 |
| Xavier Antich, Àngel Quintana i Isaki Lacuesta. |
No és la primera vegada que Àngel Quintana omple la Llibreria 22 de Girona.
Ahir ho va tornar a fer. Ni tampoc era la primera que Xavier Antich li
presentava un llibre, a la mateixa 22. N'hi havia presentat dos anteriors. Però
sí era la primera vegada que algú, en aquest cas el cineasta Isaki Lacuesta
(autor de la premiada
Los pasos dobles), podia haver eclipsat, ni que fos
una mica, el protagonisme. Això, evidentment, no va succeir. No va ser així
perquè el mateix Lacuesta ho va evitar de primeres referint-se al crític i
professor de la UdG com “una institució”; destacant-ne, sobretot, el paper
d'educador cultural que ha exercit des de fa anys, no només a Girona sinó arreu
on volta (que no és pas poc). La seva breu intervenció també va servir per
apuntalar que
Después del cine, un assaig editat per El Acantilado sobre
les transformacions del cinema al segle XXI, és una “noció ètica i estètica més
potent que les anteriors”. Per la seva banda, el teloner del teloner, és a dir,
el professor Xavier Antich, va posar el titular de la nit definint el volum com
el “llibre de les 1.000 preguntes”. En va destacar que és molt interrogatiu, que
no vol dir pas retòric, perquè el discurs que proposa Quintana s'elabora de
preguntes essencials, i fascinants, que molt sovint no obtenen resposta. Tot
plegat, com bé va remarcar Antich, per continuar indagant amb allò que sempre ha
fascinat l'autor d'aquest llibre, que és la “realitat” i, en aquesta ocasió, per
reflectir com el cinema digital està canviant les coses. El mateix Quintana hi
va estar d'acord, perquè condemnat com està per la malaltia –curativa– que és el
cinema, va remarcar que sempre ha tingut la necessitat d'anar “més enllà”. Això
explica que sigui una editorial com El Acantilado qui li publiqui els seus
assajos. Aplicant el mètode socràtic, va dir, ha intentat preguntar-se coses per
saber com hem arribat a aquest punt: que el cinema hagi canviat perquè la
tecnologia ha canviat; que les pantalles (mòbils, ordinadors,
tablets...)
són el motor que canvia la manera de veure el cinema i que la realitat es
percebi d'una altra manera. I ens preguntem: quan, un altre assaig?
Cultura/Crònica, publicada en El Punt-Avui.19.01.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada