Què ha passat amb el Sant Jordi d'estiu?

La festa del Llibrestiu s’encalla mentre les llibreries batallen per allargar l’impuls lector de la pandèmia.

Després d’un Sant Jordi extraordinari, que va superar en facturació les xifres del 2019 (22,5 milions), la següent remuntada del calendari editorial l’havia d’impulsar la celebració del Llibrestiu, una festa nascuda de la pandèmia i que buscava recuperar el Sant Jordi que no es va poder celebrar per culpa del coronavirus, el 2020. La voluntat del sector era mantenir al calendari del juliol un dia per promoure la lectura amb parades i actes al carrer. L'any passat es va celebrar , però aquest any no serà així. No hi ha hagut prou empenta per tirar-lo endavant, explica el president del Gremi de Llibreters, Èric del Arco: "No és culpa de ningú".

Entre els factors que expliquen que no es faci hi ha les "bones xifres" de venda que, segons Del Arco, ja tenen els darrers mesos i l’esgotament després de la diada, que va ser "complicada a nivell logístic". Però també que hi ha llibreters que no hi creuen: "Ja ens inventem massa coses. No té gaire sentit, perquè a l’estiu ja venen els clients a preparar les vacances. Ens hem de centrar en oferir llibres en consonància amb el que volen els clients, aquesta és la nostra feina i dels editors", diu Àurea Perelló, de la llibreria Finestres de Barcelona. "Tota campanya al voltant del llibre és benvinguda, però allargar o fer activitats a la llibreria quan ja en fem cada dia no és res extraordinari", assenyala Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. De fet, els llibreters ja estan notant l’efecte de les vacances i tenen la botiga més plena aquest mes. "No teníem cap mena d’esperança amb el Llibrestiu, se n’han fet tres intents i s’ha vist que no és un model d’èxit", opina Carlota Freixenet, de La Carbonera, també de Barcelona. Si l’impacte no és molt important, és massa enrenou. Tanmateix, fonts de la Cambra del Llibre assenyalen que la intenció és que el Llibrestiu torni l’any vinent. “Seguirem treballant plegats, el sector buscarà maneres perquè es faci”, diuen. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona estaven disposats a fer-lo i tenen la mà estesa perquè es faci el 2023. Per a aquest any, editors i llibreters han decidit tirar endavant una campanya amb el lema Un llibre fa estiu, centrada en promocionar la lectura durant les vacances.

Algunes llibreries han organitzat actes el 14 de juliol, però de forma independent. A Girona, per exemple, es farà l’Estiu Negre, un seguit d’activitats al voltant de la novel·la negra amb parades de llibreters a la plaça de la Independència.
Torna l’oci, cau la venda
Mentre que el 2021 ser un any de grans resultats generalitzats, el 2022 no està sent així per a tothom. "El primer semestre està sent duríssim –assegura Fe Fernández, de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès–. El nostre Sant Jordi va ser bo, però això no ens salva l’any. Tinc la sensació que els pics són més alts però després les baixades són més bèsties i es fa difícil aguantar tot l’any". Aquesta setmana el Grup 62 presentava els seus resultats i assegurava que el llibre s’ha estancat en les bones xifres del 2021 i això s'ha notat a les llibreries. “La majoria de llibreters s’han esgarrifat. No és així. Estem amb números similars al 2018”, diu Jordi Gispert, de la Llibreria 22 de Girona.
Els dos anys de pandèmia van ser un parèntesi, i ara que torna la normalitat sembla que el llibre torna al seu racó de sempre. "En general no és un bon any, ni de bon tros. S’ha notat molt amb les matèries primeres, la guerra, que la gent ha recuperat l’oci a l’exterior i aquell miniboom del 2021 s’ha acabat. Està costant arrencar", assegura Glòria Rius, de la Laie de Barcelona. Hi està d’acord Ramon Caselles, de la Llibreria Caselles de Lleida. I Jordi Gispert, de La 22 de Girona: "El 2021 va arrossegar la fal·lera lectora del confinament, es va mantenir la inèrcia del redescobriment de la lectura per part de molta gent. Ara, quan hi ha més alternatives, més vida social, la gent no llegeix tant. S’entén". "La cultura ha tornat a quedar relegada perquè està desprestigiada", lamenta Fe Fernández.

Tampoc s’ha consolidat un gruix significatiu de vendes online. Si bé moltes llibreries van aprofitar la pandèmia i alguns ajuts per digitalitzar el seu catàleg, l’e-commerce és molt residual. L’atractiu de la prescripció i l’ètica social i ecològica prevalen.

Jordi Gispert de la Llibreria 22

Ha canviat el perfil lector? 

És difícil certificar si el lector pandèmic s’ha sumat definitivament al club dels lectors. Caselles creu que “la gent que llegia, llegeix més; el lector és més lector”. “Segur que qui no llegia gens va llegir alguna cosa, però que s’hagin acostumat a llegir i continuïn llegint, malauradament no. Les campanyes de promoció de la lectura encara són necessàries en aquest país nostre”, apunta Glòria Rius. També per això el sector està a l’expectativa del desenvolupament del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que, entre altres coses, hauria de millorar l’índex lector.

Des de la Finestres assenyalen que si bé la pandèmia no ha donat nous lectors, “sí que ha consolidat la idea de la importància de la llibreria i s’ha reforçat la imatge que no només és un lloc que acumula llibres sinó un espai de vivència, de barri, de cultura”, afirma Perelló. Les llibreries estan potenciant la seva singularitat i el paper d’agent cultural per generar el seu públic. És el que es proposa Iolanda Batallé a la llibreria Ona Pau Claris, que vol ser un centre de cultura fins i tot més enllà de la prescripció de llibres: tindrà un fons únic al món de 30.000 títols en català, programarà festivals de poesia (com el combat de dones poetes Maregassa, aquesta setmana que ve) i té previst muntar congressos de traducció i comunicació, a més de les tradicionals presentacions, debats o clubs de lectura que fan molts establiments. “Hem de fer que Sant Jordi sigui cada dia”, diu Batallé.

Com que el lector és tan heterogeni i les llibreries tan singulars, els llibres més venuts poden ser molt diferents a cada casa. A més, a l’estiu la gent s’aboca a les novetats però també a llegir llibres imprescindibles que no han tingut temps de llegir. “Aquests dies ens escolten molt les nostres recomanacions. Els Premis Llibreters estan funcionant molt bé però en general surt una selecció de fons molt diversa”, diuen de Laie. “Els llibres que es van escriure durant el confinament són drames i ens demanen energia i bon rotllo!”, observa Freixenet. L’autoficció, l’assaig i la no-ficció són clarament la tendència de moda.
Núria Juanico Llumà i Laura Serra, publicat a l'Ara 11.07.2022

Guitarra i Oceà.

Portada del CD Saturday. Pintura de Jordi Gispert Monteys.

Quan en Jordi Gispert, a qui conec des de fa temps, em va ensenyar, amb la seva discreció habitual, una “cosa” que havia fet, vaig haver de preguntar dues vegades si allò que m’estava ensenyant era realment seu, és a dir, si provenia de les seves mans i de la seva capacitat creativa, no pas perquè pensés que no podia ser, sinó perquè aleshores jo era desconeixedor del tot de la seva faceta musical com a guitarrista i compositor. Amb en Jordi, he parlat sovint de llibres, d’art, de pel·lícules i de coses com aquestes, però “allò” era, per mi, una absoluta novetat.
El que ha fet Jordi Gispert, que ara és al capdavant de la Llibreria 22, de Girona, és un CD compost íntegrament per ell que es titula Saturday. Per no abandonar del tot el món dels llibres, i mentre escolto les onze peces que va gravar al seu taller casolà i que ha editat sota el guiatge de Lluís Costa, penso que aquest dissabte de guitarres s’acosta bastant a allò que Steiner va escriure sobre la litúrgia dels dissabtes, aquell temps on tot encara és possible, on encara no s’ha viscut la culminació del diumenge, sinó que està farcit de totes les expectatives que s’inclouen en la vigília. El Saturday de Gispert, segons ell mateix, té dues parts: una de més epidèrmica i identificable; i una altra, més introspectiva. I està farcit de suggeriments. No sé si dir-ne solar, de la primera, i dir nocturna en parlar de la segona. O plàcida i inquietant, les dues cares d’un mateix viatge que ell ha construït amb un punt

Jordi Gispert Saget en el seu estudi a casa seva.

d’experimentació i, sobretot, amb unes eines que ell defineix com a “intuïtives”. M’agrada el que denomina “plantejament restrictiu”. És a dir, treballar amb el que tens a mà, que és reduït, i no deixar d’aspirar a la màxima expressivitat. Gispert fill ha après del Gispert pare, un artista íntegre, que s’han de trepitjar “terrenys poc convencionals”. Potser aquí rau la meva sorpresa inicial i el meu posterior entusiasme, mentre continuo escoltant Saturday en dies de pluja batent. En la possibilitat d’entrar en aquest oceà sonor, serè i obscur, d’onades recurrents i de sobtats grops de vent.
Josep M. Fonalleras, en el Punt Avui 24.01.2020

Jordi Gispert: “La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg”

Jordi Gispert Saget (Salt, 1975) encara no tenia tres anys quan el 20 d’octubre del 1978 la Llibreria 22 va obrir la porta. Ara, dotze anys després d’haver-hi entrat a treballar, ha rellevat al capdavant d’aquest establiment Guillem Terribas, que ha decidit prejubilar-se i deixar enrere la seva etapa de trenta-sis anys dirigint la llibreria. El nou responsable de la Llibreria 22, amb una presència pública molt més discreta que el seu predecessor, és, a més de llibreter, un artista molt creatiu que s’expressa a través de la pintura, la fotografia, la música…

Jordi Gispert Saget © Bei Riera

Xevi Planas: Quins canvis es notaran a partir d’ara en la direcció de la Llibreria 22?

Jordi Gispert Saget: Espero que no se’n noti cap. Si se’n nota algun, confio que no tingui cap importància i no vagi més enllà del fet que les persones actuem d’una manera diferent les unes de les altres simplement perquè som diferents. Sovint quan hi ha un relleu al capdavant d’una empresa o un partit polític sembla que hi convingui una revolució perquè el nou cap demostri la capacitat de lideratge i posi en dubte l’antecessor. En el cas de la 22 això no cal. Quan les coses van bé no s’han de tocar. No necessitem remenar-ho tot per acabar molt probablement tal com estem. Les inèrcies de la llibreria són molt bones, tenint en compte el context general que ens toca viure. En els últims anys hem intentat estar al dia pel que fa a les xarxes socials i les noves tecnologies. Procurarem estar-hi encara més. Sabem, però, que la nostra subsistència depèn absolutament del tracte personal.

Afirma Guillem Terribas que la Llibreria 22 va sorgir en un context favorable al negoci dels llibres i que si fos ara no muntaria una llibreria. Quin futur preveu vostè per a la Llibreria 22?

No sé per quin motiu ara no obriria una llibreria. Potser ho diu perquè el 1978 hi havia moltes ganes de canviar el món i ara és el món que ens està canviant… Preveig un futur bo i llarg per a la 22. Més enllà d’estar atents a les novetats editorials, continuem intentant donar molta importància als llibres de fons de catàleg respectant totes les opcions literàries. La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg. També volem mantenir l’esperit de col·laboració amb particulars i entitats sent sensibles al que passaa la societat gironina en tots els àmbits.

Quins tres llibres regalaria per Sant Jordi?

Com que tots els diaris ja recomanaran novetats editorials, recomano tres llibres editats en els últims deu anys i que tenen un lloc privilegiat a la meva biblioteca: El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano, iAcontecimientos de la irrealidad inmediata / La guarida iluminada (Diario de sanatorio), de Max Blecher.
 

Xevi Planas. Girona Cultura. Girona.

 

/ 5.03.2015

Entrevista publicada a la revista Girona Cultura, que podeu llegir aquí.

Núvol 06.03.15  http://www.nuvol.com/noticies/jordi-gispert-la-clau-per-a-una-llibreria-es-tenir-un-bon-fons-de-cataleg/

No ha estat un somni, no

No ha estat un somni, no.– Com Antoni en el poema de Kavafis, sempre acabem perdent aquesta Alexandria que hem tingut. Però no ha estat un somni, no.
Gràcies pels anys de convivència amb la mare, pels dies de la infantesa a Palol i per les paraules de l'avi.
Gràcies per la verdor fosca i llunyana del bosc de les Gavarres i per l'olor de la roureda i gràcies per tants capvespres en què hem vist pondre's el sol entre el Montseny i Rocacorba.
Gràcies pel gust de les viandes i dels fruits que dóna aquesta terra, que hem pres cuinats amb saviesa humil i antiga coneixença, i gràcies pels vins que alimenten el cos i alegren l'esperit.
Gràcies per les estelades nits d'estiu, compartides amb els amics, potser no lluny de mar.
Gràcies pel Concert per a violí i orquestra, de Beethoven, que és com dir la música, i gràcies per haver conegut Roma i Viena, Trieste i Lisboa, París i Amsterdam.
Gràcies pels llibres que he llegit i que tant m'han acompanyat sempre i, entre ells, pels més estimats, que a l'alta nit reprenia del prestatge per tornar a un poema o a un paràgraf.
Gràcies també per les pàgines que he pogut escriure, per a mi i per als altres.
Alexandria és gran i tota plena de contrastos. Quan s'acosta la fi, el record s'expandeix com un oratge pels jardins de la ciutat i oblida els suburbis, les males hores, els dies amargs, els errors comesos, que també han existit.
A l'hora del comiat, només dos mots d'Horaci: carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.
Miquel Pairolí, escrit per publicar en el seu recrodatori del funeral. 07.07.11. Foto: Jordi Gispert.