L'escriptor olotí presenta a Girona tres llibres sobre el pensador de la lluita no violenta .Toni Rico diu que Xirinacs no va caure en el desencant
 |
| Josep Puigbó, Lluís Busquets i Antoni Rico presenten els llibres a l´Espai 22 de la Llibreria 22. Foto: marc martí |
L'escriptor olotí Lluís Busquets va proposar ahir seguir la filosofia de Lluís Maria Xirinacs, a qui ha dedicat diferents llibres, si el que vol és poder continuar avançant com a país.
Busquets va resumir en cinc punts la filosofia de la lluita no violenta de Xirinacs, que s'inspirava en Gandhi: En primer lloc, quan una cosa està malament, cal denunciar-la. Així és com Xirinacs va entrar en vaga de fam a primers de la dècada de 1970 per denunciar que als Països Catalans no hi havia eleccions lliures. Ho va pagar amb pena de presó.
En segon lloc, no s'ha de col·laborar amb el règim. El tercer punt és la pràctica de la desobediència civil. El quart, planificar i portar a terme accions com ara la vaga de fam.Cinc punts a seguirOferir una alternativa és el cinquè punt de la lluita no violenta. «Em sembla que aquests punts els hem de tenir presents avui si demanem un país millor», va dir Lluís Busquets a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, en la presentació del darrer dels llibres que ha dedicat al pensador que es va «deixar morir» l'estiu del 2007 en un bosc del Ripollès: Xirinacs, el profetisme radical no violent (Balasch Editor).L'acte va comptar amb la participació de l'historiador valencià resident a Girona Toni Rico i el periodista Josep Puigbó.Busquets va agrair al director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, present a l'acte, l'acceptació de la publicació d'una sèrie d'articles de Xirinacs que, a l'arrencada de l'actual mil·leni, van servir per «expliquen exactament el seu pas de la política a la demòtica».Amb el concepte demòtica, Xirinacs va definir un model social que s'organitzava a partir de les famílies per estructurar la societat no només com a individus cridats a votar cada quatre anys, sinó com a individus que han de gestionar el resultat de la votació.Puigbó va recordar les diferents ocasions que, com a periodista de Televisió de Catalunya o de Ràdio Olot va tenir l'ocasió d'entrevistar Xirinacs o compartir amb ell un programa. Segons Puigbó, Xirinacs «incomodava profundament Jordi Pujol», aleshores president català. «El que m'agradaria de Xirinacs si fos entre nosaltres és que pogués opinar sobre el moment actual», va concloure Puigbó, referint-se al procés català.Per la seva part, el professor Rico, expert en Joan Fuster, membre de la CUP i que treballa a l'institut de Vilablareix, va qualificar Xirinacs «no només com el nostre Gandhi, sinó també com el nostre Luther King, Nelson Mandela i Desmond Tutu», en el sentit que va ser un d'aquells personatges sorgits a mitjan segle XX que van fer de la lluita no violenta el seu projecte.Per Rico, sovint la societat els va veure com a homes egoistes i «el sistema» va aconseguir difondre d'ells una imatge nagativa, d'homes anàrquics i caòtics.Rico va citar l'escriptor sudamericà Eduardo Galeano per definir la utopia com «aquell horitzó on volem arribar» i que no assolim mai, i precisament per això ens permet avançar. Doncs bé, això és el que feia Xirinacs quan als anys 1970 parlava de la independència dels Països Catalans i la gent el prenia per boig, en canvi avui la idea no resulta tant forasenyada, segons Rico.
Busquets va resumir en cinc punts la filosofia de la lluita no violenta de Xirinacs, que s'inspirava en Gandhi: En primer lloc, quan una cosa està malament, cal denunciar-la. Així és com Xirinacs va entrar en vaga de fam a primers de la dècada de 1970 per denunciar que als Països Catalans no hi havia eleccions lliures. Ho va pagar amb pena de presó.
En segon lloc, no s'ha de col·laborar amb el règim. El tercer punt és la pràctica de la desobediència civil. El quart, planificar i portar a terme accions com ara la vaga de fam.Cinc punts a seguirOferir una alternativa és el cinquè punt de la lluita no violenta. «Em sembla que aquests punts els hem de tenir presents avui si demanem un país millor», va dir Lluís Busquets a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, en la presentació del darrer dels llibres que ha dedicat al pensador que es va «deixar morir» l'estiu del 2007 en un bosc del Ripollès: Xirinacs, el profetisme radical no violent (Balasch Editor).L'acte va comptar amb la participació de l'historiador valencià resident a Girona Toni Rico i el periodista Josep Puigbó.Busquets va agrair al director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, present a l'acte, l'acceptació de la publicació d'una sèrie d'articles de Xirinacs que, a l'arrencada de l'actual mil·leni, van servir per «expliquen exactament el seu pas de la política a la demòtica».Amb el concepte demòtica, Xirinacs va definir un model social que s'organitzava a partir de les famílies per estructurar la societat no només com a individus cridats a votar cada quatre anys, sinó com a individus que han de gestionar el resultat de la votació.Puigbó va recordar les diferents ocasions que, com a periodista de Televisió de Catalunya o de Ràdio Olot va tenir l'ocasió d'entrevistar Xirinacs o compartir amb ell un programa. Segons Puigbó, Xirinacs «incomodava profundament Jordi Pujol», aleshores president català. «El que m'agradaria de Xirinacs si fos entre nosaltres és que pogués opinar sobre el moment actual», va concloure Puigbó, referint-se al procés català.Per la seva part, el professor Rico, expert en Joan Fuster, membre de la CUP i que treballa a l'institut de Vilablareix, va qualificar Xirinacs «no només com el nostre Gandhi, sinó també com el nostre Luther King, Nelson Mandela i Desmond Tutu», en el sentit que va ser un d'aquells personatges sorgits a mitjan segle XX que van fer de la lluita no violenta el seu projecte.Per Rico, sovint la societat els va veure com a homes egoistes i «el sistema» va aconseguir difondre d'ells una imatge nagativa, d'homes anàrquics i caòtics.Rico va citar l'escriptor sudamericà Eduardo Galeano per definir la utopia com «aquell horitzó on volem arribar» i que no assolim mai, i precisament per això ens permet avançar. Doncs bé, això és el que feia Xirinacs quan als anys 1970 parlava de la independència dels Països Catalans i la gent el prenia per boig, en canvi avui la idea no resulta tant forasenyada, segons Rico.
Toni Rico, que ha vist crèixer la idea d'un Xirinacs ermità després de la lectura del llibre de Lluís Busquets, és pregunta si Joan Fuster i tants altres grans intel·lectuals, que no eren homes de partit, no encaixarien també en aquesta definició. Precisament a aquests grans pensadors que no són de partit la idea d'ermità «els acaba de fer grans».
Sempre a la palestraRico va dir que la figura de Xirinacs trenca «el relat de Tarradellas» i que Xirincs va ser un dels pocs intel·lectuals que als anys vuitanta, amb la Transició ja desembocada en un autonomisme consolidat, «no va caure en el pou del desencant», sinó que va continuar protagonitzant accions que el van tornar a situar al primer pla mediàtic, com ara quan es va declarar «amic d'Eta» en un sonat acte reivindicatiu l'any 2002 al Fossar de les Moreres, en homenatge als «terroristes» defensors de Barcelona el 1714.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 07.06.2017
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 07.06.2017
