Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laura Fanals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laura Fanals. Mostrar tots els missatges

20/4/21

El «thriller» de Roger Torrent

L'expresident del Parlament presenta «Pegasus», on narra l'espionatge que va patir


Presentació de «Pegasus». El diputat d'ERC Roger Torrent va presentar ahir a Girona el seu llibre, «Pegasus», que narra el cas d'espionatge que va patir quan era president del Parlament. «És una història inquietant perquè sabem que és veritat», va afirmar el periodista Josep Maria Fonalleras.
Poc es podia imaginar Roger Torrent que una videotrucada de WhatsApp que ni tan sols va arribar a contestar seria la «porta d'entrada» del programa d'espionatge Pegasus al seu mòbil quan era president del Parlament de Catalunya. «Llavors te n'adones de com n'ets de vulnerable, perquè veus que tens tota la teva vida a un clic», admet Torrent. El diputat d'ERC va presentar ahir a Girona el llibre que ha escrit arran d'aquesta experiència,Pegasus (Ara Llibres), en un acte organitzat conjuntament per les llibreries 22, Geli i Empúries. Torrent va comptar amb Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras i la professora de Ciència Política Gemma Ubasart com a acompanyants. A l'acte s'hi van deixar veure cares d'ERC a les comarques gironines, com la diputada Anna Caula, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, o l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula.
Gemma Ubasar, Guillem Terribas, Roger Torrent, J.M. Fonalleras

«És el llibre d'en Roger Torrent, però no és el llibre d'un polític», va advertir Fonalleras, que va assegurar que «la història és inquietant perquè sabem que és veritat». Segons va indicar Torrent, Pegasus és un programa espia desenvolupat a Israel que només poden comprar els governs i les forces i cossos de l'Estat, i que habitualment s'utilitza per combatre el terrorisme i el crim organitzat. De fet, aquest programa va ajudar a detenir el Chapo Guzmán. «Això podria ser-ne un ús legítim», va assenyalar Torrent. Segons va recordar, però, el Pegasus també s'ha utilitzat per espiar el CEO d'Amazon i propietari del Washington Post, Jeff Bezos ?a qui posteriorment es va fer xantatge?, i el periodista Jamal Khashoggi, assasinat l'any 2018 al consulat d'Aràbia Saudita a Turquia.
Segons Torrent, des d'ERC feia temps que eren conscients que podien patir algun tipus d'espionatge, i de fet ja s'havien acostumat a deixar el mòbil i les tauletes a fora quan havien de celebrar una reunió. «Tot i això, una cosa és saber-ho i l'altra és comprovar-ho. Sents que xucla la teva vida, perquè no només et pot robar la informació del mòbil, sinó que també pot activar remotament la càmera i el micròfon», va explicar. «Et roba la intimitat, fa una pesca d'arrossegament a veure què troba. I una frase aïllada, treta de context, et podria enfonsar», va assenyalar.
Per a Torrent, la «diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és és com reacciona l'Estat davant d'un cas d'aquests». I és que va assumir que «les clavegueres de l'Estat poden tenir un funcionament autònom, però considera que «això no hauria de poder podrir tot el sistema». En el cas de l'Estat espanoyl, recorda que la comissió d'investigació política que van demanar nou partits «està desada en un calaix». Per això, lamenta que, tot i haver anat per la via judicial, no s'hagi impulsat encara una investigació política del cas. I entre la dicotomia plantejada per Usabart, sobre si un cas d'aquestes característiques és «una poma podrida» o quelcom més sistèmic, Torrent va recordar que, més enllà de la «policia patriòtica» que realitza l'espionatge, hi ha altres elements -per exemple, de l'àmbit judicial o mediàtic- que també contribueixen a l'engranatge.
Finalment, preguntat per Fonalleras sobre si una hipotètica república catalana utilitzaria el Pegasus, Torrent va afirmar que «per a fins espuris, no».
Laura Fanals, Diari de Girona 20.04.2021

31/10/18

Anna Monreal guanya el premi Just Casero amb «Periplaneta americana»

L'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra queda finalista amb «La drecera».
Miquel Martin, Carme Renedo, Jordi Gispert,  Marta Madrenas, Anna
Monreal, Carles Ribas i Guillem Terribas. Foto: arxiu 

L'obra 'Periplaneta americana', d'Anna Monreal, ha guanyat la 38a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, mentre que l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Miquel Martín Serra n'ha estat finalista amb l'obra 'La drecera'. En total, en aquesta ocasió s'hi han presentat 45 obres i el jurat ha volgut destacar la qualitat de molts dels textos.
L'obra guanyadora, 'Periplaneta americana', narra la vida d´un noi de Barcelona i molt particularment la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d´insectes que donen títol a la novel·la. El jurat ha valorat que l´obra està narrada «en un estil dinàmic i desenfadat», i que conté «escenes i diàlegs hilarants, sense defugir d'un cert realisme esperpèntic que passeja el lector pel centre i la perifèria de la ciutat, i també per un càmping on l'acció es despulla i s'accelera».

Elogi de la vida natural
Miquel Martin i Anna Monreal. Foto. Marc Martí.

Pel que fa a l'obra finalista, 'La drecera', explica la història d´un noi, fill d´una parella de masovers de la casa d'estiueig d´una família rica. En aquest cas, el jurat ha valorat que la història està «explicada sense ensurts ni tripijocs sinó en una prosa formidable, un excel·lentíssim llenguatge i una economia de mitjans lingüístics molt lloable». De fet, han considerat que té un aire de Rodoreda i també de Bassani. «Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l'encarcarament i la vulgaritat dels diners», destaquen els membres del jurat.
Laura Fanals, Diari de Girona 31.10.2018

Anna Monreal Prat guanya el premi Just M. Casero

30.10.2018

. ACN.     
   

16/5/18

Evolució i futur de l’esquerra, en el 10è Memorial Salellas

 L’edició d’enguany reflexiona sobre el moviment que va propiciar els fets del Maig del 68 i com s’ha transformat.
Lluc Salellas i Guillem Terribas
Foto: G.P.

És important que l’esquerra torni a les bases, a recuperar el nord i a identificar-se directament amb el carrer.” La frase, molt lligada al moment actual, és una reflexió feta el març del 1992 per l’advocat, activista i humanista Sebastià Salellas. Nascut el 1948, tenia 20 anys quan es van originar els fets del Maig del 68: una cadena de protestes, vagues i manifestacions a l’Estat francès, on milions de ciutadans van alçar la veu contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals. Tià Salellas es va veure influït per aquell corrent trencador i revolucionari i, precisament, el desè memorial en record de la seva figura girarà enguany entorn de l’evolució de l’esquerra des del Maig del 68 fins a l’actualitat.

A la Llibreria 22 de Girona es va donar a conèixer ahir el programa d’aquesta edició, que un any més evidenciarà la vigència dels pensaments de Tià. La presentació va anar a càrrec del llibreter Guillem Terribas i de Lluc Salellas. Van explicar que, coincidint que fa 50 anys del Maig del 68, s’han preparat un seguit d’actes per parlar de com era llavors l’esquerra, com s’ha transformat, què és avui en dia o què hauria de ser, i el seu futur.
El desè aniversari havia d’arrencar el dijous 24 amb un plat fort: una conferència d’Arnaldo Otegi a Girona. Per motius d’agenda del portaveu de l’esquerra abertzale, però, s’ha hagut de cancel·lar. A causa d’aquest contratemps, començarà el dissabte 26 amb la presentació del llibre La llibertat insubornable, a la vermuteria La Malabarista. L’autora, Bel Zaballa, hi narra la trajectòria vital, literària i política de Manuel de Pedrolo.
El dimarts 29 es projectarà al Cinema Truffaut el documental Catalunya, una nació sense Estat, produït i dirigit per l’antropòleg Alexander Alland i la filòloga Sonia Alland. Dos dies després la filòsofa Marina Garcés pronunciarà la conferència El pensament d’esquerres i transformador, del 68 al 18 al Col·legi d’Advocats de Girona, i l’1 de juny hi ha previst un debat sobre l’evolució de la comunicació i la política amb els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente. I l’endemà al casal El Forn, el periodista David Fernàndez i l’advocat August Gil Matamala presentaran el llibre Al principi de tot hi ha la guerra.
G. Pladeveya, publicat en el PuntAvui 15.05.2018

El desè memorial Sebastià Salellas reflexiona sobre l'evolució de l'esquerra des del maig del 68

XERRADES, LA PROJECCIÓ D'UN DOCUMENTAL, LLIBRES I DEBATS REIVINDIQUEN LA VIGÈNCIA DE LA FIGURA DE L'ADVOCAT.

La imaginació al poder o contra el poder. El desè memorial Sebastià Salellas reflexiona sobre l'evolució de l'esquerra des del maig del 68 a través de xerrades, llibres, debats i la projecció d'un documental que reivindiquen la vigència de la figura de l'advocat, activista i humanista. "Aprofitem que el memorial compleix deu anys i que el maig del 68 en fa 50", ha explicat Lluc Salellas que subratlla que aleshores l'advocat tenia 20 anys i es va veure "molt influït per aquest moviment". El maig del 68 serveix de punt de partida per articular un discurs sobre què va significar l'esquerra en aquell moment, com ha evolucionat, què és en l'actualitat o "què hauria de ser". Els actes programats des del 24 de maig fins al 2 de juny giren entorn a tres àmbits: política, filosofia i comunicació.
ACN 15.05.2018 

El Memorial Sebastià Salellas se centrarà en el maig del 68Inclourà una conferència de Marina Garcés i un acte amb Mònica Terribas i Arturo Puente.
Foto: Aniol resclosa.

La commemoració dels 50 anys del maig del 68 servirà perquè el Memorial Sebastià Salellas, que enguany arriba a la desena edició, reflexioni sobre com han evolucionat des de llavors els moviments d'esquerres. El regidor gironí Lluc Salellas, fill del desaparegut advocat, i el llibreter Guillem Terribas van presentar ahir la programació, que tindrà com a actes principals una conferència de la filòsofa Marina Garcés i una taula rodona amb els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente moderada per Sílvia Barroso.
El que havia de ser l'acte central del cartell, una conferència d'Arnaldo Otegui, s'ha hagut de cancel·lar a última hora per problemes d'agenda del polític basc. Per això, el primer acte tindrà lloc el 26 de maig al migdia a La Malabarista, i consistirà en la presentació del llibre de Bel Zaballa La llibertat insubornable, que tracta de la fgura de Manuel de Pedrolo. El dia 29, al Truffaut, es projectarà el documentalCatalunya, una nació sense estat, d'Alexander Alland i Sonia Alland. El dia 31 tindrà lloc la conferència de Garcés i l'1 de juny el debat sobre periodisme, ambdós al Col·legi d'Advocats. Finalment, el 2 de juny, al casal El Forn, es presentarà el llibre Al principi de tot hi ha la guerra, que repassa la figura de l'advocat August Gil Matamala.
Laura Fanals / Diari de Girona 15.05.2018