Això que encapçala l'article és, ras i curt, la presentació d'un llibre. Però
tant vostè com jo sabem que la presentació d'un llibre és tota una altra cosa.
N'hi ha de llargues i pesades, n'hi ha de concorregudes, n'hi ha d'originals i
ben preparades, n'hi ha de mal programades, n'hi ha de molt interessants però
amb poc quòrum… De l'acte de fer saber que has escrit un llibre i presentar-lo
en societat perquè arribi al lector, n'hi ha tantes, de maneres, com vulgueu
però requereix una litúrgia en què, com molt bé diu Antoni Puigverd, l'autor es
casa amb el lector en una cerimònia pública. Presentar un llibre –afegeix
Puigverd– és apadrinar aquest acte ritual. Aquesta que acabo de reproduir és una
de les moltes afirmacions, pensaments i reflexions que recull l'exposició
Llibres parlats, que s'inaugura la setmana que ve a Girona i que serà
itinerant per tot Catalunya durant el 2013. La responsable d'aquest viatge en el
temps per la literatura de proximitat és Cristina Massanés. Va quedar captivada
per les hores i hores de gravacions que té guardades a les lleixes en Guillem
Terribas al seu despatx a la Llibreria 22. M'ho explicava l'altre dia ell
mateix, des d'aquest despatx. Una exposició que es nodreix d'un material que
s'ha conservat sense cap intenció de posteritat però que ara, gràcies a les
filmacions que en Guillem ha fet de manera gairebé íntima durant trenta anys de
presentacions a la llibreria, el projecte agafa una altra dimensió i forma de
mostra. Una mostra pública de com han canviat les presentacions, aquestes
litúrgies, com diu en Puigverd, i de com ha canviat la relació de l'autor amb el
lector. Presentar un llibre ara sembla un fet del tot normal, fa tres dècades
era un acte gairebé excepcional. Ara més que mai en una època digital i virtual
es necessita mantenir –de vegades recuperar– un contacte físic, fidel i
prolongat entre públic i escriptor. Llibres parlats no només parla de
llibres, sinó també de com i per què s'escriuen, els llibres; de com són els que
els escriuen, de com són els que els llegeixen i de què busquen tant els que els
escriuen com els que els volen llegir. En definitiva, que és una exposició que
convida a llegir. Ben mirat, és el que es busca quan es fa la presentació d'un
llibre, que es llegeixi.
Martí Gironell, publicat en El Punt-Avui, 29.08.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada