«Els personatges d'una sola peça no són veritat, tots tenim grisos»
M. Mercè Roca a la Llibreria 22. Foto: Aniol Resclosa
Nou anys després i amb una etapa dedicada a la política pel mig, torna a la novel·la amb «Al final t'agradaré» (Rosa dels Vents), centrada en el retrobament de la Rosó i l'August, que torna de Barcelona a Girona per demanar-li perdó després d'anys d'estar separats.
Maria Mercè Roca (Portbou, 1958) reflexiona sobre els límits del perdó en un d'aquells llibres que ha esperat durant setmanes de confinament a les llibreries, on va arribar poc abans del decret de l'estat d'alarma. Ara comença a arribar als lectors i demà (18.00), l'escriptora en signa exemplars -amb totes les precaucions- a la 22 de Girona.
Nou anys sense escriure una novel·la són molts anys... Política i literatura eren incompatibles?
Per mi fer una novel·la vol dir estar molt immers en la història, mentalment i físicament. No només es necessiten hores, sinó també pensar molt en la història i els personatges, i la política et fa viure molt cap enfora, i per mi no era possible dedicar temps a les dues coses. Amb els relats és diferent, perquè el conte és més breu. La idea la tenia, però fins que no vaig plegar no m'hi vaig posar.
Per mi fer una novel·la vol dir estar molt immers en la història, mentalment i físicament. No només es necessiten hores, sinó també pensar molt en la història i els personatges, i la política et fa viure molt cap enfora, i per mi no era possible dedicar temps a les dues coses. Amb els relats és diferent, perquè el conte és més breu. La idea la tenia, però fins que no vaig plegar no m'hi vaig posar.
Com ha estat el retorn a l'escriptura?
Ha sigut tan gratificant i agradable! Sempre penses que potser ja no tindràs res a dir o no te'n recordaràs d'escriure, i en canvi, ho vaig fer amb moltes ganes. Fer una novel·la sempre costa, i en una balança, en un costat hi ha la satisfacció de veure que la idea que creix, i a l'altre, l'enuig per les vegades que et trobes en carrerons sense sortida. Amb aquesta novel·la jo em notava lleugera, solucionava els problemes amb una certa alegria.
Ha sigut tan gratificant i agradable! Sempre penses que potser ja no tindràs res a dir o no te'n recordaràs d'escriure, i en canvi, ho vaig fer amb moltes ganes. Fer una novel·la sempre costa, i en una balança, en un costat hi ha la satisfacció de veure que la idea que creix, i a l'altre, l'enuig per les vegades que et trobes en carrerons sense sortida. Amb aquesta novel·la jo em notava lleugera, solucionava els problemes amb una certa alegria.
L'espurna de la novel·la és una reflexió sobre el perdó.
Sí, el perdó és un tema universal, però la predisposició a perdonar és una d'aquelles coses en què havia pensat: qui és més fort, qui demana perdó o qui perdona? es pot perdonar tot? quina relació té el perdó amb la memòria? Això va ser l'espurna, tot i que després es vesteix amb la vida de l'August i la Rosó, de les dues experiències vitals que tenen i com es fan grans, les seves matèries morals... a més del retrat social i polític.
Sí, el perdó és un tema universal, però la predisposició a perdonar és una d'aquelles coses en què havia pensat: qui és més fort, qui demana perdó o qui perdona? es pot perdonar tot? quina relació té el perdó amb la memòria? Això va ser l'espurna, tot i que després es vesteix amb la vida de l'August i la Rosó, de les dues experiències vitals que tenen i com es fan grans, les seves matèries morals... a més del retrat social i polític.
Amb el temps s'escriuen personatges menys monolítics?
Tant de bo, perquè és més interessant. Els personatges fets d'una sola peça no són veritat, perquè tots tenim grisos i som polièdrics. Els més valents tenen por en un moment determinat, i la persona poruga és capaç d'una heroïcitat, i sobretot, en el terreny de les emocions, personatges com la Rosó, que és una bona persona, són capaços de mesquineses. I al revés, fins i tot l'August, que és una persona poc acostumada a fer el bé, pot arribar a fer-lo. Tots som més grisos del que voldríem.
Tant de bo, perquè és més interessant. Els personatges fets d'una sola peça no són veritat, perquè tots tenim grisos i som polièdrics. Els més valents tenen por en un moment determinat, i la persona poruga és capaç d'una heroïcitat, i sobretot, en el terreny de les emocions, personatges com la Rosó, que és una bona persona, són capaços de mesquineses. I al revés, fins i tot l'August, que és una persona poc acostumada a fer el bé, pot arribar a fer-lo. Tots som més grisos del que voldríem.
És un llibre molt ambiciós pel que fa a la cronologia, abraça més de tres dècades.
Mai ho havia fet sempre havia posat els personatges en un temps i no els havia fet viure al llarg dels anys. Em va agradar, perquè em va permetre recordar moltes coses dels ambients de la Girona de la meva joventut. Molts ja són tancats, i això és una mica trist, però és la memòria dels llocs que ens van fer ser com són ara.
Mai ho havia fet sempre havia posat els personatges en un temps i no els havia fet viure al llarg dels anys. Em va agradar, perquè em va permetre recordar moltes coses dels ambients de la Girona de la meva joventut. Molts ja són tancats, i això és una mica trist, però és la memòria dels llocs que ens van fer ser com són ara.
El llibre s'ha publicat en un moment rar, sense llibreries obertes ni Sant Jordi. Com ha portat no poder-lo compartir?
Ha estat una lliçó de paciència, humilitat i saber agafar el que ve, tant a nivell personal com del món editorial. Tens una idea feta sobre les presentacions, la diada, els clubs de lectura... i res. Esperem que sigui veritat que els llibres tenen una vida més llarga i que els lectors el trobin, encara que sigui amb retard. El dia de Sant Jordi estàvem tots molt disgustats i tristos, però hem de pensar que ens hi juguem molt. És un dia molt maco, però la gent s'hauria de posar les piles i comprar llibres tot l'any. Fins ara la preocupació era si per Sant Jordi plovia o queia en diumenge, ara ja s'ha vist que això eren preocupacions petites, i que les llibreries, les editorials, els escriptors i la literatura catalana necessitem lectors.
Ha estat una lliçó de paciència, humilitat i saber agafar el que ve, tant a nivell personal com del món editorial. Tens una idea feta sobre les presentacions, la diada, els clubs de lectura... i res. Esperem que sigui veritat que els llibres tenen una vida més llarga i que els lectors el trobin, encara que sigui amb retard. El dia de Sant Jordi estàvem tots molt disgustats i tristos, però hem de pensar que ens hi juguem molt. És un dia molt maco, però la gent s'hauria de posar les piles i comprar llibres tot l'any. Fins ara la preocupació era si per Sant Jordi plovia o queia en diumenge, ara ja s'ha vist que això eren preocupacions petites, i que les llibreries, les editorials, els escriptors i la literatura catalana necessitem lectors.
Ha escrit estant confinada?
Sort n'he tingut de poder escriure i seguir treballant, perquè m'ha passat molt suau. Els primers dies vaig acabar un compte per a nens i nenes que publicarà La Galera i després vaig fer una cosa que no havia fet mai: vaig llegir una novel·la que havia escrit feia molts anys i vaig pensar que no estava bé, que havia mantingut massa distància i se'n ressentia, per això la vaig girar com un mitjó. Això em va entretenir fins al final, però també he trobat molt a faltar les classes per adults que feia i que vaig haver de deixar avui per demà.
ALBA CARMONA Diari de Girona, 04.06.2020
Sort n'he tingut de poder escriure i seguir treballant, perquè m'ha passat molt suau. Els primers dies vaig acabar un compte per a nens i nenes que publicarà La Galera i després vaig fer una cosa que no havia fet mai: vaig llegir una novel·la que havia escrit feia molts anys i vaig pensar que no estava bé, que havia mantingut massa distància i se'n ressentia, per això la vaig girar com un mitjó. Això em va entretenir fins al final, però també he trobat molt a faltar les classes per adults que feia i que vaig haver de deixar avui per demà.
ALBA CARMONA Diari de Girona, 04.06.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada