Núria Esponellà presenta a Girona la novel·la guanyadora del Néstor Luján, que es traduirà al castellàNúria Esponellà va presentar ahir a Girona "Rere els murs" (Columna), la novel·la ambientada a Sant Pere de Rodes amb què fa unes setmanes va guanyar el prestigiós premi Néstor Luján de novel·la històrica i que, segons paraules de la mateixa autora, «té com a tema central la recerca de la llibertat a partir de la lluita contra els murs interiors de cadascú». La presentació del llibre, que es va fer a la galeria d'art El Claustre amb intervencions de l'escriptor Jordi Llavina i de l'actriu Cristina Cervià, que en va llegir fragments, es va fer el mateix dia que Esponellà confirmava que la novel·la serà traduïda al castellà.
L a novel·la, fruit d'una intensa feina de quatre anys, està ambientada al segle XII, en un moment crucial de la construcció del monestir de Sant Pere de Rodes, amb l'arribada del mestre que ha de construir la portalada i protagonitzada per un brivall que s'enamora de la filla d'aquest picapedrer. Una trama que conté dosis d'aventura, emmarcada en les lluites feudals emporitanes i també picabaralles religioses, de drama i de misteri, sense oblidar la història d'amor. En aquest sentit, l'escriptor Jordi Llavina va explicar que el llibre va molt més enllà de la novel·la històrica, «perquè toca alguns dels grans temes de tots els temps, com ara la religió, la política, la formació de l'individu o la il·lusió de l'amor», segons va assegurar.
Llavina també va situar el llibre d'Esponellà en la línia de les novel·les sorgides de l'«atracció poderosíssima entre els lectors pel món medieval», segons va dir, tot remarcant, tanmateix, que a diferència de molts exemples anteriors darrere hi ha un esforç «enciclopèdic» de documentació. «És un gran mèrit de l'autora haver sabut condensar en una novel·la la gran quantitat de documentació que em consta que va aplegar», va dir Llavina. En aquesta mateixa línia, tant Llavina com el llibreter Guillem Terribas, organitzador de l'acte juntament amb El Claustre, va destacar la impressió que els va fer el despatx de l'escriptora a la seva casa de Ventalló quan el van visitar, «amb les parets plenes de papers, mapes i genealogies fins al sostre», segons van coincidir a assenyalar. Llavina també va destacar la capacitat d'Esponellà d'anar variant de gènere en la seva ja llarga trajectòria literària.
Repte artístic i vital
En la seva intervenció, Núria Esponellà va explicar que l'opció per debutar en el camp de la novel·la històrica va ser fruit, en primer lloc, de l'interès per la història del monestir de Sant Pere de Rodes, i també, segons va revelar en l'acte d'ahir, com a teràpia per superar «un moment personal molt difícil a nivell interior a base d'imposar-me un repte».
Reivindicació
L'autora va destacar la recerca de la llibertat com a leitmotiv de l'obra, «que és tan vigent avui com ho era en el segle XII», va afirmar. A més, l'autora va voler reivindicar el paper històric i les potencialitats d'un monument com Sant Pere de Rodes, segons el seu parer «un dels més antics i importants que tenim i alhora més desconeguts per al gran públic». En aquest sentit, Esponellà va reclamar un major interès per recuperar el tram català de la ruta de Sant Jaume: «Que l'anticlericalisme no ens faci perdre l'oportunitat d'explotar un gran atractiu turístic que ens pot aportar beneficis econòmics.»
Carles Ribera (El Punt 16.12.09) Foto: Manel Lladó.
L a novel·la, fruit d'una intensa feina de quatre anys, està ambientada al segle XII, en un moment crucial de la construcció del monestir de Sant Pere de Rodes, amb l'arribada del mestre que ha de construir la portalada i protagonitzada per un brivall que s'enamora de la filla d'aquest picapedrer. Una trama que conté dosis d'aventura, emmarcada en les lluites feudals emporitanes i també picabaralles religioses, de drama i de misteri, sense oblidar la història d'amor. En aquest sentit, l'escriptor Jordi Llavina va explicar que el llibre va molt més enllà de la novel·la històrica, «perquè toca alguns dels grans temes de tots els temps, com ara la religió, la política, la formació de l'individu o la il·lusió de l'amor», segons va assegurar.
Llavina també va situar el llibre d'Esponellà en la línia de les novel·les sorgides de l'«atracció poderosíssima entre els lectors pel món medieval», segons va dir, tot remarcant, tanmateix, que a diferència de molts exemples anteriors darrere hi ha un esforç «enciclopèdic» de documentació. «És un gran mèrit de l'autora haver sabut condensar en una novel·la la gran quantitat de documentació que em consta que va aplegar», va dir Llavina. En aquesta mateixa línia, tant Llavina com el llibreter Guillem Terribas, organitzador de l'acte juntament amb El Claustre, va destacar la impressió que els va fer el despatx de l'escriptora a la seva casa de Ventalló quan el van visitar, «amb les parets plenes de papers, mapes i genealogies fins al sostre», segons van coincidir a assenyalar. Llavina també va destacar la capacitat d'Esponellà d'anar variant de gènere en la seva ja llarga trajectòria literària.
Repte artístic i vital
En la seva intervenció, Núria Esponellà va explicar que l'opció per debutar en el camp de la novel·la històrica va ser fruit, en primer lloc, de l'interès per la història del monestir de Sant Pere de Rodes, i també, segons va revelar en l'acte d'ahir, com a teràpia per superar «un moment personal molt difícil a nivell interior a base d'imposar-me un repte».
Reivindicació
L'autora va destacar la recerca de la llibertat com a leitmotiv de l'obra, «que és tan vigent avui com ho era en el segle XII», va afirmar. A més, l'autora va voler reivindicar el paper històric i les potencialitats d'un monument com Sant Pere de Rodes, segons el seu parer «un dels més antics i importants que tenim i alhora més desconeguts per al gran públic». En aquest sentit, Esponellà va reclamar un major interès per recuperar el tram català de la ruta de Sant Jaume: «Que l'anticlericalisme no ens faci perdre l'oportunitat d'explotar un gran atractiu turístic que ens pot aportar beneficis econòmics.»
Carles Ribera (El Punt 16.12.09) Foto: Manel Lladó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada