Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavier castllon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavier castllon. Mostrar tots els missatges

3/11/15

El Casero mira cap a Ponent

 El lleidatà Josep Maria Pagès i Escolà rep el premi de la Llibreria 22 per ‘Blat' .  Gemma Sardà ha quedat finalista amb la novel·la ‘La veu del Cyrano'.

El lleidatà Josep Maria Pagès i Escolà (El Poal, Pla d'Urgell, 1976) va guanyar
Josep Maria Pagès i Gemma Sardà, ahir, al final de l'acte,
 a La Planeta Foto: GLÒRIA SÁNCHEZ / ICONNA. 
ahir, amb l'obra 
Blat, el 35è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22 i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Joan Mateu i la publicació del llibre per part de l'editorial Empúries, a principi de l'any vinent. En el mateix acte, celebrat ahir al vespre a la sala La Planeta de Girona, va ser proclamada finalista del premi Gemma Sardà Llavina (Barcelona, 1967) per la novel·la La veu del Cyrano. Aquest segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l'autorització i les condicions per a la publicació de l'obra durant un any.
El jurat del premi Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot, ha subratllat l'alta qualitat de molts dels 31 textos presentats en aquesta edició, de manera que han arribat a la final sis obres, després de tres votacions, i algunes de les quals si no l'han guanyat haurien pogut fer-ho en altres edicions del Casero, segons el portaveu del jurat, Josep Maria Fonalleras. “Tot i això, n'ha destacat una per damunt de les altres, per unanimitat, perquè representa un esforç literari notabilíssim que ajunta, amb un entramat apassionant, dos temps històrics diferents –l'actualitat i la Guerra Civil– per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai”, indica el veredicte del jurat sobre Blat, la primera novel·la de Josep Maria Pagès i Escolà –corrector des de fa quinze anys a la impremta lleidatana Arts Gràfiques Bobalà–, inspirada en la vida dels germans Màrius i Víctor Torres. Després d'obtenir guardons en concursos de relats i de rebre el reconeixement del premi Documenta 2008, que va valorar la seva obra Els nois de Sarcènit, Pagès i Escolà va publicar el 2012 en un llibre col·lectiu L'habitació de les mans, X Premi Romà Comamala de narrativa breu de l'Ajuntament de Vilabella.
Sobre Blat, el jurat del Casero afegeix que “és una novel·la en la qual ressonen les veus literàries d'un Bauçà enigmàtic o d'una íntima Rodoreda, a més de Faulkner o Sebald, un autèntic tour de force, narratiu que enganxa el lector per la lenta acumulació de materials que acaben confluint en un final memorable que dóna sentit a l'estructura amb una reflexió moral a l'entorn de la presència de l'altre. Els dos personatges de la història viuen en una determinada frontera”. El blat que dóna títol al llibre apareix al llarg de tota la narració, “com a presència i com a metàfora”. Blat és “una història vasta, extensa i profunda, que alhora es concentra en poques pàgines amb un llenguatge corprenedor i d'una precisa alenada poètica”.
Pel que fa a l'obra finalista, La veu del Cyrano, hi apareixen tres veus que es van alternant: la de Lola Font, vídua d'un famós actor –Quim Pruna– que mor per culpa d'un accident ridícul; la Nora Pruna, filla de tots dos, i la veu de l'actor, que estava preparant l'estrena del Cyrano de Bergerac, que continua ressonant en les vides de la dona i de la filla, com una absència que es fa dolorosament present. Tot i això, la novel·la té també trets de comèdia o tragicomèdia, per l'accident que provoca la mort de l'actor i per l'actitud dels personatges davant la vida i la mort. Gemma Sardà treballa des del 1996 a La Vanguardia fent tasques de correcció i traducció, i és coautora amb Manuela de Madre deVitalidad crónica. Convivir con la fibromialgia (2005).



Llull, Mateu i el nebot de l'editor

Guillem Terribas va obrir l'acte d'ahir fent una reflexió sobre el pas del temps i la renovació del públic i del jurat del Casero, que va començar d'una manera malenconiosa –remarcant que Narcís-Jordi Aragó assistia per primera vegada a l'acte sense la seva dona Mercè Huerta– i va acabar amb un to més informal: “L'únic que aguanta aquí la joventut sóc jo!”, va dir el mestre de cerimònies. El guitarrista Toti Soler i el rapsode Joan Massotkleiner van oferir el recital Llull. Mística i faula, basat en el Llibre d'Amic e Amat i el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, en els 700 anys de la seva mort. Abans de llegir el veredicte, Terribas va fer entrega d'una escultura de Fonsu Mateu a La Planeta per tots aquests anys de suport al premi.Fonalleras va resumir “l'epifania” del jurat respecte a Blat amb una contundent frase final: “És una de les millors novel·les que ha premiat mai el Casero.” Nebot de Lluís Pagès (Pagès Editors), el guanyador va venir sol des de Lleida. “Algú el vol acompanyar a Fires?”, va dir Terribas.
Xavi Castillón, publicat en El Punt-Avui 31.10.15




El lleidatà Josep Maria Pagès guanya el 35è premi Casero amb l´obra «Blat»

El manuscrit finalista del concurs de novel·la curta va ser «La veu de Cyrano», de la barcelonina Gemma Sardà

El lleidatà Josep Maria Pagès (El Poal, Lleida, 1976) va guanyar ahir per unanimitat el 35è premi de novel·la curta Just M. Casero per la seva primera obra, Blat, en la qual s'ajunten dos temps històrics diferents (l'actualitat i la Guerra Civil) per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que, segons el jurat, «tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai». «Una història vasta, extensa i profunda, que alhora es concentra en poques pàgines amb un llenguatge corprenedor i d'una precisa alenada poètica» va destacar el jurat remarcant el «notabilíssim» esforç literari de l'autor. Com a guanyador, a banda d'un premi en metàl·lic de 2.200 euros i una escultura de Joan Mateu, Pagès -que va presentar el text sota el pseudònim de J. P.- veurà publicada, a principis del pròxim any, la seva novel·la per l'Editorial Empúries.
L'obra finalista va ser La Veu de Cyrano de Gemma Sardà (Barcelona, 1967), en la qual dues dones -Lola Font i la seva filla- enfronten la mort, en un ridícul accident, del marit i pare, Quim Pruna, un famós actor que estava preparant l'estrena del Cyrano de Bergerac en el moment de la seva mort. En la novel·la, la veu de Pruna seguirà ressonant en les vides de les dones. Sobre aquesta obra, el jurat va destacar els seus «trets de comèdia tant per la desimboltura del llenguatge com per la fluïdesa de la narració i l'actitud de les protagonistes davant la vida i la mort». Com a finalista, Sardà va obtenir un premi dotat de 600 euros, i la Llibreria 22 -organitzadora del concurs- es reserva l'autorització i les condicions per a la publicació de l'obra al llarg de l'any. 
Format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot, el jurat va decidir després de diverses votacions classificatòries que, de les 31 obres presentades, la novel·la guanyadora fos Blat. A part de l'obra guanyadora i la finalista, van quedar entre els cinc primers classificats: Flama d'Or, de Màrius Blàvia, En Garp segons el món, d'Udeis i Tota aquesta estridència, de Diana Sora. 
Tot i que entre els guardonats no hi va haver cap gironí, sí que va passar a la segona volta la novel·la Verge en gai Saber, de la gironina Anna Carreras. Entre els participants hi havia altres representants de la província de Girona com La Veu silenciada, de Mercè Carbó Bosch, de Sant Feliu de Guíxols; Genius Loci, de Jaume Planas, de Blanes; Stop, de Meritxell Rodríguez Lavall, de Banyoles o La Reina del Mambo, de Josep M. Vidal, de Girona. 
L'entrega de premis es va realitzar ahir a la nit a la Sala La Planeta i va ser presentada pel llibreter Guillem Terribas. L'acte es va iniciar amb el recital-concert Llull. Mística i faula del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner, amb el qual es va retre homenatge al creador del català literari, Ramon Llull, de qui es compleixen 700 anys de la seva mort.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona publicat el 31.10.15




14/12/13

‘El crèdit' de Galceran i T de Teatre visitaran Salt el 2014

La companyia Prisamata farà una residència al Teatre de Salt, amb ‘Sé de un lugar' i ‘Jo mai', per atreure el públic jove

El Conservatori de Girona hi representarà l'òpera infantil ‘Brundibár'

Ja ha acabat Temporada Alta, però el teatre continua al Teatre de Salt durant el primer semestre de l'any vinent amb una programació de 18 espectacles, 6 dels quals corresponen a la programació familiar El Planter, que té el seu propi club per als més petits: La Colla. La nova programació del Teatre de Salt s'obrirà amb dues obres que ja van triomfar a Temporada Alta i van deixar públic fora: Iaia!!, amb Montserrat Carulla, i el musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, tot un fenomen del qual excepcionalment ja s'ha venut per a aquesta funció una tercera part de l'aforament, sense fer-ne cap promoció, com va destacar ahir el director del Teatre de Salt, Josep Domènech, acompanyat en la presentació de la nova programació per l'alcalde, Jaume Torramadé. Les entrades i els abonaments ja són a la venda al web del Teatre de Salt i per telèfon (972 40 20 04), i s'estrena un nou punt de venda físic a Girona: la Llibreria 22.
El Teatre de Salt rebrà el semestre vinent apostes segures com ara El crèdit, de Jordi Galceran –un text sorgit del I Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta–, amb els actors Jordi Boixaderas i Jordi Bosch. També tenen garantida una bona resposta del públic la comèdia Dones com jo, l'aliança entre T de Teatre i el director i dramaturg Pau Miró, i Per un sí o per un no, una reposició del clàssic de Nathalie Sarraute que Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé van portar a l'escenari el 1987. En aquest nou muntatge els protagonistes són Lluís Soler i Xavier Boada.
La companyia Prisamata farà una residència al febrer a Salt, on oferirà dos dels seus èxits, Sé de un lugar iJo mai, escrits i dirigits per Ivan Morales. “Ens interessa moltíssim el treball de Prisamata per poder arribar al públic jove, que sovint costa que vingui al teatre”, va dir Domènech. En la mateixa línia s'ha d'entendre la tria de Nit de reis, de Parquing Shakespeare, una companyia barcelonina que segueix el costum anglosaxó de representar les obres de Shakespeare als parcs públics. A Salt ho faran a l'interior, però amb el teatre modificat, sense escenografia ni disseny de llums. També hi haurà un altre clàssic de Shakespare, Macbeth,a càrrec de l'Aula de Teatre de la UdG.
L'actor i director Janot Carbonell, antic membre del Talleret de Salt i professor d'El Galliner, presentarà a l'abril Remenant els boscos de nit, un projecte escènic que va néixer arran de la parella lingüística que va formar a Llagostera amb el gambià Kissima Sillah. El públic assistirà al procés d'assaig del text La nit just abans dels boscos de Koltés, com una eina d'aprenentatge mutu: de llengua, de teatre, de vida i immigració.
Dins d'El Planter d'espectacles familiars, hi ha les titelles de Monstres, els pallassos de Teatre Mòbil, el Mag Lari, el musical La fàbrica de somnis de País de Cotó i la representació a càrrec dels alumnes del Conservatori de Girona de l'òpera Brundibár, creada per Hans Krása en un camp de concentració. Tots els espectacles d'El Planter van acompanyades de tallers, com també hi haurà col·loquis i altres activitats complementàries de les representacions per al públic adult.
Cinema a la fresca
Guillem Terribas va presentar el cicle de cinema a la fresca Un viatge a Itàlia II, que, amb el suport del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, tindrà lloc del 26 de juny al 17 de juliol al pati del teatre, amb entrada gratuïta, servei de bar i títols en versió original com ara Divorzio all'italiana, Uccellacci e uccellini,Avanti! (Qué ocurrió entre tu padre y mi madre) i Amici miei.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui
Darrera actualització ( Dissabte, 14 de desembre del 2013 02:00 )

1/3/12

Springsteen ´visita´ Girona amb Jordi Tardà

Corria l'any 1981 quan Bruce Springsteen va visitar el nostre país per primera vegada; des de llavors, "The Boss" se'n confessa un gran amant, especialment de Barcelona. Jordi Bianciotto i Mar Cortés han documentat totes aquestes visites a Bruce Springsteen en España, un llibre que ahir es va presentar a la Llibreria 22 amb la presència dels seus autors i del popular periodista musical Jordi Tardà, un gran fan de Springsteen.
Diari de Girona, 01.03.12 Foto: Marc Martí.

Llibre de referència sobre Bruce
“Una obra objectiva, però no freda, que es convertirà en un llibre de referència.” Així va definir ahir Jordi Tardà el llibre Bruce Springsteen en España, de Jordi Bianciotto i Mar Cortés, a la Llibreria 22 de Girona, on es van trobar un bon grapat de seguidors del Boss. Mentre sonava el nou disc de Bruce, Wrecking ball, s'hi van repassar les gires de Springsteen i la seva intensa relació amb Catalunya.
El Punt-Avui 01.03.12. Text i foto de Xavier Castillon.