Guitarra i Oceà.

Portada del CD Saturday. Pintura de Jordi Gispert Monteys.

Quan en Jordi Gispert, a qui conec des de fa temps, em va ensenyar, amb la seva discreció habitual, una “cosa” que havia fet, vaig haver de preguntar dues vegades si allò que m’estava ensenyant era realment seu, és a dir, si provenia de les seves mans i de la seva capacitat creativa, no pas perquè pensés que no podia ser, sinó perquè aleshores jo era desconeixedor del tot de la seva faceta musical com a guitarrista i compositor. Amb en Jordi, he parlat sovint de llibres, d’art, de pel·lícules i de coses com aquestes, però “allò” era, per mi, una absoluta novetat.
El que ha fet Jordi Gispert, que ara és al capdavant de la Llibreria 22, de Girona, és un CD compost íntegrament per ell que es titula Saturday. Per no abandonar del tot el món dels llibres, i mentre escolto les onze peces que va gravar al seu taller casolà i que ha editat sota el guiatge de Lluís Costa, penso que aquest dissabte de guitarres s’acosta bastant a allò que Steiner va escriure sobre la litúrgia dels dissabtes, aquell temps on tot encara és possible, on encara no s’ha viscut la culminació del diumenge, sinó que està farcit de totes les expectatives que s’inclouen en la vigília. El Saturday de Gispert, segons ell mateix, té dues parts: una de més epidèrmica i identificable; i una altra, més introspectiva. I està farcit de suggeriments. No sé si dir-ne solar, de la primera, i dir nocturna en parlar de la segona. O plàcida i inquietant, les dues cares d’un mateix viatge que ell ha construït amb un punt

Jordi Gispert Saget en el seu estudi a casa seva.

d’experimentació i, sobretot, amb unes eines que ell defineix com a “intuïtives”. M’agrada el que denomina “plantejament restrictiu”. És a dir, treballar amb el que tens a mà, que és reduït, i no deixar d’aspirar a la màxima expressivitat. Gispert fill ha après del Gispert pare, un artista íntegre, que s’han de trepitjar “terrenys poc convencionals”. Potser aquí rau la meva sorpresa inicial i el meu posterior entusiasme, mentre continuo escoltant Saturday en dies de pluja batent. En la possibilitat d’entrar en aquest oceà sonor, serè i obscur, d’onades recurrents i de sobtats grops de vent.
Josep M. Fonalleras, en el Punt Avui 24.01.2020