La temàtica d'aquest Fòrum eren els certàmens literaris i el seu paper i la seva relació amb la recuperació i l'afirmació de la llengua i d'una cultura literària. Els Jocs Florals de Girona hi van tenir una referència destacada.
L'organització corresponia a la Càtedra M. Àngels Anglada de patrimoni literari, de la Universitat de Girona i la Diputació.
Dirigeix aquesta càtedra la professora Mariàngela Vilallonga. La càtedra s'orienta preferentment a difondre l'obra de l'escriptora empordanesa, però també a la creació d'itineraris literaris diversos. D'entre aquests podem ara recordar el dedicat a la "Girona escrita", el "Rodoreda Romanyà" i, principalment, el de "les closes", justament dedicat a Maria Àngels Anglada en el paisatge dels aiguamolls de l'Empordà.
Amb tots els seus coneixements, amb la seva fina sensibilitat i amb el bagatge riquíssim de l'Atles literari de les terres de Girona, segles XIX i XX (2 vols, Diputació de Girona, 2003), editat conjuntament amb Narcís-Jordi Aragó, la professora Vilallonga ha abocat en la definició d'aquests itineraris una delicada combinació de coneixement del territori, de sentit del paisatge i de cultura literària.
Ara, la càtedra ens ofereix un nou itinerari. En aquest cas dedicat a "La casa de la literatura" (Girona, 2011), que és un "Itinerari literari de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona", amb una presentació de Mariàngela Vilallonga i el guió i la selecció de textos a cura d' Esther Fabrellas, Francesca R. Uccella i la mateixa Mariàngela Vilallonga.
L'itinerari ens proposa un recorregut pels espais interiors i exteriors de l'edifici i una lectura intel·ligent de la seva evolució històrica i de la seva representació actual com a facultat de lletres. Són dos edificis en un, o potser tres si més enllà de la seva funció originària al segle XIII com a convent dels dominics de Girona i de la seva actual hi afegim la seva funció, durant més d'un segle, des de la desamortització fins a 1983, com a caserna militar i específicament com a seu del Govern militar de la plaça de Girona.
El recorregut ens porta des de la plaça exterior, avui dedicada a Josep Ferrater Mora, que també dóna nom a una càtedra i gruix intel·lectual a la biblioteca i a la facultat amb la seva donació i els professors visitants de la càtedra, que han esdevingut un segell de prestigi internacional per a tota la Universitat. Passa pel vestíbul, el claustre, l'edifici de despatxos, el mural "dantesc" de Narcís Comadira, amb tot el foc que afina la vida de la Universitat.
Continua pels miradors extraordinaris que giren els ulls cap al nord i ponent i topen amb les serralades de Rocacorba, el Mont i el Pirineu, i la mole imponent de la Catedral que s'alça altiva en un gran salt des de les tres naus de la girola fins a la nau única que la fa excepcional. La sala de graus té el seu punt d'esplendor en el seu trànsit d'espai partit per un forjat, gimnàs al nivell del claustre i capella militar al nivell del claustre superior, ara recinte sagrat dels moments més depurats d'aula del coneixement. Aquí, la Universitat i els universitaris hi destil·len les millors essències de la seva dedicació a les lletres, en sentit molt ampli. També les aules, el pati del pou i la biblioteca.
Per a cada un d'aquests espais hi desfilen els autors i els seus textos, directament o indirectament relacionats amb l'edifici i la seva representació. Poden retrunyir els sermons de Vicenç Ferrer, els records de Prudenci Bertrana, R. Gay de Montellà, l'evocació de Josep Pla, els poemes i els records de Narcís Comadira i Salvador Oliva, les vivències literàries i universitàries de Josep M. Nadal i Rosa Congost, els escenaris vitals de Javier Cercas, els moments viscuts de Lluís Muntada, Eva Vàzquez, Xavier Cortadellas, Xavier Pla o la professió de llibertat creativa i intel·lectual de Mita Casacuberta en els seus "noms de Rusiñol". Per esmentar només alguns dels autors que desfilen davant dels nostres ulls mentre ens anem impregnant de la força elemental i sòbria del gòtic gironí, dels racons singulars, dels espais nobles, de les vides compartides i viscudes, del compromís amb la llengua i el país com en el cas de la darrera classe de Modest Prats, dedicada a la força i el valor de les paraules.
Mariàngela Vilallonga busca un contrapunt vegetal a la força aclaparadora de la pedra i dels sermons doctrinaris, i ens acosta al xiprer i els arbres del claustre, el ginko biloba i el llorer, amb textos seus i d'altres professors, acompanyats de la traducció d'un poema de Goethe.
La il·lustració acolorida de fotografies que acompanyen els textos i dibuixen un horitzó ampli des de la visió dels espais oberts fins al detall dels capitells en els racons més amagats, enriqueix aquesta petita perla, petita i saborosa en la seva pròpia petitesa.
I el llibre conclou sàviament: "Una paraula sola pot convocar tot un món. La casa de la literatura, amb les seves infinites combinacions de paraules, pot convocar tots els mons, sense limitació de temps, sense limitació d'espais".
Joaquim Nadal i Farreras, publicat en El Diari de Girona 07.12.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada