2/4/13

Matías Crowder rememora a la novel·la ´La duna´ una matança d´indis a l´Argentina

El periodista i escriptor argentí, establert a Girona, presenta dijous a la Llibreria 22 el seu nou llibre, en el qual conviuen realitat històrica i ficció.
Una misteriosa duna de sorra recorre una zona remota de l'Argentina assecant els camps de conreu i provocant la fugida dels pobladors; aquest és l'eix al voltant del qual gira el nou llibre de Matías Crowder (La Plata, 1973), periodista i escriptor argentí resident des de fa alguns anys a Girona. La duna (Ediciones de La Discreta) és precisament el títol de la novel·la, que l'autor presentarà dijous 4 d'abril a les vuit del vespre a la Llibreria 22 de Girona, en un acte en el qual també intervindran l'economista i emprenedora escalenca Laia Terrón, creadora i directora del Laboratori de Lletres, i el periodista Alfons Petit, cap de redacció del Diari de Girona.
Llicenciat en Comunicació Social, Matías Crowder (http://matiascrowder.com) ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació argentins i d'altres països de Sud-amèrica i d'Europa, i actualment ho fa amb el Diari de Girona. L'any 2009 va guanyar el pre??mi de literatura José Saramago de Castillo de Manzanares (Madrid), i el 2010 també va ser guardo?nat en el premi de relats de la revista d'humanitats Ex Novo, vinculada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El 2010 va publicar a més En el tren, la seva primera novel?la, en la qual detallava un violent entramat de corrupció al voltant d'un atemptat en un tren a Buenos Aires que deixa 150 morts.
Un episodi poc conegut
A La duna, Crowder reuneix el seu gust per la ficció amb el seu interès per la història. Així, les misterioses evolucions d'aquesta duna fruit de la imaginació de l'autor i que dóna títol a l'obra tenen com a teló de fons un episodi poc conegut de la història argentina, l'anomenada Campanya al Desert, que entre els anys 1878 i 1885 va impulsar el Govern del país contra diferents pobles indígenes. Com explica el mateix Crowder, "durant anys es va evitar parlar-ne. Quan els historiadors van treure a la llum les massacres d'indis, les expropiacions, el seu ús com a serfs, tot plegat orquestrat ni més ni menys que per un senyor com Julio Argentino Roca, considerat un pròcer de la pàtria, van començar els problemes. Encara avui el tema resulta clau per comprendre la història argentina".
Matías Crowder sostè que aquella Campanya al Desert va ser "un genocidi en l'ampli sentit de la paraula. Es va exterminar una cultura, diverses en realitat: els araucans, els maputxes, els tehuelches, els ranqueles.... Per terres, per ambició. Els indis que van sobreviure van ser portats en captiveri com a serfs. Se'ls va tancar a l'illa Martín García, on van emmalaltir amb els virus dels blancs, i aviat l'illa es va convertir en un cementiri". Encara que, com acostuma a passar, en la història no tot és blanc o negre, sinó que hi ha molts grisos. I per això Crowder apunta que també els indis van cometre atrocitats: "Robaven bestiar, arrasaven els poblats dels blancs en els anomenats malones, segrestaven dones blanques, els tallaven la planta dels peus perquè no poguessin escapar i les tenien captives durant anys... No eren el "bon salvatge" de Rousseau, no, encara que els blancs també feien por". I en posa més exemples: "Es té notícia d'hisendats que pagaven a escorxadors per cada parell d'orelles índies. Quan el indis, com a presoners, arribaven a Buenos Aires, se separava les famílies segons el capritx de les mestresses de casa que se'ls enduien com a servidors".
En aquest clima d'extrema violència irromp la duna que arrasa els camps i que provoca que els habitants dels poblats els hagin d'abandonar.... "Veiem indis que estan essent delmats, soldats que lluiten a canvi d'àrides terres, famílies de colons que s'enfronten a la fatalitat i a la barbàrie, capellans decidits...", avança l'autor sobre alguns dels personatges que poblen el seu llibre, molts dels quals es veuen enfrontats a realitats que d'entrada els són alienes, i que s'obre amb la mort d'un sacerdot argentí d'origen indígena a Roma, a tocar del Vaticà: "Estem amarats de la religió, les creences, els mites... No seríem els mateixos si aquests ens faltessin. En el meu cas, m'he criat assistint a missa cada diu?men?ge, en un col·legi salesià. El catolicisme és i ha estat fonamental en la meva vida com a escriptor. Que cregui en Déu, en la vida del més enllà, això ja és una altra cosa", puntualitza Crowder.
Publicat en el Diari de Girona 02.04.13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada