Premi Casero 2018: Una història molt animal

Anna Monreal publica ‘Tristany’, premi Casero, una novel·la plena de paneroles.
Anna Monreal a la llibreria La Impossible de Barcelona, on va fer la presentació de Tristany En la presentació d’una novel·la sempre s’hi aprenen coses. La panerola, també coneguda com a escarabat de cuina –científicament Periplaneta americana, com es titulava provisionalment la novel·la que es va presentar a concurs–, és un insecte d’origen americà, com el seu nom indica, i a Europa diuen que és a Barcelona on n’hi ha més. Anna Monreal (Barcelona, 1976) viu a Tarragona i, no fa gaire, el seu barri va patir una plaga de paneroles que fins i tot s’enfilaven per la panxa d’una amiga embarassada mentre feia la migdiada. Monreal tenia una novel·la empantanegada i aleshores, arran d’aquesta anècdota, va trobar el desllorigador.

L'editor Jordi Rourera, l'autora Anna Monreal i Vicenç Pagès, membre del jurat a la 22 durant la presentació 23.01.2019

Amb Tristany, l’escriptora barcelonina ha guanyat el 38è premi Just M. Casero del 2018, que ara publica Empúries. “Un premi independent”, va recordar el seu padrí, Guillem Terribas, atès que ni la Llibreria 22 de Girona, que el convoca, ni l’editorial que el publica formen part del jurat. Sí que hi són Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino i Vicenç Pagès Jordà.
Anna Monreal ja havia guanyat El Lector de l’Odissea el 2011 amb Olives picants, i confessa que escriu al tren. Com que viu a Tarragona però treballa al Departament d’Economia de la Generalitat, a Barcelona, aquesta economista es passa cada dia més de dues hores en un vagó. Aprofita per llegir, per escriure i, quan estava embarassada, per dormir.
Des del llibre anterior ha passat molt de temps, però també hi ha hagut una criatura i un atemptat, el del Bataclan de París, que la va paralitzar i no li deixava escriure una ratlla, perquè estava esporuguida pensant en un possible atemptat al tren. Fins que van aparèixer les paneroles i la van ajudar a desencallar la novel·la, “escrita en un 94,9% a la Renfe”.
Tristany és una història sobre l’atzar i d’una felicitat que penja d’un fil. El protagonista ho té tot per tenir una vida d’èxit, però pren una decisió que ho capgira tot. “M’agrada molt el narrador omniscient, m’agrada molt ser Déu i portar els personatges per on jo vull –confessa l’autora–, tot i que en aquesta novel·la el punt de vista està focalitzat en el protagonista”.

Guillem Terribas, el llegendari llibreter gironí, considera que la veu del narrador és molt masculina: “De fet, entre els missatges que s’intercanviaven els membres del jurat durant les deliberacions, tots donaven per fet que l’autor havia de ser un home”. I afegeix: “Considero que hi ha realisme màgic perquè, entre altres coses, no em crec que un home ho pugui fer cinc o sis vegades al dia, com li passa al Tristany”, rebla Terribas.
Aquest elogi és un reconeixement de l’habilitat de l’escriptora, i Monreal confessa que és deliberat: “Volia castigar algú i he volgut posar-me en la pell d’un home”. I se n’ha sortit?, li preguntem: “M’he quedat tranquil·la amb el càstig, sí. Com que a la vida no ho pots fer, ho he fet a la novel·la”.
Mauricio Babilonia, a Cien años de soledad, de García Márquez, arribava als llocs sempre precedit per unes papallones grogues, i allò era un símbol d’alegria. Aquí són les paneroles les que revelen la presència del Tristany, que no destaca precisament per l’alegria. La pregunta següent ve rodada: no espera cap represàlia o que algú es pugui sentir ofès? L’autora somriu i es mostra molt tranquil·la: “Ningú no s’hi pot identificar”.
MAGÍ CAMPS, publicat a la Vanguardia 07.02.20119

Monreal rep el Casero

 L’escriptora barcelonina Anna Monreal guanya el premi de novel·la curta de la 22 amb ‘Periplaneta americana’ i Miquel Martín queda finalista amb ‘La drecera’.

Miquel Martin i Anna Monreal.
Foto: Manel Martin

L’escriptora Anna Monreal Prat (Barcelona, 1976) va rebre ahir al vespre el 38è premi de novel·la curta Just Manuel Casero , convocat per la llibreria 22, per l’obra Periplaneta americana, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptor Miquel Martín Serra (Begur, 1969) ha quedat finalista d’aquesta 38a edició, amb la novel·la La drecera. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, l’actriu Carme Sansa va recitar i cantar textos de Maria Aurèlia Capmany, en el centenari del seu naixement, amb l’acompanyament de l’acordionista Jaume Mallofré. Es dona la curiosa circumstància que el finalista, Miquel Martín, també protagonitzarà avui a La Planeta el recital poètic Montserrat Abelló comentada, juntament amb Olga Cercós, dins la XXVI Proposta de Poesia del premi Casero.

El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va destacar “la qualitat de molts dels textos presentats” a aquesta 38a edició. De les 45 obres presentades, se’n va excloure una perquè la seva extensió no s’ajustava a les bases del premi. Després d’una primera valoració, el jurat va seleccionar aquestes obres: Litúrgia de la paraula, d’Òscar Palazón Ferré; L’aigua i el cel. El color blau, de Renata Ferrer (pseudònim); La drecera, de Sara Camps (pseudònim); Periplaneta americana, d’Eleanor Rigby (pseudònim); Mont, d’Esther Palomeras Rovira; Més o menys zero, d’Alain Barmadu (pseudònim), i Clausura, d’Ishtar Farach (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va triar les obres L’aigua i el cel. El color blau, Periplaneta americana i La drecera, i aquestes dues últimes van quedar per a la valoració final, en la qual Periplaneta americana va guanyar per majoria simple. Sobre Periplaneta americana, d’Anna Monreal, diu el jurat: “L’obra narra la vida d’un noi de Barcelona, en particular la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. Narrada en un estil dinàmic i desenfadat, conté escenes i diàlegs hilarants, sense defugir un cert realisme esperpèntic.” Monreal, una economista resident a Tarragona, va guanyar el 2011 el premi El Lector de L’Odissea amb la novel·la Olives picants (Proa, 2012).

Jaume Mallafré i Carme Sansa. Foto: arxiu 22

Pel que fa a La drecera, de Miquel Martín, “explica la història d’un noi que és el fill d’una parella de masovers de la casa d’estiueig d’una família rica”. “Una mena de bildungsroman, una novel·la d’iniciació d’un adolescent que contempla el món des d’aquesta perifèria del servidor d’uns amos rics [...] Té un aire de Rodoreda i també de Bassani. Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l’encarcarament i la vulgaritat dels diners”, segons el jurat. Martín és autor o coautor d’una dotzena de llibres, incloses les novel·les L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull; Cabells de Medusa i Dictadors de butxaca. També és un gran divulgador de l’obra de Vinyoli.
XAVIER CASTILLON, publicat en el PuntAvui 31.10.2018

Anna Monreal guanya el premi Just Casero amb «Periplaneta americana»

L'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra queda finalista amb «La drecera».

Miquel Martin, Carme Renedo, Jordi Gispert,  Marta Madrenas, Anna
Monreal, Carles Ribas i Guillem Terribas. Foto: arxiu 

L'obra 'Periplaneta americana', d'Anna Monreal, ha guanyat la 38a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, mentre que l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra n'ha estat finalista amb l'obra 'La drecera'. En total, en aquesta ocasió s'hi han presentat 45 obres i el jurat ha volgut destacar la qualitat de molts dels textos.

L'obra guanyadora, 'Periplaneta americana', narra la vida d´un noi de Barcelona i molt particularment la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d´insectes que donen títol a la novel·la. El jurat ha valorat que l´obra està narrada «en un estil dinàmic i desenfadat», i que conté «escenes i diàlegs hilarants, sense defugir d'un cert realisme esperpèntic que passeja el lector pel centre i la perifèria de la ciutat, i també per un càmping on l'acció es despulla i s'accelera».

Elogi de la vida natural

Miquel Martin i Anna Monreal. Foto. Marc Martí.

Pel que fa a l'obra finalista, 'La drecera', explica la història d´un noi, fill d´una parella de masovers de la casa d'estiueig d´una família rica. En aquest cas, el jurat ha valorat que la història està «explicada sense ensurts ni tripijocs sinó en una prosa formidable, un excel·lentíssim llenguatge i una economia de mitjans lingüístics molt lloable». De fet, han considerat que té un aire de Rodoreda i també de Bassani. «Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l'encarcarament i la vulgaritat dels diners», destaquen els membres del jurat.
Laura Fanals, Diari de Girona 31.10.2018

Anna Monreal Prat guanya el premi Just M. Casero

30.10.2018

Núvol. ACN.     

 https://bit.ly/2PnM0CK

   

Un Casero en femení

Un total de 45 obres aspiren al premi de la Llibreria 22, que dedica la Proposta de Poesia a Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Mary Shelley i Eva Baltasar.

El guanyador del 38è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona, es coneixerà el dimarts 30 d’octubre, a la sala La Planeta (20 h), entre els autors de les 45 obres que hi concorren. El llibreter Guillem Terribas va felicitar-se d’una participació que gairebé dobla la mitjana d’originals presentats, però va admetre que la xifra idònia per facilitar la feina del jurat, “que es llegeix totes les obres”, va remarcar, seria de poc més d’una vintena. Tot i això, va valorar l’èxit de la convocatòria com un reconeixement a la trajectòria d’un premi que “s’ha fet un espai dins el panorama de la literatura catalana”. Gran part dels autors que concorren al Casero, com en altres edicions, ho fan sota pseudònim, i la majoria procedeixen de les comarques de Girona i de Barcelona, encara que aquest any n’hi ha també de Vilafranca del Penedès, Tarragona, Maó i el Pla d’Urgell. Entre els que s’hi presenten a cara descoberta, alguns ja tenen obra publicada.

L'actriu Anna farriol, en una actuació en el Casero 
 de l'any passat 

La festa de lliurament del Casero és l’eix al voltant del qual es programen, des de fa setze edicions, els espectacles literaris que formen, al llarg d’una intensa setmana de Fires, l’anomenada Proposta de Poesia, que començarà el dia 25 d’octubre amb la tertúlia del guanyador del Casero de l’any passat, Víctor Garcia Tur, al club de lectura organitzat per la biblioteca del Pont Major (20.30 h). Fora d’aquest, tots els actes de la Proposta tindran lloc a La Planeta i seran gratuïts, excepte el primer, el dia de Sant Narcís, en què els actors Jordi Boixaderas i Laura Conejero llegiran els sonets de Shakespeare traduïts per Jordi Fité, amb acompanyament musical d’Il·lús Teatre, a l’espectacle Viuràs en el meu vers (20 h, 10 euros). A partir d’aquí, la Proposta de Poesia pren un to marcadament femení, segons anuncia el seu programador, Pere Puig, començant per l’espectacle del mateix dia del lliurament del Casero, un retrobament amb la veu i el caràcter de Maria Aurèlia Capmany a través de la interpretació de Carme Sansa, acompanyada a l’acordió per Jaume Mallofré. El 31 d’octubre la parella que formen l’escriptor Miquel Martín i l’actriu Olga Cercós acostaran al públic, en un recital comentat, l’obra de Montserrat Abelló, la poeta que més va fer per introduir a Catalunya la gran tradició anglosaxona de dones poetes a través de les seves traduccions (20 h). L’1 de novembre la invitada serà la narradora revelació del moment, Eva Baltasar, premi Llibreter per Permagel, encara que a Girona vindrà a llegir-hi la seva obra poètica, amb el títol Una de les moltes formes que pren l’amor (18 h). Finalment, el 2 de novembre, Ricard Ruiz Garzón, autor de l’assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, reivindicarà una escriptora excepcional, creadora d’un dels mites més perdurables de la literatura de tots els temps (20 h).
EVA VÁZQUEZ, publicat el 11.10.2018, en el Punt Avui