MIQUEL FAÑANÀS: Torna la bruixa

                        Set anys després de ‘La bruixa de pedra’, Miquel Fañanàs recupera el personatge llegendari en el conte infantil ‘La bruixa amiga’

No és la primera vegada que el prolífic escriptor gironí Miquel Fañanàs escriu per al públic infantil i/o juvenil. Entre els vint-i-tres llibres que calcula que ha publicat, hi ha també altres títols com ara La pedra màgica (1995) –llibre del qual s’han venut prop de 70.000 exemplars–, On és el tigre? (1999) i La roca del Corb (2004). I ara apareix La bruixa amiga (Edicions MMV), un conte adreçat a lectors i lectores a partir de 9 anys, en el qual recupera el personatge llegendari de la bruixa de la catedral de Girona, la cèlebre gàrgola que ja va inspirar la seva novel·la La bruixa de pedra (2012), amb la qual va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.
Fañanàs presentarà La bruixa amiga dissabte vinent a la Llibreria 22 de Girona (12 h), acompanyat per Pili Bosch, mestra de l’escola Domeny, i per Gemma Fañanàs, la neta de l’escriptor, que ara té 10 anys. De fet, la Gemma ha inspirat la protagonista del conte –la senyoreta Pili també hi apareix– i, a més, el llibre existeix en bona part gràcies a ella: “Fa un any i mig, la Gemma em va dir que jo havia fet moltes novel·les, però mai no n’havia escrit una per a ella, així que, després de rumiar-hi una mica, vaig escriure un conte i l’hi vaig regalar per al seu novè aniversari, en una edició casolana, només de tres exemplars. Va ser més tard que, parlant amb l’editora Mia Masgrau de textos per a la revista La Punxa, li vaig dir que tenia aquest conte, per si hi volia donar un cop d’ull. A ella li va agradar i, ja amb la perspectiva de publicar-lo, vaig ampliar i millorar el conte que havia escrit per a la Gemma, i, per fer les il·lustracions interiors i de la portada, vam trobar la Laia Berloso, que també és mestra a Taialà.” La Gemma del llibre viu a la plaça de Sant Pere i, des de la finestra de la seva habitació, mira cada nit la bruixa de la catedral amb uns prismàtics.
A mig camí entre la realitat i el somni, se li apareix la bruixa com una dona que, amb els seus poders, l’ajuda en la recerca de dos companys de classe perduts en una excursió per la vall de Sant Daniel. “Hi ha un moment en què també enllaço amb la història de La bruixa de pedra, amb personatges com ara Guisla Recasens [la dona convertida en gàrgola per haver tirat pedres als capellans] i l’inquisidor Nicolau Eimeric”, recorda Fañanàs, que també fa un petit cameo en el llibre –com l’escriptor que va a l’escola de la Gemma a explicar la llegenda de la bruixa, “cosa que vaig fer”–, en el qual també hi ha un altre personatge secundari 100% real: un llibreter anomenat Guillem que, com el Terribas original, diu: “Demà serà un altre dia.”
Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui 27.03.2019

LA BRUIXA DE PEDRA DE LA CATEDRAL PREN
VIDA PER RESCATAR UNS NOIS PERDUTS.

Miquel Fañanàs amb el llibre a la ma. Foto D.B. 

Miquel Fañanàs, que ja havia guanyat el premi de novel·la Néstor Luján per «La bruixa de pedra», recupera el personatge per a un conte infantil.
La mítica bruixa de pedra de la Catedral de Girona, una gàrgola gòtica penjada a les altures i que no és fàcil de veure, cobra vida per convertir-se en La bruixa amiga i salvar uns nois perduts a la vall de Sant Daniel.Aquesta és una entranyable història sorgida de la pluma de l'escriptor Miquel Fañanàs, que ja havia guanyat el premi Néstor Luján de novel·la històrica per La bruixa de pedra, i que ara recupera el personatge per a una narració infantil.MMV Edicions, una editorial del Pla de l'Estany, acaba de publicar la història amb acolorides il·lustracions de Laia Berloso, que és mestra a l'escola de Taialà.
«Aquesta novel·la infantil és com una fillola d'aquella novel·la que l'any 2012 em va permetre guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica», ha explicat Fañanàs, que és col·laborador habitual del Diari de Girona.La bruixa amiga es presentarà dissabte vinent a la Llibreria 22 de Girona, en un acte a les 12 del migdia que comptarà amb la complicitat de Pili Bosch, mestra a l'escola de Domeny. Fañanàs ja s'havia endinsat en el gènere infantil a la col·lecció Vaixell de Vapor, de l'editorial Cruïlla.La bruixa amiga té també connotacions familiars, ja que la protagonista és una nena de 10 anys que es diu Gemma, nom coincident amb el de la neta de l'escriptor. Des de les altures, la bruixa de pedra observa tot el que passa a la ciutat. La seva ajuda resultarà imprescindible per al rescat d'uns amics de la Gemma perduts durant una excursió a Sant Daniel.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 26.03.2019

Una guia de Lonely Planet selecciona el millor de Girona, l'Empordà i la Costa Brava

Miquel Fañanàs: «He escrit pensant també en els gironins perquè trobin curiositats i misteris de la seva ciutat»

La consolidació de Girona com a destí turístic comporta també importants inversions en articles com la que acaba de fer Lonely Planet, una de les primeres multinacionals de les guies de viatges, que ha editat la nova guia Lo mejor de Girona, el Empordà y la Costa Brava.

Escrita per Miquel Fañanàs, Jacobo Krauel i Carmina Vilaseca, la guia, presentada ahir a la Llibreria 22 de Girona, i ja distribuïda, recupera amb una estètica renovada els vells tòpics d'una regió que «ha sabut conservar el seu llegat històric sense renunciar a la modernitat».

«Pocs lloc gaudeixen d'una varietat i atractiu tan grans com aquesta regió, bressol del surrealisme, del turisme i dels primers biquinis d'Espanya. Aquí van néixer Salvador Dalí, Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent, Xavier Cugat, Josep Pla, Caterina Albert, Frederic Marés i tants altres que van trobar la inspiració per a les seves obres en aquestes terres», diu la ressenya promocional.

Profusament il·lustrada, com no podia ser d'altra manera, la guia, inicialment en edició castellana, té unes 300 pàgines i s'adreça tant als visitants com als autòctons.

Els autors durant la presentació a l'Espai 22.

On menjar i on comprar?

Miquel Fañanàs, que és col·laborador del Diari de Girona, ha assumit la part de Girona: «He intentat fer una ressenya pràctica per al turista, però ser també útil al ciutadà de Girona, que trobarà aspectes curiosos i misteioros de la ciutat, com ara la bruixa de la Catedral, la Girona modernista amb Rafel Masó o el plànol de París que es va descobrir al sostre de la porxada de la Rambla», ha explicat l'escriptor.

Fañanàs s'ha fet càrrec també de l'apartat de restaurants i compres, on no falta el Celler de Can Roca o l'Escola d'Hostaleria, entre d'altres establiments.

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 06.09.2017

* Primera presentació de la temporada. 

Ramon Vilaró presenta el llibre «Mabuhay»

Ramon Vilaro i Miquel Fañanas. Foro: Aniol Rasclosa.

El periodista Ramon Vilaró, establert a Lloret de Mar, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre Mabuhay. Bienvenidos a Filipinas, en un acte que va comptar amb la participació de l'escriptor Miquel Fañanàs. Vilaró aplega experiències viscudes durant els anys que va exercir de periodista a Filipines, un país que considera turísticament molt atractiu, si bé mogut des del punt de vista social i polític.
Diari de Girona, 09.06.2017

Nou bateig literari de Fañanàs amb padrins de luxe

Miquel Fañanàs entre els ‘padrins' del seu llibre,
Pere Feixas i Joan Manuel del Pozo, ahir a Girona
 Foto: JOAN SABATER.

A la flamant nova biblioteca que porta el nom d'un gironí admirable, Carles Rahola, ahir va tenir lloc la primera presentació d'un llibre casualment dedicat a un gironí menyspreable, l'inquisidor Nicolau Eimeric (1320-1399). Ho va ressaltar un dels padrins d'aquest bateig literari, Joan Manuel del Pozo, a l'hora de beneir aquest nou fill de Miquel Fañanàs –el 21è llibre en 32 anys de trajectòria literària–, titulat El gran inquisidor (Columna). “La novel·la més llarga però, sens dubte, més complexa que he fet”, va reconèixer l'escriptor gironí davant un auditori pràcticament ple. Una novel·la, com va definir l'altre padrí de l'acte, Pere Freixas, “cent per cent factoria Fañanàs” i que, per tant, recrea “amb rigor històric i molta documentació” la vida d'aquest home marcat per una vida turbulenta i sobretot per una desmesurada ambició, en el seu cas canalitzada a través del poder religiós i convertint-se en inquisidor general de la corona catalanoaragonesa.

De fet, Eimeric, és un personatge que ja apareixia com a secundari a la seva anterior novel·la, La bruixa de pedra, amb la qual va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica i que aquí, Fañanàs, en fa un retrat creïble del personatge, “no real, sinó realista”, com va remarcar Del Pozo. Per contextualitzar l'obra i l'època que va viure Eimeric, l'historiador de l'art Pere Freixas va oferir una llarga però amena dissertació sobre el patrimoni artístic en què està ambientada la novel·la, que va qualificar de “rica en imatges” i, per tant, apta per gaudir d'una adaptació cinematogràfica. És així com els presents vam descobrir els espais per on transita la història, des del convent de Sant Domènec, on s'inscriu bona part de l'argument, fins al panteó reial francès de Saint-Denis a París, el palau papal d'Avinyó, passant pel Saló del Tinell de Barcelona.

El filòsof Joan Manuel del Pozo va destacar per la seva part el caràcter circular de la novel·la, que comença i acaba amb l'agonia i mort de Nicolau Eimeric al convent gironí, que de seu d'inquisidors ha passat a ser seu de lliurepensadors sent com és actual Facultat de Lletres de la UdG. Precisament a la Universitat de Girona es conserva el Directorium inquisitorum d'Eimeric, “un autèntic manual de l'inquisidor, un llibre sistemàtic de com perseguir culpes i heretges i com aplicar mètodes de tortura per aconseguir la confessió”, referenciat a l'obra. Aquest també va destacar que és una novel·la “intrigant”, en el sentit que conté dosis d'espionatge, traïcions, crims, sexe, conflictes polítics i –amb ecos d'Eco– discussions teològiques. Tot narrat amb un estil “àgil i ràpid” per fer digerible la història sobre aquest “gironí menyspreable” que acumula –i multiplica– el saber a favor d'un poder autoritari.

 JORDI CAMPS LINNELL publicat en el Punt-Avui 22.02.15

Abans que res, novel·les

Miquel Fañanàs i Teresa Sagrera, guanyador i finalista del Nèstor Luján.

Miquel Fañanàs i Teresa Sagrera han estat guanyador
i finalista del premi Nèstor Luján de novel·la
històrica amb obres ambientades
a Girona i a Sant Pere de Vilamajor
Foto: JOSEP LOSADA.

La quinzena edició del premi de novel·la històrica dedicat a l'enyorat Nèstor Luján manté la línia marcada per l'editorial Columna: “Tenim la tradició de publicar novel·la històrica d'autors d'aquí i que parlen de temes d'aquí; la veritat és que funcionen molt bé i millor que la majoria de traduccions”, afirma l'editora Berta Bruna.
El guanyador del premi de Columna, dotat amb 6.000 euros, ha estat Miquel Fañanàs, amb La bruixa de pedra, que ja es pot trobar a les llibreries. Per primer cop hi ha una finalista, Teresa Sagrera, amb El trobador, que serà publicada el juny del 2013.
“En edicions anteriors rebíem sis originals, potser deu; en aquesta, ens ha sorprès arribar als dinou i, en general, d'una qualitat força bona”, explica Bruna. Per això, el jurat, format per ella, Francisca Esperanza de Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Maria Carme Roca, va decidir fer una excepció i atorgar un premi finalista.
Miquel Fañanàs (Girona, 1948) va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Girona, és periodista (i col·laborador d'aquest diari) i ha publicat vint novel·les. “Tenia ganes d'escriure una novel·la ambientada a la meva ciutat; un dia, mirant una gàrgola femenina que hi ha a la catedral, vaig decidir inspirar-me en la seva llegenda”, explica. “Molts elements són reals, però m'invento la protagonista, una dona del segle XIV, l'època de la construcció de la nau gòtica i de la pesta negra, la inquisició (representada per la figura de Nicolau Eimeric), les lluites entre moros i cristians...”
Teresa Sagrera és mestra de primària fa 20 anys i col·labora al Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, localitat d'on és i on viu. “L'obra està ambientada al segle XII, en una vila del Vallès, i la protagonista és Peronella d'Aragó, casada de nena amb Ramon Berenguer IV; a través d'ella explico una història molt universal amb temes relacionats amb l'amor (i trobadors), la lluita per la vida, l'embaràs, la mort de fills i pares...”, afirma l'autora, que ha invertit tres anys en l'obra, sobretot per documentar-se.

Novel·les, no assajos

La novel·lista Maria Carme Roca explica: “El que busquem són novel·les amb base històrica, ben documentades, versemblants, sí, però el més important és que siguin històries que t'enganxin, perquè sovint arriben textos molt documentats que són poc més que un assaig, i et cauen de les mans.” Cal, doncs, que abans que res siguin novel·les, com és el cas de les dues guanyadores.
Lluís Llort, publicat en el Punt-Avui 23.10.12
* El llibre de Miquel Fañanàs és presentarà a la 22, per concretar la data.

 

L'espina de Fañanàs

L'escriptor gironí presenta avui a la Llibreria 22 ‘El pavelló gris'.
Per un “problema familiar greu”, Miquel Fañanàs i el seu germà van haver d'estar interns algunes temporades –tres mesos cada any, durant tres anys– a la Savinosa, de Tarragona, un centre de prevenció de la tuberculosi, actualment abandonat. L'experiència va ser prou dura perquè Fañanàs hagi decidit exorcitzar-la i treure's “una espina de sobre” escrivint una novel·la que, tot i que és ficció pura, està construïda a partir dels seus records de la Savinosa, on no va passar gana, però sí set –“ens donaven una aigua molt salada i jo em despertava assedegat a les nits; encara em passa ara”–, i on l'afecte brillava per la seva absència. La novel·la, El pavelló gris (La Galera), guanyadora del premi de narrativa juvenil Ciutat de Badalona 2010, es presenta avui a la una del migdia a la Llibreria 22 de Girona. L'encarregat de presentar-la serà un bon amic de Fañanàs, l'arquitecte i poeta Quim Español.

Feia temps que Fañanàs volia escriure sobre aquella “barreja de colònies i servei militar avançat” patida a la Savinosa –l'edifici, abandonat, apareix a la portada del llibre–, però no trobava la manera de fer-ho: “La meva autobiografia no interessa a ningú, així que vaig decidir inventar-me una història, amb elements de drama i d'aventura, que té lloc en un internat dels anys seixanta, a l'època grisa i dura del franquisme”. El resultat és una obra amb un final “força dur” i no adreçada específicament al públic jove, tot i que ha guanyat un premi de literatura juvenil.
Publicat en El Punt per Xavier Castillon el 22.01.11. Foto: Miquel Ruíz