‘Victoria Falls' escenifica l'èxit i el fracàs a La Planeta

Àurea Màrquez i Sandra Simó, en primer terme, i
Xavier Ripoll i Alícia Rodríguez, ahir a la presentació
de ‘Victoria Falls ' Foto: J.C.

L'espectacle, guanyador de la darrera edició del Premi Quim Masó, s'estrena dijous a la sala La Planeta.
Ahir es va anunciar que el premi incrementarà la dotació actual de 30.000 euros.

Les cèlebres cascades Victòria són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, la càrrega simbòlica de les quals dóna títol a l'obra guanyadora de la darrera edició del Premi Quim Masó, que s'estrenarà demà passat a la sala La Planeta (18 h). Per a Sandra Simó, la directora de l'obra, Victoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes però que acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.
Així ho va avançar el maig passat, quan va saber-se mereixedora del premi dotat amb 30.000 euros, però ahir, amb l'obra ja concebuda del tot i a dos dies de l'estrena, va aprofundir més en la matèria. Vertebrada a través de quatre personatges, teixeix una història sobre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, les idees preconcebudes i les mentides. Però també la necessitat de ser estimats i reconeguts.
Narra la història de Bruno, un dramaturg insatisfet, i Bob, un periodista que ha perdut la fe en l'ésser humà. Entenen la vida de maneres oposades, però comparteixen una crisi vital. La seva trobada engegarà un procés d'emmirallament que els durà a qüestionar i replantejar els propis horitzons. Sandra Simó els situa tots dos damunt l'escenari, i els acompanya amb la família d'en Bruno: Garance, la seva dona (que es queda a l'atur i veu com el matrimoni se li ensorra) i Marçal (un dels dos fills de la parella, de 10 anys, que tot i ser un virtuós del piano, es resisteix a tocar-lo per les pressions que rep del conservatori).
I al costat dels diàlegs entre els protagonistes, que lluiten per estendre la mirada més enllà de les seves pròpies pors i frustracions, hi intercala la dansa. “M'ho demanava el cos”, confessa Simó a l'hora de justificar la introducció d'aquesta “segona veu” (la dansa) a l'obra, que es “juxtaposa i sobreposa als diàlegs”.
Després del seu pas per La Planeta, aquesta obra interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i pels ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, es podrà veure al festival Grec de Barcelona.

Més dotació per al premi

Durant la presentació, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va sorprendre tothom avançant que la propera convocatòria del Premi Quim Masó incrementarà la dotació (l'actual és de 30.000 euros). El fet que entre els organitzadors s'hi hagi afegit el festival Grec és un dels motius, va explicar. Es preveu que les bases es donin a conèixer el proper mes de gener. També va aprofitar l'ocasió per elogiar la tasca que realitza La Planeta per a la ciutat de Girona i el teatre en general. L'existència de la sala converteix Girona en una “excepció teatral”, va voler remarcar.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Diari de Girona, 04.12.12
* La Comissió organitzadora del Premi Quim Masó, està formada per Joan Ribas (Proscenium) Josep M. Domènec (Bitó), Guillem Terribas (Llibreria 22) i Pau Masó en nom de la família Masó.