La Vanguardia ha acabat recentment la sèrie d'articles que ha publicat aquest estiu dedicats a algunes de les llibreries més representatives del país. Després de la Robafaves, de Mataró, i la Laie, de Barcelona, els pròxims a passar per les pàgines del conegut diari han estat La Gralla, de Granollers; La Central i La Petita Llibreria de Poblenou, de Barcelona; la 22, de Girona; i La Tralla, de Vic, que ha conclòs els reportatges. En la majoria d'aquests, queda clar que el sector viu un moment de canvi i d'incertesa davant del context econòmic de crisi, la irrupció de les noves tecnologies i l'aparició d'un format com el llibre digital. Respecte aquest últim, Rosa Viñallonga, sòcia de la cooperativa que gestiona La Gralla, fundada al 1966, afirma que “benvingut sigui perquè qui s'enroqui amb el contrari haurà de tancar”. Viñallonga creu que en un marge de deu anys no existiran les llibreries com ara les entenem però que “la remodelació del sector, ens agradi o no, s'ha de fer”.
Alguns treuen ferro a la crisi apel·lant a la resistència d'un sector que sempre s'ha sobreposat a les dificultats, com Guillem Terribas, responsable de la 22, de Girona: “Les llibreries sempre hem viscut en una crisi permanent però sostenible”. “Fins fa poc la penúria només afectava les classes treballadores sense gaire poder adquisitiu. Ara la crisi és molt dura i ha tocat les clases mitjanes i les professions liberals. Però salvarem els mobles. Ens en sortirem!”. En la línia de Terribas, Imma Bellafont, propietària de La Tralla, de Vic, afirma que “quan hi havia bonança les vendes no eren pas espectaculars; però ara tampoc estem davant del precipici; aquest sector aguanta una mica més que els altres.” Bellafont explica que La Tralla el 99% de vendes són de llibre en català i que “trenta anys enrera hi havia poca gent que llegia molt; avui hi ha molta gent que llegeix una mica”.
La Tralla va obrir la diada de Sant Jordi de 1976 i és llibreria de capçalera a la ciutat de Vic. Pertany al grup de llibreries que, com la 22, la Robafaves i la Gralla, van sorgir entre finals dels 60 i dels 70 per iniciativa de gent amb vocació de país i ganes de recuperar la producció literària en català, fins aquell moment perseguida, i poder oferir una àmplia oferta de llibres de tota mena des de “llibres polítics ocults, llibres mítics sobre sexualitat...”, com diu Lourdes Mora, de la Robafaves. Alguns van viure de ben a prop la repressió franquista: “Venia la policia social i teníem que córrer a amagar certs llibres pels racons”, explica Viñallonga. També La Tralla va patir la persecució de la policia nacional (els grisos) que vestida de paisà es dedicava a requisar “títols prohibits o considerats perillosos, com per exemple una recopilació de poesia de Joan Salvat-Papasseit i un llibre d'educació sexual”.
Amb el temps, les llibreries han incorporat a la seva oferta una àmplia gamma de productes de regal, a banda de llibres. A La Gralla “es venen objectes de regal inspirats en personatges literaris, s'organitzen presentacions de llibres, es monten performances, s'admeten exposicions sempre mantenint especial interès per tres clàssics nostres. I han sorgit llibreries que, com la recentment inaugurada La Petita Llibreria de Poblenou, es dediquen només a un tipus determinat de llibre: “El llibre infantil, encara més que el juvenil, sempre funcionarà, no té data de caducitat. Especialitzar-se és la fórmula més vàlida per a les llibreries. Un llibre amb textura, relleu o amb olors no pots descarregar-te’l d’internet, hi ha llibres que s’han de tocar”, apunta Miguel Ángel Rincón, un dels seus impulsors. La Central, fundada al 1996, també va néixer com a llibreria especialitzada en Humanitats, un fet que amb el temps s'ha demostrat un encert sobretot al seu centre del Raval de Barcelona. “Aquest és un barri molt associatiu, fem coses amb els veïns i aquests joves universitaris són els que ens han donat nova saba. Ells ens han ressuscitat. Ens han donat vida al marge del nostre públic eventual que sempre han estat turistes culturals i viatgers”, explica Nacho Borraz, encarregat de l'establiment. A banda de l'especialització, les llibreries, en la necessitat de connectar amb el seu públic, també s'han trasformat en importants pols de dinamització cultural i difusió de la lectura. La 22, per exemple, en 34 anys d'existència, ha organitzat més de 2.300 actes amb la participació de més de 1.100 patums de la cultura i la política.
Malgrat tots els contratemps, la vocació d'esdevenir llibreter segueix, i el romanticisme que s'hi associa està encara latent. “És un ofici fantàstic i encara ens queda temps per exercir-lo i i dimensions noves per explorar-lo”, sentencia Borraz.
Alguns treuen ferro a la crisi apel·lant a la resistència d'un sector que sempre s'ha sobreposat a les dificultats, com Guillem Terribas, responsable de la 22, de Girona: “Les llibreries sempre hem viscut en una crisi permanent però sostenible”. “Fins fa poc la penúria només afectava les classes treballadores sense gaire poder adquisitiu. Ara la crisi és molt dura i ha tocat les clases mitjanes i les professions liberals. Però salvarem els mobles. Ens en sortirem!”. En la línia de Terribas, Imma Bellafont, propietària de La Tralla, de Vic, afirma que “quan hi havia bonança les vendes no eren pas espectaculars; però ara tampoc estem davant del precipici; aquest sector aguanta una mica més que els altres.” Bellafont explica que La Tralla el 99% de vendes són de llibre en català i que “trenta anys enrera hi havia poca gent que llegia molt; avui hi ha molta gent que llegeix una mica”.
La Tralla va obrir la diada de Sant Jordi de 1976 i és llibreria de capçalera a la ciutat de Vic. Pertany al grup de llibreries que, com la 22, la Robafaves i la Gralla, van sorgir entre finals dels 60 i dels 70 per iniciativa de gent amb vocació de país i ganes de recuperar la producció literària en català, fins aquell moment perseguida, i poder oferir una àmplia oferta de llibres de tota mena des de “llibres polítics ocults, llibres mítics sobre sexualitat...”, com diu Lourdes Mora, de la Robafaves. Alguns van viure de ben a prop la repressió franquista: “Venia la policia social i teníem que córrer a amagar certs llibres pels racons”, explica Viñallonga. També La Tralla va patir la persecució de la policia nacional (els grisos) que vestida de paisà es dedicava a requisar “títols prohibits o considerats perillosos, com per exemple una recopilació de poesia de Joan Salvat-Papasseit i un llibre d'educació sexual”.
Amb el temps, les llibreries han incorporat a la seva oferta una àmplia gamma de productes de regal, a banda de llibres. A La Gralla “es venen objectes de regal inspirats en personatges literaris, s'organitzen presentacions de llibres, es monten performances, s'admeten exposicions sempre mantenint especial interès per tres clàssics nostres. I han sorgit llibreries que, com la recentment inaugurada La Petita Llibreria de Poblenou, es dediquen només a un tipus determinat de llibre: “El llibre infantil, encara més que el juvenil, sempre funcionarà, no té data de caducitat. Especialitzar-se és la fórmula més vàlida per a les llibreries. Un llibre amb textura, relleu o amb olors no pots descarregar-te’l d’internet, hi ha llibres que s’han de tocar”, apunta Miguel Ángel Rincón, un dels seus impulsors. La Central, fundada al 1996, també va néixer com a llibreria especialitzada en Humanitats, un fet que amb el temps s'ha demostrat un encert sobretot al seu centre del Raval de Barcelona. “Aquest és un barri molt associatiu, fem coses amb els veïns i aquests joves universitaris són els que ens han donat nova saba. Ells ens han ressuscitat. Ens han donat vida al marge del nostre públic eventual que sempre han estat turistes culturals i viatgers”, explica Nacho Borraz, encarregat de l'establiment. A banda de l'especialització, les llibreries, en la necessitat de connectar amb el seu públic, també s'han trasformat en importants pols de dinamització cultural i difusió de la lectura. La 22, per exemple, en 34 anys d'existència, ha organitzat més de 2.300 actes amb la participació de més de 1.100 patums de la cultura i la política.
Malgrat tots els contratemps, la vocació d'esdevenir llibreter segueix, i el romanticisme que s'hi associa està encara latent. “És un ofici fantàstic i encara ens queda temps per exercir-lo i i dimensions noves per explorar-lo”, sentencia Borraz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada