escriptors que coneixen bé i valoren el contacte directe amb els lectors, fins i tot en moments com aquest, en què el contacte sembla el vuitè pecat capital. En condicions normals, l’autor gironí hauria recorregut ja mig país fent presentacions del seu últim llibre, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània ( Univers ), que comença amb una evocació dels estius de la infància a la Fosca de Palamós que el connecta amb Quan érem feliços (2012), el llibre de records familiars que li va obrir les portes de l’èxit. En tot cas, independentment de la fase en la qual visquis, és molt probable que Rafel Nadal faci alguna activitat promocional a prop de casa teva: fa uns dies va participar en una teleconferència del ja cèlebre Zoom, organitzada per la llibreria L’Altell de Banyoles, en la qual va compartir impressions amb una cinquantena de lectors i lectores, i ahir va anar a la capital del Pla de l’Estany per signar llibres per als participants en la trobada virtual que ho van sol·licitar. El dimecres 27 de maig, Nadal farà la primera gran presentació de Mar d’estiu, a la llibreria Ona de Barcelona (19 h), en una conversa amb el periodista Jordi Basté. L’accés al local estarà molt restringit, però la presentació s’emetrà en directe per internet. I ahir a la tarda, Rafel Nadal va fer la primera firma de llibres a la Llibreria 22 de Girona, amb les mascaretes, els gels desinfectants i les distàncies preceptives. “Evidentment, no és el mateix, però es tracta de començar a fer coses normals i també de fer un esforç, com l’estan fent els llibreters. Intentem no perdre el respecte al virus, però sí que hem de perdre la por”, va dir Nadal, que va ser rebut a l’entrada de la llibreria per un grup d’incondicionals, amb els quals l’escriptor va manifestar el seu convenciment que el bon temps farà anar en retrocés el virus en les properes setmanes.
La primera lectora de la cua era l’Elena de Palamós, antiga amiga dels estius de la Fosca. Rafel Nadal, que també acaba de publicar el seu primer llibre infantil –El somni d’en Blai ( Estrella Polar ), els beneficis del qual es destinaran a la lluita contra la fibrosi quística–, diu que Mar d’estiu és, en el seu viatge per Stromboli, Hidra, Xipre, Portlligat i Icària, una celebració “dels estius viscuts i dels que han de venir”. I aclareix: “No estava pensat perquè fos tan nostàlgic com es pot interpretar ara des del confinament.”
La Crònica/ Xavier Castillón El PuntAvui 22.05.2020
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1794012-en-contacte-amb-l-autor.html

13/11/18

Llibre petit, que no llibret

Joan Manuel Del Pozo i Joaquim Nadal durant la presentació
a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Foto arxiu 22
Quim Nadal n'ha dit Catalunya, mirall trencat. No sé com en diran els que venen, ni si en venen. Dissabte passat, l'exalcalde de Girona, i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va presentar el seu nou llibre a la Llibreria 22. Nou petit llibre, que no llibret, com vol que es qualifiqui en Josep Lluc, l'editor. Perquè, més enllà del pes en paper de les seves pàgines, l'alcalde (encara m'agrada dir-ne així) gosa mullar-se. I això fa, del petit llibre, que no llibret, un testimoni de càrrec, citant una de les seves anteriors obres.
No feu, si us plau, el que solem fer en aquesta ciutat petita i delicada. Aquí, quan parlem bé o malament d'algú important ja sembla que ens sumem a les files irreductibles o ens convertim en enemics, d'un o de l'altre. El nadalisme, gràcies a Déu o a qui sigui, va més enllà dels nadalistes. I aquest llibre petit, que no llibret, n'és una mostra clara i irreverent. No estic d'acord amb algunes de les afirmacions que fa Nadal sobre les solucions possibles al conflicte provocat per uns i altres en l'afer del procés català.Tendeixo a ser més partidari de vies extremes i no pas com les que planteja ell en el seu full de ruta, més moderades i ajornades. Tampoc ens confonguem, si us plau. No defenso tampoc les opcions escasses, primes i de fireta dels mal anomenats Comitès de Defensa de la República, CDRs, que comencen a ser una caricatura de mal gust del que imaginàvem seria la resistència valenta, repartint cabassos de merda sense arriscar ni la vida ni la dignitat.En Quim Nadal fa, però, una cosa admirable. És el primer a oferir pensament. Després de tones de paper usat per fer crònica dels darrers 400 dies, de pamflets pensats per explicar mentides que ningú pot contrastar, perquè molt pocs van ser en el moment i lloc clau entre setembre i desembre de 2017, el llibre petit, que no llibret, de Quim Nadal, proposa un pensament, un nou espai doctrinal.Si volem sortir de l'ensopiment, és imprescindible que altres agafin el testimoni i comencin a proposar nou pensament en llibres petits, que no llibrets.
Josep Campmajó, Diari de Girona 13.11.2018


16/10/18

40È ANIVERSARI DE LA LLIBRERIA 22 : Quatre dècades d'il·lusió, màgia i llibres

Escriptors, directors de cinema, periodistes, editors, polítics, empresaris i persones de diferents àrees relacionades amb la cultura recorden històries i anècdotes viscudes relacionades amb la Llibreria 22 en el seu 40è aniversari, que s'acompleix dissabte vinent, 20 d'octubre.
Guillem Terribas a la 22.

Al llarg de quatre dècades, la Llibreria 22 ha sabut convertir-se en un nucli heterogeni i obert de convivència d'idees. Dinamització cultural a mans de Guillem Terribas des de la seva fundació, avui dirigida per Jordi Gispert, la història de la mítica llibreria arrela en la crònica mateixa de Girona i tot Catalunya.

Tot va començar un 20 d'octubre de fa ja quaranta anys (1978), sota el nom que feia referència al número del carrer on està ubicada, el 22 del carrer Hortes, en ple barri del Mercadal. En aquell temps, Girona i tot Espanya vivien en plena efervescència política i cultural i, des d´aquells fets que avui semblen remots, la idea original de la llibreria va ser la de convertir-se en un far d'esperança democràtica.Aleshores els emprenedors eren un grup de socis i inversors que es van proposar donar vida a la ciutat amb un concepte diferent de llibreria. Era l'època de l'Assemblea de Catalunya, els cinefòrums i la normalització del català a l'escola. La il·lusió seria des de llavors el seu motor principal. La idea, segons Guillem Terribas, era fundar «una llibreria que fos un aparador cultural modern i estimulant».
Una de les presentacions a la 22

Al llarg de la seva història, la Llibreria 22 seria guardonada pel govern espanyol per la Millor Tasca de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997). Un altre dels guardons rebuts per la 22 va ser el Premi Liberpres en l'apartat de Literatura «com a espai integrador d'entreteniment, enteniment, cultura i humanisme» (2014). Pocs anys abans, l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC) havia concedit a Terribas el Premi de Normalització Lingüística (2001) i el Col·legi de Periodistes (Demarcació de Girona) li va atorgar el Premi Especial del Jurat Mosques de la Comunicació. El setembre passat, la Setmana del Llibre en Català va guardonar Terribas amb el Premi Trajectòria 2018.

Públic a una de les presentacions a l'Espai 22
Avui, gràcies al somni d'aquells emprenedors, la Llibreria 22 és molt més que una llibreria. És un centre de reunió, debat i trobada de la cultura més viva que qualsevol institució governamental. S'hi han presentat una mitjana de 100 llibres anuals, més de 4.300 en quatre dècades de vida, i segueix sent avui més que mai l'eix cultural de tot el que passa a Girona. Amb motiu de l'aniversari, escriptors, directors de cinema, editors, polítics, empresaris i persones de les més diferents àrees recorden la llibreria en els 40 anys fent un recull de la seva història, aportant anècdotes personals.Bolaño, Patti Smith i companyia
El cineasta Isaki Lacuesta recorda una foto de Gil de Biedma a l'aparador de la llibreria vinculada a una anècdota. «M´explicava Terribas que, de ginebrors nocturnes a Girona, Gil de Biedma aixecava la tertúlia dient que li seria impossible parlar amb algú que no hagués llegit Stendhal. En Guillem li va respondre que no era veritat, que portaven junts tota la nit xerrant i que ell no havia llegit La cartoixa de Parma».
Patti Smith, a la inauguració de l'Avinguda Roberto
Bolaño a Girona. Isaki Lacuesta, Isa Campo, Jorge
Herralde, Guillem Terribas... 
Lacuesta defineix a la 22 com l'acaparador de tot el millor que ha passat a la ciutat. «Recordo Terribas, Àngel Quintana i Imma Merino ensenyant-nos cinema. I el moment excepcional de finals dels anys 90 en què semblava que Ponç Puigdevall, Javier Cercas i Roberto Bolaño regnarien per sempre a la ciutat, per més que ja sabíem que el destí inexorable dels escriptors importants és acabar morint abans d'hora o repudiats pels seus».
Jaivier Cercas i Roberto Bolaño a la 22 .
«Un dia excepcional dels molts en què la 22 és més que una llibreria, va arribar quan Jorge «Llop Ferotge» Morales i Terribas van congregar-nos (quatre gats al costat de Jorge Herralde i Rodrigo Fresán) a la inauguració del carrer Bolaño de Girona, i va aparèixer per sorpresa Patti Smith per cantar-nos en honor a la memòria del gran patinador de gel xilè. Ara canto en veu alta aquesta mateixa cançó per celebrar la llarga vida de la 22», festeja el cineasta.

Segons l'actor, escaquista, economista i professor de literatura radicat a Cadaqués Enrique Irazoqui, la Llibreria 22 és Guillem Terribas en presència i en esperit: «En Guillem és el meu llibreter favorit en aquest món, el recordo sempre a l'entrada, a la seva oficina de darrere o a La Taverna, on anàvem a dinar. En Guillem sempre serà el meu llibreter de tota la vida».
«Gairebé tinc els mateixos anys que la Llibreria 22. Amb això vull dir que he crescut mentre també ho feia la llibreria», comenta l'escriptora Mar Bosch. «També tinc els mateixos anys que el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, la meva porta d'entrada al món dels llibres. Com a escriptora he nascut gràcies a aquest reconeixement. Hem d'agrair a la gent de la llibreria, especialment a l'incombustible i estimat Guillem Terribas, el fet d'haver estat sempre no només prescriptors de confiança sinó sobretot el de conductors de cultura. Com coure al corrent elèctric, vaja», explica.
Josep M. Fonalleras, Miquel Berga, Guillem Terribas, August Rafanell,
a la 22 abans de començar la presentació del llibre de Miquel Berga
"Un aire anglès". 

Una història rere cada presentació

«Cada vegada que vinc a Girona, entrar a la Llibreria 22 és una cita obligada», comenta l'escriptor Màrius Serra, qui recorda que, des que va començar a publicar, ja fa més de trenta anys, la Llibreria 22 va ser un mitjà que va trobar per a la divulgació de la seva obra.
«Sempre que fèiem una presentació allà, hi hagués molta o poca gent, es convertia després en xerrades i debats molt interessants, amb un públic amant dels llibres», diu l'escriptor, que recorda intensos debats que donaven sempre una nova volta de rosca a la lectura.
«Si he d´esmentar alguna anècdota graciosa, mai oblidaré una presentació de la traducció d'un poeta local sense que aquest hi fos present. Va ser el 2000. Havíem menjat i begut abundantment, passant-t'ho molt bé. Van ser els nervis, o l'esmorzar que el van deixar KO, però l'autor no es va presentar tot i que hi havia la llibreria plena de gent. No va importar per tal de parlar del seu llibre, que era excel·lent. Això sí, vam deixar la seva cadira buida. Aquest és l'esperit de la 22. Res importa gaire amb tal de parlar de llibres».
Carles Puigdemont, president de la Generalitat, amb el
periodista Josep M. Martí
L'escriptor Josep Maria Fonalleras, vinculat a les activitats de la Llibreria 22 des d'anys enrere, explica que la llibreria té tantes històries que seria impossible enumerar-les. «Cada presentació de llibres té una història al darrere, una anècdota, però potser una de les més sucoses és un dia en què érem un presentador, l'escriptor i jo. Un d'ells havia fumat amb l'escriptor que presentàvem. Jo, no. Fer de (co)presentador al mig d'aquell estat ple de substàncies estupefaents va ser tota una experiència, gairebé onírica. Tenia la sensació que el que jo deia no anava enlloc, no perquè jo digués bajanades, sinó perquè el que deia era percebut pels altres dos (almenys ells dos) com un discurs absolutament mancat de sentit. Va ser per partir-se de riure».
«Fa cosa de deu anys jo tot just feia els primers passos en el món editorial», comenta l'editor de Periscopi, Aniol Rafel. «Feia informes, encàrrecs i una mica de tot per a una editorial generalista que ja no existeix. En un determinat moment em van encarregar acompanyar una autora que havia de presentar la seva novel·la a la Llibreria 22. Així que anem a Girona, portem l'autora a la 22, saludem Guillem i esperem. No va venir ningú. Ni un ocasional despistat. Així que en Guillem ens va agafar i ens va portar a fer una cervesa. I el que tenia pinta de ser una jornada gris va acabar sent una tarda fantàstica».
Joaquim M. Puyal, amb Ester Pujol. 
Gay Mercader, el productor català, considerat un dels pares de la indústria musical espanyola, és un altre dels habituals visitants de la llibreria. «Malgrat que a alguns els pesi, la llibreria sempre ha estat el centre no oficial de cultura de Girona. Cada vegada que entro per les seves portes trobo escriptors, editors i tot tipus de gent vinculada a la cultura amb els que parles, discuteixes, comparteixes la vida. Terribas és el gran responsable de l'aglutinament cultural que durant anys ha albergat la Llibreria 22. El seu llegat està intacte amb Jordi Gispert, l'actual director, amb qui parlo i estem al corrent de les notícies literàries. La llibreria té aquesta màgia, ets allà i sempre et trobes amb algú».

Un «cowboy crepuscular i fumador»

L'escriptor Adrià Pujol recorda la llibreria com un local icònic al costat dels Magatzems Valls de Platja d'Aro i el Museu Dalí de Figueres: «Eren aquests llocs on els pares et portaven els dies especials. La sensació era més o menys la mateixa que pot sentir un nen d'avui quan el porten a un parc d'atraccions. Un cop al mes anàvem a Girona. Jo sabia que menjaríem en un restaurant, que passejaríem. I sabia que em comprarien un conte, un Tintín. Els meus pares eren amics d´en Guillem Terribas i passàvem per la Llibreria 22 a saludar-lo. Ells parlaven una estona. De cinema, sobretot. Jo regirava llibres. En Guillem, ens portem 23 anys, sempre l'he vist igual, llavors i ara. Un home sharm, un cowboy crepuscular i fumador, com aquells dels western que tant estima. Passats els anys, la primera vegada que vaig anar sense els pares a la Llibreria 22, la imatge que tinc és molt viva: en Guillem em va estrènyer la mà, em va preguntar com m'anava la vida i vam fumar junts, dins».
Una de les moltes presentacions a la 22
Miquel Berga, escriptor i professor de literatura anglesa, exdegà de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que el fenomen de la Llibreria 22 i els seus 40 anys ha estat conseqüència de dos impulsos fundacionals: «El fet de ser un projecte col·lectiu amb socis capitalistes (que de capitalistes tenien molt poc) que posaven diners no tant per fer negoci com per contribuir a animar l'ambient cultural de la ciutat durant els anys de la transició. És a dir, més interessats en crear un espai cultural que un punt de venda de llibres. Això explica el munt de presentacions o la convocatòria del Premi Casero de narració curta. L'altre fet determinant ha estat la personalitat i la manera de fer de la persona que ha portat el pes central durant tants anys, Guillem Terribas».
«En Guillem és un exemple vivent que es pot ser de Salt, haver-se educat en un cinema de poble a força de veure centenars de pel·lícules –amb sessió doble i Nodos inclosos– i haver aprofundit els estudis en grups d'activistes d'un escoltisme sui generis, lluny de les universitats. Al final resulta que aquest currículum tan poc acadèmic li ha estat essencial per acabar fent contribucions substancials al teixit cultural d'un país amb més necessitat d'esperit de servei que de fantasies sobre el seu propi potencial», indica.
L'escriptor Vicenç Pagès Jordà assegura que, com a jurat del premi Just Casero de novel·la curta, organitzat per la llibreria, té una oportunitat anual de debatre el que anomena «el gran tema»: «Com podem saber si un llibre és bo?» «El format és idoni, ja que els membres del jurat no només ens coneixem de fa temps, sinó que estem desinhibits després d'un tiberi abundant, sense càmeres ni limitacions de temps. No hi ha prejudicis perquè parlem d'obres inèdites i anònimes. Debatem el desenllaç, llegim frases en veu alta, citem autoritats. Costa posar-nos d'acord i no és estrany que la decisió no sigui unànime». Pagès Jordà agraeix a la Llibreria 22 l'oportunitat de participar en aquests «simposis de tardor, frescos i civilitzats, secrets com una reunió maçònica, on aprenem a força d'escoltar lectors que pensen diferent».
Empar Moliner en una de les seves presentacions a la 22

El politòleg Lluc Salellas, regidor de la CUP a Girona, comenta que la 22 és sempre l'espai de referència cultural de la ciutat, «allà on caus quan et ve de gust aprendre i llegir».
«Recordo que el meu pare anava cada dissabte a l'hora del vermut allà a comprar els clàssics que ell creia que havia de llegir tant sí com no en l'adolescència. Cada dissabte comprava llibres i feia la xerrada amb Terribas, Carles Monguilod i d'altres que també passaven per allí», recorda.
«Per a mi, la 22, a part de ser el referent cultural de la ciutat, ha estat un espai de passar estones fullejant llibres, de poder conèixer molts escriptors, de deixar-me portar per les recomanacions de Guillem o Jordi. A mi sempre m'ha fet recordar un bar de poble, que entres coneixedor de l'espai, còmode i agradable, amb ganes de compartir i sempre en surts havent passat grans moments i havent-te trobat bona gent. La 22 ha sabut ser un espai de tots, sense barreres i amb una vocació de difusió cultural gairebé única a la ciutat. Hi vagis el dia que hi vagis, sempre passen coses», afegeix.
LLucia Ramis, Pep Prieto i Quim Curbet presentant un
llibre de Prieto. 
Segons l'advocat penalista gironí Carles Monguilod, parlar de la Llibreria 22 és parlar d'una «història d'amor». «Amor als llibres, a la tertúlia distesa i amable, a les passejades sense rumb entre el laberint de llibres que reposen atractius als taulells i en els prestatges». «És parlar de l'amistat de la maduresa que t'arriba, passats els quaranta anys, de la mà de Guillem Terribas, home orquestra i jardiner de jardins delicats i impossibles», comenta l'advocat.
Monguilod recorda la llibreria com a espai de tertúlia i lloc de trobada. «La 22 significa també parlar de Sebastià Salellas i de les nostres cròniques negres (de vegades esgarrifoses) que no s'arreglaven als tribunals però que allà se solucionaven en un moment perquè ja no eren hores d'oficina. I parlar de la Llibreria 22 és també parlar de la il·lusió d'escriure un llibre i de la felicitat de veure'l, per fi, curosament exposat a l'aparador del carrer de les Hortes. I com que parlar de la 22 és parlar de l'amor, sempre serà parlar d'aquella noia que un dia va entrar radiant i lluminosa a la llibreria i de la qual em vaig enamorar sense remei», comenta Monguilod referint-se a la seva dona, a qui va conèixer a la llibreria.
MATIAS CROWDER, publicat en el Diari de Girona 14.10.2018
Fotos: Arxiu Diari de Girona.
Carles Monguilod, Isabel Llauger, Martí Gironell i Josep Campmajó,...
 enmig del public en una presentació

8/3/18

Roser Capdevila, «La nena que volia dibuixar»

«Els puritans, pobrets, ja quasi tots són morts»

Roser Capdevila, creadora de «Les Tres Bessones», acaba de publicar «La nena que volia dibuixar», un esplèndid retrat, a base de textos i dibuixos, de la seva infantesa i joventut · És a dir, de la vida a Catalunya durant el primer franquisme.
Els nens són feliços fins i tot durant una dura postguerra?Sí, perquè jo no coneixia res més. No sabia que hi podia haver un món millor, sense fred a l'hivern a dins les cases, sense aquella pressió horrible de l'Església, sense aquells costums carrinclons fins i tot en el vestir... Quan ets petita, et penses que això passa a tot el món.


Roser Capdevila presentant a la 22 el llibre (07.03.2018)
Foto: Manel Bielsa.
Els nens d'avui són més feliços?
No, perquè nosaltres de res en fèiem molt. Ara els nens tenen tantes coses que tots estan immersos en les tablets, els mòbils, etc. Quan venen els meus nets a casa, que en tinc set i són tots xicots, ja saben que han de deixar tots aquests estris. Si no, no hi ha comunicació ni hi ha res.
Li agradaria tornar a ser nena, encara que fos de la postguerra?No, jo no voldria ser nena de res.
Potser perquè mai no ha deixat de ser-ho.Gràcies (riu). No ho sé. Però jo penso que ja he anat cremant etapes de la vida, i que la vida s'acaba. No sé quan s'acabarà, jo vull que duri! Però tornar a ser nena em faria molta mandra, perquè a més els petits passen per una edat que no són ni nens ni adults. No són acceptats ni pels uns ni pels altres, ho recordo bé.
 Dibuixava per fugir d'alguna cosa?No, dibuixava perquè sempre m'ha agradat, sempre anava amb el llapis i quan trobava un tros de paper en blanc, tucutucutu, a fer ninotets. Encara que fos als marges de La Vanguardia, que l'avi hi estava subscrit.
Li he preguntat pels nens de la postguerra. Però, i els adults, eren feliços?Els recordo feliços. Anaven esgarrapant felicitat. Al llibre surten les festetes, un diumenge a casa d'un, l'altre a casa de l'altre. Amb els canapès, el tocadiscs, la beguda... i les mares, iaies i tietes, a l'habitació del costat.
Jo em referia més aviat als pares.Eren els que patien, em penso. Els que van passar la guerra van patir molt. Primer, per la mateixa guerra, i després per la postguerra, que va ser molt llarga.
La meva àvia sempre deia que va ser pitjor la postguerra que la guerra.A casa deien el mateix. La meva germana i jo anàvem amb el cistellet i els cupons de racionament a buscar el que ens toqués.
Hem oblidat on poden desembocar els enfrontaments?Em penso que sí, i a vegades és molt trist veure alguns enfrontaments. Ara, que hi hagi gent amb opinions diferents em sembla bé. Seria horrorós que tothom pensés igual. Si tothom pensa igual, no hi ha debat ni idees diverses. Tampoc no cal barallar-se, que cadascú pugui expressar sentiments diferents és molt important.
Estem tornant al puritanisme d'aquella societat?He, he, a un puritanisme com aquell, no crec. Els puritans, pobrets, ja quasi tots són morts. En queda alguna reminiscència, sobretot a Catalunya.
Tinc entès que és molt amiga de Manuel Valls.Home, és el meu cosí germà! El seu pare i la meva mare eren germans.
Caram.Amb la meva tia hi tinc molta relació. Amb en Manuel, sempre ens escrivíem e-mails, ens felicitàvem el Nadal, etc. Però des que el van fer ministre no em va escriure més. I ara que ja no ho és, tampoc.
Digui-li alguna cosa, que segur que llegeix aquesta entrevista.Manuel, si llegeixes l'entrevista, a veure si aquest any vinent em felicites el Nadal!
Albert Soler. Diari de Girona 08.03.2018
Roser Capdevila i Guillem Terribas durant la presentació.

Roser Capdevila, «La nena que volia dibuixar»Roser Capdevila va presentar ahir a la Llibreria 22  de Girona La nena que volia dibuixar (Angle editorial), un retrat de la vida quotidiana durant el primer franquisme.L'educació de les noies, la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides
Foto: Aniol Resclosa,
relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs o les excursions amb els amics, queden recollits en aquest nou llibre de Roser Capdevila, amb els seus dibuixos i textos, que fan dels records particulars records universals. Guillem Terribas va participar a l'acte.
Diari de Girona. 08.03.2018

1/3/18

M. Mercè Roca presenta Quim Curbet com un escriptor «contundent i elegant»

La Llibreria 22 acull la presentació de «La tardor catalana», recull d'articles del Diari de Girona. L'autor explica la seva evolució política.

M.Mercè Roca, Quim Curbet, Guillem Terribas Foto:Marc Martí  
L'escriptor i editor Quim Curbet va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre La tardor catalana, un recull d'articles publicats al Diari de Girona sota l'epígraf Barretades, en els quals tracta l'actualitat política dels darrers mesos, però també aborda altres temes, segons va explicar Maria Mercè Roca, que considera Curbet un escriptor «contundent i elegant».La tardor catalana és una crònica dels fets que s'ha produït a Catalunya entre el 20 de setembre i el 21 de desembre de 2017, uns fets que «ens han canviat la vida a tots per sempre» i que l'escriptora Maria Mercè Roca associa a la «misèria i l'esperança», perquè «ara potser sentim una mica la misèria, però hi ha lloc per a l'esperança fins a la victòria final».A l'acte de presentació hi havia de participar l'exconsellera de Treball i actual diputada al Parlament Dolors Bassa, que davant la impossibilitat de desplaçar-se va fer arribar un escrit que va llegir el llibreter Guillem Terribas.
Una cinquantena de persones van assistir a la presentació del nou llibre de Quim Curbet, un títol que aplega articles sobre política però, com va fer notar Maria Mercè Roca, també parla dels campanars, de la grip, de la figura del caganer o del 2-1, en referència al resultat més celebrat del nou Girona a Primera Divisió, va dir la regidora a l'Ajuntament de Girona, sense esmentar el Reial Madrid.«Crec que aquests textos quedaran perquè destil·len les idees i destaquen allò que és imprescindible», va concloure Roca, després de comentar que sobre el procés polític català s'escriuen rius de tinta que caduquen a les poques hores.
Foto: Arxiu de la 22
«El meu recorregut»

Quim Curbet ha fet una evolució política que, com en el cas de tantes persones, va a cavall, ara al galop, de la història i de la política. «Vull explicar el meu recorregut», va dir l'escriptor, davant la gent que omplia la sala de presentacions de l'Espai 22.
Jo no arribo de nou al camp independentista. En vaig ser absent durant un temps. De petit ja m'adonava de quin era el bàndol al qual pertanyia».Curbet (Girona, 1959) va remuntar fins l'any 1967 per explicar que va rebre les seves primeres lliçons polítiques de Xavier Corominas, exalcalde de Salt, que va ser pres polític durant el franquisme.
I també va explicar que el van fer fora de l'organització juvenil del Govern espanyol OJE perquè per comptes d'escriure «Franco i arriba España» va escriure «mierda». «Sempre he sigut d'un bàndol i no de l'altre», va dir Curbet, i va explicar que l'any 1975 no va entrar a militar a Bandera Roja perquè era una organització d'àmbit espanyol i, en canvi, sí que ho va fer després a Convergència Socialista de Catalunya i més endavant al PSC, partit en el qual va militar durant 20 anys.
Daniel Bonaventura publicat en el Diari de Girona 28.02.2018.