El codi moral del barri

Mercè Cuartiella, premi Llibreter 2012, publica ‘L'afer marsellès', una història de gent corrent afrontada a l'inconegut.

Mercè Cuartiella ha publicat quatre novel·les
i quatre  peces de teatre Foto: MANEL LLADÓ.

S'havia acostumat tant al tractament de jove promesa o d'autora desconeguda, encara que no és ni una cosa ni l'altra, que el dia que van comunicar-li que havia rebut el premi Llibreter 2012 per la seva tercera novel·la, Germans, gairebé bessons (Brau), s'ho va haver de fer repetir incrèdula unes quantes vegades. Els mitjans culturals del país devien quedar igualment en un tal estat de xoc, que ni un sol crític literari va fer cap ressenya del llibre, ni abans ni després de la concessió del premi. És clar que Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964) l'havia publicat en una editorial modesta de Figueres, la ciutat on viu des de fa vint-i-cinc anys, apartada, doncs, dels circuits literaris dominants. No en parla, però, amb cap ressentiment. Pel premi Llibreter només té paraules d'agraïment, i respecte a la indiferència amb què va ser rebut als papers, s'arronsa d'espatlles: “No escric pas per fer mèrits, i com que no em sé promocionar, ja em sento còmoda en una posició al marge.” Des d'aquest retir voluntari, ha pogut treballar sense pressions en la seva quarta novel·la, L'afer marsellès, que acaba de publicar-li un segell, per primer cop, de gran distribució, Amsterdam.

Rafel Nadal, Mercè Cuertiella i la editora Izasku
Ibarretxe a la 22 durant la presentació.
Foto: Cristina Mora.

Com a Germans, gairebé bessons, també aquí hi ha una història de família al límit d'una caiguda, però Mercè Cuartiella ara ha volgut explorar, a través de les vicissituds de dues germanes de caràcters oposats, les vides corrents de la gent de barri i els vincles més afectius que intel·lectuals que les uneixen. “M'interessen les relacions que propicia l'ambient bigarrat de les ciutats, en què fora de la xarxa de proximitat del teu barri, no et coneix ningú”. A Sònia, la més desinhibida de les dues germanes, aquest anonimat li va bé, perquè afavoreix la seva preferència per les relacions efímeres i sense compromís, la seva aversió als lligams, les efusions sentimentals, la maternitat. Amb un codi moral propi ben poc ortodox, “a vegades vorejant la delinqüència”, serà temptada en un acte irreflexiu a implicar-se en una acció il·legal que la portarà fins a Marsella. La Mei, en canvi, acabada de separar, se sent desbordada per la situació. Necessitada de consol i d'estabilitat, haurà de fer l'aprenentatge de la seva pròpia independència al costat de la germana i els amics de joventut que l'acullen.

Els dos eixos narratius conflueixen en una insinuació de negocis tèrbols, però Mercè Cuartiella subratlla que no ha pretès fer cap retrat dels baixos fons: “Són gent de classe obrera, però no del lumpen. Personatges molt corrents, sense estudis, amb pocs diners, que treballen en un videoclub o un basar xinès i el món afectiu dels quals es concentra al barri, en la colla. Aquesta és la vida que porten milers de persones reals a les ciutats, per més que, vivint en la nostra bombolla de comoditats, creguem que tothom la comparteix.”

L'escriptora se sent molt més còmoda entre aquestes criatures “sense glamur” que no pas en un món idíl·lic d'arquitectes o advocats que un bon dia tenen no se sap quin estrany patiment. “Diguem que prefereixo una pel·lícula de Kean Loach a qualsevol capítol de Sexe a Nova York”, aclareix l'autora, que presenta el llibre avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h).

L'afer marsellès indaga també en la frontera fràgil que separa el món de la seguretat de l'abisme davant el desconegut: “Dins la nostra zona de confort, pensem que tenim la vida blindada respecte a unes realitats que jutgem estranyes, però cal tan sols un petit moviment de l'atzar perquè entrem o bé en contacte amb el poderós propietari d'un iot o bé amb un presidiari.”

Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 24.02.14