Gironell porta el talp Felip a l’antic Egipte

El seu segon llibre infantil, il·lustrat per Coaner Codina, es presenta demà a la 22.
El periodista i escriptor besaluenc Martí Gironell ha publicat el seu segon àlbum infantil il·lustrat, Un talp a l’antic Egipte (Estrella Polar). El llibre es presentarà demà dissabte a la Llibreria 22 de Girona, en un acte en què la il·lustradora Coaner Codina farà un gran dibuix del protagonista, el talp Felip, a l’aparador de la llibreria, i juntament amb Gironell explicaran el conte als petits assistents (11.30 h). Un any després de publicar Un talp al meu jardí, en què el talp Felip apareix al jardí de la casa de dos nens, en Quim i en Pep, i els mostra la gran riquesa i diversitat de la vida subterrània que hi ha sota els seus peus, en aquesta nova aventura el talp Felip també ens convida a viatjar sota terra, però per descobrir les meravelles ocultes de la cultura egípcia, una de les més rellevants de la història antiga. “Jeroglífics, piràmides, animals, misteri i diversió acompanyaran aquesta vegada l’entranyable talp Felip en el segon dels seus viatges”, s’explica en el text de presentació. Per exemple, els petits lectors hi podran aprendre a escriure el seu nom amb signes de jeroglífic.

“Arran de l’èxit d’Un talp al meu jardí, que ja va per la quarta edició, vaig proposar a l’editorial que li donéssim continuïtat amb noves aventures de caire històric, com altres llibres meus, per acostar els nens i nenes a diferents civilitzacions. El pròxim viatge serà a l’antiga Roma”, explica Gironell.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 18.03.2022

L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES de Gerard Quintana. Presentació a Girona

Presentació del llibre de Gerard Quintana L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES (Premi Ramon Llull de Novel·la 2021) a la Sala La Planeta de Girona el dimarts 9 de Març de 2021. La presentació va estar organitzada per la Llibreria Geli i la llibreria 22 de Girona, amb la col·laboració de l'editorial Columna i la Sala La Planeta. Hi van intervenir Martí Gironell i Gerard Quintana.

Un home, dos vins

L’analogia del vi amb la història vital de Ceferino Carrión, que el sommelier de Can Roca, Josep Roca, va fer, a mode de presentació, ahir al migdia a l’Espai 22 de la Llibreria 22 , que s’havia quedat petit, va servir de pol d’atracció, encara més, per a les vides extraordinàries, excepcionals, exagerades però, al capdavall, reals. Precisament, el pòsit de realitat d’aquestes vides de pel·lícula és el que les fa fascinants. És la de Ceferino Carrión una d’aquestes vides que fan somiar amb els impossibles que són possibles i que Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat a La força d’un destí (Editorial Columna, 2018), premi Ramon Llull . 

portada del llibre 

Martí Gironell va glossar la tenacitat de qui, nascut a Santander, emigrat a Barcelona, fuig del pa negre de la postguerra, primer creuant els Pirineus i, al vuitè intent, embarcant-se, com a polissó, a Le Havre, a la Normandia, rumb a Nova York. Convertit en Jean Leon, muntarà un restaurant que encara ara existeix a Beverly Hills, La Scala , regentat per la filla, Gigi, i compartirà amistat amb el Hollywood més daurat. “Tots els noms que esteu pensant –va dir Gironell –hi eren.” Va ser qui va servir l’últim sopar a Marilyn Monroe.

Martí Gironell i Pitu Roca durant la Presentació 

Josep Roca va destacar la història d’una persona i d’un personatge com la de dos vins: la de Ceferino Carrión és la “d’un vi de pa negre”, de “de fermesa i perserverança”, mentre que la de Jean Leon és la d’“un vi espavilat, incisiu, de textura delicada; un vi sofisticat”. Del llibre de Gironell va destacar que, ja en les primeres pàgines, “agafa embranzida” i és “encisador des de la lleugeresa del ritme”. Per Roca, la clau de l’èxit –Jean Leon va crear uns vins al Penedès i ahir se’n van degustar dos, Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva 2011 i el Gigi Chardonnay 2015 – és “seduir en els petits detalls”. Més enllà de la història d’home fet a si mateix, “que en la novel·la t’agafa del bracet”, Martí Gironell va cloure l’acte amb l’èpica de la vida: “Sí que hi ha cops de sort, però si treballes amb esforç, aconseguiràs fer realitat els somnis.”
Gemma Busquets, publicat en El Punt-Avui 11.03.2018

«Jean Leon va servir l'últim sopar a Marilyn Monroe»

Martí Gironell presenta demà a l'Espai 22/ Llibreria 22 «La força d'un destí», la vida novel·lada de Jean Leon, qui va fer les amèriques i es va fer amb el who is who de Hollywood · La presentació serà a les 12.30, l'hora del vermut, ja que hi haurà degustació de vins Jean Leon i xerrada entre l'autor i el sommelier Pitu Roca.

Afegeix la llegenda

Feliç aniversari, fa poc «El pont dels jueus» feia 10 anys.Sí, el 2017 feia 10 anys. I es continua venent. L'any passat va venir molta gent a fer visites a Besalú, per passejar per les pàgines del llibre, diguéssim.S'ha convertit en guia turístic?Que ja ho era! Amb 14 anys feia de guia turístic a Besalú, per fer quatre calés. Així em vaig interessar per la història medieval del poble i va néixer El pont dels jueus.Entenc per què va dedicar una novel·la a Besalú. Ara en dedica una a Jean Leon perquè li agrada el vi?L'embrió és el mateix: em pica la curiositat per un personatge, i m'hi capbusso. I agafo el lector de bracet i me l'enduc.Però quin va ser aquest moment?En un dinar de cinc escriptors per un especial que un diari preparava per Sant Jordi, ens van servir una ampolla de vi Jean Leon. L'amo del restaurant ens va dir que darrere un Jean Leon hi havia una història que es podria adaptar a una novel·la.No en sabia res, d'ell?Ni coneixia el vi, ni coneixia el personatge. Ens van explicar la història d'un tal Ceferino Carrión, natural de Santander però veí de Barcelona, que amb 20 anys va als EUA de polissó en un vaixell, es canvia el nom, i a Los Angeles coneix Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, Pau Newman... I vaig dir: perdona? Jo ho vull escriure!Va ser més ràpid que els altres quatre escriptors de la taula?

Els vaig demanar permís. Em van donar via lliure, tenia la seva benedicció.Així no va haver d'escriure amb presses per si se li avançaven.És clar, vaig poder veure un documental, parlar amb la germana, amb el fill, vaig saber que havia aixecat unes vinyes al Penedès... Vaig poder accedir a informacions de primera mà fabuloses. Era molt llaminer escriure sobre algú que tenia un peu a Hollywood i l'altre al Penedès.Es creuria algú que ve d'Amèrica i explica que es fa amb la crème de la crème?He, he, d'entrada no, si no té res que ho demostri. Avui m'ensenyaria selfies amb en George Clooney, però en la seva època no. La seva germana em deia que no es creien les històries que els explicava, però llavors els portava al seu restaurant de Hollywood i veien que Paul Newman, Rita Hayworth, o Liz Taylor el tractaven amb aquella familiaritat, quasi veneració...Com ho va aconseguir?Perquè es van conèixer quan tota aquesta gent també va arribar a Hollywood a buscar fortuna, igual que ell. Aquestes celebrities també donen valor a l'amistat, no són cabres boges que quan arriben a dalt s'obliden de tot. Tenia inclús servei a domicili per a les estrelles, va servir el darrer sopar a Marilyn Monroe.

Se li va posar malament, sembla ser.(Riallada) No crec que morís d'això. Jean Leon va explicar que a casa de la Marilyn hi havia algú famós de la societat americana.Hollywood de l'època daurada... espero que hi hagi sexe, al llibre.N'hi ha, però de manera tangencial. Una de les seves qualitats és que sabia guardar secrets. Va tenir amants, és clar.

ALBERT SOLER, publicat en el Diari de Girona 09.03.2018